EUTERPE - "Paisaje, Camino y Canción" (1974)

Volia acomiadar l'any dedicant una entrada a un disc significatiu; no un qualsevol, sinó un d'aquests treballs que, que malgrat no fos excessivament conegut pel nostre públic, tingués alguna cosa que el fes valuós i significatiu. El d'Euterpe era un àlbum que se'm resistia i que, per un motiu o un altre, no aconseguia trobar cap banda, ni en format físic ni tampoc en format digital. Així doncs, si avui arriba a Illa Sonora és per la contribució que ha fet un dels components d'Euterpe, el contrabaixista Antonio Arés: moltíssimes gràcies per haver-nos enviat aquest "Paisaje, Camino y Canción" .

La resaca de la Nova Cançó catalana a Mallorca havia deixat un grup d'aficionats a la música acústica que, poc a poc, s'anaren acostant de cada vegada més al Folk nord-americà. Gran part de la culpa la tinguè el talentós guitarrista Pepe Milán, prèviament colrat, juntament amb Arés i altres futurs membres d'Euterpe, a Driving Wheel. Poc a poc, desenvoluparen una interesantíssima activitat en directe que despertà l'interès del músic i productor manacorí, Antoni Parera Fons. De la seva mà, marxaren a Barcelona a gravar amb el segell Hispavox un disc que servís de recull dels diferents i antiquíssims ritmes/cants de Folk de l'Estat Espanyol (el gallec "Canto de Vendimia", la "Jota" d'Aragó, el "Corrido de Zamora" o la nostra "Sa Ximbomba", entre d'altres), però amb un tractament modern, amb una marcadíssima influència del Folk anglosaxó i unes lleugerísimes pinzellades de Progressiu. Aquesta proposta, més anticomercial que el Folk d'altres formacions com Nuestro Pequeño Mundo, feia d'Euterpe una banda pràcticament insòlita, tant a Mallorca com a la resta de l'Estat, i

L'experiment, titulat  "Paisaje, Camino y Canción" (1974), va resultar un èxit a nivell crític, però no tant a nivell comercial. És el que té una escassa o nul·la promoció... però bé, Euterpe van seguir dins l'avantguarda de la música que es feia a Mallorca, i mostra d'això és que enregistressin un disc ni més ni menys que amb Daevid Allen (escolta'l aquí).

I parafrasejant el títol d'aquest disc, a Illa Sonora seguirem descobrint - o redescobrint - nous paisatges, nous camins i noves cançons. Molts d'anys a tothom i feliç 2012.

DESCÀRREGA

Euterpe - "Paisaje, Camino y Canción" (1974)

MARIA DEL MAR BONET - "Si vens prest" (1969) - Single

Crec que sobren les presentacions a l'hora de parlar de na Maria del Mar Bonet. O agrada molt o no agrada gens, així de simple; la seva figura, a més, és de les més mediàtiques dins la cançó d'autor en català, així que d'una forma o una altra, qui més, qui manco, té una idea de qui és ella i quin tipus de música fa. El cas és que avui rescatem el material més rar i curiós que hagi publicat mai la que Terenci Moix anomenà un dia 'Sultana de la Mediterrània'.

Perquè dic això de rar i curiós? Perquè a aquest single de dues cançons, la palmesana s'allunyà dels patrons més ortodoxes de la Nova Cançó - catalana, mallorquina; tant és - i de la música purament mediterrània per acostar-se a altres estils com el Folk psicodèl·lic. No ens enganem: gran part de culpa la tenen el pianista Jordi Sabatés i el guitarrista Toti Soler, dos músics enormes, dels millors que hagui donat la música catalana en tota la seva història. Tant Sabatés com Soler formàven part del grup de Rock Progressiu Om, una increible banda que, aleshores, completaven Romà Escales (flabiol) i Josep Polo (bateria).

Aquests mítics Om van ser el grup d'acompanyament de Pau Riba per enregistrar el mític "Diòptria" (1970); no obstant, com podeu comprovar van donar les seves primeres passes amb Maria del Mar Bonet i el seu "Si vens prest" és anterior. No ho negaré: és un producte rar, on sorprèn la mescla de Nova Cançó - amb l'inconfundible veu de Maria del Mar - amb els aires experimentals i psicodèl·lics que aporten Om i els seus orgues Hammond, distorsions, etc. A destacar, especialment, la sorprenent cara B en forma de "Jo em daria a qui em volgués", que ens mostra una de les vessants menys conegudes de la cantautora.

