domingo, 31 de julio de 2011

THE DIRTY RICE - 'Demo' (2011)

Segona demo d'una banda que ja podriem qualificar de veterana, no és així? The Dirty Rice duen en marxa des del 2007, època en la que iniciaren la seva activitat musical baix el nom de The Gang Band; d'ençà, el quartet marratxiner ha fet una bona llista de concerts, compartint tables amb formacions tan variades com Lark About, Shenobi o Te Corrs.

La formació sempre ha estat subjecta a entrades i sortides, però sembla que des de fa més d'un any han trobat una ansiada estabilitat; així doncs, formen el grup el carismàtic Dani (veu, guitarra), acompanyat per la hiperactiva Shai a la bateria (anteriorment a Superkong i Libèl·lules a Sibèria; ara, vocalista a Drästica), un autèntic crack de les quatre cordes com en Bernat (abans baixista d'uns hardcoretas recentment desapareguts; Ratfingers) i, finalment, un guitarrista solista adorador d'en Jimmy Page i en Mark Knoffler com és n'Alex. 

The Dirty Rice sempre ha estat una banda de díficil catalogació i, amb aquesta nova demo la cosa es complica la cosa més. Han incorporat al Punk/Grunge dels seus inicis influències d'altres estils com el Heavy Metal, el Garage o el Rock clàssic, donant com a resultat una demo variada i molt entretinguda. La producció, a càrrec del estudi mòbil Crappy Recordings, és crua, autèntica, d'aires maqueters old-school. No deixa de ser una demo, d'acord, però marca una evolució clara en el so d'una banda treballadora i honesta com la que més.


The Dirty Rice - 'Demo' (2011)

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.


Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

sábado, 30 de julio de 2011

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

Abans del "Heavenly Hell" hi ha vida... Ja ho crec que n'hi ha. Mentre esperem una reedició dels tres primers discs de L.A. - perquè fa temps que la gent ho demana - avui rescatarem de les prestatgeries d'Illa Sonora una autèntica joia de la música mallorquina: "Welcome Halloween".

El talent de Lluís Albert Segura, cervell, cor i ànima d'aquest projecte, ja havia quedat demostrat no tan sols als dos brillants àlbums anteriors, "Grey coloured melodies" i "Bellflower Blvd.", sinó també amb la seva contribució a formacions com The Green Cherries, The Nash, Glycerine o Los Valendas (un curriculum impressionant)... Però "Welcome Halloween" és una cosa apart, una passa més enllà pel propi Lluís Albert i un disc totalment atípic dins la música mallorquina. Aquest àlbum presenta la pecul·liaritat de ser un doble disc, un fet insòlit a aquesta illa a excepció de recopilatoris i, potser, alguna excepció més. La putada dels dobles àlbums és que, a molts, hi trobem palla enmig de bones cançons, suficient com per demanar-te, mig estranyat, mig indignat: "I si això s'hagués 'condensat' en un sol CD?". "Welcome Halloween" es salva de la crema, perquè tant el disc 1 com el 2 són una delícia. 

Amb una atmòsfera melancòlica i crepuscular, L.A. fa d'aquest un treball que destaca per la seva varietat: hi trobem des de temes més comercials a altres més experimentals; passem d'autèntics himnes folk-rockers a peces delicades i intimistes. Les referències a Wilco o The Jayhawks hi són, però també hi trobem el rastre de mites de la cançó americana (Neil Young, Johnny Cash) i d'altres més recents (Elliott Smith, Eddie Vedder). Folk-Rock, Indie-Folk, cançó d'autor... Denomina-ho com vulguis: segueix sent bona música.

