martes, 31 de enero de 2012

OI! THE ARRASE - "Discografía (1996-2002)"

L'any '96, Palma - o Palma de Mallorca, com dirien alguns - veuria néixer a la que, amb el temps, s'ha convertit en la banda d'Oi! més emblemàtica de l'illa: Oi! The Arrase. Hereus del so - i les idees, també - de The Oppressed, els Cockney Rejects i molt especialment dels Angelic Upstars, al capdavant hi estava Víctor Bisonte (veu), un capità tan carismàtic com controverit que liderà, amb fortuna, una formació que completaven Martí (guitarra; posteriorment a Frontkick) i els dos Víctors de Bad Taste, al baix i la bateria respectivament, un dels quals - el baixista - seria substituit per Checa.

Musicalment no van ser uns grans innovadors, però la veritat és que tenien tot allò que ha de tenir una banda d'Oi!: actitud desbordant, lletres combatives, estètica skinhead i un grapat d'himnes camorreros llençats amb la mateixa ràbia que un còctel molotov. La maqueta autoeditada "Punks y Skins" (1997) marca l'inici d'una breu però intensa trajectòria discogràfica completada per "Anarkoi!" (1998), un disc del que record haver llegit bones crítiques fins i tot a revistes heavys com Kerrang! o Heavy Rock.

Aquest doble CD inclou "Punks y Skins" i "Anarkoi", a més d'una sèrie de temes inèdits i demés rareses. El grup es va desfer l'any 2002 i va donar pas als berlinesos Frontkick, amb un altre rollo bastant allunyat a l'Oi!. No obstant, Oi! The Arrase es van refer l'any 2009; així que, mentre esperam un nou disc, què millor que entonar la seva gran versió dels Twisted Sister i redescobrir el seu llegat musical... Somos de Mallorca, vivimos en medio del mar!

DESCÀRREGA

 Oi! The Arrase - "Discografía (1996-2002)"

lunes, 30 de enero de 2012

WALTER KLEIN Y SU CUARTETO - "En el II Festival..." (1965) - EP

Walter Klein Estrada; igual el seu nom no ens diu massa cosa, però és un dels clàssics de l'escena de la Mallorca dels 60's. S'inicià al món de la música a finals dels 50's, just quan a l'illa començava a pegar fort la música melòdica italiana d'aleshores: Marino Marini, Tony Dallara, Bruno Martino i un llarg etcètera.

Aquest EP, que molt amablement ha cedit en Jaume Jiménez, té la particularitat de ser una de les primeres gravacions del segell palmesà Fonal: és a dir, li va faltar molt poc per llevar a Lucio San Eugenio l'honor de ser el primer músic illenc en enregistrar un disc a Mallorca. El contingut d'aquest disc són 4 cançóns, amb "la primera bossanova dedicada a Mallorca ("Noches de Palma") - ens escriu Jaume - o "¿Porqué no brillan tus ojos?", que malgrat el títol en castellà està cantada en italià. Així, el títol original és "Perché i tuoi occhi non brillano?", una vertadera delícia de cançó amb lletra i música de Mario Robbiani (a l'EP hi ha una errada, hi posa Bobbiani). Aquesta cançó va ser una de les vint finalistes del II Festival de la Canción de Mallorca de 1965". Una altra característica important d'aquest disc és la secció rítmica, formada ni més ni manco que per Miquel Pieras (baix; posteriorment a Los 5 del Este i Los Beta) i Manolo Marí (bateria; després als Z-66 i Zebra).

Walter Klein no aconseguí el reconeixement d'altres companys de la seva generació, però va ser protagonista indiscutible de moltes velades d'aquella idílica Mallorca dels 60's, ja fos baix el nom de Walter Klein e il suo Complesso o Mallorka's 4.


Walter Klein y su Cuarteto - "En el II Festival..." (1965) - EP


domingo, 29 de enero de 2012

MARLOVERS - Discografia (2007-2010)

Marina Mullor i Gloria Pujalà són els rostres més visibles de Marlovers, un projecte de POP en majúscules que completen Simó Reus, Eugenio Blanco, Carlos Gómez i Guillem Bauzà. Els origens de la banda es remunten a mitjans de la dècada passada, baix el nom de Marlo, denominació amb la qual - si no record malament - van arribar a les semifinals del concurs Proyecto Demo 2007.

Marlovers, com els coneixem ara, són uns autèntics artesans del Pop, uns músics que realment hi posen passió, ganes i amor a allò que fan. Mimen com a pocs les seves cançons, les melodies, les harmonies. El fet de cuidar de cada detall fa que s'allunyin del Pop xabacà amb el qual ens bombardetjen les radiofòrmules, per apropar-se al Indie-Pop dels 90's, amb referències clares de grups espanyols com Vancouvers, Le Mans o La Buena Vida, però també de Belle and Sebastian o alguns dels grups - més per l'essència que no pas per la música - del catàleg de Sarah Records.

Ah! I especial atenció a l'EP "Non stop dreaming", una mostra brillant del Pop més imaginatiu i encisador.


Marlovers - "The right way to love" (2007) - Demo

Marlovers - "Non Stop Dreaming" (2010) - EP

domingo, 22 de enero de 2012

Illa Sonora celebra el seu 1er aniversari

Quin goig! Tampoc és que sigui excessivament efusiu amb els aniversaris, però crec que aquesta és una bona ocasió no tan sols per celebrar-ho, sinó també per fer un poc de balanç d'aquest primer any d'Illa Sonora. A títol personal, només puc dir que ha estat 100 % positiu i satisfactori: és un gust i un luxe haver pogut obtindre una resposta tan gratificant per part de la gent que, d'una manera o una altra, s'ha trobat amb aquest blog, sap Déu com, per la xarxa.