DESCÀRREGA

Maria del Mar Bonet - "Si vens prest" (1969) - Single



TOMEU QUETGLES - Discografia

Nascut a l'any '71, Tomeu Quetgles és d'aquests corredors de fons de la música illenca que, per desgràcia, no ha tingut la repercusió o pes mediàtic que mereixia. Qui sap, tal vegada ni la vol, ni la necessita. El cas és que Quetgles actualment presenta el seu sisè treball, "Cants Aborígens" (2011), nou disc d'un cantautor de fermes conviccions, actiu des de 1996, que ha volgut compartir la seva discografia - sencera, a més - de forma totalment gratuïta mitjançant la seva pròpia pàgina web.

Què hi trobem al catàleg de Tomeu Quetgles? Doncs bàsicament cançó d'autor, compromesa, arriscada i especialment sensibilitzada en les qüestions d'identitat cultural, nacional i lingüística. En altres paraules, poesia "en català de Palma i amb olor de hippie inconformista". Parlem, doncs, d'un llegat eclèctic que va des del Folk mediterrani d'aires mariners i bohemis al Reggae-Rock urbà i combatiu. En definitiva, un d'aquests artistes que mantenen un lligam honest i sincer amb la música que toquen.

DESCÀRREGA

Tomeu (Quetgles) - "Endorfines" (1997) - Demo / Cassette

Tomeu Quetgles - "El món encara es mou" (2001) - EP/Demo

Tomeu Quetgles Grup - "Mediterrània" (2001)

Tomeu Quetgles Grup - "Llum" (2003)

Tomeu Quetgles - "Sortirà el sol" (2007)

 

SNOWPLOW - Demo (2009)

Toca treure del calaix aquesta demo i parlar d'un interesantíssim projecte a càrrec d'un jove cantautor anomenat Gorka Vich, que, des del 2008, es fa acompanyar d'una guitarra acústica baix el nom Snowplow.

I què ens ofereix, aquest al·lot i la seva guitarra? Doncs bàsicament música d'inspiració nord-americana, amb un fort sentiment indie que l'apropa més als artistes de nova fornada que no pas a pioners - i referents - com Bob Dylan. A Mallorca hi ha projectes similars que han funcionat francament bé, com L.A. o Furious Tree (els primers que m'han vingut al cap), i la veritat és que Snowplow contribueix a reforçar aquest interessant cercle de cantautors indies. A aquesta demo hi trobem tres cançons pròpies, molt senzilles, però convincents i, fins i tot, aferradisses. També hi trobem dues versions: la primera, una encertada revissió del "The Gardner" de The Tallest Man on Earth, que és una injecció de bon rollo en tota regla. La segona, més oscura i introspectiva, és "Love Don't Live Here Anymore", original de Rose Royce però popularitzada - dins el món del Indie-Folk - per la banda de Dallas Green, City and Colour.

La cosa sembla que està, ara per ara, aturada. Una llàstima, vaja.

DESCÀRREGA

Snowplow - "Demo" (2009)

GRUPO 15 - "Lo Digo Así" (1971) - 7"

La veritat és que tenia pensat penjar dos interesantíssims EP's de Los 5 del Este, però trescant m'he trobat abans amb aquesta raresa dels 70's que trob que val la pena rescatar, comentar i compartir.

Si no vaig errat, crec que és el darrer single que editaren els manacorins Grupo 15, l'any 1971. Es tracta d'un 7" oblidat i un tant injuriat, tal vegada perquè pertany a l'època més desconeguda de la banda; lluny quedaven aquelles versions dels Beatles, els twists, les yenkas o les tonades típicament hoteleres. Amb la nova dècada, i tal vegada nous referents musicals, la banda va intentar als primers 70's un viratge cap a una cançó d'autor un poc més intimista i madura. Aquesta vessant, més acústica i americana, es tradueix amb una cara A, on versionetgen el "I am said" de Neil Diamond, que ells tradueixen com "Lo digo así".

