LA BÚSQUEDA - Discografia (1988-2005)

La música no deixa de ser com la gent que, de forma irremediable, envelleix. Però clar, hi ha persones a les que el pas del temps sembla no afectar-les, com és el cas de Xisco Albéniz i La Búsqueda. A diferència de molts dels seus companys generacionals - siguin de Mallorca, siguin de fora - el seu llegat musical ha envellit tan rematadament bé que pràcticament conserva tot el seu encant i, per suposat, el seu valor artístic.

No em posaré a fer una biografia detallada sobre La Búsqueda. Per això us remetré a la magnífica biografia que han fet la gent de Mallorcanochentas (veure aquí), i amb la que podem conèixer amb tota mena de detalls la trajectòria i canvis de formació que han experimentat al llarg d'aquestes darreres dècades. Simplement, em dedicaré a fer una simple reflexió - per dir-ho d'alguna forma - que ens ajudi a entendre per què La Búsqueda són considerats una de las bandes mallorquines amb major categoria i prestigi... però, per desgràcia, sense el reconeixement merescut. 

Primer, per haver creat just a la seva mesura un so i un discurs totalment propis i característics, que no només impedeixen comparar-los a qualsevol altre grup nacional, sinó que dificulta una cosa tan simple com ficar-los dins d'alguna corrent i tendència musical. Rock? Pop? Indie? Folk? Música Popular, tal vegada? O Mediterrània? No se'm ocorr cap etiqueta on La Búsqueda hi encaixi. Podríem, tal vegada, intentar explicar com sonen. Imaginem guitarres acústiques que creen melodies recercades; emocionants ritmes sincopats de caixa; seccions de vent que dibuixen paisatges sonors; una veu hieràtica i greu que, mitjançant la poesia, ens condueix per pobles deixats de la mà de Déu, barrancs, deserts i horitzons que semblen massa llunyans al viatger. Més o manco, així sona La Búsqueda. 

Oblideu ficar-los dins del sac del Pop-Rock com molta gent fa, sense escoltar-los, tal vegada els relaciona, pel nom, amb La Frontera, El Regreso, La Granja, La Isla i un llarg etcètera. Ells van donar l'esquena a tot el negoci, a l'espectacle en el sentit més estricte de la paraula, i ho han fet editant discs amb calma fins formar una discografia única i fascinant. "La Búsqueda" (1988) fou elegit per Rockdeluxe com el segon millor disc espanyol dels anys 80's... i el següent treball, "La rueda de la Fortuna" (1991) ha aparegut a altres classificacions com també un dels millors discs nacionals del seu moment. Amb "Psicolatin" (1996), editat per Blau, la seva popularitat va decréixer tal vegada, però mantingueren el seu prestigi gràcies a la varietat i qualitat que hi trobem a les cançons que inclou. Finalment, "Los Penitentes" (2004), el seu darrer treball fins ara, i al qual hi hem afegit una sèrie de bonus tracks força interessants.

Tal vegada no són aptes per a totes les oïdes, d'acord, però... Des de quan ha importat això? 

DESCÀRREGA

La Búsqueda - "La Búsqueda" (1988)

La Búsqueda - "La Rueda de la Fortuna" (1991)

La Búsqueda - "Psicolatin" (1996)

La Búsqueda - "Los Penitentes" (2005)

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

Quan rescatarem la discografia dels Cerebros Exprimidos, a gener d'aquest 2011 - no ha plogut ni res! - vaig anunciar que, a futures actualitzacions, recuperariem el material dispers del quartet... I per material dispers hem d'entendre EP's, singles, recopilatoris, tributs, splits o cançons en directe. Més val tard que mai, no? Per tant, aquest "...Más cerebros" no és més que una compilació 100% cassolana, on podeu escoltar les cançons més desconegudes del quartet palmesà; de fet, cap d'elles apareix a "Complete Recordings" (1993), àlbum on es reuneix la que, fins aleshores, era la discografia dels Cerebros Exprimidos. Dit això, vull donar les gràcies a en Biel i també a en Pinxo de MallorcaNochentas per haver-me passat algunes cançons que no trobava, així com en Celestí, per haver-me donat bones indicacions (tu ja saps quines!). 

