No cal ser un geni de la Física o les Matemàtiques per comprovar que el Rock Progressiu no és un estil gaire popular a Mallorca. Una mostra irrefutable d'això és la poca, poquíssima quantitat de grups progressius mallorquins apareguts aquests darrers trenta anys: gairebé els podem contar amb els dits d'una sola mà. Dins aquests context tan desolador, Helio suposen un dels darrers exemples i, possiblement, un dels millors.
Formats a mitjans de la dècada passada, els palmesans Helio tingueren el seu moment de glòria (aparicions televisives incloses) entre el 2007 i el 2008. "La banda es formà l'any 2000", explica el seu guitarrista, Toni Pérez. "La formarem Miquel Roig i jo mateix. Aviat va aparéixer el primer baixista de la banda, Javi Martín (Breathless) i el 2002 se'ns uneix Marc Tomàs a la bateria. A aquella època feiem música instrumental molt experimental".
Després de la marxa de Javi Martín i l'enregistrament d'una primera maqueta, "Huevo" (2003), s'incorporen Biel Font (dels marratxiners Winchesters), al baix i ficant algunes veus, i Sebastià Alomar, al saxo i flauta), el 2003 i 2004 respectivament. "A partir de l'estiu del 2004 varem començar a tocar en directe, sobretot a Mallorca, però també a Eivissa i Barcelona", subralla Pérez.
D'aquesta formació, ara dissolta, s'hi amagaven set músics d'innegable talent... i com a mostra, el seu únic disc "Claroscuro" (2007), un treball autoproduït i autoeditat amb l'ajut de Pedro Zubiri (Blind Panic) i Pere Terrassa, de Runaway Records. A ell, hi trobem un grup que beu, còmode, tant del Rock Progressiu, experimental i transgressor de King Crimson o Pink Floyd, com dels viatges psicodèl·lics de The Doors o el Jazz d'avantguarda. En definitiva, una mescla tan irresistible com efectiva. El seu so l'enriqueix notablement la instrumentació de vents i, si bé la producció del disc no és la més encertada, reflexa clarament la gran qualitat de Helio com compositors i interprets. Cal destacar, la col·laboració de Mónica Pérez (Kingdinsky, La Bellesa Turbo), que esdevindrà membre estable de la banda, i la de Dúo Tramontana.
Un apunt personal: record que els vaig descobrir de casualitat. No record exactament com o perquè, però una nit del 2007 vaig acabar a un garito de nom estrambòtic de Sa Llonja, o potser fos al Passeig Marítim, a Ciutat. No ho record. El cas és que allà estaven els Helio, en directe, i pràcticament des de la primera nota em captivaren. El seu guitarrista era com una mena de Robert Fripp, en versió mallorquina, amb una forma de tocar i una estètica tan peculiar com la del alma mater de King Crimson. El darrer record que tinc d'ells és voler repetir l'experiència de tornar a veure'ls en directe al Teatre Xesc Forteza, a Palma, però, al igual que un nombrós grapat de gent, havia arribat massa tard: entrades esgotades. El seu guitarrista continua explicant: "Prepararem aquell concert tan especial amb projeccions i convidats, com David Martín, de Doctor Martín Clavo. El concert el va retransmetre en directe IB3 Ràdio i nosaltres enregistrarem tant vídeo com audio per a realitzar un DVD, amb l'idea de ficar-lo al següent CD".
El 2009, Helio queden dissolts. Toni Pérez i Marc segueixen tocant junts, al tribut Grunge Citizen Dick; Pérez també forma part de Neo Tokyo tocant el baix i el theremin. Biel Font segueix ficat al món del Rockabilly i ara toca a The Hot Rodders, però també a Alimaña Rock. Mónica, per la seva part, toca a Kingdinsky.
Vull agraïr a Toni Pérez la reconstrucció més o menys completa de la història d'Helio, perquè originalment aquesta entrada era pobre i incompleta.
Helio - "Claroscuro" (2007)