Val, molt bé... Però baix el meu criteri, l'autèntic interès d'aquest single és la digníssima versió que fan del "If not for you", tema original de Bob Dylan aparegut a "New Morning" (1970), i que Grupo 15 converteixen en "No es para ti". Interpretada també per George Harrison al mític "All Things Must Pass" de 1970, crec que aquesta és la única versió que s'ha fet en castellà d'aquest gran tema... En fi, una raresa dins un panorama tan estrany com era la música a Mallorca a la primera meitat dels 70's.

DESCÀRREGA

Grupo 15 - "Lo Digo Así" (1971) - 7"



PETIT - "Loveshines Firefly" (2009)

Petit és més que una banda; és més que un projecte personal pel seu fundador, Joan Castells. Escoltant "Loveshines Firefly" te'n adones que hi ha un sentiment real i tangible a cada cançó; que a una industria on predominen les tendències superficials, la pose i la poca imaginació, hi pot haver artistes capaços d'oferir música honesta, música sincera... i aixó és una cosa que s'hauria de valorar.

Perdó! Ja atur de divagar. Petit és una banda amb anys i anys a les seves esquenes; es formà l'any 2004, i després d'un EP, "Soulsaver Bird" (2005), edità el seu primer disc l'any 2009, aquest "Loveshine Firefly". Es tracta d'un disc molt madur i cavil·lat amb una gran avantatge: mourer-se entre el Folk, el Rock, el Pop i la cançó d'autor i fer de tot això una barreja sòl·lida i consistent. Agafem un poc del Leonard Cohen més sobri i del Bruce Springsteen més folkie, i mesclem-ho amb Wilco, Neil Young o Peter, Paul and Mary. El resultat de tot això és "Loveshines Firefly", un disc tan entretingut com captivador on trobem precissament aquesta música honesta i sincera a la qual feia referència al principi d'aquesta entrada.

DESCÀRREGA

Petit - "Loveshine Firefly" (2009)



THE MARZIPAN MAN - "The Marzipan Man Tales" (2009-2011)

No, amem... Fora confusions! Aquest no és el nou disc de The Marzipan Man, ni un nou EP ni cap tipus de publicació oficial. Res d'això. "The Marzipan Man Tales" és una compilació 100% casolana dels mini-sets acústics més representatius que Jordi Herrera, baix la pell de l'home de massapà, ha realitzat a diferents emisores de ràdio des del 2009 fins ara. No és casualitat; la anterior entrada, amb Petröleo com a protagonistes, era una forma clara i contundent per reivindicar l'estranya màgia dels concerts en directe a la ràdio. Per això, les 16 cançons que formen part de "The Marzipan Man Tales" foren enregistrades als següents programes/dates:

- Buffet Lliure (Ona Mallorca): 11-05-2011

- Hoy Empieza Todo (Radio 3): 24-05-2011

- Hoy Empieza Todo (Radio 3), 10-02-2009

- Radiocassette (IB3 Ràdio) - 21-11-2009

A "The Marzipan Man Tales" no tan sols hi trobareu versions alternatives - acústiques de les cançons aparegudes a "The Marzipan Man Stories" (2007) i "The Marzipan Man Adventures" (2011), sinó material curiós, petites perles i rareses que qualsevol dels seus fans sabrà apreciar com cal. Què tal homenatges a Bob Dylan en forma de versions del "Corrina, Corrina" o "Love minus zero"? O escoltar con sonaven "I'm free after all" o "Life goes on" dos anys abans de ser publicades? I escoltar una versió del "All the pretty little horses" de Nick Cave & Current 93? A tot això, he afegit una interessant versió del "Pine Box", original de Beat Happening; l'únic tema que no fou gravat en directe a la ràdio, sinó a les sessions de gravació de "The Marzipan Man Adventures".

Històries, aventures i contes d'un home amb l'esperit d'un nin: tot això, i més, condensat a dins aquesta petita caixa de petites perles radiofòniques.

