Realment m'haguès agradat - i molt - escriure un altre tipus d'entrada per Fool's Kin, i no aquesta. Per desgràcia, no ha pogut ser: en Miko se'n ha anat, però ens ha deixat la seva música. Davant aquesta pèrdua, Illa Sonora vol rendir un homenatge més que merescut al grup dels germans Heikkila rescatant un disc com aquest "Manic Drama" (2002).
No puc dir que conegués realment a Miko. El vaig veure un grapat de vegades al Hoogan's de Palma, amb els Mama Kin, un grup entregat i efectiu, sempre dispost a animar a un públic fidel. Quines nits més mítiques. A més, vaig tractar alguna vegada amb ell, perquè varem compartir el mateix local d'assaig al llarg de pràcticament un any. Miko era l'antítesi de la sobrietat del seu germà, Miro; Miko era una d'aquestes persones que irradien energia, carisma i simpatia. Estimava i era estimat, i mostra d'això és la enorme mobilització que s'ha viscut els darrers mesos per tal de recaptar fons per aquesta lluita. Una lluita perduda, d'acord, però que ha demostrat que hi ha una cosa infinitament més important que triomfar a la música: triomfar entre les persones. I en Miko Heikkila, de sobra, ho va aconseguir.
Fool's Kin - "Manic Drama" (2002)
Quines paraules més guapes... no sé com he arribat aquí, pero s'ha tornat a escapar una llàgrima. Ja fa més de sis mesos, pero encara el tenim molt present. Com ell va dir una vegada: los grupos pasan,los hombres pasan, pero la música se tiene que quedar.
ResponderEliminar