ES REBOSTER - Discografia

Són una tracalada grossa de gent, i venen des de Santa Margalida: Margalida Pericàs (veu), Pere Antoni Pericàs (veu), Joana Abrines (guitarra), Pere Estelrich (guitarra), Joan Garau (baix), Esther Muntaner (teclat), Miquel Amengual (bateria), Albert Sierra (percusions), Pep Garau (trompeta), Lluis Garcia (trompeta), Vicenç Moltó (trombó) i finalment Guillem Pons (saxo). Gens malament, no? Junts, formen Es Reboster, una banda sorgida al pla de Mallorca fa exactament 10 anys i que ara es troba preparant el que serà el seu tercer disc. Per tant, feim una retrospectiva a la seva música per tornar a escoltar els seus dos anteriors treballs, amb un interessant afegit com és la seva primera maqueta.

Es Reboster és una banda essencialment de directe, al igual que els companys dels Grollers de Sa Factoria; no obstant, la qualitat de discs com "Sono Qui!" (2006) o el més recent "Wow" (2009) no passa desapercebuda. Plantegen, bàsicament, una barreja força estudiada de Ska, Reggae, música mediterrània, Punk-Rock i Rock català, rematant-ho finalment amb textes intel·ligents, compromesos i revindicatius. Música amb actitud, en definitiva... però alhora festiva, agermanada amb la de Ska-P, Obrint Pas o Banda Bassotti. Que comenci la festa, idò!

DESCÀRREGA

Es Reboster - "Sa Maqueta" (2002)

Es Reboster - "Sono Qui!" (2006)

Es Reboster - "Wow" (2009)

CRANC PELUT - "Històries per no dormir" (2011)

Us contaré una breu anècdota que, malgrat no és gran cosa, pot servir d'introducció. La primera vegada que vaig sentir el nom Cranc Pelut va ser a una reunió de músics celebrada a la Misericòrdia, a Palma, l'any 2008: record que jo, com molta gent, badarem un bons ulls davant aquell nom tan genial, d'una banda totalment desconeguda pels presents. Idò aquesta banda, formada aquell mateix any, presenta ara el seu primer disc: "Històries per no dormir" (2011).

Darrera de Cranc Pelut s'amaga el cantautor Jaume Reus, que es fa acompanyar per altres músics com Joel Baño, Joan Fiol, Pau Belenguer i Tristán López. Des d'aleshores, aquest quintet ha realitzat prop d'una trentena de concerts, tant a Mallorca com a Catalunya; gràcies als seus shows, d'una posada en escena "enèrgica i festiva", s'han guanyat una reputació força destacable dins el panorama underground illenc. Havia intentat escriure unes poques línees sobre la seva música, però la descripció que ells mateixos han posat al seu Myspace és tan il·lustrativa com insuperable. Diu així: "Fusiona, de forma sòlida i fresca, diversos estils de música moderna propers al funk, el rock, el groove o el reggae, combinat amb una posada en escena enèrgica i festiva. Les lletres són una altra característica diferenciadora de la banda: una mescla de fantasia i ironia, que no solament empra el català com a llengua vehicular sinó també com a instrument musical per si mateix, aprofitant-ne la riquesa poètica. Bocins d’història, rondalles, anècdotes personals i situacions imaginàries - passat i contemporaneïtat, serveixen d’inspiració a l’hora d’explicar una visió molt particular de la nostra realitat més directa".

Imagineu, doncs, un so 100 % estiuenc i mediterrani; una música d'arrels, impregnada per un fort esperit rural, però també d'aires canalles, bohemis i sobretot molt divertits. La pròpia banda ha posat en descàrrega gratuïta el seu disc debut, i això no pot passar desapercebut: preparau-vos, doncs, per escoltar al Cranc Pelut i les seves petites històries, relats que fan olor a verbena, a suor, a ginet, a nits d'aquestes que no acaben...