Les coses com són: és un moment controvertit i difícil pels espais de descàrregues gratuïtes... tant que, de vegades, pens que els dies d'aquest projecte estan contats. No obstant, no deixa de sorprender-me el gran recolzament que l'hi heu donat a Illa Sonora: en tot un any, ningú m'ha escrit per mostrar-me el seu desacord, o demanar-me retirar algun disc...  Cap mal rollo! Al contrari, tot han estat paraules de suport, de felicitacions, de suggeriments, de noves propostes. M'alegra veure com vosaltres, els visitants, heu connectat - per dir-ho d'alguna forma - amb la filosofia d'aquest blog, on la música mallorquina és i serà sempre la protagonista essencial. Illa Sonora no és, ni vol ser, un espai que, simplement, s'edifiqui damunt la fórmula de "música gratis", i prou: segueixo amb la mateixa convicció, d'acostar al públic illenc uns discs, uns grups o uns artistes als que, per estranya alguna raó que ni jo mateix entenc, són ignorats. O menyspreats, fins i tot. Què per ser fet aquí ha de ser menys vàlid o què? No és una qüestió de xovinisme, en absolut, sinó una qüestió de justícia, de respecte. Jo també sóc dels que es penja una guitarra i surt a tocar a damunt d'un escenari; en sóc conscient de les mancances de la nostra escena, de la dura barrera geogràfica que és la nostra illa, de l'escàs recolzament per part del món empresarial o institucional.

Pfff! No us enganaré: mai he estat un gran blogaire. De fet, fa uns anys vaig intentar dur a terme un blog d'opinió, però aviat em vaig trobar amb dos grans problemes: la poca constància i la mancança d'objectius. Respecte al primer punt, intent ser constant, en funció del temps lliure que pugui disposar per asseure'm i posar-me a escriure. Respecte al segon, és clar que hi ha un objectiu: difondre la nostra música... I fent-ho, a més, de la forma més respectuosa, imparcial i honesta possible. No guanyo res amb això: segueix sent un projecte autogestionat on ni tan sols m'importa el disseny, mentre la música pugui arribar a vosaltres d'una forma senzilla i sense complicacions.

Vull donar les gràcies a tots els que heu estat allà, sigui enviant gravacions que tenien per casa o simplement per les seves paraules de suport. Un agraïment especial a la gent que, des dels mitjans, s'ha interessat per aquest projecte i l'ha ajudat a difondre: Celestí (Ona Mallorca), Noemí (IB3 Ràdio), Víctor M. Conejo (Diario de Mallorca), etc. I un agraïment gros-gros a BN Mallorca, l'immillorable hogar radiofònic d'Illa Sonora on, cada dimarts a les 17 h, servidor us acompanya per escoltar les darreres novetats o descobrir alguns dels clàssics - i no tan clàssics - de la música que es fa aquí.

En resum... Un any com aquest ha donat per a molt, i una mostra d'això és que, d'ençà, han aparegut per aquest blog ni més ni manco que 212 artistes o grups. No badeu, amics i amigues: a Mallorca hi ha una escena sana, riquísima i plena de talent! Recolzau-la!

---------------------------------------------------------------------------------------------------

A

A La Puta Kalle - PUNK / HARDCORE
A Little Cup Of Tea In The Top Of The Fridge - ROCK ALTERNATIU / PROGRESSIU
Agorazheim - BLACK/DEATH MELÒDIC
Al Mayurqa - MÚSICA POPULAR / FOLK
Alma Sonora - SOUTHERN ROCK / ROCK 'N ROLL
Alucigenia - NU METAL
Amarillo - INDIE-POP
Andreu Muntaner "Lobo" - ROCK / CROONER 
Arratoiak - PUNK-ROCK
Arzobispo - INDIE-POP / INDIE-ROCK / LO-FI
Aspirina Infantil - PUNK-ROCK / HARDCORE
Astrolabio - INDIE-ROCK
Aura - GRUNGE / ROCK ALTERNATIU / POWER-POP

B

The Bankers - INDIE-ROCK
Barram - GRINDCORE
Beach Beach - INDIE-ROCK
Beasty Brutal Music Explosion - PUNK / HARDCORE
Biel Ballester Trio - GYPSY JAZZ
Blue Meany - POWER POP / POP-ROCK 
Bourbon Gratis - ROCK 'N ROLL / ROCKABILLY
La Búsqueda - MÚSICA POPULAR / INDIE-ROCK

C

Canníbales - PUNK / HARDCORE
Cerebros Exprimidos - Cerebros Exprimidos (2) - PUNK / HARDCORE
Ceremoney - POST-PUNK / ELECTRÒNICA / NEW WAVE
Cibersheep - ELECTRO-ROCK / INDUSTRIAL
Los 5 del Este - POP / BEAT
Chirri Kebab - PUNK-ROCK
Cicuta Para Mi - PUNK-ROCK
Club Sibarita - INDIE-POP
Coágulo - GRINDCORE
Codians - POP-ROCK
Los Comemierda - ROCK / HEAVY METAL
Conan Keaton - INDIE-ROCK / EXPERIMENTAL
Cool Dadies - ROCKABILLY
Cop de Fona - HARDCORE
Corc - POST-ROCK / EXPERIMENTAL
Los Comemierda - ROCK / HEAVY METAL
Cranc Pelut - FUNK / INDIE-ROCK / MEDITERRÀNIA
Crudos - PUNK-ROCK / NOISE / EXPERIMENTAL
Los 4 de Asís - POP
Cynical - METAL

