INVASORES DE MARTE - "The attack of..." (2008)

Els Invasores de Marte tornen a estar d'actualitat amb la publicació del seu segon disc, "Zaska II" (2012), del qual podeu llegir una interesantíssima crítica a 40putes (link). Així doncs, és una bona ocassió per rescatar el seu àlbum debut, "The attack of..." (2008), una autèntica bomba de rellotgeria en forma de catorze cançons que segueixen sonant fresques, contundents i addictives.

Formats l'any 2004 com a quartet de Surf instrumental, Invasores de Marte va saber evolucionar la seva proposta i fer-la molt atractiva al incorporar-hi elements propis Garage, del Beat i de la Psicodèlia, amb uns referents inqüestionables: Fuzztones, Bo Diddley, MC5, The Sonics, Dick Dale, Los Salvajes... La seva victòria al Sonopalma 2007 els catapultà com una de les formacions illenques més prometedores del seu moment, un gran moment que fou culminat amb aquest àlbum debut, que fou publicat tant en CD com en vinil, i que, per sort, no són difícils de trobar.

DESCÀRREGA

Invasores de Marte - "The attack of..." (2008)

THE TORTURATORS - EP (2011)

Que Mallorca és una capsa de sorpreses, això ja ho sabíem; el que no sabíem ni esperavem és que dins aquesta capsa ens trobessim amb un grup com The Torturators, una nova banda fascinada pel caos i que sembla que es dirigeixen cap a paràmetres musicals d'on molts surten espantats.

Música malaltissa per gent malalta? No ho sabria dir, ara ells no es tallen la llengua i diuen que "per crear un grup així s'ha d'estar molt sonat, però més ho tens que estar per aturar-te a escoltar-ho". Més clar, aigua... i si encara no sabeu per on van els tirs, us diré que aquest sorollós trio reivindica indistintament a formacions illenques (Satellites, Dezanatta), nacionals (Pony Bravo i el seu alter ego Fiera) o internacionals (Lightning Bolt, The Catz Catz Cat). Oblidem les etiquetes purament indies, perquè The Torturators duen a Mallorca un Noise dens i innacessible que ens podria remetre a uns mítics Phogo passadíssims de voltes jugant a fer versions de Sonic Youth. Què, no et serveix la descripció? Idò això ens diu un dels seus components: "Representam amb les nostres temes paradigmes i paisatges sonors, caracteritzats per l'absència de ritme i l'abstracció del compàs".

Seguim investigant. D'on putes surt aquesta gent? Tranquils; ells responen: "Els Torturators varem neixer per alla al octubre-novembre del passat 2010 quan Narcís (dibuixant, actor, poeta, escriptor), Cardo i Alex (ambdós a Cicuta para Mí) es junten influenciats pel primer, ja que estava obsessionat per la experimentació en la linia John Frusciante. Després del primer "assaig" i vist que a la casa on assatjarem ens apagaren els ploms per l'intens "mur sonor" que varen provocar ens ho varem prendre un poc més en sèrio. Així, The Torturators queda amb Narcís (bombo-caixa-ride, pandereta, etc), Cardo (baix, sintetitzador) i Alex (guitarra, veus, sintetitzadors). Hem fet uns quans concerts: Critic-Art 2011 a la UIB, a Son Llaüt, a Fraguel acompanyant a Decraneo...".

Aquesta demo, EP o com li vulgueu dir, la forma un únic tema enregistrat al "Impala 1", a Sant Jordi, amb Chano, bateria de Decraneo. La seva escolta és tota una experiència que requereix preparació, paciència, estòmag i orelles; un primer plat molt difícil de digerir però que, a sonats com a mi, ens ha deixat amb ganes de més.

DESCÀRREGA

The Torturators - "EP" (2011)

CHIRRI KEBAB - "Chirri Kebab" (2005)

De Chirri Kebab tampoc és que es sàpiga gran cosa, excepte que el seu vocalista/bateria, Jaume - aquí reconvertit en Jimi Chirri - fou, anys enrere, el frontman dels mítics Cerebros Exprimidos. Ara, gràcies a la aportació de Randa Salines, sabem més de la banda i de la seva música:

"Chirri Kebab era un proyecto de Punk talaiótico creado por puro divertimento, para escapar del Punk y el Hardcore cargado de compromiso existencial y político que se hacía por la isla y que tanto nos aburría con sus letras contra el estado, los curas y toda la murga que ya conocéis. Repetitivo, mal tocado y grabado del tirón por Martín Clavo, las letras versan sobre Magaluf, el rey Carlos de Inglaterra y su mujer Camilla, sobre el chirri y los kebabs, la muerte de Calvin Klein escondida por los medios y sobre ser los mejores en el campo del chirri. También sobre montártelo tu mismo y crear tu propio mundo. Este disco fue grabado con tubos de papel albal, volantes de juguete, radios distorsionadas y un montón de retrasamiento mental".