"Welcome Halloween" va ser una mena de fenomen dins el panorama underground mallorquí. Perdó: he dit underground? Si "So Dramatic" o "What I'm fighting for" van sonar a les totes pels 40 Principales, creant l'efecte d'una illa de qualitat i bon gust dins d'un repugnant oceà de brossa mainstream. Un fenomen en tota regla que ens ha deixat un disc exhaurit, cercadíssim i pel qual s'arriben a pagar xifres considerables. Pel meu gust, "Welcome Halloween" és L.A. en el seu més pur estat; el seu disc més brillant i, també, el més complet. Si voleu llegir més informació i curiositats sobre aquest àlbum, llegiu la crítica que va escriure al seu dia Joan Andreu, de Pecan Pie.


L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

GOODFELLOWS - Discografia

Goodfellows tenen tot el que ha - o hauria - de tenir una bona banda de Power-Pop: idees clares, bon gust i, el més important: capacitat de fer cançons curtes, efectives i extremadament aferradisses. Sumem-hi, a més, unes influències més que destacables de clàssics del Power-Pop com The Raspberries, The Beatles, Gigolo Aunts, Lemonheads, The Knack, Romantics, Barracudas...

La banda va sorgir aproximadament a finals de 1995, com un nou projecte de tres dels antics membres de Pasos Perdidos: Tomás Forns (guitarra), Pepo Granero (baix) i José Oliveras (bateria). A ells s'hi afegí el vocalista Biel Palmer. La seva trajectòria fou, pràcticament, meteòrica: en tres anys enregistraren dos àlbums i compartiren escenari amb formacions com The Automatics, The Saints, Sexy Sadie, Héctor Peñalosa (The Zeros), Los Secretos, i un llarg etcètera. Els primers anys del nou segle, a més, van sortir a fora, arribant a realitzar concerts a Los Angeles o Liverpool. Gens malament, no? El cas és que, per raons familiars, Goodfellows entraren en un procés d'inactivitat que els ha portat a un període de 8 anys de silenci...

...Però han tornat. Ho fa la mateixa formació, on s'hi afegeix un altre guitarrista, David Cladera. Al seu Bandcamp ja podeu escoltar "Susanne" i "The keeper of your keys", un aperitiu del que serà el seu esperadíssim tercer àlbum, "Happynitol: 10 pills for hard times". El resultat no podia ser millor i, de nou, els Goodfellows aposten fort per la música que millor saben fer: Power-Pop ple de melodia, color i vitalitat. Molt recomenables.

PD: Com a bonus, he afegit la cançó ("Be my good thing") que van incloure al recopilatori de Power-Pop "The Bam Balam Explosion Vol 7", del any 2000. 

DESCÀRREGA


Goodfellows - "Feel the pain" (1996)

Goodfellows - "Get the fellows" (1999)

jueves, 28 de julio de 2011

GUILLEM D'EFAK - Discografia

Quin goig tornar de vacances ("vacances"; ja m'enteneu) i trobar-me amb una bona tracalada de missatges i correus de gent que segueix el blog; a tots vosaltres, moltes gràcies a tots per les paraules, ànims i suggeriments!

Tornem a la (des)càrrega amb una aportació que, essencialment, ens ha fet Vicent Sánchez i Ortells des de València. Agraïts a ell, avui ens toca parlar de Guillem Fullana i Hada d'Efak (1929-1995), més conegut com Guillem d'Efak. Aquest manacorí de pell negra no tan sols aconseguí nombrosos èxits dins el camp de la literatura, l'interpretació o el món empresarial (fou fundador de la mítica Cova del Drac, a Barcelona, on es gestà el moviment de la Nova Cançó), sinó també a la música, on destacà considerablement per la singularitat de la seva música, pel to profund, sugerent i solemne de la seva veu, pel contrast d'unes arrels a mig camí entre Nova Guinea i Manacor. "Yo soc barranquer, manacorí i mallorquí, per aquest ordre", explicava a la que, molt possiblement, fou la seva darrera entrevistaa. "He estat el mallorquí més feliç que ha existit, perquè a la meva infància, ser negre a Mallorca era una pura delícia. Les manacorines em compraven dolços i m'acariciaven. Ser negre a Mallorca era una singularitat, no un problema".