D

Danone Yunkies - THRASH METAL / CROSSOVER
Dawholeenchilada - ROCK / HIP HOP
Daydream - ROCK ALTERNATIU / POWER POP / INDIE-ROCK 
Desmodus - BLACK/DEATH MELÒDIC
Dezanatta - PUNK-ROCK / EXPERIMENTAL
El Diablo En El Ojo - INDIE-ROCK / EXPERIMENTAL
Dirección Prohibida - POP-ROCK
Dirty Boots - INDIE-ROCK / NOISE-ROCK
The Dirty Rice - PUNK-ROCK / POWER-POP / GRUNGE
Disease - PUNK / D-BEAT
Dismötösierra - CRUST / HARDCORE 
Doctor Martín Clavo - (2) - (3) - (4) -  PUNK-ROCK  / POWER POP 
Dog Day Afternoon - POST-HARDCORE
Dr. Doom - PUNK-ROCK
Drakkar - HEAVY METAL

E

Eek - ROCK / ACÚSTIC
Elikat - HARD ROCK / AOR / GLAM 
Els Mallorquins - POP / BEAT
Empleado del Mes - INDIE-ROCK / ROCK ALTERNATIU
En Mates - CANTAUTOR / NOVA CANÇÓ  
L'Équilibriste - INDIE-ROCK / INDIE-POP
Ërror - CRUST / HARDCORE
Estepes - POP-ROCK
Euterpe - Euterpe (2)  - FOLK / MÚSICA POPULAR / PSICODÈL·LIA
Express - ROCK 'N ROLL

F

Falcons - POP-ROCK
Fets de Fang - POP-ROCK
Fish Memory - INDIE-ROCK / INDIE-POP
Los Fletchers - Los Fletchers - ROCK 'N ROLL
Fool's Kin - HARD ROCK / METAL PROGRESSIU
Fora Des Sembrat - POP-ROCK
La Fosca - POP-ROCK
Four Winds And Ditto - POP / BEAT
The Frankenbooties - INDIE-ROCK / NOISE-ROCK
Fulgura - STONER ROCK / GRUNGE
The Full Metal Jackets - STONER METAL / SOUTHERN ROCK / ROCK 'N ROLL
Fura - Fura (2) - POST-ROCK / MATH-ROCK
Furnish Time - POP-ROCK

G

Galactus - POWER-POP
Gato Martín - FUNK / ROCK
Golgotha - DOOM METAL
Gonelles Morts - ROCK / HIP HOP
Goodfellows POWER-POP
Goreinhaled - BRUTAL DEATH-METAL
Los Grabes - POP-ROCK
The Green Cherries - POP-ROCK.
Gran Amant - INDIE-POP / CROONER
 
La Gran Orquesta Republicana - SKA
La Granja - POP-ROCK / POWER-POP

Grupo 15 - POP
Guadaña - PUNK / HARDCORE
Guillem d'Efak - CANTAUTOR / NOVA CANÇÓ

H

Haddock's Orphans - INDIE-ROCK / INDIE-POP
Hatelevel - METAL
Harmònica Coixa Blues Band - BLUES-ROCK
Helevorn DOOM METAL / GOTHIC METAL
Helio - ROCK PROGRESSIU
Her Only Presence - EMO / INDIE-POP / INDIE-ROCK
Hipercrisis - GRINDCORE
Honey Langstrumpf - INDIE-POP / INDIE-ROCK / SHOEGAZE
Hyde XXI - HEAVY METAL / METAL PROGRESSIU / POWER METAL
Hypnotize Me - INDIE-POP / INDIE-ROCK

I

Inertial Mass - DEATH METAL
Inside - ROCK / METAL

J

J56 - ROCK

K

Kalashnikov - HARDCORE
Kingonort - METAL / FUNK / HIP HOP
Korpus Khristie - THRASH METAL

L

L.A. (1) - L.A.  (2) - L.A. (3) - INDIE-POP / INDIE-FOLK / ROCK
Leyenda Negra - ROCK / HEAVY METAL
Libèl·lules a Sibèria - INDIE-POP / POWER POP
Límit - POWER METAL / HEAVY METAL
Lluci Villalonga - JAZZ
Lost Revolt - PUNK ROCK
Lunar Leslie - INDIE-POP / EXPERIMENTAL 

M

Mac - POST-PUNK
Main Line 10HARDCORE MELÒDIC
Los Malditos - ROCK 'N ROLL / POWER-POP 
Mallorkäos - HARDCORE
Marasme - POST-METAL / POST-HARDCORE / SLUDGE / EXPERIMENTAL
Marfan - SHOEGAZE / NOISE
Maria del Mar Bonet - MEDITERRÀNIA 
The Marzipan Man (1) -
(2) - INDIE-POP / DREAM POP / PSICODÈL·LIA 
Masa Sonora - FUNK / ROCK
Melancholy Mechanics - INDIE-ROCK
Mike & The Runaways - POP / BEAT
Miki Serra - POWER-POP / INDIE-ROCK
Milán & Bibiloni - BLUEGRASS / ACÚSTIC
Mineralwater - POWER-POP
Moments Shoegaze - SHOEGAZE
Mônstera - NU METAL
Monta-man - POP / LO-FI
Mostros - ROCK 'N ROLL / PUNK-ROCK
Movement - METAL / GROOVE / THRASH METAL
Murder In The Barn - ROCK / PUNK-ROCK
Musnok - HARDCORE / ROCK 
My Dear Flotsam - INDIE-POP