Per tant, què us sembla descobrir - o redescobrir - cançons com "Gritos en la noche" ("The Munster Dance Hall favorites Vol. II", 1989) o la versió primitiva del "Arrepiéntete" ("Blood & R'N'R", 1990)? O les perles que trobem als splits amb els Pleassure Fuckers o els Wipe Out Skaters? És a aquest darrer on els mallorquins s'atreveixen amb el clàssic "Chinese Rocks", original dels Heartbreakers de Johnny Thunders i posteriorment popularitzada pels Ramones. A aquesta compilació també podem gaudir íntegrament del cercadíssim "Kill The Pope" (1992), un doble EP de 7 cançons, on fan un homenatge a Redkross ("Linda Blair", "Annette's got the hits") i a The Who ("I can see for miles"); o el curiós EP "Fuck War" (1997), amb aquella boníssima portada-paròdia de Manowar. No oblidem tampoc la participació a altres recopilatoris (tan increible com sorprenent la versió del "Good morning, good morning" dels Beatles) o l'aparició a tributs de llegendes del Hardcore com The Germs o Minor Threat. Que aquesta gent s'atrevia amb tot, fins i tot amb el "Bienvenidos" de Miguel Ríos, utilitzada com a sintonia a la desapareguda Radioactivitat.

Però una part important d'aquestes rareses la forma la part final del disc, que bàsicament són cançons en directe oferides pels Cerebros Exprimidos als seus shows de Barcelona (1989) i Bilbao (1990). Del concert a la Ciutat Contal recuperem 10 cançons on, apart de poder escoltar clàssics de la seva primera època, hi trobem boníssimes versions de Slaughter & The Dogs, New York Dolls o Iggy Pop & The Stooges, entre d'altres... Si fins i tot fan el clàssic "Fight for your right" dels Beastie Boys! Del show de Bilbao (4 temes), cal destacar més versions, com les que fan de Motörhead o Black Flag.

Hi ha vida més enllà d'àlbums clàssics com "Más suicidios" (1990), "Bonzomania" (1991) o "Demencia" (1996), i la podeu trobar a aquesta compilació, dirigida tant als més fanàtics de la banda com, simplement, els curiosos.

DESCÀRREGA

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

VV.AA - "VII Concurs Pop-Rock" (1989)

Novament, en Pinxo de MallorcaNochentas ens fa una contribució força interesant per entendre un poc millor la música mallorquina dels 80's i aprofundir, una mica més, en tot un fenomen cultural com va ser el Concurs de Pop-Rock que organitzava l'Ajuntament de Palma. Per tant, el disc que rescatem avui és el testimoni directe de l'edició celebrada l'any 1989, de la qual, tal vegada, la banda més coneguda són els seus guanyadors, Susie Q, presents a aquest disc amb una de les seves cançons més crues, "Chica de mal humor". Però n'hi havia d'altres, com els poblers Rompiendo Cuerdas o uns cracks del Rockabilly com van ser Juanito Percha y Los Colgaos (aquí podem sentir una primera versió del clàssic "Bel, bel, bel"). No oblidem tampoc als Whonkai Palma, un grup que s'especialitzà en els sons africans i tropicals i que, si no record malament, tenien a en Mané Capilla com bateria; o els mítics La Fosca, banda a la qual començaria la seva carrera musical Joan Miquel Oliver (Antònia Font) i que, a aquells moments, estava capitanejada pels germans Janer, Pere i Tomeu (després a Fora des Sembrat). Completam aquest recorregut per l'any 89 amb dues formacions de Pop-Rock com Límites i els menorquins A Bordo.

Escriu Pinxo a MallorcaNochentas: "Una muy dura competencia se encontraron (Susie Q) este año con 62 grupos inscritos pero no tuvieron problema para superar el primer corte y pasar a semifinales junto a 19 grupos más (...)  La Final del VII concurso de Pop-Rock del Ayuntamiento fue la más disputada y ajustada de la historia del concurso. El primer grupo en salir esa noche serian Susie Q por sorteo y aunque esa posición no suele favorecer mucho conseguirian alzarse con el primer puesto con una puntuación que tuvo que resolverse por centésimas, 7,99 puntos contra los 7,91 de Juanito Percha y Los Colgaos que quedarian en segundo lugar". Recordar-vos que si voleu aprofundir un poc més a l'història del concurs o de qualsevol de les bandes que hi participaren, la lectura de MallorcaNochentas és més que recomenable!

