sábado, 17 de marzo de 2012

CANNÍBALES - "Live Canníbales" (1998-1999)

No calen fer massa presentacions a l'hora de parlar dels Canníbales, banda mítica on n'hi hagi i que, a la seva manera, van recollir el testimoni dels Cerebros Exprimidos per fer de Mallorca un petit paradís del Punk i del Hardcore. Fa un bon grapat de mesos varem rescatar la seva discografia (aquí la tens) i ara l'acabem d'arredonir amb uns bootlegs interesantíssims.

Són dues gravacions en rigurós directe que, si bé no tenen una gran qualitat de so - obvi - ho compensen amb una atmòsfera que et transporta en el temps cap a finals dels 90's. La primera data de l'any '98, i està feta a l'antiga sala Yumping de Palma; un total de setze cançons amb un bon grapat de clàssics de la primera època dels Canníbales. L'altre és un concert de l'any 1999 a la sala Kancela (Eivissa), on el setlist s'allarga fins la vintena de cançons, amb homenatges a David Bowie, Kiss i els Dead Boys en forma de versió. Gaudiu d'aquestes joietes; deixen amb ganes de més! 

PD: Material aportat per Ginès: gràcies mil!!! 


Canníbales - "Live Canníbales" (1998-1999)

miércoles, 14 de marzo de 2012

POST - "No Sleep" (2007)

De vegades costa trobar el camí: si no, que l'hi diguin a Miki Serra, que després d'abandonar Sexy Sadie va viure uns anys de turbulències musicals abans de trobar l'equilibri del seu "Relatos Cortos" (2011). Això sí, unes turbulències de consqüències meravelloses, que van tenir com a primer resultat als efímers Plastic Face (pega-lis una escolta) i, anys després, a Post. L'acompanyaren al llarg d'aquest trajecte un grapat de músics de primer nivell: Miquel "Pinty" (Frankenbooties, Zinedines, Henteligens, etc), Juanjo Rosselló (Sterlin), Juanjo Tomás (Los Dos Tan Felices) o els membres de Rec/On Biel Mavet i Miquel Puigserver, entre d'altres.

L'any 2007 fou editar el seu únic disc, "No sleep", un disc essencialment de Rock però on hi trobam elements de moltíssims gèneres i sub-estils: Grunge, Power-Pop, Post-Punk... Un disc molt complet que, malgrat aconseguí boníssimes crítiques, no n'estic tan segur de que aconseguís la mateixa repercussió a nivell de públic. Com a extra al disc i per no perdre les bones costums, s'inclouen cinc cançons enregistrades en directe l'any anterior, el 2006. 


Post - "No Sleep" (2007)

domingo, 11 de marzo de 2012

DOCTOR MARTIN CLAVO - "Directo Casino Royale" (2002)

Els seguidors de Doctor Martín Clavo esteu d'enhorabona: aquí teniu el seu primer concert amb en Ginès Fernández a la bateria, a l'any 2002. Aleshores, s'incorporava a la banda en substitució de Malvís Martín (posteriorment a Haddock's Orphans), iniciant-se així una associació musical amb herr döktor que s'ha perllongat fins a dia d'avui.

"El concert fou a l'antiga Casino Royale", m'explica en Ginès. "En Malvís va tocar els cinc primers temes i jo m'hi vaig afegir a partir de "Insolación", la primera cançó que vaig tocar amb ells. Mentre jo anava tocant, en Malvís anava fent els efectes de so que es poden sentir a la gravació". Aquest nou bootleg de Doctor Martín Clavo inclou versions primitives de bona part de les cançons aparegudes a "Mente de Perro" (2004), així com algunes rareses inèdites: "Hi ha una cançó en anglès, "Farfisa dos", que era com una improvisació. I també una cançó instrumental, abans de ficar-li les lletres i transformar-la en "Tu motor chamuscado". D'aquest directe es van arribar a editar unes poques còpies per vendre... Tota una raresa, o no?