N

The Nash - POWER-POP
Net Weight - Net Weight (2) - HARDCORE
NeoTokyo - ELECTRÒNICA / EXPERIMENTAL
El Nombre del Padre - POP-ROCK
No Children - HARDCORE MELÒDIC 

Nova Pastoral - POST-PUNK / ELECTRÒNICA / EXPERIMENTAL

O

Oh Demian - POP-ROCK / PSICODÈL·LIA
Omertà - METAL PROGRESSIU
On - POP-ROCK 
One Foot - HARDCORE MELÒDIC
O'Trutx - ROCK / HEAVY METAL / PUNK

P

Pandilla Basura - ELECTRÒNICA / NEW WAVE
El Pequeño Flix - ROCK / FUNK
Petit - Petit (2) - INDIE-FOLK / ACÚSTIC 
Petröleo - Petröleo (2) - Petröleo (3) - INDIE-POP 
Phogo - Phogo (2) - PUNK-ROCK / DUB / SHOEGAZE
Plan 9 - NU METAL / STONER
Poomse - ROCK / INDIE-ROCK / SLOWCORE 
Los Pops - Los Pops (2) - POP / BEAT
El Primer Tercio - POP-ROCK
Pujà Fasuà - ROCK ALTERNATIU / GRUNGE

R

Es Reboster - SKA / REGGAE / ROCK
Rec On - INDIE ROCK
Richter 7 - NU METAL
Rompiendo Cuerdas - ROCK
Roña - PUNK-ROCK / HARDCORE
Rosemary's Babe - NOISE-ROCK / ELECTRÒNICA
Ruina Social - PUNK
Rutina - INDIE-POP 
Rutina (2) 

S

Sal de Cocó - POP / ACÚSTIC
Sæth - METAL PROGRESSIU
Set i Mig - POP-ROCK / SINFÒNIC
Shenobi - POST-HARDCORE
Shit Yourself Little ParrotMETALCORE / MATH-ROCK / EXPERIMENTAL
Sick Gain - HEAVY METAL / POWER METAL
Sistema - PUNK-ROCK 
Los Skarabajos - SKA
Skyline HARD ROCK / AOR 
Smellbag - METAL / NU METAL
Snowplow - INDIE FOLK
So WhatPOST-HARDCORE / EMO
Son & The Holy Ghosts - INDIE-FOLK / AMERICANA

Strangled - BRUTAL DEATH METAL
Superkong - GRUNGE / ROCK ALTERNATIU
Susie Q - POP-ROCK


Take It Easy - HARDCORE MELÒDIC
Los Talayots - POP / BEAT
Te Corrs - ROCK 'N ROLL / PUNK-ROCK
Los Telstars - POP / BEAT
The Thomas Brothers Show - PSICODÈL·LIA
Tomeu Quetgles - ACÚSTIC / MEDITERRÀNIA
Toni Monserrat Inc. - SOUTHERN ROCK
Toni Obrador - POP / NOVA CANÇÓ
Tots Sants - HEAVY METAL / ROCK 
The Torturators - NOISE
Los Turkos - PUNK-ROCK



The Ugly Bitches - ROCK 'N ROLL / HEAVY METAL
Último Preso - HARDCORE
Unbounded Terror - DEATH METAL

V

Los Valendas - POWER POP
Valtonyc - HIP HOP
Vicenç Caldentey i amics - POP-ROCK / BLUES



Winonas - POWER-POP / POP-ROCK
White Bear - INDIE-POP / INDIE-ROCK



Xavier Escutia - POWER-POP / INDIE-FOLK

Y

Yskelgroth - BLACK METAL / DEATH METAL

Z

Z-66 - Z-66 (2) - POP / SOUL
Zebra -Zebra (2)- POP-ROCK / PROGRESSIU
Zhentauro - HEAVY METAL / ROCK
Zincpirithione - POP-ROCK 
The Zinedines - INDIE-POP / PSICODÈL·LIA 

viernes, 20 de enero de 2012

HELEVORN - Discografia (2001-2010)

Helevorn és un clar exemple de grup que creu en la música que fan: es nota amb cada un dels seus llençaments, la qual cosa els ha permès posar-se, poc a poc, al capdavant de l'escena metàlica mallorquina i ser, més o menys, una de les bandes més respectades del Doom/Gothic a nivell nacional. 

Aparegueren just quan Golgotha - l'emblema del Doom illenc - es va disoldre. Aleshores, Samuel Morales, guitarrista al grup de Black/Death melòdic, Desmodus (escolta'ls aquí) inicià un nou projecte juntament amb Josep Brunet (veu) i Xavi Gil (bateria) que, en homenatge al món de Tolkien, batejaria com Helevorn. D'ençà, pel grup hi han passat un bon grapat de músics, però podríem destacar al teclista Enrique Sierra i al guitarrista Sandro Vizcaíno (guitarra, ex-Movement) per ser dels més veterans.