DESCÀRREGA

 Cranc Pelut - "Històries per no dormir" (2011)

ARRATOIAK - "Demo" (1998)

He de donar les gràcies, una vegada més, a Jeroni, per haver recuperat aquesta cinta de cassette, i a Ginès, per haver-la digitalitzat. Novament, el llegat d'un grup no es perdrà agafant pols a un calaix.

Pràcticament no existeix informació d'Arratoiak, mot que en basc vol dir "La Rata" o "Les Rates"... De les poques coses que podem dir d'ells és que van ser un grup de Manacor, actiu entre els anys 1995 i 1998 i format per cinc adolescents: Jaume (veu), Martí (guitarra), Toni Aranda (guitarra; membre de Sick Gain), Gaspar (baix) i finalment el bateria Àngel Rios, l'home dels mil grups (Sick Gain, The Ugly Bitches, Anegats, Trestrece, Fossil Sound, Lady Vinyl, Taifa, Cap de Fibló...).

Arratoiak es nodriren principalment del llegat de La Polla Records, Kortatu, Corroskada, The Clash ("Solien tocar en directe el "Should Stay or Should I Go", explica Jeroni Sancho) que els portà a crear un repertori a mig camí entre el Rock Radikal basc, el Punk espanyol i el Ska més combatiu. Van participar a les Mostres de Rock organitzades per l'Ajuntament de Manacor els anys 1996, 1997 i 1998, a més d'actuar a instituts i pubs de la zona de Manacor-Portocristo. "Solien ser actuacions bastant loques", subratlla Jeroni.

Aquesta maqueta mai es va editar (aquesta portada me l'he treta de la mànega per adornar un poc l'assumpte); simplement era un cassette que es va moure entre els amics del grup i que, avui, tants d'anys després, tenim el gust de rescatar.

Actualització: En Bernat Parera diu: "Es varen tornar a juntar fa un parell d'anys i feren un parell de concerts. L'únic es que en Toni Aranda no hi tocava i al seu lloc el va agafar en Guillem Reixach".

DESCÀRREGA

Arratoiak - "Demo" (1998) - Cassette

LOS SKARABAJOS - "Ya era hora" (1992)

Fa unes poques setmanes parlàvem de La Gran Orquesta Republicana com el major referent de Ska a Mallorca. Avui és el torn de fer-ho d'un grup anterior, igualment mític, que podem qualificar com un dels primers exponents d'aquest estil a la nostra illa: Los Skarabajos.

La banda la formaren els germans Vegas, Javier (veu, guitarra) i Nacho (baix; avui a Wonderbrass), a l'estiu de 1987 baix el nom Skandalo de Skarabajos Skacharrados en la Skalera . La formació la tancà el seu grup d'amics, d'entre 15 i 18 anys i que, sense saber tocar un instrument, compartien el seu amor per una música tan poc explotada a Mallorca com aleshores era el Ska: David Arés (bateria), Luís "Tuyi" Ortas (saxo) i Kike Baiget (guitarra), que aviat abandonaria la formació per marxar a estudiar a Alemanya.

L'hivern de 1987, amb el nom escurçat a Los Skarabajos, debuten per primer cop en directe a l'aula de música del institut Ramon Llull. Només un any després, amb una maqueta - a dia d'avui, perduda - baix el braç, són seleccionats entre 200 grups per participar a un concurs de grups amateurs a Madrid, on queden en tercer lloc. Després d'una nova maqueta enregistrada l'any 1989 i un bon grapat de concerts a les esquenes, la seva popularitat creix considerablement quan, l'any 1990, participen al primer recopilatori de grups espanyols de Ska, "Latin Ska Fiesta" (Sock It Records / Semaphore Records) juntament amb Dr. Calypso, Skatala, Números Rojos o Little Feet & The Prenatals, entre d'altres. Los Skarabajos participen amb dos temes, "China Ska" i el seu gran clàssic, "Los 40 negros".