Doctor Martín Clavo - "Directo Casino Royale" (2002)

TWIN ENGINE - Discografia (2004-2005)

No hi ha massa cosa a dir de Twin Engine... excepte que és John Tirado de The Nash, en solitari, abans de l'època de "Slowmotion Party". I amb un altre nom, és clar. És un recull de quatre cançons que van aparéixer publicades a dues referències de Dreamville Records: el primer, un split amb L.A., editat l'any 2004, i el segon, un sampler promocional editat pel mateix segell, on Tirado compartia protagonisme amb Her Only Presence, The Marzipan Man i, òbviament, L.A.

Un efímer i encantador projecte que ens mostra, tal vegada, la faceta més desconeguda d'un gran artista com és el nostre estimat John.


Twin Engine - Discografia (2004-2005)

ESTEPES - "Estepes" (2001)

Fa un bon grapat de mesos va aparèixer publicat a Illa Sonora el cassette d'una banda anomenada Estepes i de la qual pràcticament no en sabíem poca cosa. Ara, gràcies amb l'ajuda d'un dels seus components - Kiko Coll - no tan sols hem pogut reconstruir millor la seva trajectòria musical, sinó escoltar més material seu. 

La primera etapa d'aquesta banda llosetina va de finals dels anys 70 a l'any 1992, any de la seva dissolució. Aleshores, el seu únic testimoni discogràfic era el cassette que havien enregistrat als estudis Maller, a Palma. La història d'Estepes podia haver acabat aquí, però Joan Mir i Kiko Coll tornaren a la càrrega l'any 1998; d'aquesta forma, amb un so més professional que la seva primera gravació, enregistraren un nou disc homònim, "Estepes" (2001). Aquest àlbum recull una desena de cançons d'aires costumbristes que, a moments, sembla anticipar-se a l'esperit electroacústic d'Anegats. En tot cas, "Estepes" és un treball bastant complet d'un Pop amable i castís que, possiblement, sorprendrà a més d'un.

Com extra, l'arxiu inclou un document força significatiu: el concert acústic amb el qual Estepes s'acomiadaren al Teatre de Lloseta, la nit del 31 de gener del 2004. Punt i final, doncs, per una banda que, malgrat no haver gaudit del reconeixement d'uns Antònia Font o Fora des Sembrat, va aconseguir obrir algunes portes que romanien tancades per a la música en la nostra llengua.


Estepes - "Estepes" (2001)

jueves, 8 de marzo de 2012

THE NASH - Discografia (1997-2005)

Si en Joan Andreu de Pecan Pie considerava que The Nash eren, al seu moment, "la millor banda de Pop i Rock a Mallorca", devia ser per alguna cosa, no? No és gens agosarat dir, amb la boca ben oberta, que John Tirado és un dels millors intèrprets i compositors de l'escena mallorquina. A mitjans dels 90's, va decidir canviar els gratacels de Nova York pel sol de la Mediterrània... i des d'aleshores hem gaudit d'un talent inqüestionable.

The Nash van formar-se l'any 1996: John, juntament amb el finlandès Mauka Palmio, va polir amb rapidesa un set-list per poder presentar-se al Concurs de Pop-Rock organitzat per l'Ajuntament de Palma... i guanyaren. El premi fou l'enregistrament d'aquest "The Last Cigarette" (1997), el seu disc debut on hi figura també Jaime García Soriano (Sexy Sadie) al baix. Descatalogat avui en dia - com bona part del material de la banda - aquest primer disc és notable, tot i el seu so cru i veritablement brut; la mescla de melodies pròpies del Power-Pop amb la potència del Punk-Rock ens dona un grapat d'himnes - "Radiation song", "Low Clouds" o "Hanging from the rafters", per exemple - que no es poden deixar pasar per alt. Una curiositat: al tema "Heaven Waits" hi col·labora ni més ni manco que... Joan Bibiloni. Sorprenent, com a mínim.

