ELS SIURELLS - EP (1968)

Preparats per aquest nou viatge a la Mallorca dels 60's? Som-hi! Aquesta contribució a Illa Sonora la fa Juan Pedro, autor d'un recomenable blog musical anomenat Alta Fidelidad (punxa aquí). Els Siurells són una de les bandes illenques d'aleshores que, tal vegada, més desapercebudes van passar. Tant, que moltíssima gent que visquè aquella època ni se'n recorda d'ells. Tampoc és d'estranyar; difícilment es podia competir contra aquella competència ferotge que hi havia aleshores, o destacar just quan Los Beta, Los 5 del Este, Los Javaloyas o Los Telstars eren els grans embaixadors de la música illenca.

No ens enganem: el llegat de Els Siurells ha envellit malament en comparació a altres grups mallorquins d'aleshores. No obstant, forma part del nostre patrimoni musical, així que no podem fer més que alegrar-nos de poder compartir un bocinet més d'aquella Mallorca, llunyana i perduda.

DESCÀRREGA

Els Siurells - EP (1968)

WALTER KLEIN Y SU CUARTETO - "En el II Festival..." (1965) - EP

Walter Klein Estrada; igual el seu nom no ens diu massa cosa, però és un dels clàssics de l'escena de la Mallorca dels 60's. S'inicià al món de la música a finals dels 50's, just quan a l'illa començava a pegar fort la música melòdica italiana d'aleshores: Marino Marini, Tony Dallara, Bruno Martino i un llarg etcètera.

Aquest EP, que molt amablement ha cedit en Jaume Jiménez, té la particularitat de ser una de les primeres gravacions del segell palmesà Fonal: és a dir, li va faltar molt poc per llevar a Lucio San Eugenio l'honor de ser el primer músic illenc en enregistrar un disc a Mallorca. El contingut d'aquest disc són 4 cançóns, amb "la primera bossanova dedicada a Mallorca ("Noches de Palma") - ens escriu Jaume - o "¿Porqué no brillan tus ojos?", que malgrat el títol en castellà està cantada en italià. Així, el títol original és "Perché i tuoi occhi non brillano?", una vertadera delícia de cançó amb lletra i música de Mario Robbiani (a l'EP hi ha una errada, hi posa Bobbiani). Aquesta cançó va ser una de les vint finalistes del II Festival de la Canción de Mallorca de 1965". Una altra característica important d'aquest disc és la secció rítmica, formada ni més ni manco que per Miquel Pieras (baix; posteriorment a Los 5 del Este i Los Beta) i Manolo Marí (bateria; després als Z-66 i Zebra).

Walter Klein no aconseguí el reconeixement d'altres companys de la seva generació, però va ser protagonista indiscutible de moltes velades d'aquella idílica Mallorca dels 60's, ja fos baix el nom de Walter Klein e il suo Complesso o Mallorka's 4.

DESCÀRREGA

Walter Klein y su Cuarteto - "En el II Festival..." (1965) - EP

MARIA DEL MAR BONET - "Si vens prest" (1969) - Single

Crec que sobren les presentacions a l'hora de parlar de na Maria del Mar Bonet. O agrada molt o no agrada gens, així de simple; la seva figura, a més, és de les més mediàtiques dins la cançó d'autor en català, així que d'una forma o una altra, qui més, qui manco, té una idea de qui és ella i quin tipus de música fa. El cas és que avui rescatem el material més rar i curiós que hagi publicat mai la que Terenci Moix anomenà un dia 'Sultana de la Mediterrània'.

Perquè dic això de rar i curiós? Perquè a aquest single de dues cançons, la palmesana s'allunyà dels patrons més ortodoxes de la Nova Cançó - catalana, mallorquina; tant és - i de la música purament mediterrània per acostar-se a altres estils com el Folk psicodèl·lic. No ens enganem: gran part de culpa la tenen el pianista Jordi Sabatés i el guitarrista Toti Soler, dos músics enormes, dels millors que hagui donat la música catalana en tota la seva història. Tant Sabatés com Soler formàven part del grup de Rock Progressiu Om, una increible banda que, aleshores, completaven Romà Escales (flabiol) i Josep Polo (bateria).

