Després d'un grapat de dies sense actualitzar - mea culpa - tornem a la càrrega amb una entrada dedicada a un dels grans mites musicals d'aquesta illa: Golgotha. Preparats per reviure l'obra, vida i mort dels pioners indiscutibles del Doom a Mallorca?
Des de principis dels 90's, el guitarrista Vicente J. Payà s'havia guanyat un nom a l'escena extrema mallorquina - minúscula i marginal, tot s'ha de dir - gràcies a Unbounded Terror, una de les primeres formacions illenques de Death Metal. L'any 1992, just quan es publica el seu debut "Nest Of Affliction", Payà comença un nou projecte, totalment allunyat dels ritmes ràpids i mala-ostiats del Death Metal. Es tractava d'un estil més lent, més espès, més profund i tal vegada espiritual... El Doom Metal havia arribat a Mallorca quan, a molts d'indrets de la resta de l'Estat Espanyol ni sabien el que era. Juntament amb l'ajuda dels germans Garciolo, Gustavo (guitarra) i David (bateria), procedents de l'altra banda illenca de Death, Inertial Mass, el nostre protagonista comença a donar forma a tota una sèrie de cançons que quedarien recollides a un primer EP de Golgotha, el mític "Caves of Mind" (1994). Es tractava de temes propis acompanyats per una versió del "Snowblind" de Black Sabbath; aquí hi trobem una banda de Doom amb trets de Death Metal, clarament inspirada en el so anglès que aleshores representaven formacions com Paradise Lost (els primers, és clar), Anathema o My Dying Bride.
Payà deixà enrere Unbounded Terror i als germans Garciolo per cercar una nova formació per Golgotha. Així, l'any 1995, el grup el formen Amón López (veu), Iván Ramos (guitarra), Toni Soler (baix), José Nuñez (teclats), Rubén Alarcón (bateria) i, com no, el propi Vicente J. Payà (guitarra). Apadrinats per Dave Rotten propietari de l'emergent segell madrileny Repulse, publiquen "Melancholy", un àlbum que gaudeix d'un gran èxit entre públic i crítica, i que aconsegueix ser distribuït no tan sols a la resta d'Espanya, sinó també a llocs com Amèrica del Sud, Canadà, Japó, Escandinàvia o el Regne Unit. Nou cançons - dues d'elles instrumentals - fan d'aquest disc la gran obra de Golgotha i, molt possiblement, un dels millors treballs de Doom que s'hagin publicat en tot l'Estat espanyol.
No sé ben bé què és el què va passar l'any '96, però l'activitat de la banda es ralentitza. No obstant això, els rumors de dissolució desapareixen amb la publicació d'un curiós mini-CD de 3 cançons titulat "The Way of Confussion" (1997). Aquell mateix any també apareix un disc promocional de tres cançons ("Demo 1997"), on hi trobem material totalment inèdit; cal destacar "Decadent dictatorship", una primera versió del tema "Elemental changes". Només un any després arriba el seu esperadíssim segon disc, "Elemental changes" (1998), on s'hi incorpora Oscar Roig (teclats). El disc, més accessible que el seu predecesor, va tenir una rebuda un tant freda i no va gaudir del reconeixement que sí havia tingut el seu àlbum debut. Dues curiositats a destacar. La primera és que aquest és un disc semi-conceptual, en el sentit de que un grapat de cançons del seu interior formen una mateixa història "sobre la dura senda per on caminam, per tal d'aconseguir els nostres proposits". La segona és una curiosa versió del clàssic "Love Gun"... O pensaveu que els grups de Doom fugien del bon rollo i alegria que inspiren Kiss?
"Elemental Changes" suposà el final de Golgotha com a grup. Aleshores Vicente va canviar d'aires i s'incorporà com a guitarrista al grup de Rock/Metal Industrial Psiderallica. Mentre, Iván, Amon (també a Firesword) i Rubén crearen els efímers Dehumanized, tot i que el bateria també formaria part d'altres bandes com Shockwave, Desmodus, Perversión Mutante o Delikatessen.
I quan just pensavem que Golgotha eren morts, ben morts, resulta que resucitaren l'any 2005 amb Vicente J. Payà com a únic membre supervivent de les anteriors formacions. Li acompanyava aquesta vegada el seu gran amic, el vocalista Dave Rotten (Avulsed), i junts escriuen i publiquen el tercer disc de la banda, "New Life", àlbum que arriben a presentar amb l'ajuda del trio de Thrash/Groove Blind Panic al complet. El disc inclou, per cert, una nova versió del clàssic "Lake of memories" i una versió del "Knive edge", dels progressius Emerson, Lake & Palmer. Si bé "New Life" és una clara tornada a les arrels més Death-Doom (sobretot per les veus de Dave), el disc no va acabar d'agradar. Si bé record haver llegit alguna bona crítica a la premsa especialitzada, a peu de carrer molta gent es queixava que "allò no era Golgotha".
M'estranya que a una època de sonades reunions no hagin dedicit donar una passa i unificar, de nou, la seva formació original. En tot cas, aquesta és una bona oportunitat per tornar a disfrutar de la seva música amb un afegit molt especial: una versió de "Ritual", de Cerebros Exprimidos, inclosa a un disc tribut publicat fa un parell d'anys.
Golgotha - "Caves of Mind" (1994) - EP
Golgotha - "Melancholy" (1995)
Golgotha - "The Way of Confussion" (1997) - EP
Golgotha - "Demo '97" (1997) - Demo
Golgotha - "Elemental Changes" (1998)
Golgotha - "New Life" (2005)
No hay comentarios:
Publicar un comentario