La fòrmula del grup es va refinar amb el seu següent llençament, l'EP "Amps On" (2000); suposo que una part important la provocà el canvi de formació, amb Ángel Cubero (baix, ex-Vancouvers), José Luís García (bateria) i Javier Ruiz (guitarra). Lluís Albert Segura, aleshores a Glycerine, col·labora al disc, iniciant-se una relació que culminà anys després, quan va passar a ser el bateria de The Nash. És, aproximadament, a aquesta època quan els vaig veure en directe per primer cop i record que, malgrat jo era un nin, em vaig quedar bocabadat amb la seva gran professionalitat en comparació a altres bandes que havia vist damunt d'un escenari.
El segon disc, "Four Wheel Dinasty" (2003), suposà una gran passa endavant per Tirado i companyia: es tracta d'un equilibradíssim conjunt d'onze cançons que ens remeten a The Replacements, Elvis Costello, The Clash o, fins i tot, els Foo Fighters. Aquest disc, per cert, fou enregistrat a mig camí dels Electric Chair Studios (Palma) i els Man Made Studio (Nova York). No sé si la versió primitiva de "Turn to plastic" fou enregistrada a alguna d'aquestes sessions, però el cas és que aquell mateix any va aparéixer al triple recopilatori de la botiga Pasatiempos. També l'he inclós dins l'arxiu, com a una raresa digna de ser escoltada.

L'any 2005 el line-up de The Nash es consolida amb la que, pel meu gust, és la seva millor formació: John Tirado (veu, guitarra), l'anglès Brett Lomas (guitarra), Ángel Cubero (baix) i Lluís Albert Segura (bateria). "Said & Done" (2005) és un single de tres temes que marca l'inici d'una nova etapa per la banda, culminada amb l'imprescindible "Kicks and Glory" (2008), un dels millors discs de Power-Pop que s'han fet mai a Mallorca. Si no l'he inclós és perquè encara el podeu trobar original a algunes botigues de Palma... I si no us arriba el pressupost, tranquils, perquè és l'únic disc del quartet que podreu escoltar al Spotify. 

A Nova York no ho saben, però a Mallorca sí: The Nash són paraules majors.

DESCÀRREGA

The Nash - "Last cigarette" (1997)

The Nash - "Amps on" (2000) - EP

The Nash - "Four wheel dinasty" (2003)

The Nash - "Said & Done" (2005) - Single

sábado, 3 de marzo de 2012

GLYCERINE - Discografia (2000-2005)

I seguim descobrint les joietes que Lluís Albert Segura ens ha anat deixant al llarg del temps. Sorprèn que hi hagi tan poca informació a la xarxa d'un grup com Glycerine, una de les bandes mallorquines més prometedores del lustre 2000-2005 i que, malauradament, ha estat ràpidament oblidada. Clar que, això d'oblidada és discutible perquè n'estic segur que, al igual que un servidor, molts dels que seguiu Illa Sonora possiblement els vareu poder veure en directe algun cop, o comprareu els seus discs que, ara, són una autèntica raresa. 

Glycerine fou un trio format per Rafel Alemany (guitarra, veu, Gabriel Ramis (baix) i el propi Lluís Albert (veu, bateria), a finals dels 90's, editant el seu primer disc - "Trying to smile" - l'any 2002. Ara, revisant el llibret, he reparat que els arranjaments orquestrals estan enregistrats al St. Andrew Hall per Anthony Goldman; per tant, apostaren fort amb aquell debut que, si bé no va aconseguir sortir fora del circuit illenc, els va convertir en una de les bandes més pro del panorama. Tres anys després arribà el disc "Lounge nights" (2005), un treball que malgrat no arriba a l'altura del debut, inclou algunes de les millors cançons del grup. Tant "Trying to smile" com "Lounge night" ens mostren a una banda de Rock adult i elaborat, amb influències que ens remeten a Pearl Jam, Bush o Live.