DESCÀRREGA

VV.AA - "VII Concurs Pop-Rock" (1989)

VV.AA - "VI Concurs Pop-Rock" (1988)

Tornem a recuperar alguna d'aquestes joietes en forma de recopilatori. Aquest cop, Pinxo, de l'imprescindible MallorcaNochentas, ens envia aquesta interesantíssima compilació editada l'any 1988 per celebrar el VI Concurs de Pop-Rock. Set bandes en total; podria semblar poc, però realment reflecteixen molt bé allò que passava a Mallorca aleshores... en matèria musical, clar.

A aquest LP hi trobem a uns clàssics com els Cerebros Exprimidos, amb una de les seves primeres cançons oficials, "No lo vi venir", que no forma part de cap maqueta, demo o similars. També, amb en Juanmi Bosch a la guitarra, ens trobem amb una formació mítica com Los Turkos, i el seu himne macarra, "Una rubia en el armario".

Igualment mítics, ens trobem amb Susie Q, una banda que es tornava a presentar al concurs i que no va tenir sort... Haurien d'esperar a l'edició de 1989 per fer-se amb el triomf. Els que si van guanyar l'edició del '88 van ser La Isla, que apareixen aquí amb el tema "Sueños Etílicos"; aquell mateix any van publicar el seu disc "Del poder de la luna ni se sabe...", amb una curiosa versió de The Doors. Menys coneguts, trobem a aquest recopilatori als Cutres, una banda molt jove que mesclava les influències del Rock clàssic amb sons més propers al Rockabilly i al Psicobilly; de fet, circulen algunes fotos promocionals del grup on, alguns dels seus membres, es passetgen amb camisetes dels Meteors. I pels més canyers, atenció: Damage Inc. Algú em sabria dir si són la mateixa gent de Orthak? En tot cas, aquest és dels primers grups de Thrash/Speed Metal a Mallorca... i ho feien força bé, tot s'ha de dir! Tanca la llista de grups els Intransigentes - sempre els confonc amb els Interminables! - un grup de Pop-Rock bastant interessant però amb una vida bastant curta.

Aquest disc us assegura un vol directe cap la segona meitat dels 80's. I recordeu que si voleu saber més d'aquells mítics concursos organitzats per l'Ajuntament de Palma, així com les bandes que participaren a ells, passau-vos per MallorcaNochentas.

DESCÀRREGA

VV.AA - "VI Concurs Pop-Rock" (1988)

FALCONS - Discografia (1978-1980)

Any 1977: no sé ben bé què devia passar pels seus caps a aquells moments quan els antics components de Grupo 15 van decidir deixar de banda la música d'hotels i sales de festa per començar aquest nou projecte, molt més ambiciós i personal. Els Falcons van ser Rafel Aguiló (guitarra, veu), Josep Portell (guitarra), Pep Nadal (baix), i Damià Tomàs (bateria).

Falcons van donar una nota de color a la música mallorquina a uns anys de decadència total; això els converteix en un cas atípic i certament estrany dins la nostra música. A diferència de tots els seus companys generacionals, el quartet es va aferrar amb força al Pop i Rock dels Estats Units, al so comercial que es feia a la Costa Oest, afegint-hi també pinzellades de formacions consagrades com Chicago o la Jefferson Starship.

Tres discs d'estudi avalen als Falcons com la banda mallorquina més destacada dels darrers 70's. Tal vegada, el seu llegat no ha envellit massa bé, però això no lleva importància a fites tan destacables com haver aconseguit ser número 1 dels 40 Principales amb el tema "Terciopelo y Fuego", ni més ni manco que dos mesos. La banda es va dissoldre devers l'any 1982, però alguns dels seus membres han seguit en actiu. L'altre dia em vaig sorprendre al escoltar un fantàstic disc de Jazz com és "Trencaclosques" (2003), a càrrec de Rafel Aguiló i el seu projecte, Confidential Band. 

DESCÀRREGA

Falcons - "Falcons" (1978)

Falcons - "II" (1979)

Falcons - "Como tú" (1980)

ROMPIENDO CUERDAS - "Rompiendo Cuerdas" (1990)

Aquest disc arriba a Illa Sonora gràcies, de nou, a en Joan Toni Fuster. Rompiendo Cuerdas fou una banda de Rock originària de Sa Pobla que es formà a finals dels 80's i que, juntament als manacorins Murder In The Barn, eren - en paraules del propi Joan Toni - una alternativa musical si no t'agradava el Heavy dels 80's.

Però si Murder In The Barn es nodrien de The Scorchers i grups similars, Rompiendo Cuerdas feien el mateix amb grups dels 60's i 70's, com els Rolling Stones, Creedence Clearwater Revival o, fins i tot, Led Zeppelin. No conec massa la seva trajectòria o història: tan sols puc dir que editaren aquest "Rompiendo Cuerdas", un disc/EP de 6 cançons, l'any 1990, i que al llarg de la primera meitat dels 90's telonejarien a formacions com Immaculate Fools, Barracudas, Celtas Cortos, Los Secretos... Gaudiu del seu llegat.

DESCÀRREGA

Rompiendo Cuerdas - "Rompiendo Cuerdas" (1990)



ESTEPES - "Estepes" (1988)

Després d'uns dies de total desconnexió - i mai millor dit - tornem a l'activitat amb una autèntica raresa de la nostra música: els llosetins Estepes. Aquest material ve de mans de Joan Toni Fuster, que ha fet una sèrie d'interesantíssimes aportacions que aniré posant a Illa Sonora al llarg d'aquesta setmana. En tot cas, un fort agraïment, no sols per haver rescatat aquestes gravacions, sinó també haver-les digitalitzades directament des d'un format cassette.

Estepes idò... I qui són aquests tipos? Doncs jo mateix no us puc dir massa coses. Ni els conec ni tampoc els vaig conèixer a la seva època; tampoc apareix res a publicacions com "Cabello de Ángel" de Fernando Merino i, ni molt manco, existeix informació d'ells a la xarxa. Res, un misteri dels grossos. L'arxiu no disposa de tracklist  ni tampoc de la portada o el títol; la data tampoc és segura. Per tant, si algú coneix a algún antic component de la banda o sap més informació, agraïria que m'enviés un correu per tal de donar un poc de llum a la història d'aquesta banda. Així doncs, deixaré que sigui el propi Joan Toni el que ens conti un poc el que recorda d'Estepes: "Només sé que són de Lloseta, on els vaig arribar a veure en directe. No sé dates, però jo els vaig conéixer amb 14 anys... així que sobre 1990. No sé com va caure a ses meves mans, però Estepes tenien un LP publicat, del qual no he trobat res en absolut per sa xarxa. Només dir-te que són una banda d'un frikisme absolut. La seva música me sona a escoltes, a Dylan, a mod i a música religiosa-cristiana, amb melodies aferradisses. Ahir ho escoltava en es cotxo i es meu nin li encantava. Ses lletres tornen a ser actuals (això vol dir que totes ses èpoques anem sofrint es mateixos problemes, però per duplicat). Des primer grups mallorquins que canten en català, quasi exclussivament, abans de posar-se de moda. Jo encara no havia sentit ni els Ocults. Raresa total, gravat de cinta, però s'entèn clar". 

Actualització - Març de 2011

Tot el que envoltava a Estepes, per mi, era un absolut misteri, fins que un dels seus components, Kiko Coll, es posà en contacte amb mi per donar un poc més de llum a la història d'aquesta banda llosetina. A la fi, hem aclarit els títols de les cançons - amb versions en català de Neil Young i Bob Dylan incloses - així com l'artwork... i el més important: a partir d'ara, podrem gaudir de més informació sobre ells.

 
"Estepes va néixer a Lloseta (Mallorca), més o manco, als voltants de 1979, quan en Joan Mir i en Kiko Coll, moguts per una forta inquietud musical, començaren les primeres composicions i concerts per la zona. El duet sempre es va saber envoltar d’amics i músics per donar-li al grup un so “pop-rock” que per aquella època va tenir una molt bona acceptació. 

No va ser fins l’any 1988 quan varen enregistrar el primer treball. Un treball que es va gravar als estudis Maller de Palma, en suport “cassette” i amb so analògic, com no podia ser d’altra manera per aquells anys. La producció i els arranjaments no van ser del tot encertats, ja que sense dubte, no mostraven el so real dels directes.... malgrat això, el treball va tenir una bona acceptació. 

L’any 1992 i quan estaven al seu nivell més alt de popularitat, el grup ho deixà córrer. Aproximadament l’any 1998 el grup retornà, i al cap de dos anys (2001) editen un CD amb Blau-Discmedi en el que es nota la evolució i la maduresa de les seves noves cançons. El gener del 2004 varen fer el darrer concert al teatre de Lloseta. Va ser un concert acústic (guitarra, baix i violí) i molt intimista, on el duet llosetí va fer un recull dels temes de la primera i de la segona època i que indubtablement sonar a l’acomiadament definitiu".

DESCÀRREGA

Estepes - "LP" (1988)



LOS MALDITOS - Discografia (1990-2006)

Possiblement, el grup de la seva generació que millor ha envellit i, també, dels més complets que donà la dècada dels 90's; el seu llegat sona, encara ara, tan fresc com atractiu. Los Malditos varen anar vius, i en lloc de cercar fòrmules fàcils que els convertissin en un grup apte per a tots els públics agafaren, amb molt d'encert, elements d'altres estils com el Garage, el Punk dels 70's, el Rock & Roll clàssic... Un grup capaç de reivindicar a parts iguals a Motörhead i a The Velvet Underground, per força, no podia passar desapercebut, i més a aquella època. Però a més, Los Malditos reverenciaren també el llegat de The Saints, The Beatles, The Clash, The Who i, en general, el bon Rock anglosaxó fet entre els 60's i 70's.

El grup va sofrir un bon grapat de canvis de formació, però al capdavant sempre hi va ser - i hi ha estat - el guitarrista i vocalista Monserrat Santandreu, pilar i força motriu d'un projecte musical iniciat l'any 1987. Enregistraren el seu primer disc l'any 1991, després d'haver guanyat el VIII Concurs de Pop-Rock del Ajuntament de Palma, LP que rellançaren baix el títol de "Flores Muertas". A finals de 1994, Los Malditos presentaren el seu segon disc, "A Salvo de las Serpientes", un disc on s'apropen encara més al Rock clàssic en castellà de mites com a Burning. I uns pocs anys després, l'any 1999 editaren "Radio Anfetamina", un excel·lent disc que passà un tant desapercebut en comparació als seus predecesors.

Aquests tres discs, per tant, formen la seva recomenable discografia. No obstant, he inclós una compilació cassolana titulada "Canciones malditas" on es reuneixen cançons (principalment versions de Flamin' Groovies, Los Salvajes o Cerebros Exprimidos, entre d'altres), de que van veure la llum a distints recopilatoris al llarg dels anys 90 i el primer lustre del segle XXI.

DESCÀRREGA

Los Malditos - "Flores Muertas" (1991)

Los Malditos - "A salvo de las serpientes" (1994)

Los Malditos - "Radio Anfetamina" (1999)

Los Malditos - "Canciones Malditas" (1990-2006)

EXPRESS - "Express" (1983)

Jaume Sureda els va definir com "el millor grup de Rock de la història de Mallorca". No se si és massa agosarat afirmar-ho amb aquesta contundència però el que és ben cert és que aquest "Express" és un autèntic clàssic de la nostra història musical. Anticipant-se a Mostros, Phogo o Hijos de la Kaky, Express, formats l'any 1981, són molt probablement el primer exemple de músics argentins fent música des de Mallorca.

La banda estaba formada por Ricardo "Ritchie" Benitez (veu), Carlos Lambertini (guitarra), Eddy De Nicolai (guitarra), Carly De Nicolai (baix), Luis Manzotti (bateria) i Adolfo Carasa (teclat). Tot i que a un principi començaren fent una música més propera al Rock sinfònic i melòdic de Supertramp, el grup va evolucionar amb una velocitat sorprenent cap a un Rock més dur i contundent. No és d'estranyar, ja que aleshores havien compartit escenari amb el Miguel Rios més canyer (el de la gira "Rock & Rios"), però també amb Leño i bandes d'un emergent Heavy Metal com Barón Rojo o Obús. Al llarg de la seva trajectòria també arribarien a telonejar a grups tan emblemàtics com Medina Azahara, Ángeles del Infierno, Banzai, Panzer, Ñu, o Topo, entre molts d'altres. Una altra curiositat a destacar és que formaren part del festival Selva Rock de l'any 1983, compartint cartell amb Moris, Panzer, Banzai i Evo, entre d'altres.