Se'm ocorren pocs grups mallorquins de Metal - cap, de fet - que hagui pogut acumular un currículum tan al·lucinant com el de Helevorn: gires per l'Estat, aparicions a festivals europeus, crítiques i entrevistes a revistes de mig món, haver compartit escenari amb Swallow The Sun, Moonspell, Novembers Doom, Dismember, Saturnus, Tankard, Mayhem, Officium Triste, Esoteric, Autumnal, Avulsed... D'alguna manera, tot i l'inconvenient de viure a una illa, s'han sabut enganxar amb força i èxit a dintre de l'escena del Doom, un estil ampli i flexible que destaca per la seva varietat en quant a sons i possibilitats (Epic-Doom, Death-Doom, Funeral-Doom, Sludge-Doom, Drone-Doom i un llarg etcètera). En el cas de Helevorn, se'ls podria definir com una mescla entre el Doom i el Gothic Metal, podent percebre el rastre dels Paradise Lost de mitjans dels 90's - tot i que Josep matingui el seu omnipresent registre gutural -, el dels Katatonia del "Brave Murder Day" o el de My Dying Bride, per posar-ne alguns exemples.

Per tant, avui toca fer-li aquest homenatge a la música d'aquest sextet. Per una banda, tenim la demo/EP "Prelude" (2001), el primer material que edità Helevorn, quan encara tenien dins de la formació una vocalista femenina (Luisa Moratalla). "Fragments" (2005) se'l podria considerar el disc debut, tot i estar format per 6 cançons a les quals hi sumem una regravació de "About Angels" i una versió de Katatonia ("12"). Finalment, "Forthcoming Displeasures" (2010), produït per Jens Borgen i Johan Ornborg (Paradise Lost, Opeth, Draconian...) ha acabat de consolidar definitivament el seu estatus de llegenda local.

DESCÀRREGA

Helevorn - "Prelude" (2001) - Demo

Helevorn - "Fragments" (2005)

Helevorn - "Forthcoming Displeasures" (2010)

miércoles, 18 de enero de 2012

SON & THE HOLY GHOSTS - Discografia (2009-2011)

Folk-Rock, Southern-Rock, Country-Rock... Fer música, diguem-la, americana no és precissament fàcil, i més quan ets de Mallorca. Per això, se'n sap fer o no, i prou... I a no ser que formis part de la primera categoria, és fàcil convertir-se en un xabacà fent el trist paperillo d'emular la música i, en definitiva, la cultura d'una altra gent que viu a l'altra punta del globus. Son & The Holy Ghosts són un clar exemple de que es pot fer música americana, al 100% i amb tota la seva credibilitat, des de la mateixa Mediterrània. Per això, avui us presentem totes les seves gravacions, aprofitant, a més, que el propi grup les ha posades en lliure descàrrega per aquells que vulguin conèixer la seva música.

De casta le viene al gango, diuen en bon castellà. Per això, Guiem - Son - continua amb la saga familiar dels Mesquida amb la que és, possiblement, de les millors formacions actualment de la música independent que es fa a Mallorca. Paraules majors, d'acord, però completament justificades gràcies a un disc com "Lyrics & Songs" (2009), una obra sòl·lida, sense altibaixos, que demostra que a la nostra Mallorca de "sol i platja", es pot fer bona música en la línea de Wilco, Disaster o Clem Snide i que soni captivadora, plena de feeling.

Si us ha agradat "Lyrics & Songs", no us podeu perdre el deliciós EP "Shadows & Monsters", amb uns aires més clàssics que els acosten a The Band o a Neil Young. Per això mateix, un talent com el de Guillem, sumat al de Josep Verdera, Joan Grimalt, Xisco Carbonell i Dani Pi no només és inqüestionable, sinó esperançador. Ho dic perquè aquest 2012 molt possiblement apareixerà el seu segon treball, "The Soldier & Lady Fire" així que... atents!


Son & The Holy Ghosts - "Lyrics & Songs" (2009)

Son & The Holy Ghosts - "Shadows & Monsters" (2011) - EP

MAIN LINE 10 - "Today is Tomorrow" (2011)

Tampoc és que estem visquent una nova època daurada del Hardcore Melòdic, però encara queden bandes amb esperit i força suficients com per seguir reivindicant el llegat de NOFX, Rufio, Satanic Surfers o Beldevere. És el cas de Main Line 10, una banda formada per Adrian Jiménez (guitarra, veu), Barto Reig (guitarra, veu), Carlos Javaloyas (baix, veu) i Daniel Amengual (bateria).

Si no record malament, duen tocant des del 2005 aproximadament; després d'un grapat d'anys centrats especialment en els directes, fou 2011 que deixem enrere quan van presentar el seu primer disc, "Today is Tomorrow", posat en lliure descàrrega pel propi grup. El formen 11 cançons - una de les quals és una impagable versió del "Wonderwall" d'Oasis - que ben segur gaudiran tots els amants d'aquest tipus de Hardcore, tot i que ells mateixos prefereixen etiquetar-se com Melodic Happy-Freakcore.

Just ara mateix pegava una ullada pel Facebook de la banda i m'ha sorprès veure que formen part de l'escuderia del segell japonès Bells On Records... Per què després diguin que no passa res interessant a la música mallorquina!

