Corren bons temps per la música en català, així que aquesta és una oportunitat immillorable per descobrir (o redescobrir) aquesta banda marratxinera que ha estat oblidada massa aviat. La banda la formaren els germans Munar, Toni (veu) i Josep (guitarra solista), acompanyats per Pere Duran (guitarra), Miquel Cabot (baix), Joan Planès (percussions).
Creas a principis de la passada dècada, Sal de Cocó van tenir una rebre una forta embranzida quan guanyaren el 1er Certàmen de Cançó de Vilafranca; així enregistraren el seu primer disc, "56 de desembre" (2004), un curiós títol que fa referència a les dates en les quals guanyaren el concurs (el 5 i el 6 de desembre del 2002)). La seva trajectòria fou meteòrica: passaren a ser apadrinats per Tomeu Janer (Fora des Sembrat), que actuà com tant com productor com mànager. Al disc hi trobem també col·laboracions de luxe, com les de Joan Masdéu (dels catalans Whiskyn's) o Pep Suasi (Fora des Sembrat). "56 de Desembre" és un disc insòlitament madur que sembla donar l'esquena a l'anomenat Rock català i tot allò que representa. Al contrari, el so de Sal de Cocó és més introspectiu, senzill i càlid; música íntegrament acústica i d'aires mediterranis que, d'ençà, no ha perdut gens de frescor.
El grup desapareix aproximadament l'any 2005-2006. Desconec què és el que van fer la resta, però el seu membre més actiu, des d'aleshores, ha estat Pedro Duràn, que apart de formar part del grup de versions Ossifar Rivaival, ha estat membre de Bandbols i, en una línea més mainstream, part dels grups Princesas, Niña Candela i Gatos de Bastet.
Sal de Cocó - "56 De Decembre" (2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario