DOCTOR MARTÍN CLAVO - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

Els origens musicals de Doctor Martín Clavo són tan desconeguts com sorprenents. Desconeguts, perquè és com si el grup s'hagués "oblidat" - no sé si de forma intencionada o no - de que existeix aquest "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002). I sorprenents, perquè aquest disc té un so molt diferent al de "Mente de Perro" (2005) o "El dia en que salvamos la tierra" (2007), que, per altra banda, són indubtablement els discs més significatius del grup encapçalat per David Martín. Així doncs, què és aquest treball? Una obra menor ? Una raresa? Jo ho qualificaria d'un àlbum embrionari on Doctor Martín Clavo comença a forjar-se per acabar explotant amb l'essencial "Mente de Perro". Aleshores, el grup estava format per David (veu, guitara), Enrique Pérez (baix) i Josep Verdera (bateria); destacar, a més, que a alguns temes hi participa com a guitarrista la futura baixista de la banda, Omi González.

Han passat deu anys des de que fou publicat "Todo Superman tiene su kriptonita", i ara, escoltant-lo, un servidor se'n adona de que és un disc que ha envellit molt dignament... per no dir que m'encanta. El grup, aleshores, tenia una influència molt marcada del Noise-Pop/Rock i, a moments molt concrets, fins i tot de Shoegaze. Que no, que no; no és cap vacilada meva. El tractament de les guitarres i el baix, saturadíssims de fuzz, creen un mur de distorsió de diferents capes: el resultat és un so més proper a Sonic Youth que no pas al que podem escoltar a "Mente de Perro", "El día en que salvamos la tierra" o el darrer i flamant "Explosión en el laboratorio" (2012). Volien sonar així, realment? O la semblança és casual i circumstancial? Depèn. La varietat d'aquest disc fa que, de la mateixa forma, sigui difícilment classificable. Cançons - boníssimes, per cert - com "Kriptonita!" o "El habitante número 10" ens mostren la seva vessant més experimental, mentre que "El hombre que quiso volar", "Galerías Preciados", "Tú a Boston y yo a California" o "Pánico en el Estadio" són intensíssims exercicis d'un Rock 'n Roll garajero i d'aires Noise, amb certs paral·lelismes amb el primer disc de The Redsuns (posats a escollir un producte de la terra). Després, la versió del controvertit "El imperio contraataca" de Los Nikis, la pausada i melòdica "El porqué de las caras C" o "Las tribulaciones de un chino en Japón" connecten més amb el disc que vindria després, "Mente de Perro". 

Veieu el que us dic? "Todo Superman tiene su kriptonita" és un disc variadíssim i que té una gran virtut: no resulta cansat a cap moment. És d'aquests discs que podries escoltar perfectament tres vegades seguides i, quan acaba el darrer tema, penses: "I si li torn a pitjar al "play"? Insisteixo que no és el millor àlbum de Doctor Martín Clavo, però sí que puc assegurar que aquest disc debut té una sèrie de moments absolutament deliciosos, així com algunes cançons que, perfectament, podrien - i haurien - d'estar incloses dins d'un imaginari greatest hits de la banda.

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

H1000VM - "Interventor "(2011)

El interventor és H1000VM, i H1000VM és Jordi Martínez. Tres rols diferents que, de forma insòlita, s'entrecreuen a un dels moments més memorables - amarg, però memorable - d'aquests darrers anys a la ràdio mallorquina: el programa Bufet Lliure, un espai de referència dins la programació d'Ona Mallorca, deia adéu... però un adéu valent, enginyós i àcid.

Es tracta d'un quart d'hora, aproximadament, però rematadament intens i emotiu: a aquells que ho varem viure en directe, se'ns encollia el coret al sentir en Celestí acomiadant-se de la seva audiència, mentre l'interventor-1000VM configurava, lentament, un programa que ens va fer viure grans, grandíssims horabaixes.

DESCÀRREGA

H1000VM - "Interventor "(2011)

ROSEMARY'S BABE - "Solipsism" (2012)

Nova entrega - la segona - de l'arriscat projecte encapçalat per Alexandre Sancho. Component dels prometedors Ceremoney, aquest nou disc o EP de Rosemary's Babe (no sé ben bé com definir-lo) presenta un conjunt de noves idees i sons que marquen una passa endavant respecte a "Scarecrow" (2008). Voldria fer una descripció un poc més acurada del contingut d'aquest "Solipsism", però la nota que adjunta Alexandre - estudiant de Musicologia, per cert - ajudarà a l'oient a introduïr-se dins d'aquest estrany univers paral·lel en el que sembla viure Rosemary's Babe.

La mejor manera de soñar es hacerlo despierto, con las manos abiertas. Interpretando el sub-consciente uno podrá entender que su dimensión mental sólo se puede explicar cómo un todo. El conocimiento y la experimentación llevan a entender a uno que ese sub-consciente forma un círculo y un triángulo con el grado consciente e inconsciente de la psique y la mente.

Durante estos dos últimos años con experiencias imposibles, de evolución y elevación espiritual he estado trabajando en las profundiades del SER para alcanzar la explicación holista que me ayude a sentirme cercano a la realidad, que me ayude a ser escuchado por vosotros, los demás. Los conocimientos que he adquirido a nivel estético de cualquier realidad son una proyección telepática de cada uno de vosotros formandome a mí y a vosotros y a la vez cuando vibrais en amarillo, azul, blanco o rojo. Toda virtud está representada por la función personal y que siempre debe verse abocada por un trabajo empírico.

Mis investigaciones me han llevado al nivel de auto-conciencia elevado que es alcanzado por todos los seres del Universo en algún momento de su existencia en el tiempo. No importa el estado de la materia, el espíritu o la mente pues las 3 forman el todo y funcionan para el todo. Al establecer esta teoría neo-moderna de una realidad individual y a la vez Universal, debemos entender que no deja de ser la propia manifestación del Universo intentandose organizar captando un orden común a nivel científico.

Lo qué aporto con este regalo que me haceis y yo os hago, mi primer disco, es la llave de la meditación, la sintonización con el YO interior. Recojo varios de los temas que compuse entre 2009 y 2011 intentando dar una visión totalitaria mezclando clasicismo y experimentación musical. Mi posición siempre ha sido de replantear las formulas actuales obsoletas por nuevas de profundas y naturales forzando a abrir los ojos a todos los que estamos creciendo. Cada uno que lea detenidamente, las palabras que son determinantes y sustantivos. Al escuchar la música, otro gallo cantará. Espero que capteis el halo de compromiso, respeto y gratitud que espero transmitir.

Todos tenemos una función en la vida y debemos abrir nuestros ojos a las cosas que nos hacen únicos. Muchos pensareis que por ser diferentes debeis sentiros menos "sujetos" mas sólo habeis olvidado cual es vuestro origen, que somos libres por naturaleza sin olvidar que creer en vivir es crear en verdad. Tu juegas un papel protagonista en la vida que es un drama universal. El Universo te ama aunque tu desconozcas porque o no entiendas cómo.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Solipsism" (2012)

THE TORTURATORS - EP (2011)

Que Mallorca és una capsa de sorpreses, això ja ho sabíem; el que no sabíem ni esperavem és que dins aquesta capsa ens trobessim amb un grup com The Torturators, una nova banda fascinada pel caos i que sembla que es dirigeixen cap a paràmetres musicals d'on molts surten espantats.

Música malaltissa per gent malalta? No ho sabria dir, ara ells no es tallen la llengua i diuen que "per crear un grup així s'ha d'estar molt sonat, però més ho tens que estar per aturar-te a escoltar-ho". Més clar, aigua... i si encara no sabeu per on van els tirs, us diré que aquest sorollós trio reivindica indistintament a formacions illenques (Satellites, Dezanatta), nacionals (Pony Bravo i el seu alter ego Fiera) o internacionals (Lightning Bolt, The Catz Catz Cat). Oblidem les etiquetes purament indies, perquè The Torturators duen a Mallorca un Noise dens i innacessible que ens podria remetre a uns mítics Phogo passadíssims de voltes jugant a fer versions de Sonic Youth. Què, no et serveix la descripció? Idò això ens diu un dels seus components: "Representam amb les nostres temes paradigmes i paisatges sonors, caracteritzats per l'absència de ritme i l'abstracció del compàs".

Seguim investigant. D'on putes surt aquesta gent? Tranquils; ells responen: "Els Torturators varem neixer per alla al octubre-novembre del passat 2010 quan Narcís (dibuixant, actor, poeta, escriptor), Cardo i Alex (ambdós a Cicuta para Mí) es junten influenciats pel primer, ja que estava obsessionat per la experimentació en la linia John Frusciante. Després del primer "assaig" i vist que a la casa on assatjarem ens apagaren els ploms per l'intens "mur sonor" que varen provocar ens ho varem prendre un poc més en sèrio. Així, The Torturators queda amb Narcís (bombo-caixa-ride, pandereta, etc), Cardo (baix, sintetitzador) i Alex (guitarra, veus, sintetitzadors). Hem fet uns quans concerts: Critic-Art 2011 a la UIB, a Son Llaüt, a Fraguel acompanyant a Decraneo...".

Aquesta demo, EP o com li vulgueu dir, la forma un únic tema enregistrat al "Impala 1", a Sant Jordi, amb Chano, bateria de Decraneo. La seva escolta és tota una experiència que requereix preparació, paciència, estòmag i orelles; un primer plat molt difícil de digerir però que, a sonats com a mi, ens ha deixat amb ganes de més.

DESCÀRREGA

The Torturators - "EP" (2011)

MARFAN - Discografia

La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu que afecta principalment el sistema cardiovascular, els ulls i sistema osteo-muscular Es caracteritza per un augment inusual de la longitud dels membres, afectant una de cada 5.000-7.000 persones, la qual cosa la converteix en la malaltia rara més freqüent. Això diu la Wikipèdia. Rars, però poc freqüents, són Marfan, una banda illenca formada per Joan Toni Fuster (veu, teclats, ordinadors), Joan Jaume (baix) i VJ. Mateu Fco. Ambrós (sintetitzador).

Marfan, "una mena d'alter ego de Joan Toni Skarabat", debutà l'any 1997 amb una primeríssima maqueta titulada "La colonització dels ases cibernautes". Uns anys després, Joan Toni Fuster es centra en Joan Toni Skarabat, una excel·lent banda que, per desgràcia, no ha estat suficientment reivindicada, i que ens deixà dues joietes de Pop avanguardista i intel·ligent com "Deixalles en un món estàndard" (2002) i "...Ple d'ineptes, fracassats i altres espècies" (2005). L'any 2007, la banda es dissol, la qual cosa provoca un inesperat retorn de Marfan; s'enregistra, doncs, un àlbum debut, "Hologrames" (2007), on conflueixen les influències de Death In Vegas, Air, My Bloody Valentine o Amusement Parks on Fire. Es tracta d'un disc arriscat i provocador, tant a nivell musical com líric ("I se baixa ses bragues per un ianqui motorista, perquè està molt bonot i li fa tenir orgasmes. Què s'ha pensat aquesta, que a Mallorca no hi ha marbres?", canten a "Colonització"). Una mescla tan ben feta de Rock, Electrònica i Shoegaze no pot passar desapercebuda, i més si està cantada en la nostra llengua, cosa que li dona un punt extra d'originalitat i personalitat.

El 2008, Joan Toni Skarabat es transforma primer en Moments Shoegaze i, després, en L’Équilibriste, però l'activitat de Marfan continua. L'any 2009 presentaren via Myspace dos EP's: el primer, "Simbiosi", on parlen obertament del distanciament social que provoquen les drogues ("Sé que quan tanquis sa porta te fotràs a plorar, és un gest tan miserable que me tens acostumat. Ja no vull mesclar es meus sentiments tan febles, amb persones com tu"), i el segon, "Capicua", de caire més obscur i atmosfèric. "Esper que aquestes cançons - diuen - serveixin per entendre l’ansietat creativa i particular de Marfan, la necessitat de fer propostes alternatives a les actuals i de poder fabricar la música que t’agrada escoltar". Si no els heu escoltat, animau-vos a descobrir el seu pecul·liar univers amb cançons que us portaran cap a llocs on mai havieu estat abans.

DESCÀRREGA

Marfan - "Hologrames" (2007)

Marfan - "Simbiosi" (2009) - EP

Marfan - "Capicua" (2009) - EP



NEOTOKYO - Discografia

De la mà de Jordi Martínez (aka H1000VM) arriba a Illa Sonora el gruix de la discografia de NeoTokyo, una de les formacions experimentals més reputades del panorama illenc, gràcies a la seva iconografia, posada en escena i, com no, la seva arriscada visió de la música: "Su naturaleza de grupo multidisciplinar, su amor por las bandas sonoras, la cultura del cine, los sonidos protozoicos de la música electrónica y el circuit bending, el drum&bass, el dub y el cyber-punk han contribuido a que NeoTokyo abra una brecha con su nuevo concepto de la música electrónica, desconocido hasta la fecha en Mallorca".

Sorgits de les cendres de Los Crudos, NeoTokyo neixen l'any 1998 no com un grup normal i corrent sinó més aviat com un col·lectiu musical pel qual hi han passat un bon grapat de músics al llarg d'aquests 13 anys. Al capdavant sempre hi han estat Ginès Fernández (bateria, samples, programació; també a Canníbales, Doctor Martín Clavo, etc) i Tià Pisuke (videos, projeccions). Actualment la seva formació es completa amb Jordi Martínez (circuit bending, sintetitzadors i programació; també conegut pel seu projecte H1000VM), Toni P. Láser (baix, theremin) i el video-jockey Calpurnio. 

Hi falten algunes cosetes, però les més importants hi són aquí: el doble CD "The Wheel of the Future", "NeoSol", l'EP "Hamba", la maqueta del any 2000, cançons extretes de recopilatoris, versions de Peor Imposible i Cerebros Exprimidos, etc, etc, etc. He inclós també un detalladíssim dossier que m'ha enviat en Jordi, on podreu llegir fil per randa tot allò que NeoTokyo ha anat fent des dels seus primers dies fins ara; un curriculum brillant que ben segur s'anirà ampliant en els propers anys.

DESCÀRREGA

NeoTokyo - Discografia (2000-2010) - 438 MB

ROSEMARY'S BABE - "Scarecrow" (2008) - EP

D'experimentació va la cosa. Si fa uns dies revisavem el llegat dels radicals Nova Pastoral, avui és toca parlar d'un projecte igualment trangressor com és Rosemary's Babe, alter ego d'Alexandre Sancho, component d'altres formacions com els efímers No-Core o els més recents Ceremoney. Aquest projecte ha anat guanyant-se un cert nom dins el circuït de la música experimental feta a Mallorca... i quan dic experimental estic parlant no d'estils que puguem qualificar de Post-Rock, Indie-Noise o Math, sinó d'una vessant més anti-comercial, transgressora i underground. Estic parlant de música plena de dissonàncies i textures, de música d'atmòsferes asfixiants i de digestió pesada, de música lletja feta amb ganes, consciència i pur plaer personal sense pensar en el què pensaran terceres persones. En aquest aspecte, Sancho cumpleix a la perfecció el rol de músic d'avantguarda, experimentador i investigador de noves sonoritats.

Nodrint-se d'influències com Sonic Youth, Suicide, Kraftwerk, Throbbling Gristle o The Birthday Party, la proposta d'aquest músic que viu a cavall entre Mallorca i Barcelona és un mosaic, més emocional que cerebral, on es mesclen elements de Noise-Rock, Ambient i Electrònica on la improvisació i l'expontaneïtat tenen un pes considerable, per no dir rellevant. "Scarecrow" (2008) és la primera referència de Rosemary's Babe, una gravació amateur i cassolana de lliure distribució a Internet; té sis cançons - o, millor dit, sis experiments en forma de cançó - tal vegada no aptes per als no iniciats en aquestes sonoritats. El seu mateix autor, a més, matitza: "Scarecrow" és més primitiu, amb samplers i elements sonors més radicals que els utilitzats ara". Molt possiblement, el gran punt feble d'aquest "Scarecrow" és la seva percussió, que no se si és una caixa de ritmes o, simplement, un pluggin d'un programa d'ordinador. Resta profunditat, xispa i gràcia a cançons on hi ha, en major o en menor mesura, bones idees i plantejaments. Res que, per sort, no es pugui solucionar a futures gravacions, és clar.