Començà la seva trajectòria musical i tothom, fins i tot els cercles de música clàssica o la premsa més reaccionària del règim franquista, li tiraren floretes i lloances de tota mena. Així, al calor d'un fenomen emergent com la Nova Cançó catalana, Guillem d'Efak i les seves cançons començaren a destacar, fugint d'un prototip de cantautor que havien establit Raimon o Francesc Pi de la Serra. Els 60's foren l'època de glòria i apogeu d'Efak... al manco musicalment. El que avui ens presenta l'amic Vicent és el seu llegat fonamental: 8 referències discogràfiques - portades i lletres incloses - que marquen la evolució del artista, a mig camí entre la cançó d'autor, el Blues, el Jazz i els aires mediterranis.

Conclouré l'entrada d'avui destacant unes frases del propi Guillem a la que, repeteixo, molt possiblement fou la seva darrera entrevista: "Estar malalt és una putada. En qualsevol cas, té la seva part positiva, i és que estant malalt aprens a donar-li a cada cosa la seva vertadera importància. La vostra escala de valors, la de la gent sana, es troba totalment trastocada. Amb la meva malaltia no he perdut ni la fam ni el desitg de follar, faltaria més. Els problemes els cream nosaltres mateixos. Patint-los i superant-los ens sentim vius, i lo important és aprendre a viure amb els problemes que ens dona la vida".


Guillem d'Efak - "Veu de Mallorca" (1964) - EP

Guillem d'Efak - "Blues" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Vell riu nostre" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Com Ahir" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "El dimoni Cucarell" (1966) - Single

Guillem d'Efak - "Plou i fa sol" (1966) - EP

Guillem d'Efak - "Guillem d'Efak" (1967) - EP

Guillem d'Efak - "Cançó per les dones" (1968) - EP

martes, 5 de julio de 2011

TANCAT PER VACANCES...

No és que hi hagi una manca d'inspiració o que, simplement, hagi exhaurit les reserves musicals d'Illa Sonora. Què va... Simplement, aquest juliol no podré atendre com toca aquest blog. Vacances? Platja? Ja ho voldria, ja. De totes formes, hi haurà temps per la música d'aquí, així que feim memòria:

- Tots els dimarts, a partir de les 17 h., "Illa Sonora" a BN Mallorca (106.5 FM). 1 hora de la millor música que es fa a la nostra illa.
- Tots els divendres, a partir de les 17 h., "Fang i Distorsió" a Ràdio Marratxí (92.9 FM). Magazine de música i cultura amb entrevistes i sets acústics en directe... Vos anuncii que el pròxim divendres tindrem a Astrolabio i, a properes setmanes, Miki Serra, Pelusa i Corc.

En fi, tornarem a la (des)càrrega aquest agost, amb energies renovades i molt bona música per posar al vostre abast. Gaudiu de l'estiu; del sol; del temps lliure; de les terrassetes i les excursions; de la bona companyia; gaudiu de la música i, sobretot, de la vida. Fins aviat!

TOMEU QUETGLES - Discografia

Nascut a l'any '71, Tomeu Quetgles és d'aquests corredors de fons de la música illenca que, per desgràcia, no ha tingut la repercusió o pes mediàtic que mereixia. Qui sap, tal vegada ni la vol, ni la necessita. El cas és que Quetgles actualment presenta el seu sisè treball, "Cants Aborígens" (2011), nou disc d'un cantautor de fermes conviccions, actiu des de 1996, que ha volgut compartir la seva discografia - sencera, a més - de forma totalment gratuïta mitjançant la seva pròpia pàgina web.