Els components d'aquesta curiosa banda - perquè no em negareu que és una curiositat en tota regla - van ser Peter von Kebab (baix), Will B. End (guitarra; membre dels Bulgarians) i l'abans esmentat Jimi Chirri / Jaume Cerebro, encarregant-se de la veu i la bateria. Idò, els tres, baix el nom de Chirri Kebab, es van dedicar al seu moment a practicar un Punk molt personal que ens remet, a moments, als primeríssims The Clash, als Public Image Ltd. del "First Issue", als Meat Puppets més passats de rosca, al Post-Punk britànic, al Garage més porcastre... En definitiva, un so bastant pecul·liar i curiós que escoltem aquí amb un so molt maqueter, molt retro, com si es tractés d'una demo que, des dels anys 80's, ha arribat als nostres dies com per art de màgia.

DESCÀRREGA

Chirri Kebab - "Chirri Kebab" (2005)

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

La gran acumulació de cançons soltes a dins l'ordinador - parl d'anys i anys - ha donat lloc a aquest recopilatori de caràcter cassolà, improvisat i purament instructiu. Bàsicament, és un recull de formacions de Rock de tots els pals - des dels més clàssics als més indies - que, per desgràcia, tingueren una trajectòria curta. Bandes joves que, o bé no arribaren a sortir del local d'assaig o simplement donaren uns pocs concerts abans de separar-se. D'acord; hi ha moltes, moltíssimes bandes més, així que no descart, a un futur, tornar a fer una nova compilació. Però ara per ara, anem a fer memòria amb un primer volum que, ben segur, us aportarà una nova perspectiva del underground illenc i que, possiblement, us ajudi a descobrir algun diamant en brut.

1- Lack Of Blame: Banda de Punk-Rock activa entre el 2007-2008, que inclou membres de One For All y Apaga y Vamonos.

2- Vagina Off: Mítica gamberrada de finals dels 90'; un banda que, essencialment, practicava un Rock urbà potent i desefadat que queda ben reflectit amb aquest petit himne (al seu moment, sonà un munt; puc donar testimoni d'això!). La formació inclou a la baixista Silvia Podeur (Blind Panic, Golgotha, i avui a Toxic Army).

3- Red Ribbon: Boníssima banda de Indie-Rock de Manacor, amb una gran qualitat tant compositiva com tècnica que, perfectament els podia haver portat molt, molt lluny. Es van desfer i, avui en dia, segueixen donant canya baix el nom de Roig!.

4- Locus Versus: Ens anem, de nou, cap els darrers 90's amb aquesta banda de Power-Pop, amb la qual començaren la seva trajectòria musical els bessons Tejedor, Damián i Carlos (pilars de Casa Rusa).

5- Aura: Banda d'Indie-Rock nascuda a Muro, de les cendres de Sensual Pudding (gran banda, per cert!); a destacar-hi la presència de la guitarrista Marga Roca, avui ficada dins el món del Heavy-Rock amb formacions com Hadooken o Rómulo y Los Centurios.

6- Lazygun: Una banda de Palma, activa entre el 2006-2007, que es va nodrir del so de formacions com Oasis o Jet. No arribaren a tocar en directe, segons em consta.

7- Lizmilk: Aquesta banda de Rock 'n Roll a la anglosaxona va aparéixer devers el 2007... i no se ben bé què s'ha fet d'ells!

8- Beat Frog: Un d'aquests grups que es va quedar al local. Sorgiren devers el 2008, i tenien influències destacables com les de Led Zeppelin o Buenas Noches Rose.

9- Loise Lane: Una banda de Heavy-Rock aferradís i melòdic bastante consolidada dins l'escena de Palma. Aquesta cançó va aparéixer devers el 2000 com a single/demo.

10- Fake Smile: Banda de Rock/Garage de curta durada. Eren molt joves, verds en molts d'aspectes, però amb cançons com aquesta apuntaven maneres.

11- Boulevard Maria: Aquest grup de Power-Pop va aparéixer a Palma l'any 1994, i deixà alguns temes gravats devers l'any 1999. Els seus components van ser Toni Rebassa (guitarra, veu), Junior Ramírez (guitarra), Sr. Muñoz (baix), Joan Binimelis (bateria).