L'any 1991, el saxofonista Luís "Tuyi" Ortas deixa el grup per motius acadèmics i en el seu lloc entra Boris Porter. El 1992 enregistren el seu primer i únic disc, "Ya era Hora", als estudis de Toni Noguera a Palma, a unes sessions de gravació on hi participen músics col·laboradors com l'africà Abdul (congues), Félix (harmònica), José Luis (violi) o Manolo Q (guitarra). "Ya era Hora" (1992), editat únicament en vinil per Sock It Records / Semaphore Records, els donaria una forta repercussió dins l'escena... però, malauradament, Los Skarabajos decideixen separar-se l'any 1993. Només uns pocs anys després, els germans Vegas tornarien a unir les seves forces a un nou projecte: La Gran Orquesta Republicana. I com acaba la història, ja ho sabeu...

DESCÀRREGA

 Los Skarabajos - "Ya era hora" (1992)

LA GRAN ORQUESTA REPUBLICANA - Discografia (1997-2007)

No hi ha massa què explicar d'una banda tan coneguda com La Gran Orquesta Republicana, un grup illenc que no tan sols va re-descobrir a més d'un mallorquí un tipus de música festiva, ballable i reivindicativa com era (i és) el Ska, sinó que publicà una sèrie d'àlbums que passen per ser autèntics clàssics per la seva sorprenent mescla d'estils com el Rock, Punk, Calypso, Reggae... i el Ska, clar!  

Els germans Vegas, Javier (veu) i Nacho (saxo), antics components de Skarabajos (1988-1993) van formar La Gran Orquesta Republicana l'any 1997; a ells s'hi afegirien uns músics de gran talent com Juan Antonio Molina (guitarra), Pep Estrada (baix), Jaume Salom (bateria), José Luis Garcia (percussió), Néstor Casas (trompeta) i Chema Bestard (trombó). No m'extendré massa, però jo, que al seu moment els vaig veure un grapat de vegades en directe, sempre acabava sortint del concert amb una rialla d'orella a orella. Brollaven química i genialitat damunt l'escenari, però també bon humor i molta, moltíssima actitud.

Ara tornen a ser notícia. Aquest mateix mes de maig han confirmat que, després d'una aturada d'uns quatre anys, tornen a l'activitat: ben aviat anunciaran concerts per aquests 2011, i editaran un nou treball el 2012. Una gran notícia i una excusa perfecta per llevar-li la pols a la seva discografia; també m'he permès el luxe de rescatar una relíquia en forma d'EP, on fan versions de Manu Chao, Negu Gorriak, The Pogues i Riki López. Però vaja... Qualsevol raó és bona per tornar a gaudir de petits himnes com "Lado Bueno", "Dime que hice ayer", "Vida de colores", "Fiesta"...

DESCÀRREGA

La Gran Orquesta Republicana - "Todos locos, todos contentos" (1997)

La Gran Orquesta Republicana - "Lo importante está en tu cabeza" (1999)

La Gran Orquesta Republicana - "Optimista" (2001)

La Gran Orquesta Republicana - "Versiones" (2001) - EP

La Gran Orquesta Republicana - "Abrazos" (2003)

La Gran Orquesta Republicana - "Directo" (2007)

MASA SONORA - "Masa Sonora" (1999) - EP

Darrera Masa Sonora s'amaguen ni més ni manco que els germans Garciolo, Gustavo (veu, guitarra) i Francisco (baix), components dels mítics Inertial Mass; a més, aquell mateix any Francisco havia debutat amb Alucigenia. Casi res. Completaren la formació Alberto (guitarra), Enrique (percusió), Toni (percusió), Davi (bateria) i Carlitos (saxo).

Que no ens engany aquesta portada al més pur estil de Mano Negra. Aquest disc, avui tan rematadament difícil de trobar, ens mostra cinc cançons molt passades de voltes on es mescla amb la major naturalitat del món el Funk, el Rap, el Ska o el Nu Metal. Sense samplers, DJ's per enmig o excessives floritures, Masa Sonora van ser un grup tan imaginari com original que s'anticiparen a la proposta que anys després va fer coneguts a Dawholeenchilada.

DESCÀRREGA

Masa Sonora - "Masa Sonora" (1999) - EP