Què hi trobem al catàleg de Tomeu Quetgles? Doncs bàsicament cançó d'autor, compromesa, arriscada i especialment sensibilitzada en les qüestions d'identitat cultural, nacional i lingüística. En altres paraules, poesia "en català de Palma i amb olor de hippie inconformista". Parlem, doncs, d'un llegat eclèctic que va des del Folk mediterrani d'aires mariners i bohemis al Reggae-Rock urbà i combatiu. En definitiva, un d'aquests artistes que mantenen un lligam honest i sincer amb la música que toquen.

DESCÀRREGA

Tomeu (Quetgles) - "Endorfines" (1997) - Demo / Cassette

Tomeu Quetgles - "El món encara es mou" (2001) - EP/Demo

Tomeu Quetgles Grup - "Mediterrània" (2001)

Tomeu Quetgles Grup - "Llum" (2003)


Tomeu Quetgles - "Sortirà el sol" (2007)

 

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

La gran acumulació de cançons soltes a dins l'ordinador - parl d'anys i anys - ha donat lloc a aquest recopilatori de caràcter cassolà, improvisat i purament instructiu. Bàsicament, és un recull de formacions de Rock de tots els pals - des dels més clàssics als més indies - que, per desgràcia, tingueren una trajectòria curta. Bandes joves que, o bé no arribaren a sortir del local d'assaig o simplement donaren uns pocs concerts abans de separar-se. D'acord; hi ha moltes, moltíssimes bandes més, així que no descart, a un futur, tornar a fer una nova compilació. Però ara per ara, anem a fer memòria amb un primer volum que, ben segur, us aportarà una nova perspectiva del underground illenc i que, possiblement, us ajudi a descobrir algun diamant en brut.

1- Lack Of Blame: Banda de Punk-Rock activa entre el 2007-2008, que inclou membres de One For All y Apaga y Vamonos.

2- Vagina Off: Mítica gamberrada de finals dels 90'; un banda que, essencialment, practicava un Rock urbà potent i desefadat que queda ben reflectit amb aquest petit himne (al seu moment, sonà un munt; puc donar testimoni d'això!). La formació inclou a la baixista Silvia Podeur (Blind Panic, Golgotha, i avui a Toxic Army).

3- Red Ribbon: Boníssima banda de Indie-Rock de Manacor, amb una gran qualitat tant compositiva com tècnica que, perfectament els podia haver portat molt, molt lluny. Es van desfer i, avui en dia, segueixen donant canya baix el nom de Roig!.

4- Locus Versus: Ens anem, de nou, cap els darrers 90's amb aquesta banda de Power-Pop, amb la qual començaren la seva trajectòria musical els bessons Tejedor, Damián i Carlos (pilars de Casa Rusa).

5- Aura: Banda d'Indie-Rock nascuda a Muro, de les cendres de Sensual Pudding (gran banda, per cert!); a destacar-hi la presència de la guitarrista Marga Roca, avui ficada dins el món del Heavy-Rock amb formacions com Hadooken o Rómulo y Los Centurios.

6- Lazygun: Una banda de Palma, activa entre el 2006-2007, que es va nodrir del so de formacions com Oasis o Jet. No arribaren a tocar en directe, segons em consta.

7- Lizmilk: Aquesta banda de Rock 'n Roll a la anglosaxona va aparéixer devers el 2007... i no se ben bé què s'ha fet d'ells!

8- Beat Frog: Un d'aquests grups que es va quedar al local. Sorgiren devers el 2008, i tenien influències destacables com les de Led Zeppelin o Buenas Noches Rose.

9- Loise Lane: Una banda de Heavy-Rock aferradís i melòdic bastante consolidada dins l'escena de Palma. Aquesta cançó va aparéixer devers el 2000 com a single/demo.

10- Fake Smile: Banda de Rock/Garage de curta durada. Eren molt joves, verds en molts d'aspectes, però amb cançons com aquesta apuntaven maneres.