DESCÀRREGA

The Marzipan Man - "The Marzipan Man Tales" (2009-2011)



SAL DE COCÓ - "56 De Decembre" (2004)

Corren bons temps per la música en català, així que aquesta és una oportunitat immillorable per descobrir (o redescobrir) aquesta banda marratxinera que ha estat oblidada massa aviat. La banda la formaren els germans Munar, Toni (veu) i Josep (guitarra solista), acompanyats per Pere Duran (guitarra), Miquel Cabot (baix), Joan Planès (percussions).

Creas a principis de la passada dècada, Sal de Cocó van tenir una rebre una forta embranzida quan guanyaren el 1er Certàmen de Cançó de Vilafranca; així enregistraren el seu primer disc, "56 de desembre" (2004), un curiós títol que fa referència a les dates en les quals guanyaren el concurs (el 5 i el 6 de desembre del 2002)). La seva trajectòria fou meteòrica: passaren a ser apadrinats per Tomeu Janer (Fora des Sembrat), que actuà com tant com productor com mànager. Al disc hi trobem també col·laboracions de luxe, com les de Joan Masdéu (dels catalans Whiskyn's) o Pep Suasi (Fora des Sembrat). "56 de Desembre" és un disc insòlitament madur que sembla donar l'esquena a l'anomenat Rock català i tot allò que representa. Al contrari, el so de Sal de Cocó és més introspectiu, senzill i càlid; música íntegrament acústica i d'aires mediterranis que, d'ençà, no ha perdut gens de frescor.

El grup desapareix aproximadament l'any 2005-2006. Desconec què és el que van fer la resta, però el seu membre més actiu, des d'aleshores, ha estat Pedro Duràn, que apart de formar part del grup de versions Ossifar Rivaival, ha estat membre de Bandbols i, en una línea més mainstream, part dels grups Princesas, Niña Candela i Gatos de Bastet.

DESCÀRREGA

 Sal de Cocó - "56 De Decembre" (2004)



AL MAYURQA - Discografia

Al Mayurqa no ho varen tenir gaire fàcil. Primer, pel seu estil: el Folk, la música popular/tradicional mallorquina o com vulgueu anomenar-la és, paradoxalment, un gènere impopular i desconegut pel gran públic. La seva difusió mitjançant la ràdio o les televisions locals és molt reduïda, i sembla que només se la recorda quan s'organitzen torrades botifarroneres per Sant Antoni. En segon lloc, Al Mayurqa ho van tenir difícil per la seva ideologia, clara, definida i sincera: això els va dur a ser un grup marcat, estigmatitzat, criticat, apartat i aïllat al circuit musical mallorquí. A Illa Sonora deixarem les valoracions polítiques/ideològiques de banda per centrar-nos, doncs, en la valuosa aportació musical i artística que, en poc més de quinze anys, va deixar aquesta banda.

Al Mayurqa em són propers, en certa manera: el ja desaparegut Toni Roig, ex-membre de Els Calafats i fundador/alma mater de la banda, vivia a poc més de quaranta metres de ca meva. Al seu voltant, sempre hi ha haver un bon grapat de bons, boníssims músics que revitalitzaren hàbilment la música amb arrels. No és que sigui un gran consumidor d'aquest tipus de música, però no puc evitar somriure ple de goig quan sent la instrumental dedicada al meu poble, "Pòrtol"; o moure el peu al compàs de la divertida "Rock amb xeremies"; o quedar captivat amb "Ulls negres", una de les cançons més emocionants que s'han fet aquí, a Mallorca, en la nostra llengua.

El que avui us presentem aquí és el gruix de la seva discografia: falten alguns discs que no he pogut localitzar a cap banda, però al manco aquí tenim els seus àlbums més representatius i essencials.

DESCÀRREGA Part 1: "Projecte Roig", "Anem de gresca!", "Fent camí"

DESCÀRREGA Part 2: "Amb coherència", "Temps de revolta"

DESCÀRREGA Part 3 (links externs): "Tradició i compromís": Disc per a ballar / Disc per a escoltar

Al Mayurqa - "Projecte Roig" (1995)

Al Mayurqa - "Anem de gresca!" (1998)

Al Mayurqa - "Fent Camí" (2001)

Al Mayurqa - "Amb coherència" (2004)

Al Mayurqa - "Tradició i compromís" (2005) - 2 CD

Al Mayurqa - "Temps de revolta" (2007)