VALTONYC - "Jazz amb llàgrimes de ron" (2011)

El 2011 també ha estat un any profitós pel Hip Hop mallorquí: el retorn de La Puta Opepé, el nou treball de Modo VS, o la nova entrega a càrrec d'un nou valor com és Valtonyc. Darrera d'aquest projecte s'hi amaga un jove de Sa Pobla, José Manuel Arenas, que tot i la seva juventut (va néixer l'any 1993) ja ha editat una sèrie de demos cassolanes com "Desde el papel" (2009), "Misantropia" (2009) i "59' Minutos" (2010). 

"Sempre m'ha cridat l'atenció la poesia; Marcos Ana o Charles Bukowski són alguns dels que posen aquest toc d'inspiració en el meu quadern", escriu Valtonyc al seu Myspace. "No record perquè vaig començar a escriure: no pretenc enganar a ningú i tampoc m'inventaré una història. Vaig començar a escriure perquè de petit m'agradava la poesia, i em donava bé escriure ... així que el 2009 vaig començar a fer poesia sobre ritmes, influenciant en els sentiments i les sensacions, d'aquest mateix pal". Admirable no només la seva joventud o la seva intensa activitat creativa, sinó també les seves ganes de volar, alt i lluny: aquests darrers anys ha actuat no tan sols per mitja Mallorca, sinó també per València, Aragó o Barcelona.

Ara, baix el crit de "Això és Mallorca, fill de puta!", torna Valtonyc amb "Jazz amb llàgrimes de ron" (2011), un disc cantat íntegrament en la nostra llengua. Tampoc soc un expert en el món del Hip Hop o el Rap però, cony,  aquí hi ha qualitat! No només a nivell de producció i les bases - força encertades, per cert - sinó pel seu contingut líric, que fuig de les banalitats diàries per adoptar un missatge més combatiu, políticament parlant. O pensàveu que necessàriament has de ser de Ciutat per fer Rap? Valtonyc demostra que no, i a més amb una gravació tan destacable com "Jazz amb llàgrimes de ron". 

DESCÀRREGA

VALTONYC - "Jazz amb llàgrimes de ron" (2011)

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.

DESCÀRREGA

Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

GONELLES MORTS - Discografia (2006-2010)

Serà cosa del karma o que els resultats electorals són el tema de la setmana? Casualitat, essencialment. Si avui he escollit un grup de música altament polititzada no és més que per anunciar que Gonelles Morts realitzaran la seva darrera actuació el pròxim divendres 27 de maig a la Factoria de So (polígon Son Llaüt, a Santa Maria) junt a Koanegra.

Seguint l'esperit de noms com Dead Kennedys o Lendakaris Muertos, Gonelles Morts és un dels molts projectes musicals que ha encapçalat Marcel Pich, present també a formacions com Musnok, Antònia Punk, Embalum i més recentment Eixut. Es tracta d'un grup de caire satíric/humorístic, a mig camí d'estils com el Hip Hop o el Hardcore; en tot cas, música que vehicula lletres àcides i profundament iròniques que arremeten principalment contra la dreta conservadora mallorquina. Si bé hi falten algunes coses, he ficat a un sol arxiu de descàrrega el gruix principal de la seva breu però intensa carrera: "Ses aventures des foner reaccionari i sa fulla dramàtica" (2007), " Tancat per reformistes" (2008), "El rastre popular a l'imperi del progres" (2009), "Cançons populars" (2010) i el seu testament final: "Gold" (2010), amb ni més ni manco que 39 cançons que han marcat la trajectòria d'aquesta controvertida formació.

"Han passat més de 4 anys quan en aquell març de 2006 s'agruparen diferents sectors del patriotisme friki per donar cabuda a un projecte esperançador i il·lusionant. Els fronts populars i patriòtics s'unien per una mateixa causa: prevenir la societat mallorquina de tots els mals que se li venien al damunt. És així com neix Gonelles Morts, el grup musical més notori dels darrers anys als Pastissos Catalans. Així, ja vam preveure lacres socials com la corrupció, l'augment de killos als nostres pobles, la plaga de modernillos cool (sols combatible amb raticida) o les trifulgues d'un govern de progres i venuts. Durant gairebé un lustre, Gonelles Morts ha realitzat una funció lúdica i militar imprescindible per a l’evacuació de gasos pudents i espanyols en el sí dels habitants de l'illot de Mallorcalcatraz; hem canviat el xoriço per la sobrassada. Hem estat pioners en tots els estils de música i en la creació d'unes lletres de fina ironia i immens compromís amb causes de dubtosa legalitat com l'estraperlo d'ensaïmades per a vegans i la venda ambulant de parts del mutilat cos de Miquel Payeras. Hem aconseguit tocar els nassos a mitjans del règim de Mórdor, hem aconseguit que Rabasco entri a presó, hem aconseguit ser l'objectiu d'objectes de vidres als nostres concerts clandestins, hem aconseguit que el Barça guanyi al Madrid per 2-6 i 5-0, hem aconseguit que els nostres enemics escoltin les nostres obres musicals i hem aconseguit que la CORI superi en vots a UPyD. Finalment, hem assolit el nostre màxim objectiu, l'anhel d'un poble en lluita: la indecència i el sociatisme als Països Balears. Davant de tot això, la nostra retirada és òbvia i es farà respectant el marc plutocràtic establert.