La seva trajectòria discogràfica, no obstant, fou molt curta. L'any 1982 enregistraren als estudis Maller de Palma el seu primer i darrer disc, "Express", editat l'any 1983 per Chapa Discos, el popular segell del periodista musical Vicente Romero. Cal destacar que a la cançó "Areco" hi col·labora ni més ni menys que Joan Bibiloni. La banda estava treballant en el seu segon disc quan, l'any 1984, es dissolen. Aleshores "Ritchie" Benitez entraria a Asfalto mentre que Lambertini es guanyaria a Mallorca un nom com a músic d'estudi i productor, però també com a guitarrista solista d'uns altres clàssics: Ossifar.

DESCÀRREGA

Express - "Express" (1983)

ELIKAT - Discografia

Crec que ja era hora de treure la pols al llegat musical d'una llegenda del Rock illenc com Elikat, un grup que, encara ara, és capaç de generar nous fans (eh, Pope?). Per tant, el que avui presentem, reunit per primer cop, és tot el material que va enregistrar aquest grup mallorquí, un dels pocs exponents del Glam/Hard Rock a les Illes.

Elikat neix l'any 1987 de mà de l'ex-vocalista de Drakkar, Lluís Massot (aquí, baix el nom artístic de Luis Hierro) i el bateria Rafa Bohórquez (ex-Alambrada), els quals van decidir posar en marxa aquest projecte musical en anglès, molt en la línea del Hard Rock melòdic de grups com Bon Jovi, Poison, Keel o Stryper. Completen la formació el baixista Rafa Vicens i un prometedor guitarrista finlandès anomenat Miiro Heikkilä, un jove virtuós format en els sons neoclàssics de gent com Yngwie Malmsteen. "Rafa i jo vam fitxar en Miiro, el qual boxeava amb mi", explica Lluís. Aquesta formació enregistrarà una primera maqueta de quatre temes als estudis de Toni Fernández, a Palma, entre el 2 i e 4 de desembre de 1987.

Després de haver depurat el seu estil, més proper al AOR que al Heavy Metal, s'incorporen a Elikat un nou baixista (Tolo Morel·lo... o, el que és el mateix, Tolo Grimalt) i un teclista (Ernesto). El testimoni d'aquest canvi és "Caught In Love" (1989), un EP de quatre temes que fou editat per Justine Records i distribuit per Gran Sol Discos. Aquest EP, que al igual que la maqueta contava amb la participació del pare dels germans Heikkilä (Matti) als cors, va rebre una gran acollida; certament no deixava de resultar novedós a una illa on aleshores passaven desapercebudes les noves tendències musicals. Només un any després, l'any 1990, publicaren el seu esperat primer disc, "Electrikat", produït per l'anglès Allan Shepard. La formació, en aquest cas, era la següent: Lluís Massot / Luis Hierro (veu), Miiro Heikkilä (guitarra), José Sánchez (baix), J. M. Movemel (teclats) i, finalment, Rafa Bohórquez (bateria). Lluís fa un apunt interessant: "Tolo va fer les funcions de guitarrista durant el servei militar de Miiro, l'any 1990".

"Electrikat" era una aposta ambiciosa i arriscada, just a uns moments en els quals el nihilisme i existencialisme del Grunge triomfava per sobre del hedonisme colorista del Hard Rock, AOR, Glam Metal i estils similars. Apart, a Mallorca s'estava gestant un important moviment indie (el que eclosionaria a partir de 1993), una nova generació de músics que ja no es sentia representada per formacions com Elikat. Un interessant detall del disc és que inclou una cançó de la maqueta de 1987, regravada baix el títol de "We're Hungry Hearts".

Els inicis dels 90 foren tan complicats com convulsos. Desconec el que va passar, però entren a la formació el bateria Carlos Domínguez (també, ex-Drakkar) i Chele Aguilera. Lluís, abans d'iniciar el seu exitós projecte Zyriab / Taifa amb Rafa Bohórquez, marxa a Londres on formà els fallids Mr. Cheese; mentre, de les cendres de Elikat s'idearà un nou super-grup amb Tolo Grimalt, José Sánchez i Chele Aguilera: Skyline. Per la seva part, Miiro, juntament amb José Sánchez i el seu germà, el recentment desaparegut Mikko, formà un nou i ambiciós on acabarà forjant-se la seva fama de virtuós: Fool's Kin .