Li manca a aquesta discografia dos CD's impossibles de trobar: l'EP "Glycerine" (1999) i la demo "Too quiet songs" (2000), amb versions de Tom Petty, Neil Young, The Beatles i Bill Withers. No obstant, he afegit dues cançons sueltes que aparegueren a alguns recopilatoris - entre elles, el "Honey Bee" de Tom Petty -  i que, molt probablement, van aparèixer a aquests primers llençaments de Glycerine.

DESCÀRREGA

Glycerine - "Trying to smile" (2002)

Glycerine - "Lounge nights" (2005)

viernes, 2 de marzo de 2012

L.A. - Els primers discs... i rareses de tota casta (2004-2010)

Ens trobem a un moment inmillorable per rescatar tot aquest material de L.A.; el seu nou disc està a punt de veure la llum i nosaltres, que som uns nostàlgics malaltissos, feim una retrospectiva acompanyats per un autèntic - i anònim - gentleman, a la qual pertany bona part d'aquest material que teniu, a partir d'ara, disponible per escoltar. Amb ell, doncs, retrocedim en el temps fins trobar-nos amb en Lluís Albert, aquell al·lot tímid que t'atenia a la minúscula Stereo Records i que, aleshores, no duia els braços tatuats. Aquell al·lot que, possiblement, vares veure actuar al Bluesville i que, ara, després del boom "Heavenly Hell", aconsegueix exhaurir les entrades de les millors sales de concerts de tot el país. Si vares viure tot allò, segur que t'agradarà retrobar-te amb tot aquest material... i si descobrires L.A. amb aquest darrer disc, doncs prepara't per aquest al·lucinant viatge cap a la dècada que varem deixar enrere.

Dreamville Records - un dels diferents rols que ha interpretat el propi Lluís Albert a dins de la música - fou un experiment efímer però maravellós. Ens deixà les primeres gravacions de Her Only Presence, The Marzipan Man - si no vaig errat - i, per descomptat, L.A. M'estic referint a les seves dues primeres cançons ("Movie Star" i "Some Roses") incloses a una mescla de split-CD amb Twin Engine (AKA John Tirado) i, posteriorment, al sampler editat amb motiu de la Fira del Disc de Palma de l'any 2005, on hi trobem dues cançons més: la primera versió del "Morning Star" i la maravella inèdita "House in Tuscany". Hi hem d'afegir, també, el seu EP "Autumn Consequences" (2005), que de forma temporal va estar penjat a la pàgina del segell: sumem a la llista, doncs, dues delícies més com són "It's Love" and "Anyhow".

A mitjans de la passada dècada van sortir els seus dos primers discs, "Grey Coloured Melodies" i "Bellflower Blvd", duies petites maravelles en tota regla i, una de les quals ja vareu poder tastar, fa uns mesos, a Illa Sonora. I dic això de petites perquè la joia grossa arribaria l'any 2006 amb el doble disc "Welcome Halloween", també publicat a aquest humil blog fa un temps (aquí el tens), i que, des del meu punt de vista - és a dir, objectivitat zero - ha suposat el sostre compositiu d'aquest músic palmesà. Després, vindria "Heavenly Hell"... i ja sabeu com acaba la cosa. Tots aquests singles - amb les seves respectives cares B - també els podreu trobar a aquesta compilació retrospectiva sobre L.A.