11- Boulevard Maria: Aquest grup de Power-Pop va aparéixer a Palma l'any 1994, i deixà alguns temes gravats devers l'any 1999. Els seus components van ser Toni Rebassa (guitarra, veu), Junior Ramírez (guitarra), Sr. Muñoz (baix), Joan Binimelis (bateria).

12- El Octavo Pasajero: Banda de Indie-Rock, amb tocs retro tipo The Charlatans i aires del Brit-Pop de Oasis. Enregistraren algunes demos i feren un bon grapat de concerts al seu moment, però no feren massa cosa més.

13- Drown: Banda de Rock acústic encapçalada per José Fructuoso (avui a J-56), amb un so molt càl·lid i americanot.

14- Flykiller Coffee: Rock instrumental amb tocs Progressius i textures pròpies del Post. Interessant experiment de curta durada, per desgràcia.

15- Proyecto Tatlin: Un dels primers exemples de Post-Rock/Metal a Mallorca? Només enregistraren de forma oficial un tema, molt bàsic i primitiu, però amb una sèrie d'elements interessants.

16- The Dirty Diggers: Un trio palmesà que devers el 2008 va fer un grapat de concerts. Entre Nirvana i els Pixies.

17- Stray Dog: Banda de Rock alternatiu a càrrec de quatre joves palmesans. No hi ha gaire informació sobre ells.

18- Daydream: Projecte de Rock alternatiu, molt guitarrer i potent, que encapçalà la vocalista/guitarrista Marga Roca abans de fundar Dirty Rice (no confondre amb els Dirty Rice de Marratxí) i començar la seva transició cap el Heavy.

19- Dog Dream: Grup de Pop-Rock amb elements propis del Rock alternatiu i Power-Pop. Encara segueixen actius, crec.

20- The Klient: Efimer quartet d'Indie-Pop/Rock encapçalat per vocalista femenina; estaven influenciats per grups com Radiohead o PJ Harvey.

21- Echolocation: Banda de Rock 'n Roll / Hard-Rock. Gairebé no hi ha informació sobre ells.

22- Tres Caladas: Grup que practicà un Rock macarra, de carrer, nodrit pel so de formacions com Barricada.

23- Punto de Partida. Efímera banda de Pop-Rock/Power-Pop que va aparéixer el 2006 de les cendres de No Somos Nadie. El seu líder i fundador fou Maurici Revilla (Canal 69, Vodkartinis). No arribaren a tocar en directe.

24- Blackheart: Riffs tipus The Clash i veus properes al Marilyn Manson més intimista? Aquesta banda enregistrà una demo cassolana i poca cosa més.

DESCÀRREGA

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

lunes, 4 de julio de 2011

HATELEVEL - "Mecánica Presencia" (2007)

Inside, Smellbag, The Full Metal Jackets... Vaja setmana metàl·lica que duim, i tot gràcies a la aportació que ha fet Pedro Barrera. Avui, us presentem a Hatelevel, una de les bandes de Metal més populars a la Mallorca del passat lustre. Fou un quintet d'Inca actiu entre el 2005 - aproximadament - i el 2009; els seus membres van ser José Antonio Joyas (veu), Javi (guitarra), Biel (guitarra), Tony (baix) i Arturo (bateria). Després de la dissolució de Hatelevel, un gruix important de membres passaren a formar Bleed The Man; per la seva part, Arturo també és bateria dels pollencins Inner Sight.

A mig camí entre el Metal típicament 90's (Fear Factory, Machine Head, Pantera) i el Metalcore (Unearth, Killswitch Engage, Shadows Fall), Hatelevel enregistraren i autoeditaren un únic disc - de set temes, per cert - titulat "Mecánica Presencia" (2007). Producció de luxe, riffs aclaparadors, tornades melòdiques... En fi, molt recomenable si gaudiu d'aquests tipus de sons.


