MARFAN - Discografia

La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu que afecta principalment el sistema cardiovascular, els ulls i sistema osteo-muscular Es caracteritza per un augment inusual de la longitud dels membres, afectant una de cada 5.000-7.000 persones, la qual cosa la converteix en la malaltia rara més freqüent. Això diu la Wikipèdia. Rars, però poc freqüents, són Marfan, una banda illenca formada per Joan Toni Fuster (veu, teclats, ordinadors), Joan Jaume (baix) i VJ. Mateu Fco. Ambrós (sintetitzador).

Marfan, "una mena d'alter ego de Joan Toni Skarabat", debutà l'any 1997 amb una primeríssima maqueta titulada "La colonització dels ases cibernautes". Uns anys després, Joan Toni Fuster es centra en Joan Toni Skarabat, una excel·lent banda que, per desgràcia, no ha estat suficientment reivindicada, i que ens deixà dues joietes de Pop avanguardista i intel·ligent com "Deixalles en un món estàndard" (2002) i "...Ple d'ineptes, fracassats i altres espècies" (2005). L'any 2007, la banda es dissol, la qual cosa provoca un inesperat retorn de Marfan; s'enregistra, doncs, un àlbum debut, "Hologrames" (2007), on conflueixen les influències de Death In Vegas, Air, My Bloody Valentine o Amusement Parks on Fire. Es tracta d'un disc arriscat i provocador, tant a nivell musical com líric ("I se baixa ses bragues per un ianqui motorista, perquè està molt bonot i li fa tenir orgasmes. Què s'ha pensat aquesta, que a Mallorca no hi ha marbres?", canten a "Colonització"). Una mescla tan ben feta de Rock, Electrònica i Shoegaze no pot passar desapercebuda, i més si està cantada en la nostra llengua, cosa que li dona un punt extra d'originalitat i personalitat.

El 2008, Joan Toni Skarabat es transforma primer en Moments Shoegaze i, després, en L’Équilibriste, però l'activitat de Marfan continua. L'any 2009 presentaren via Myspace dos EP's: el primer, "Simbiosi", on parlen obertament del distanciament social que provoquen les drogues ("Sé que quan tanquis sa porta te fotràs a plorar, és un gest tan miserable que me tens acostumat. Ja no vull mesclar es meus sentiments tan febles, amb persones com tu"), i el segon, "Capicua", de caire més obscur i atmosfèric. "Esper que aquestes cançons - diuen - serveixin per entendre l’ansietat creativa i particular de Marfan, la necessitat de fer propostes alternatives a les actuals i de poder fabricar la música que t’agrada escoltar". Si no els heu escoltat, animau-vos a descobrir el seu pecul·liar univers amb cançons que us portaran cap a llocs on mai havieu estat abans.

DESCÀRREGA

Marfan - "Hologrames" (2007)

Marfan - "Simbiosi" (2009) - EP

Marfan - "Capicua" (2009) - EP



ROSEMARY'S BABE - "Scarecrow" (2008) - EP

D'experimentació va la cosa. Si fa uns dies revisavem el llegat dels radicals Nova Pastoral, avui és toca parlar d'un projecte igualment trangressor com és Rosemary's Babe, alter ego d'Alexandre Sancho, component d'altres formacions com els efímers No-Core o els més recents Ceremoney. Aquest projecte ha anat guanyant-se un cert nom dins el circuït de la música experimental feta a Mallorca... i quan dic experimental estic parlant no d'estils que puguem qualificar de Post-Rock, Indie-Noise o Math, sinó d'una vessant més anti-comercial, transgressora i underground. Estic parlant de música plena de dissonàncies i textures, de música d'atmòsferes asfixiants i de digestió pesada, de música lletja feta amb ganes, consciència i pur plaer personal sense pensar en el què pensaran terceres persones. En aquest aspecte, Sancho cumpleix a la perfecció el rol de músic d'avantguarda, experimentador i investigador de noves sonoritats.

Nodrint-se d'influències com Sonic Youth, Suicide, Kraftwerk, Throbbling Gristle o The Birthday Party, la proposta d'aquest músic que viu a cavall entre Mallorca i Barcelona és un mosaic, més emocional que cerebral, on es mesclen elements de Noise-Rock, Ambient i Electrònica on la improvisació i l'expontaneïtat tenen un pes considerable, per no dir rellevant. "Scarecrow" (2008) és la primera referència de Rosemary's Babe, una gravació amateur i cassolana de lliure distribució a Internet; té sis cançons - o, millor dit, sis experiments en forma de cançó - tal vegada no aptes per als no iniciats en aquestes sonoritats. El seu mateix autor, a més, matitza: "Scarecrow" és més primitiu, amb samplers i elements sonors més radicals que els utilitzats ara". Molt possiblement, el gran punt feble d'aquest "Scarecrow" és la seva percussió, que no se si és una caixa de ritmes o, simplement, un pluggin d'un programa d'ordinador. Resta profunditat, xispa i gràcia a cançons on hi ha, en major o en menor mesura, bones idees i plantejaments. Res que, per sort, no es pugui solucionar a futures gravacions, és clar.

Rosemary's Babe aviat tornarà a ser notícia: segons afirma el propi Alexandre, està acabant de mesclar el que serà el seu primer disc, una mica més accessible i amb elements més propers al Intelligence Dance Music o al Ambient que no pas al No Wave o al Noise-Rock. Un llençament del que encara no s'ha avançat gaire cosa excepte algunes cançons, via Myspace, i que segurament tornarà a encendre per igual els ànims d'entusiastes i detractors.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Scarecrow" (2008) - EP