DESCÀRREGA

Main Line 10 - "Today is Tomorrow" (2011)

NO CHILDREN - Discografia (1999-2010)

Per desgràcia, avui és un bon dia per parlar de No Children. Com molts ja sabreu, el passat desembre anunciaren la seva dissolució; així, Mallorca perd al seu gran referent del Hardcore Melòdic, la banda que un dia encapçalà un nou moviment a l'illa i darrera la qual hi vingueren un bon grapat de grups, com One Foot, Painful, Shäking All Over, Take It Easy, One Armed Drummer, Acme Copyright, Thrash Out, Main Line 10 i un bon grapat més que em venen al cap. I deia que és un bon dia perquè just avui Víctor M. Conejo, del Diario de Mallorca, ha publicat un més que recomenable article/entrevista sobre No Children - llegiu-lo aquí - amb entrevista al seu baixista Edy Pons i vàries impressions a càrrec de Xisco (Ërror, Net Weight), Toni Melis (One Foot, Dead Men Alive) o el que ara mateix escriu aquestes línees. 

Per això, posats a fer memòria, hem llevat la pols al llegat d'aquest quartet de S'Arenal que acumula fites tan destacables com fer una gira ni més ni manco que pels Estats Units. Formats devers l'any '97, debutaren amb un EP autoeditat, "Katherine J. Cocks" (1999), que causà una gran sensació a dintre de la nostra escena; haríem d'esperar uns anys més - concretament el 2003 - per conèixer el seu disc debut, "Never Look Back", que juntament amb "Reality" (2005) constitueix el gruix discogràfic més important de la seva trajectòria. Els dos discs van ser editats per Blau / Discmedi i, malgrat no m'agradi publicar discs del seu catàleg per tal de respectar al màxim la seva feina, s'ha de dir que es poden trobar - i de fa molt de temps - disponibles a un bon grapat de blogs dedicats al món del Punk i el Hardcore. Més recent, "Souls of Fire" (2010) marca un controvertit canvi clar en el so del grup; el Hardcore Melòdic i les tonades aferradisses van quedar enrere per mostrar a una banda més madura i ambiciosa, clarament influenciada per altres estils com el Metalcore o el Screamo. I com a afegits, he inclós un grapat de cançons inèdites pels més fans: el tema "I hate pets", la primera mescla de "Addict", una versió en directe de "The countdown" del 2002 o el tema que van incloure al recopilatori de Sonic Temple.

No Children, per tant, passa a la història, però dona lloc a nous projectes... com és el cas de Gravity, una banda formada per Dani, Dimas i Edy, juntament amb Tato (Believe The Lie) i Pep Mulet (Dead Men Alive, L.A.) amb els que seguiran el rumb marcat per "Souls Of Fire".

DESCÀRREGA

No Children - "Katherine J. Cocks" (1999) - EP

No Children - "Never Look Back" (2003)

No Children - "Reality" (2005)

No Children - "Souls On Fire" (2010)

domingo, 15 de enero de 2012

ASTROLABIO - Discografia (2008-2011)

Astrolabio és un dels grups del moment a l'escena mallorquina, però, a més, també són dels que més tenen a que dir a un futur. Aquesta posició d'avantatge no els ha caigut del Cel, sinó més aviat és un terreny que han anat guanyant poc a poc, amb perseverància, des de que a principis del 2007 es pengessin les seves guitarres i comencessin a fer renou. La culminació d'aquesta, diguem, primera etapa ha estat un disc debut - "Astrolabio" - que passa per ser dels millors àlbums publicats a les Illes Balears el passat 2011. I com a fidel testimoni, el resum anual que varem fer a aquest humil blog, però també a la llarga llista de revistes, webzines o blogs que han qualificat a "Astrolabio" com a un dels discs del any. 

Però, al marge d'això, Astrolabio tenen una cosa que els diferencia de moltíssims grups de generació o estil: l'autenticitat. Semblen fugir del Indie Pop-Rock més políticament correcte per aportar un grau d'emoció, locura i energia que moltes bandes voldrien tenir i no, de fet, tenen. Les melodies hi juguen una part important, d'acord, però la seva intensitat resideix en la mateixa naturalesa - potent i bàsica - de la cançó. Només així podem entendre cançons com "Sr. Caballo" o "Thelema", autèntiques canonades del millor Indie-Rock que s'ha fet a aquesta illa als darrers anys. 

Un aspecte interessant, que marca profundament el seu so i que definitivament els diferencia del sector més modernillo del estil és que una part important del seu so es nodreix d'autèntics clàssics. És obvi que han escoltat a El Niño Gusano o Los Planetas, però també a la Velvet Underground, als Rolling Stones, als Beatles, a The Jesus and Mary Chain. Així, doncs, si no l'heu escoltat, atents, perquè aquí ho teniu acompanyat pels seus dos primers EP's, "Blanco" i "Negro", on hi podreu trobar les primeres versions de "La Chica Bala", "Astrologia" o "Debe haber siete niveles", així com altres cançons que valen molt la pena. "Bajo cero", que va ser la primera referència sonora de la banda, segueix dins de les meves favorites: quina gran cançó! 

Recordar-vos que si voleu una còpia original de "Astrolabio", la podeu comprar mitjançant la banda o també pegar un bot a Xocolat, a Palma, on en trobareu per tan sols 5 €. De la mateixa forma, Astrolabio ens han donat un grapat de còpies signades per sortetjar a "Fang i Distorsió" així que si no n'aconsegueixes una és per què no vols! Encara recordem amb afecte i bon rollo el seu divertit pas pel programa, just abans de la publicació del disc, on ens deixaren una de les entrevistes més surrealistes i divertides que podem recordar.