Hatelevel - "Mecánica Presencia" (2007)


domingo, 3 de julio de 2011

CODIANS - "Bienvenidos al circo" (1999)

Van ser la gran sorpresa Pop-Rock de finals dels 90's a Mallorca. Començaren aproximadament l'any 1991 amb el nom de Iznajar, però amb els anys es reconvertiren en Codians, una banda de Pop-Rock en castellà que connectava més amb els aires outsiders de 091 o Los Hermanos Dalton que no pas amb els aires naïfs i comercials de Nacha Pop o Los Secretos.

Codians eren Toni (veu, guitarra), Àngel (guitarra), Xus (baix) i Tolo (bateria); editaren dues maquetes abans de "Bienvenidos al circo" (1999), un disc autoproduït i autoeditat. Es tracta d'una banda/disc de culte, del qual no hi ha massa informació a la xarxa. No sé què s'ha fet dels seus membres, així que si algú ho sap, pot enviar un correu electrònic i donar un poc de llum a l'assumpte.

DESCÀRREGA

Codians - "Bienvenidos al circo" (1999)


viernes, 1 de julio de 2011

SMELLBAG - "Wait for me there" (2005) - EP

La 'darrera' fornada de Nu Metal illenc ens deixa grups com Smellbag, un quintet de Llucmajor que debutà en directe per primer cop l'any 2003 i que, aproximadament, l'any 2006/2007 es va desfer. Els seus components eren Xavi Albertí (veu), David Rigo (guitarra), Pere A. Salvà (guitarra), Miquel Barceló (baix) i Rafel Garcíes (bateria).

"Wait for me there" (2005) és l'únic material que editaren, apart de "Cool traditions", un tema inclós al recopilatori "Llucmarock 2003". He començat aquesta entrada ficant-los dins el sac del Nu Metal, tot i que les mires de Smellbag anaven un poc més lluny de formacions com Korn o Deftones; per exemple la influència de Pantera és molt forma - sobretot en l'apartat vocal - i, de la mateixa forma, hi notem el rastre de Machine Head, Unearth o Stone Sour.

Van rodar bastant pels escenaris illencs i la veritat és que tenien molt bon directe. La qüestió és que la cosa després es refredà i, per raons laborals, tots els seus components a excepció del vocalista Xavier Albertí començaren un nou projecte, Vice City, que no ha tingut la transcendència i activitat que van tenir Smellbag als seus millors dies.

PD: Aquest EP arriba a Illa Sonora gràcies a en Pedro Barrera; gràcies mil, tio!

DESCÀRREGA

Smellbag - "Wait for me there" (2005) - EP


THE FULL METAL JACKETS - "From The Goddamn Rock" (2006)

The Full Metal Jackets és sinònim de Rock 'n Roll... però, també, sinònim d'una de les formacions més respectades de l'illa. Des del 2004 s'han patejat tots els escenaris de Mallorca, realitzant sortides esporàdiques a Madrid, Barcelona, Suïssa o Alemanya; parlem, doncs, d'una banda essencialment de directe - en el sentit de que és el seu punt fort - que, amb dedicació i ganes, s'ha sabut crear-se un lloc força destacable dins la nostra escena.

Ells són Juanma (guitarra, veu), Alex (baix) i Buffalo (bateria), tres individus totalment entregats a un projecte que ha donat tan bons fruits com "From The Goddamn Rock" (2006), un disc (maqueta, diuen ells) actualment descatalogat i que representa molt bé el so i esperit de The Full Metal Jackets. Com deia, ells mateixos són Rock 'n Roll, però a les seves cançons hi podem notar la influència tant de Zakk Wylde i els seus Black Label Society com els aires metàlics i americanots de Down o dels Crowbar més accessibles. I mentre esperam - impacients, tots s'ha de dir - un nou disc, aquest "From The Goddamn Rock" està de puta mare, però insistesc: anau-los a veure en directe, perquè aquesta gent tira d'esquenes!

DESCÀRREGA

The Full Metal Jackets - "From The Goddamn Rock" (2006)