La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu que afecta principalment el sistema cardiovascular, els ulls i sistema osteo-muscular Es caracteritza per un augment inusual de la longitud dels membres, afectant una de cada 5.000-7.000 persones, la qual cosa la converteix en la malaltia rara més freqüent. Això diu la Wikipèdia. Rars, però poc freqüents, són Marfan, una banda illenca formada per Joan Toni Fuster (veu, teclats, ordinadors), Joan Jaume (baix) i VJ. Mateu Fco. Ambrós (sintetitzador).
Marfan, "una mena d'alter ego de Joan Toni Skarabat", debutà l'any 1997 amb una primeríssima maqueta titulada "La colonització dels ases cibernautes". Uns anys després, Joan Toni Fuster es centra en Joan Toni Skarabat, una excel·lent banda que, per desgràcia, no ha estat suficientment reivindicada, i que ens deixà dues joietes de Pop avanguardista i intel·ligent com "Deixalles en un món estàndard" (2002) i "...Ple d'ineptes, fracassats i altres espècies" (2005). L'any 2007, la banda es dissol, la qual cosa provoca un inesperat retorn de Marfan; s'enregistra, doncs, un àlbum debut, "Hologrames" (2007), on conflueixen les influències de Death In Vegas, Air, My Bloody Valentine o Amusement Parks on Fire. Es tracta d'un disc arriscat i provocador, tant a nivell musical com líric ("I se baixa ses bragues per un ianqui motorista, perquè està molt bonot i li fa tenir orgasmes. Què s'ha pensat aquesta, que a Mallorca no hi ha marbres?", canten a "Colonització"). Una mescla tan ben feta de Rock, Electrònica i Shoegaze no pot passar desapercebuda, i més si està cantada en la nostra llengua, cosa que li dona un punt extra d'originalitat i personalitat.
El 2008, Joan Toni Skarabat es transforma primer en Moments Shoegaze i, després, en L’Équilibriste, però l'activitat de Marfan continua. L'any 2009 presentaren via Myspace dos EP's: el primer, "Simbiosi", on parlen obertament del distanciament social que provoquen les drogues ("Sé que quan tanquis sa porta te fotràs a plorar, és un gest tan miserable que me tens acostumat. Ja no vull mesclar es meus sentiments tan febles, amb persones com tu"), i el segon, "Capicua", de caire més obscur i atmosfèric. "Esper que aquestes cançons - diuen - serveixin per entendre l’ansietat creativa i particular de Marfan, la necessitat de fer propostes alternatives a les actuals i de poder fabricar la música que t’agrada escoltar". Si no els heu escoltat, animau-vos a descobrir el seu pecul·liar univers amb cançons que us portaran cap a llocs on mai havieu estat abans.
Marfan - "Hologrames" (2007)
Marfan - "Simbiosi" (2009) - EP
Marfan - "Capicua" (2009) - EP
Moltíssimes gràcies per les teves paraules i dedicació. Sempre en positiu i sense desprestigiar la música feta aquí. Aquest bloc és una gran aportació a la música de Mallorca, que serveix i servirà de recull històric, cultural i de propostes futures. Tal vegada i amb l'educació oportuna de les orelles illenques, la música d'aquí arribi a ser valorada. Ja ens valoren a fora, ara falta que ho facin a casa. Enhorabona. Joan Toni
ResponderEliminar