Astrolabio - "Blanco" (2008) - EP

Astrolabio - "Negro" (2009) - EP

Astrolabio - "Astrolabio" (2011)

MY DEAR FLOTSAM - "Manalive" (2011)

No és el primer cop que a Illa Sonora tenim una mena de híbrid; un grup que, en definitiva, ha nascut amb gent de diferents llocs de procedència. És el cas de My Dear Flotsam, un projecte amb membres de Toledo, Madrid... i Palma, com és el cas del seu vocalista, David. Cercant un poc d'informació sobre els seus components, m'he trobat a un blog una frase breu i significativa que ens ajuda a entendre com s'organitza un grup com el seu, amb components separats per la distància: "A pesar de que David está en Palma de Mallorca, Iñaki en Madrid y Ricardo y Dani en Toledo, nada impide que este proyecto siga en marcha con ayuda de internet, haciendo del directo su momento de reencuentro shakespeareiano".

Duen pràcticament una dècada en marxa, i després d'un grapat de demos i concerts com a eterns teloners, el passat 2011 presentaren un disc debut excepcional, "Manalive". No és estrany: és gent colrada sobre els escenaris, amb les idees clares i un bon gust que queda reflectit al seu so. És gairebé un tòpic que es digui d'ells que fan Indie "que huele a Oxford y a Seattle". Però clar, servidor ho simplificaria dient que My Dear Flotsam han sabut treure profit a unes influències que van del material més clàssic (The Cure, U2, Manic Street Preachers) als nous valors de la música independent (The Dodos, Band Of Horses, Death Cab For Cutie, The Arcade Fire). Hi juga a favor - i molt - una producció que sap treure les majors virtuts del grup: la calidesa, la atmòsfera, el feeling. "Manalive", a grans termes, és un d'aquests discs que fan de la seva escolta una experiència agradable, suficientment positiva com per tornar-lo a posar un altre cop. Així, successivament, fins perdre el compte. 

Insisteixo: millor no perdre'ls de vista, especialment quan hi torni a haver una data en directe a la vista.


 My Dear Flotsam - "Manalive" (2011)

jueves, 12 de enero de 2012

LA BÚSQUEDA - Discografia (1988-2005)

La música no deixa de ser com la gent que, de forma irremediable, envelleix. Però clar, hi ha persones a les que el pas del temps sembla no afectar-les, com és el cas de Xisco Albéniz i La Búsqueda. A diferència de molts dels seus companys generacionals - siguin de Mallorca, siguin de fora - el seu llegat musical ha envellit tan rematadament bé que pràcticament conserva tot el seu encant i, per suposat, el seu valor artístic.

No em posaré a fer una biografia detallada sobre La Búsqueda. Per això us remetré a la magnífica biografia que han fet la gent de Mallorcanochentas (veure aquí), i amb la que podem conèixer amb tota mena de detalls la trajectòria i canvis de formació que han experimentat al llarg d'aquestes darreres dècades. Simplement, em dedicaré a fer una simple reflexió - per dir-ho d'alguna forma - que ens ajudi a entendre per què La Búsqueda són considerats una de las bandes mallorquines amb major categoria i prestigi... però, per desgràcia, sense el reconeixement merescut. 

Primer, per haver creat just a la seva mesura un so i un discurs totalment propis i característics, que no només impedeixen comparar-los a qualsevol altre grup nacional, sinó que dificulta una cosa tan simple com ficar-los dins d'alguna corrent i tendència musical. Rock? Pop? Indie? Folk? Música Popular, tal vegada? O Mediterrània? No se'm ocorr cap etiqueta on La Búsqueda hi encaixi. Podríem, tal vegada, intentar explicar com sonen. Imaginem guitarres acústiques que creen melodies recercades; emocionants ritmes sincopats de caixa; seccions de vent que dibuixen paisatges sonors; una veu hieràtica i greu que, mitjançant la poesia, ens condueix per pobles deixats de la mà de Déu, barrancs, deserts i horitzons que semblen massa llunyans al viatger. Més o manco, així sona La Búsqueda

Oblideu ficar-los dins del sac del Pop-Rock com molta gent fa, sense escoltar-los, tal vegada els relaciona, pel nom, amb La Frontera, El Regreso, La Granja, La Isla i un llarg etcètera. Ells van donar l'esquena a tot el negoci, a l'espectacle en el sentit més estricte de la paraula, i ho han fet editant discs amb calma fins formar una discografia única i fascinant. "La Búsqueda" (1988) fou elegit per Rockdeluxe com el segon millor disc espanyol dels anys 80's... i el següent treball, "La rueda de la Fortuna" (1991) ha aparegut a altres classificacions com també un dels millors discs nacionals del seu moment. Amb "Psicolatin" (1996), editat per Blau, la seva popularitat va decréixer tal vegada, però mantingueren el seu prestigi gràcies a la varietat i qualitat que hi trobem a les cançons que inclou. Finalment, "Los Penitentes" (2004), el seu darrer treball fins ara, i al qual hi hem afegit una sèrie de bonus tracks força interessants.

Tal vegada no són aptes per a totes les oïdes, d'acord, però... Des de quan ha importat això? 


La Búsqueda - "La Búsqueda" (1988)

La Búsqueda - "La Rueda de la Fortuna" (1991)

La Búsqueda - "Psicolatin" (1996)

La Búsqueda - "Los Penitentes" (2005)

miércoles, 11 de enero de 2012

PLAN 9 - "Demo" (1999) - Demo

Al llarg d'aquests mesos, m'ha sorprès rebre correus de gent demanant que posi la maqueta de Plan 9... I efectivament, la tenia... perduda, per desgràcia, a dintre d'un prehistòric disc dur que, fa pocs dies, he pogut recuperar. I... voila! No sé ben bé si podem anomenar-la demo, ja que són quatre cançons i no record si n'hi havia alguna més. Fins i tot la portada ha estat una improvisació ràpida: sé que editaren 500 còpies, però no n'he pogut aconseguir cap d'original. Si hi ha algú que vulgui escriure per corroborar si hi havia més temes o enviar la portada i demés, pot fer-ho mitjançant un correu electrònic.