Aquests mítics Om van ser el grup d'acompanyament de Pau Riba per enregistrar el mític "Diòptria" (1970); no obstant, com podeu comprovar van donar les seves primeres passes amb Maria del Mar Bonet i el seu "Si vens prest" és anterior. No ho negaré: és un producte rar, on sorprèn la mescla de Nova Cançó - amb l'inconfundible veu de Maria del Mar - amb els aires experimentals i psicodèl·lics que aporten Om i els seus orgues Hammond, distorsions, etc. A destacar, especialment, la sorprenent cara B en forma de "Jo em daria a qui em volgués", que ens mostra una de les vessants menys conegudes de la cantautora.

DESCÀRREGA

Maria del Mar Bonet - "Si vens prest" (1969) - Single



TONY OBRADOR - "Ets Tu" (1968) - Single

"Els meus discs, sobretot a Mallorca, han estat un fracàs. No sé si perquè no els han volgut comprar o perquè les discoteques ni tan sols s'han molestat en adquirir-los". Així de derrotat parlava Toni Obrador a una entrevista publicada a Última Hora, l'any '69. Certament, la sort no va estar del costat del que alguns anomenen La veu de Mallorca o El Frank Sinatra mallorquí, però Toni, que passà a millor vida fa un parell d'anys, segueix sent recordat com un dels grans de la nostra música.

Jo, particularment, el recordaré més per la seva vessant interpretativa; algú se'n recorda del seu paper protagonista a "El Sheriff O'Brien", aquella paròdia de western, passadíssim de voltes, que va emetre Canal 4 a finals dels anys 90's? Mític! Si algú conserva la cinta, per l'amor de Déu, que ho pengi al Youtube!

Toni Obrador (o, si t'ho estimes més, Tony) edità alguns singles a la segona meitat dels anys 60's ("Ella Tornà", de 1967, "Ets tu", de 1968 i "Caminando en la noche", de 1969), per desaparéixer - discogràficament parlant - als anys 70's, just a una època en la que triomfaven els solistes de camisa oberta, cadeneta d'or i pitera poblada. El single que rescatem avui s'edità en motiu de la celebració del V Festival Internacional de la Cançó de Mallorca.

I, per acabar, vos contaré una anècdota que algú que el va conéixer em contà a mi una vegada; Toni no tenia ni la més remota idea d'anglès... però això no era cap tipus d'impediment a l'hora de versionejar clàssics de Frank Sinatra. En acabar el concert, el públic, format principalment per turistes anglesos, acudien a ell per felicitar-lo per aquella gran veu... i per demanar-li d'on putes havia tret aquella nova lletra per "My Way".

DESCÀRREGA

Tony Obrador - "Ets Tu" (1968) - Single

LOS Z-66 - "1968-1970"

Els Z-66 és un d'aquests grups que NO podien faltar a Illa Sonora. Val, d'acord; cert que ja havien aparegut, fa temps, a una entrada d'un single-raresa editat als anys 80's, amb una formació distinta i un so totalment diferent als autèntics Z-66, aquella banda que deixà bocabadada a mitja Mallorca entre 1968 i 1970 gràcies a un EP i cinc singles que passen per ser una de les millors aportacions mallorquines a la música que es feia aleshores. El que avui presentem a Illa Sonora és un recopilatori 100% cassolà, no oficial, on per primera vegada s'inclou tot el material que enregistrà el sextet a la seva etapa daurada. I dic per primera vegada perquè de la banda liderada per Llorenç Santamaria només s'han fet dues compilacions; la primera fou a l'any 1969, amb l'edició d'un LP recopilatori - un autèntic tresor per col·leccionistes - amb tot el que havien enregistrat fins aquell moment. Després, a l'any 1996, EMI va editar un disc on, suposadament, es recolliren les millors cançons del grup... Però, com punyetes pots fer un greatest hits decent dels Z-66 sense incloure un tema tan bàsic i fonamental com "Trying To Get To You"? Talment com fer-ne un dels Guns 'n Roses i deixar-te "Welcome To The Jungle"...

Com deia, juntem per primer cop les 17 cançons que enregistraren els Z-66 a la seva etapa de major èxit; algunes d'aquestes cançons mai han aparegut editades en CD, així que s'han ripejat directament des dels vinils originals. L'immensa majoria d'aquestes cançons són versions i adaptacions de les que, tal vegada, la més coneguda i emblemàtica de totes elles siguin "Nights in white satin" de The Moody Blues. I això no és res, perquè recollim un munt de versions d'artistes no massa coneguts com The Blues Project, The Herd, Joe Dolan, The Feathers, Ray Whitley, Brenton Wood, The Dave Clark Five, The Checkmates... Artistes de culte, en definitiva. 

