Mostrando entradas con la etiqueta Grindcore. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Grindcore. Mostrar todas las entradas

lunes, 28 de febrero de 2011

HIPERCRISIS - "Noche de Karate-core" (1999)

Valuosa aportació a càrrec de Jeroni Sancho amb mediació de Txxxus Troll. Sorgits a la segona meitat dels anys 90, Hipercrisis fou un grup format pel propi Txxxus (veu) amb Bernat (guitarra, guitarrista a la primera formació d'Inertial Mass), Lluc (baix) i Kiko (bateria), responsables d'aquesta carnisseria anomenada "Noche de Karate-core": 20 minuts d'un Grindcore ferotge i contundent, amb concesions cap a altres estils com el Death Metal, el Hardcore o el Crust.

"Noche de Karate-core" fou enregistrat en directe a la desapareguda sala Sonotone de Palma, el 19 de gener de 1999; així doncs, no espereu una producció cristal·lina com les de Rotten Sound, sinó un so gruixut i greu, d'una brutor genuïnament underground, que li dona una autenticitat especial. Hipercrisis no van durar gaire temps, però els seus membres seguiren donant de què parlar: Txxxus amb Coágulo, Bernat amb Errör i Lluc amb Strangled.


HIPERCRISIS - "Noche de Karate-core" (1999)

domingo, 6 de febrero de 2011

BARRAM - "Arrels" (1999)

No us enganeu davant una portada que perfectament podría pertànyer a la d'algun grup de NS Black Metal, perquè el que tenim davant és una mostra de pur Grind a la mallorquina. Barram és un dels pocs, poquíssims exponents d'aquest estil a la nostra illa però, i la veritat sigui dita, en el seu cas l'etiqueta de Grind es queda una mica curta. Com podem definir a un grup que afirma que la seva música "únicament mou als pagesos de Mallorca" i té cançons titulades com "Potat de Pradina", "Tomar metles" o "Jo i un pastor"? Podem classificar-ho com Agro-Noise? O Folkcore? Grind pagès, tal vegada? Barram definiren una surrealista mescla de Rock clàssic, Thrash Industrial, Grind-Noise, Folklore balear, crits de porc i molt de catxondeo amb el nom de "Grind Metal pagès". Més clar, aigua. Jo m'he esbutzat de riure amb la histriònica versió de "Chica Ye-yé", "Abecedari" (grandíssima intro"!) o "Saïm vermell".

Nascuts l'any 1996 i encapçalats per Tolito (veu) i Xisco (bateria), els dos únics membres del grup que van romandre fins el final, pels caòtics Barram hi passaren diferents components d'altres formacions com Eva Molina (ex-Agorazheim, avui a Unburial), Migue 'Mega' (ex-Agorazheim, Hatelevel, avui a Bleed The Man), Santi (Unabomber), Tiolo (Velatory), Rafa (un dels fundadors).... També arribaren a incorporar al grup un trompetista, Toni Page-K, procedent de l'Orquestra Municipal d'Inca per donar un so més autòcton i innovador a Barram. "Arrels", editat de forma casolana en CD-R, és un disc curiós perquè, en forma de recopilatori, repassa tota la producció del grup: des del gruix de la seva maqueta "Matances" (1998) a tota una sèrie de gravacions inèdites, com els directes de S'Escorxador o el directe del Pla VI d'Inca, entre d'altres.

Vull agrair el descobriment i aportació d'aquest valuós material a Jeroni Sancho. 

DESCÀRREGA

BARRAM - "Arrels" (1999)

viernes, 28 de enero de 2011

COÁGULO - "Puritito Grind Chingón" (2000) - EP

Aquí teniu un grup certament curiós dins l'escena mallorquina: Coágulo. Encapçalats per un personatge emblemàtic com el periodista Txus Troll, aquí rebatejat com Hombre Santo, la formació es completa amb Chancho Aguardiente (guitarra), Chingavidas (baix, veu), Chingavidas (baix, veu) i Malasangre (bateria). Aquesta banda de "mariachis santeros", com els mateixos es denominaven, mesclava de forma molt convincent la intensitat del Grindcore amb la contundència del Hardcore més pesadot, amb unes directrius estètiques i musicals fortament inspirades en el "Matando Güeros" dels 'narcos satánicos' de Mèxic, Brujeria. Fa un bon grapat que no es sap res d'ells, però Coágulo arribaren a compartir escenari amb grups de la talla dels suecs Disfear o els nord-americans Tragedy, que no és poc.

La seva única referència discogràfica (que jo sàpiga) és aquest "Purito Grind Chingon", enregistrat l'any 2000 als estudis d'en Carles Seguí, i on trobam cançons de títols tan curiosos com "¡Cayeron los Mochaorejas!" o "A 100mph por Chihuahua". Una petita anècdota: la darrera vegada que els vaig veure en directe, telonejant a Agorazheim i als blackers Stigian Lake, feia un dia que el papa Joan Pable II havia mort. Hombre Santo - o Txus Troll - agafà el micròfon abans de començar el concert i, mentre la resta enxufaven els seus instruments, començà - textualment - a "cagar-se en la puta ànima i en la memòria" del pontífex mort, davant l'estorada mirada del públic.

DESCÀRREGA
Coágulo - "Puritito Grind Chingón" (2000) - EP