Rosemary's Babe aviat tornarà a ser notícia: segons afirma el propi Alexandre, està acabant de mesclar el que serà el seu primer disc, una mica més accessible i amb elements més propers al Intelligence Dance Music o al Ambient que no pas al No Wave o al Noise-Rock. Un llençament del que encara no s'ha avançat gaire cosa excepte algunes cançons, via Myspace, i que segurament tornarà a encendre per igual els ànims d'entusiastes i detractors.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Scarecrow" (2008) - EP

CONAN KEATON - "Tres" (2010) - EP

Novament, vull agraïr a un músic el haver contactat amb Illa Sonora per difondre la seva música: parlem avui de Gaspar Reixach i de Conan Keaton. No es tracta precissament d'un desconegut, ja que Reixach, anterioment, va formar part de Fex Cacuc i Petit; a l'actualitat és baixista de Poomse i Petröleo, un excel·lent grup del qual en parlaré a una propera ocasió.

Conan Keaton és el seu nou projecte, cassolà, underground i extremadament personal, on ell mateix s'encarrega de tots els instruments; un projecte que, segons ell mateix afirma, neix ben entrada la nit, quan tothom dorm i la vigília deixa pas a cançons de Pop atmosfèric. Al igual que Poomse o Petröleo, Conan Keaton es mou per un grapat de sub-estils experimentals (Dream-Pop, Indie-Pop, Psicodèlia, Art-Rock...), però amb una forta personalitat, un caràcter molt definit que aconsegueix donar pas a cançons que, a moments, sonen dolces i atmosfèriques i, a altres, asfixiants i amenaçadores. Música d'avantguarda, en definitiva, que evoca a moments a Sonic Youth i a clàssics espanyols de la escena indie com Manta Ray, El Niño Gusano o Los Planetas.

Atents a Conan Keaton i als seus petits himnes de Dream Pop terapèutic flotant sobre guitarres cruixents; aquí hi ha les suficients bones idees com per donar bastant de què parlar a aquest prometedor 2011!

DESCÀRREGA

Conan Keaton - "Tres" (2010) - EP

POOMSE - "Star" (2010) - EP

Un grup que s'atreveix a reivindicar a un grup tan increible i fascinant com els nord-americans Codeine té, d'entrada, tots els meus respectes. Poca gent ho ha fet a Mallorca i és per això que m'he tingut que llevar el capell davant Poomse, que arriben avui a Illa Sonora gràcies a la petició del seu creador, Llorenç Rosselló.

Poomse és un projecte jove, sorgit a mitjans de la dècada que hem deixat enrere; editaren una primera maqueta, "The phantom hand theory" (2006), però el gran moment d'aquest músic, aficat al Pla de na Tesa, arribà el passat 2010 quan, amb el segell català Foehn Records (El Gos Binari, Úrsula...), publica el seu primer àlbum, "Tomorrow will come & it will be fine". Aquest disc inclou, a part d'una excepcional versió dels  propis Codeine, una sèrie de col·laboracions força destacables com la de Joan Castells (Petit), Gaspar Reixach (Conan Keaton, Petröleo), Mireia Salazar (The Big Head Troubled Boy) o Lorenzo Rosselló (Loxodrome). Com a complement d'aquest disc, tenim aquest petit EP que, segons el seu creador, sona molt diferent al material que es troba a "Tomorrow will come...".