DESCÀRREGA

Elikat - "Demo '87" (1987) - Demo

Elikat - "Caught In Love" (1989) - EP

Elikat - "Electrikat" (1990)

VICENÇ CALDENTEY I AMICS - "Mallorca Verda" (1989)

Aquesta gravació arriba a Illa Sonora mitjançant en Pedro Barrera: gràcies! Aquest disc tan estrany és el treball en solitari del guitarrista Vicenç Caldentey, membre dels mítics Z-66, però també d'altres igualment mítiques com Zebra, Fum o Harmònica Coixa Blues Band. Un currículum impressionant, vaja.

Caldentey, mort l'any 2010 a Ecuador, enregistrà aquest disc juntament a un bon grapat d'amics, com Víctor Uris, Toni Colomar (Fum, Zadis, Artrosis) o el legendari violinista Salvador Font 'Mantequilla'. Un disc definitivament eclèctic on es troben el Blues i el Pop amb els aires mediterranis.

DESCÀRREGA

Vicenç Caldentey - "Mallorca Verda" (1989)



JUANITO PERCHA Y LOS COLGAOS - "Juanito Percha y Los Colgaos" (1989) - EP

Malgrat un nom tan estravagant com el seu, Juanito Percha & Los Colgaos són tota una institució a la música dels 80's a Mallorca. Podriem dir d'ells que són la punta del iceberg d'una generació de grups mallorquins de Rockabilly que va florir des de finals dels 80's i els primers 90's. Amb Juanma al capdavant (avui, membre de Mad Rumblers), el grup es va guanyar una boníssima reputació gràcies a melodíes aferradisses i cançons hímniques que ens remeten als catalans Los Rebeldes, aleshores al capdavant de l'escena del Rockabilly nacional.

Publicaren aquest mini-LP amb el segell Blau l'any 1989, potser al seu millor moment, quan van quedar segons al VII Concurs de Pop-Rock de Palma, després d'una disputadíssima final amb Susie Q. Després, editaren un single en 7", de nou amb Blau: "Debo estar mal" (1991). Des d'aquest moment, no se ben bé què va passar amb ells, però per a l'història queda el EP "Juanito Percha y Los Colgaos", testimoni imprescindible d'una de les millors bandes de Rockabilly que hagui donat la nostra illa.

DESCÀRREGA

Juanito Percha y Los Colgaos - "Juanito Percha y Los Colgaos" (1989) - EP



LA GRANJA - Discografia (1987-2004)

Un grup amb la trajectòria de La Granja dona per un text llarguíssim... o, fins i tot, un llibre. Ells encarnen una bona part de la història del Pop-Rock mallorquí dels anys 80's i 90's, a més de ser una de les formacions mallorquines que més repercusió han tingut a nivell nacional. "Deliciosamente amargo" (1991) fou el primer disc mallorquí en superar les 50.000 còpies venudes; una fita dins una carrera marcada per les llums, però també per les ombres. Paradoxalment, a Mallorca se'ls recorda com de passada, al igual que Los Valendas, i rara vegada tornen a sonar a la ràdio. Aquesta setmana els hem pogut tornar a escoltar a "Bufet Lliure", a aquests especials sobre els anys 80's que munta la gent de Mallorca Nochentas. A Illa Sonora anirem un poquet més enllà i li treurem el dit de pols a la seva discografia: 7 discs en estudi acompanyats d'un recopilatori.

No m'extendré massa. Només conclouré dient que el Power-Pop melòdic i elegant de La Granja ha envellit bé, a diferència d'altres discs de grups mallorquins de la seva generació. La seva discografia és una capsa d'autèntiques sorpreses en forma de cançó: des del clàssic "Sufro por ti", que ens remet al so macarra de The Romantics o Barracudas, a la versió de "High School" dels meus adorats MC5, passant per les tonades aferradisses de "Soy Así" o la nostàlgia futbolera de "E'too (su jugador favorito)". Uns clàssics, per mèrits propis.

DESCÀRREGA

La Granja - "La granja" (1987)

La Granja - "Soñando en tres colores" (1988)

La Granja - "Azul eléctrica emoción" (1989)

La Granja - "Deliciosamente amargo" (1991)

La Granja - "Medicina natural" (1994)

La Granja - "Los mejores productos" (1997) - Recopilatori



La Granja - "El efecto dominó" (2000)

La Granja - "Tobogán" (2004)

MAC - "En dissabte" (1980) - 7"

Post-Punk a Mallorca? A principis dels 80? I en català? Doncs sí. Els responsables d'aquesta fita musical van ser Mac, un quintet de Manacor format l'any 1979 per Christian Völker (veu), Joan Sureda (guitarra), Esteve Huguet (guitarra), Guillem Pou (baix) i Antoni Nicolau (bateria), posteriorment substituït per Rafel Perelló.