Gonelles Morts, l'Esquadró Jeta, el Front AntiGonella i totes les milícies antituning de Cas Concos, units en VI Assemblea, volem comunicar a tots els mallorquins i mallorquines, així com mallorquins continentals (anomenats vulgarment i erròniament 'principatins' i 'valencians') la nostra renúncia a tota activitat armada i musical. Ho feim convençuts de l'assoliment dels nostres objectius i perquè creiem que ara és el moment en què el Poble Friki Mallorquí ha de tenir el protagonisme. Per tant, a partir d'aquest moment, anunciam la dissolució indefinida de Gonelles Morts i el desmantellament de tota la nostra infraestructura. Aquest cessament serà verificat pel nou Delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, Chiquito de la Calzada. Camarades i matanceres, arribat aquest punt sols ens queda reafirmar-nos en els nostres ideals.

Gonelles Morts no morirà! Visca la barra lliure! Frikisme és revolució!"

DESCÀRREGA

Gonelles Morts - Discografia (2006-2010)

ART JOVE - Certamen de Música Jove Contemporània (2002)

La veritat és que sempre m'han caigut en gràcia tots aquests recopilatoris de grups locals que editen Ajuntaments o institucions locals de tota forma i color. Em semblen d'allò més interesant: solen ser mescles insòlites de cançons enregistrades expressament per l'ocasió, testimonis de grups que no arribaren a gravar res més que allò o, en alguns casos, versions en directe de cançons incloses a EP's o maquetes de bandes principiants. En definitiva, material estrany que és molt poc valorat: si no, anau a tendes tipus Cash Converters i els trobareu a grapades. 

Aquí tenim una mostra del que us estic dient: el disc editat pel Certamen de Música Jove Contemporània, l'Art Jove, de l'any 2002.  Què hi podem trobar a ell?

David Thomàs - Primer premi de cantautor

Cantautor inclassificable que, des de l'any 1996, es feia acompanyar pel The Thomàs Brothers. Les seves cançons, en català, són bohèmies, estranyes, de matisos lleugerament surrealistes. El que aquí tenim són quatre cançons en directe que només aparegueren a aquest disc.

Espiral d'Embulls - Segon premi de cantautor

El que aquí tenim són tres cançons en estudi del grup ncapçalat per les vocalistes Joana Maria Gomila, Neus Nadal i Cèlia Nadal. Darrera Espiral d'Embulls hi trobem un grup que no va fer gran cosa, però que al seu moment reivindicà un gènere un tant mort com la Nova Cançó dels 60's i 70's, així com la música tradicional. Veus angelicals, guitarres acústiques i passatges bubòlics que, tot amant de la música popular en català, sabrà apreciar i asaborir.

Aladrock - Primer premi de música ètnica.

Fou un grup que donà molt de què parlar al seu moment, però que amb el pas del temps ha quedat totalment oblidat. Formaren el grup Lluís Planes, Joan Fullana, Francesc Crespí, Martí Planas, i l'aleshores frontman dels mítics Matràs, Joan Thomàs Martínez. Cantaven en català perquè, segons ells, no sabien parlar anglès; musicalment, es movien per una inclassificable barreja de música popular, Funk, Rock i Jazz. Al disc hi trobem tres cançons en directe, gravades en el transcurs de l'edició de l'Art Jove '02.

No Children - Primer premi de Pop-Rock

Record que, al seu moment, a molts de detractors dels No Children els encantà que s'haguessin fet amb el premi de Pop-Rock, però no entrarem en valoracions o judicis paral·lels. El que escoltem aquí és una versió en directe de la cançó "The Countdown", que no es pot trobar a cap altra banda. L'altra cançó, és una versió sense masteritzar de "Addict"; a aquells moments, el grup estava als estudis Electric Chair enregistrant el seu primer disc, i segurament van pensar que era una bona idea ficar un tema de "Never Look Back" com aperitiu. La versió d'aquest CD és més bruta i contundent que la del disc. Tota una raresa pels amants del grup i del Hardcore melòdic illenc.

Geniva - Primer premi ex aequo de noves tendències

Dues cançons del curiós projecte encapçalat per Miquel Crespí, i on col·laboraren gent de Neo Tokyo, Plan9, Trailer o Neurona. Esteim parlant de música tremendament personal, a mig camí entre l'Ambient més atmosfèric i l'Electrònica més avantguardista. Arrel del concurs, record que la premsa parlà molt bé d'ells i els pintava com un dels grups més prometedors del panorama musical mallorquí.

Roñatrón - Primer premi ex aequo de noves tendències.

Aquest projecte, format l'any '96, l'integraren Francisco Padilla, Luís Rodríguez, Pedro Amengual i Juan Carlos Alonso. Genials per alguns, malalts per alguns altres, Roñatrón, molt propers a gent com Neo Tokyo, van ser descrits al seu moment com "música de robots per a robots".

Trilogia del Conocimiento - Segon premi de noves tendències

El que aquí tenim són dues cançons d'un dels grups clàssics de l'escena hip hopera de Palma. Rimes hàbils i lletres compromeses que ataquen "la comercialitat i als artistes que no mereixen la posició de fama que tenen dins la música".

DESCÀRREGA

.