No es que existeixi massa informació de Plan 9, així que anem a donar una mica de llum a la seva (oblidada) història. Van sorgir l'any 1998 a Palma, al seu capdavant hi podíem trobar a un guitarra prèviament colrat a altres bandes com Javi Ruiz i que, posteriorment, aconseguiria un major reconeixement - musical, clar - gràcies a Trestrece. Completen la formació Pere Servera (veu), Joan Rayó (guitarra), Alex Gil (baix) i José Navarro (bateria). Musicalment els podrien comparar a una banda marratxinera que pegava fort aleshores, Masada, però clar... Millor cercar referents de sobra coneguts per fer-nos una idea, no? Plan 9 es movien entre el Rock Alternatiu i el Metal de nova fornada, de tal forma que eren massa canyers per compartir escenari amb un grup onda Smashing Pumpkins i massa suaus per fer el mateix amb un grup de, no sé, Thrash-Death. Bevien clarament de Hamlet, de Pantera, de Pearl Jam o, fins i tot, de Kiss

Acabaré amb una petita annècdota sobre la banda: ells han estat l'únic grup de Metal en aparéixer a la portada de la revista Brisas. Impensable a dia d'avui, eh?

DESCÀRREGA

Plan 9 - "Demo" (1999) - Demo

THE ZINEDINES - "Take me, take me" (2004)

I arribà un moment en el que The Frankenbooties se'n anaren; no obstant això, els germans Martínez Riutort - Manel i Miquel - no es quedaren amb les mans plegades i juntament amb Miquel Molinas (ex-Henteligens) i Sebastià Linares formaren una de les bandes més captivadores de l'escena mallorquina dels darrers 90's. Estem parlant de The Zinedines, un quartet amb base a Muro que es va saber guanyar una gran reputació gràcies als EP's "I'm gonna rise" (1999) i "Diggin' Everything" (2002).

Recuperam avui el que, a hores d'ara, és el seu únic disc, "Take me, take me" (2004), un disc que, curiosament, ha caigut en una mena d'oblit gens, però que gens merescut. Si no record malament, la crítica acollí amb molt bones paraules aquest debut de The Zinedines; el que sí record, i bé, és haver sentit a un bon grapat de gent - músics, essencialment - criticar-los afirmant que "simplement es dediquen a copiar als Beatles". D'acord, no es pot negar que les cançons de "Take me, take me" estan clarament inspirades en el so i la forma de l'etapa 1966-1967 dels Quatre de Liverpool, i més concretament en el disc "Magical Mystery Tour" (1967), però els Quatre de Muro van saber ficar-hi també, amb encert i bon gust, influències dels primers Pink Floyd, dels Beach Boys, dels Byrds, i d'altres clàssics de la música dels 60's.

Hi ha gent - com jo - que prefereix el seu passat més indie amb els Frankenbooties, però sempre és un plaer tornar a escoltar un disc tan esquisidament retro com aquest, on The Zinedines invoquen a la seva manera a George Harrison i Syd Barrett amb cançons tan redones com "I Know Your Bird", "Garage Flying", "I'm not me" o "It's all around you". No cerqueu aquest disc a les tendes de discs, perquè no el trobareu... però, tranquils: el segell saragossà Grabaciones del Mar encara té algunes còpies a la venda per tan sols 5 €. Si podeu, pillau-lo original: val (molt) la pena!


The Zinedines - "Take me, take me" (2004)

THE FRANKENBOOTIES - "Gobledegook" (1994)

"Gobbledegook": un altre d'aquests discs que hauríem d'afegir a la llista d'imprescindibles de la nostra música. The Frankenbooties, que deixaven enrere el seu passat com a Dirty Boots, començaven una nova etapa amb un disc ambiciós que, malgrat no ser excessivament innovador dins del Rock Alternatiu que es feia aleshores, sí que resultava una bufada d'aire fresc dins del Rock mallorquí. Exceptuant els temes que formen part de l'EP "Frankenbootie", "Gobledegook" fou enregistrat el desembre de 1993 als estudis Ona Digital, amb alguna col·laboració de luxe com la del guitarrista Xisco Albéniz de La Búsqueda.

El discurs dels Frankenbooties es basava principalment en agafar el llegat dels Beatles - els de la darrera etapa, vull dir - i mesclar-ho amb la major naturalitat del món amb el Rock independent que es feia a aquells moments als Estats Units: Sonic Youth, Sebadoh, Nirvana, Smashing Pumpkins... Una formula com aquesta, ben estudiada, combinada amb bones cançons ("Kill John Wayne", "Dind't Want to Tell You", "I'm Losing You", "Sensual Desire"... o la mítica "My little Hurricane") només pot donar com a resultat un disc antològic com "Gobledegook".

Ja es sap que, sobre gusts, no hi ha res escrit. Fa uns dies que vaig rescatar aquest disc de les meves prestatgeries i em vaig sorprendre de com ha envellit de bé, fins i tot la seva versió del "Strawberry Fields Forever". Sona tan fresc i arrogant ara, el 2012, com ho feia l'any '94.

DESCÀRREGA

The Frankenbooties - "Gobledegook" (1994)