Sorgits de les cendres dels efímers Los Pillastres (gran nom!), aquest grup de curta trajectòria va aconseguir el seu major èxit quan va guanyar el I Concurs de Pop-Rock de la ràdio La Voz de Baleares, amb col·laboració de la discoteca Don Jaime. El premi va ser l'enregistrament d'aquestes dues cançons als estudis de Miquel Aller; dues cançons avançades al seu temps i que els connectaven amb la música que s'estava fent a Londres que no pas a Madrid o Barcelona. Les influències de The Clash o The Fall han fet que la seva música no hagi envellit, sinó que segueixi sonant tan fresca i arrogant com ho feia a principis dels 80's. Vull destacar, a més, el detall, l'important detall de haver cantat en català a uns moments en els quals pràcticament tots els grups o artistes ho feien en castellà o l'anglès.

Mac van durar poquet, així mateix. Huguet i Nicolau, abans de la seva aventura amb Plàstics no! i Ocults, esdevindrien els pioners del Tecno-Pop illenc amb Peppone, mentre que Pou formaria Guia de Ocio. Ignor què va fer després Christian Völker, però des de fa uns anys és vocalista de Ramonicos, banda tribut als Ramones. L'escena manacorina és tota una caixa de sorpreses, ja ho crec!

DESCÀRREGA

Mac - "En dissabte" (1980) - 7"



EL PRIMER TERCIO - Discografia

La història de El Primer Tercio és la d'un grup amb talent però amb mala sort; una banda maleïda. Corria l'any 1985 quan Joan Carles Palou i Clara Ortega, el gruix dels mallorquins Veruschka, marxen a Madrid per provar sort; allà és on formen El Primer Tercio, en referència al gurú de la literatura beat, Neil Cassidy.

L'any 1987, després de rodar en directe i enregistrar algunes maquetes, preparen la seva primera gravació oficial amb Ñete (Nacha Pop) com a bateria i productor. Així surt el maxi-LP "El primer tercio", amb 7 cançons d'un Pop-Rock (més Pop que Rock, realment) ambiciós i elegant, amb una forta càrrega de profunditat i melàngia que els acostava a propostes com la dels principiants Héroes del Silencio (sí, els del EP "Héroe de Leyenda"). La cosa havia començat bé, i després d'un any de carretera, Palou i Ortega decideixen enregistrar un nou disc, aquesta vegada als estudis Swing de Palma. Per ocupar-se de la tasca de producció, contracten a Ollie Halsall, que aleshores vivia a Mallorca. Halsall era un guitarrista força reputat, no tan sols per haver format part dels mítics Patto o The Rutles, sinó per ser un estret col·laborador de Kevin Ayers, amb el qual enregistrà 11 àlbums.

Gran errada: Halsall arrosegava una forta adicció a la heroïna que afectava al seu treball. S'entèn així que les cançons del nou disc de El Primer Tercio, "Hay un espacio para tí" (1989),  van ser mesclades i arreglades a la seva bolla, sense tenir present en cap moment l'opinió de Palou i Ortega. Un fort cop per a la moral de Palou i Ortega que, vegent que no podien fer res, renegaren del disc. "Hay un espacio para ti" no rebé promoció per part del segell DRO, ni tampoc per El Primer Tercio. Decidiren tirar endavant, i entraren als mateixos estudis Swing per enregistrar, a març de 1990, el single de 10" "Apuesta otra vez", amb versions de The Outnumbered ("Accidental colour") i Steely Dan ("Do it again"). Només s'editaren 1000 còpies, que van tenir una distribució novament limitada.

L'any 1992 DRO és fagocitada per la multinacional Warner Music International: punt i final per El Primer Tercio, que cauen a l'oblit. Punt final també per Ollie Halsall, aleshores guitarrista de Radio Futura, que trobava la mort a un carreró de Madrid després del seu darrer xute...

DESCÀRREGA

El Primer Tercio - "El Primer Tercio" (1987) - Maxi-LP

El Primer Tercio - "Hay un espacio para tí" (1989)

El Primer Tercio - "Apuesta otra vez" (1990) - 10"