12- El Octavo Pasajero: Banda de Indie-Rock, amb tocs retro tipo The Charlatans i aires del Brit-Pop de Oasis. Enregistraren algunes demos i feren un bon grapat de concerts al seu moment, però no feren massa cosa més.

13- Drown: Banda de Rock acústic encapçalada per José Fructuoso (avui a J-56), amb un so molt càl·lid i americanot.

14- Flykiller Coffee: Rock instrumental amb tocs Progressius i textures pròpies del Post. Interessant experiment de curta durada, per desgràcia.

15- Proyecto Tatlin: Un dels primers exemples de Post-Rock/Metal a Mallorca? Només enregistraren de forma oficial un tema, molt bàsic i primitiu, però amb una sèrie d'elements interessants.

16- The Dirty Diggers: Un trio palmesà que devers el 2008 va fer un grapat de concerts. Entre Nirvana i els Pixies.

17- Stray Dog: Banda de Rock alternatiu a càrrec de quatre joves palmesans. No hi ha gaire informació sobre ells.

18- Daydream: Projecte de Rock alternatiu, molt guitarrer i potent, que encapçalà la vocalista/guitarrista Marga Roca abans de fundar Dirty Rice (no confondre amb els Dirty Rice de Marratxí) i començar la seva transició cap el Heavy.

19- Dog Dream: Grup de Pop-Rock amb elements propis del Rock alternatiu i Power-Pop. Encara segueixen actius, crec.

20- The Klient: Efimer quartet d'Indie-Pop/Rock encapçalat per vocalista femenina; estaven influenciats per grups com Radiohead o PJ Harvey.

21- Echolocation: Banda de Rock 'n Roll / Hard-Rock. Gairebé no hi ha informació sobre ells.

22- Tres Caladas: Grup que practicà un Rock macarra, de carrer, nodrit pel so de formacions com Barricada.

23- Punto de Partida. Efímera banda de Pop-Rock/Power-Pop que va aparéixer el 2006 de les cendres de No Somos Nadie. El seu líder i fundador fou Maurici Revilla (Canal 69, Vodkartinis). No arribaren a tocar en directe.

24- Blackheart: Riffs tipus The Clash i veus properes al Marilyn Manson més intimista? Aquesta banda enregistrà una demo cassolana i poca cosa més.

DESCÀRREGA

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

LOS MALDITOS - Discografia (1990-2006)

Possiblement, el grup de la seva generació que millor ha envellit i, també, dels més complets que donà la dècada dels 90's; el seu llegat sona, encara ara, tan fresc com atractiu. Los Malditos varen anar vius, i en lloc de cercar fòrmules fàcils que els convertissin en un grup apte per a tots els públics agafaren, amb molt d'encert, elements d'altres estils com el Garage, el Punk dels 70's, el Rock & Roll clàssic... Un grup capaç de reivindicar a parts iguals a Motörhead i a The Velvet Underground, per força, no podia passar desapercebut, i més a aquella època. Però a més, Los Malditos reverenciaren també el llegat de The Saints, The Beatles, The Clash, The Who i, en general, el bon Rock anglosaxó fet entre els 60's i 70's.

El grup va sofrir un bon grapat de canvis de formació, però al capdavant sempre hi va ser - i hi ha estat - el guitarrista i vocalista Monserrat Santandreu, pilar i força motriu d'un projecte musical iniciat l'any 1987. Enregistraren el seu primer disc l'any 1991, després d'haver guanyat el VIII Concurs de Pop-Rock del Ajuntament de Palma, LP que rellançaren baix el títol de "Flores Muertas". A finals de 1994, Los Malditos presentaren el seu segon disc, "A Salvo de las Serpientes", un disc on s'apropen encara més al Rock clàssic en castellà de mites com a Burning. I uns pocs anys després, l'any 1999 editaren "Radio Anfetamina", un excel·lent disc que passà un tant desapercebut en comparació als seus predecesors.

Aquests tres discs, per tant, formen la seva recomenable discografia. No obstant, he inclós una compilació cassolana titulada "Canciones malditas" on es reuneixen cançons (principalment versions de Flamin' Groovies, Los Salvajes o Cerebros Exprimidos, entre d'altres), de que van veure la llum a distints recopilatoris al llarg dels anys 90 i el primer lustre del segle XXI.

DESCÀRREGA

Los Malditos - "Flores Muertas" (1991)

Los Malditos - "A salvo de las serpientes" (1994)

Los Malditos - "Radio Anfetamina" (1999)

Los Malditos - "Canciones Malditas" (1990-2006)