 I a què sona Poomse? Sincerament, és una música que té una virtud molt clara: la seva difícil catalogació. Uns parlarien d'un subgènere com és el Dream-Pop, però crec que la seva música és una barreja estudiadísima de sub-estils experimentals i minoritaris, com el Indie-Noise, el Psych-Folk, el Slowcore, o l'Art-Rock, i a on conflueixen influències de Yo La Tengo, Low, Will Oldham o Kid Dakota. En definitiva, un producte extremadament personal, pràcticament inèdit a Mallorca, que suposa una de les apostes musicals més arriscades i captivadores d'aquests darrers anys.

DESCÀRREGA

Bandcamp de Poomse

Poomse - "Star" (2010) - EP

BARRAM - "Arrels" (1999)

No us enganeu davant una portada que perfectament podría pertànyer a la d'algun grup de NS Black Metal, perquè el que tenim davant és una mostra de pur Grind a la mallorquina. Barram és un dels pocs, poquíssims exponents d'aquest estil a la nostra illa però, i la veritat sigui dita, en el seu cas l'etiqueta de Grind es queda una mica curta. Com podem definir a un grup que afirma que la seva música "únicament mou als pagesos de Mallorca" i té cançons titulades com "Potat de Pradina", "Tomar metles" o "Jo i un pastor"? Podem classificar-ho com Agro-Noise? O Folkcore? Grind pagès, tal vegada? Barram definiren una surrealista mescla de Rock clàssic, Thrash Industrial, Grind-Noise, Folklore balear, crits de porc i molt de catxondeo amb el nom de "Grind Metal pagès". Més clar, aigua. Jo m'he esbutzat de riure amb la histriònica versió de "Chica Ye-yé", "Abecedari" (grandíssima intro"!) o "Saïm vermell".

Nascuts l'any 1996 i encapçalats per Tolito (veu) i Xisco (bateria), els dos únics membres del grup que van romandre fins el final, pels caòtics Barram hi passaren diferents components d'altres formacions com Eva Molina (ex-Agorazheim, avui a Unburial), Migue 'Mega' (ex-Agorazheim, Hatelevel, avui a Bleed The Man), Santi (Unabomber), Tiolo (Velatory), Rafa (un dels fundadors).... També arribaren a incorporar al grup un trompetista, Toni Page-K, procedent de l'Orquestra Municipal d'Inca per donar un so més autòcton i innovador a Barram. "Arrels", editat de forma casolana en CD-R, és un disc curiós perquè, en forma de recopilatori, repassa tota la producció del grup: des del gruix de la seva maqueta "Matances" (1998) a tota una sèrie de gravacions inèdites, com els directes de S'Escorxador o el directe del Pla VI d'Inca, entre d'altres.

Vull agrair el descobriment i aportació d'aquest valuós material a Jeroni Sancho. 

DESCÀRREGA

BARRAM - "Arrels" (1999)

PHOGO - Discografia

Phogo és un grup que jugava a una lliga diferent. Eren únics, inclassificables i absolutament camaleònics; no pots escoltar "Jeg" sense que et vingui al cap el Noise/Shoegaze de My Bloody Valentine, o pensar que t'has equivocat de CD quan sona un tema purament Grind com "TT". Definir la seva personalíssima mescla de Punk/Hardcore, Dub, Noise i tota mena d'experimentació sonora és pràcticament impossible: música com la seva s'escolta, no es cataloga.

Aquest quartet d'argentins afincants a Mallorca el formaren Machine (veu, ex-Capsule), Careca (guitarra), Chano (baix i veu) i Gato (bateria, ex-Fun People). Aviat varen destacar a l'escena, tant pel 7" "Phogo", editat el 2002 per Punkaway i Impala Records, com pels seus increibles concerts, on solien actuar en cercle i d'esquenes al públic. El disc "Hora de buscar lucero" (2005) no va fer més que confirmar que ens trobàvem davant un grup irrepetible.

L'arxiu que aquí us facilitam inclou el EP i el disc amb el seu art-work. Un so caòtic i indigerible, però fascinant, que en cap cas és recomanable per a oïdes sensibles.

DESCÀRREGA

"Phogo" - EP 7" (2002)

"Hora de buscar lucero" (2005)