Inside jugaven a una altra lliga, en el sentit de que, al seu moment, moltes bandes tenien - teníem - molt que aprendre d'ells: música realment elaborada a nivell compositiu i tècnic, bona posada en escena i un grau de pulcritud sonora que, per aleshores, es trobava a anys lluny d'un bon grapat de bandes joves. Els infames Vodkartinis els vam telonejar, a agost del 2005, i va quedar demostrat que uns pelacanyes com nosaltres teníem molt que aprendre d'ells.
Aquesta banda sollerica va sorgir l'any 2002 fruit de la unió de músics procedents de bandes com Viuda Negra, Black Dog, Been-Arasht o Plumballs, i el seu line-up clàssic - per dir-ho d'alguna forma - era el format per Maria Mayol (veu), Miquel Àngel Màrquez (guitarra), José A. Alemany 'Nono' (guitarra), Pep Jaume (baix) i Diego Lucas (bateria). Tal vegada, el major tret característic d'Inside era el seu so, capaç de barrejar els recursos propis del Heavy Metal d'Iron Maiden o del Thrash més tranquil·let i tècnic (rollo Megadeth) amb trets del Rock incendiari i alternatiu de bandes encapçalades per dones, com Skunk Anansie o Guano Apes. Fiquem aquí matisos progressius, dues guitarres sobrades de tècnica, imaginació i bon gust, una sòl·lida base rítmica i la reconeixible veu de Maria... i au, aquí tenim la fòrmula d'Inside.
La banda, dissolta des de fa uns anys, va tenir uns anys bastant intensos; quedaren semifinalistes al Festival Internacional Emergenza (2004), finalistes a l'Incarock (2004 i 2005) i, finalment, guanyadors del I Concurs de Rock de Palmanyola. Gràcies mil a Pedro Barrera per haver-me fet arribar el seu disc!
Inside - "Damned Nocturnal Melodies" (2006)
No hay comentarios:
Publicar un comentario