Però això no és tot... que servidor, no ser si per melomania crònica o per pur frikisme, sempre ha estat devot dels bootlegs, dels directes no oficials. Aquí teniu ni més ni manco que quatre gravacions de L.A. en rigurós directe. Per una banda, tenim vuit perletes acústiques (versions de Ryan Adams i Pearl Jam incloses) enregistrades des d'una taula de mescles, les nits del 11 de desembre de 2006 i 8 de gener del 2007. Després, podem gaudir d'un set acústic de quatre cançons enregistrades en directe a Ràdio 3, l'any 2009 i, també, d'un set d'unes altres quatre cançons enregistrades a Madrid, l'any 2010, tot i que no he pogut esbrinar la data exacta ni el lloc en qüestió. Finalment, un nou set acústic de tres cançons, enregistrades al programa 'Fang i Distorsió', l'horabaixa del 25 de juliol del 2010. Escric això i, clar, em brollen un bon grapat de records al cap: me'n record que aquell dia, els altres dos co-presentadors no van poder venir a l'emissora que, lluny dels actuals i moderníssims estudis, estava situada a un modest piset de Sa Cabaneta. El programa l'enregistràvem a una antiga saleta - xemeneia i joc de canelobres inclosos - i n'estic ben segur que en Lluís Albert va quedar amb els pèls drets per l'amateurisme que impregnava tot allò. Cordialíssim i amable, al estudi només hi estàvem ell i jo, amb en Ginès Fernández al control tècnic: tocà tres cançons i, mentre sonaven, em vaig oblidar per complet de que tenia just a davant a un dels músics mallorquins que més lluny han arribat. Per 'Fang i Distorsió' han passat grups i artistes que s'han comportat com autèntics rockstars de pacotilla: ell, en canvi, es mostrà tranquil, amable i cordial, deixant un grat record, però també un exemple significatiu.

I pensàveu que això és tot? Ni de conya. Tenim també una versió alternativa de "Private Lullaby", anomenada "Firewalls" i enregistrada a una mena de demo a l'any 2008... Així com una versió en directe de "Secret Place", capturada en viu i en directe pel xilè Recman al Teatre Sa Congregació (Sa Pobla), el 23 d'agost del 2006.

Insisteixo: ara, més que mai, val la pena rescatar un material que, amb sort, podrá ser reeditat algun dia. De moment, ens perdrem dins l'encant d'aquestes primeres gravacions i recordarem els dies en els que, com bé diu l'anònim gentleman, en Lluís Albert era "aquell al·lot amb vergonya que només cantava amb la seva guitarra".

L.A. - 'Dreamville 1sr singles (2004-2005) 

 L.A. - "Autumn consequences" (2005) - EP

 L.A. - "Grey Coloured Melodies" (2005)

L.A. - "Bellflorwer Blvd" (2005)

L.A. - "Welcome Halloween" (2006) - 2 CD

L.A. - "Live at Bluesville" (2006-2007)

L.A. - "Radio3 Acoustic Set" (2008)

L.A. - "Live at Fang i Distorsió - Ràdio Marratxí" (2010)

L.A. - "Live in Madrid" (2010)

jueves, 1 de marzo de 2012

HENTELIGENS - Discografia (1995-1997)

La veritat és que és un goig poder atendre les peticions que fa la gent, sobretot quan és música que fa temps que cerquen. M''havien demanat material de Henteligens... doncs bé, aqui els teniu: dos magnífics discs, "Inside me" (1995) i "The power of manipulation" (1997). Sense ser uns grans innovadors, la seva música va enriquir notablement el panorama del Rock mallorquí, amb una proposta que mesclava d'una forma molt interessant l'Indie-Rock típicament 90's (Dinosaur Jr., Sebadoh), el Noise (Sonic Youth), el Power-Pop (Lemonheads), el Grunge (Nirvana) i el Shoegaze (Ride, Slowdive). 

Henteligens es van formar a mig camí entre Muro i Can Picafort, amb Jaume Bea (guitarra, veu) al capdavant. A "Inside me" l'acompanyaven, Javi Costitx (baix) i Toni Coco (baix); pel que respecta a les bateries, van ser gravades per ni més ni manco que tres músics diferents... Tobby Taylor, Toni Atenas i Miquel Pico. Al segon disc "The power of Manipulation", el line-up del grup el formava Jaume Bea (guitarra, veu), Jaume Gost (baix), Miquel Romàntic (bateria) i Miquel Pinty (guitarra, ex-Dirty Boots, Zinedines).

Han envellit aquests dos discs? No ho sabria dir; igual soc jo, que també em torno vell, però el cas és que avui els he escoltat després de molt de temps sense fer-ho i m'han semblat increiblement bons...


Henteligens - "Inside me" (1995)

Henteligens - "The power of Manipulation" (1997)