Els Z-66 eren un altre rollo, en sèrio; a la Mallorca de finals dels 60's no hi havia ningú com ells... ni tal vegada a la resta del territori de l'Estat espanyol. Van ser la primera banda mallorquina en despullar-se de la herència del Beat i la música anglesa, en general, per aprofundir en les noves influències que just arribaven de l'altre costat de l'Atlàntic: els Estats Units. S'havia acabat l'innocència ié-ié, el tall de cabells tipus Paul McCartney, i les cançons de quatre acords: els Z-66 representaven un canvi més profund i radical, tant a nivell estètic com musical. Ells van ser els primers illencs en fer una música que els joves de Palma denominaren "música de canya" i que la premsa musical definí, anys després, com "Soul castigador"; clar que, la seva música era un punt de trobada entre el Pop, el Rock, el Soul, el Rock Progressiu, o fins i tot una Psicodèlia blanda que els acostava a formacions com Vanilla Fudge o The Move. Qui dimonis podria haver enregistrat a Espanya una apocalíptica versió del "Morning Dew" - popularitzada pels Grateful Dead - amb un resultat tan acollonant? I a nivell estètic, què? S'havia acabat la pulcritud i l'elegància: ara trobem a uns bergants de camises de colors obertes, mostrant pitera, que fumaven mentre tocaven i que posaven els seus cubatas damunt uns amplificadors atronadors. Ells foren Vicenç Caldentey (guitarra), Leopoldo González (baix), Pep Noguera (teclat), Manolo Marí (bateria), Manolo Martínez (saxo) i un carismàtic vocalista que molts arribaren a dir que era el "Jim Morrison mallorquí": Lorenzo Santamaría (Llorenç Rosselló).

La seva història dona com per escriure un llibre. Compartiren nits sonades amb n'Eric Burdon i els seus The Animals a Ca'n Picafort. Telonejaren a la Jimi Hendrix Experience a l'inauguració del mític Sgt. Peppers de Palma, a la que seria l'única actuació de la divinitat de les sis cordes a Espanya. Tocaren a la desapareguda Barbarella junt al mite del Rock progressiu europeu, Focus. Van ser el primer grup mallorquí en esgotar en temps record dues edicions del seu single "Noches de blanco saten". Van sortir corrensos de Bunyola quan una masa enfervoritzada de dos mil seguidors (això, segons un retall d'Última Hora) els perseguí per tocar-los o aconseguir autògrafs. Fruit d'aquells tres anys de frenètica activitat ens queden aquestes 17 cançons. Aquella ratxa la trencà la rivalitat, la ambició i la mà de terceres persones; Llorenç abandonà el grup per començar una nova carrera en solitari com a vocalista de música lleugera, mentre que els Z-66, ferits de mort, aguantaren uns mesos amb un cantant substitut, un tal Rafa, fins que Manolo i Vicenç agafaren els atapins i començaren a donar forma a un nou i ambiciós projecte: Zebra.

DESCÀRREGA

Los Z-66 - "1968-1970" (2011)

EN MATES - "En Mates" (1968) - EP

Aquesta insòlita troballa/aportació la fa Vicent Sànchez i Ortells, de Bestreta (País Valencià). I em referesc a ella com 'insòlita' perquè mai, en la meva vida, havia sentit a parlar d'aquest cantautor anomenat En Mates, un músic que, tal vegada, personifica la cara més desconeguda de la Nova Cançó catalana a Mallorca, per darrera de Guillem d'Efak o dels germans Bonet, Joan Ramon i Maria del Mar.

Poc es sap de En Mates; de fet, ni el propi Vicent ni jo hem estat capaços de trobar informació a Internet sobre ell. El seu nom real era Gerard Mates, treballà d'esculptor a Barcelona, on enregistrà i publicà aquest EP a l'any 1968 amb el segell Concèntric, amb un disseny d'aires psicodèl·lics a càrrec d'un jove Pau Riba. Desconec si edità més material (ho dubt); no obstant, aquesta raresa és un EP força interessant. Es tracta de quatre cançons breus, senzilles i molt bàsiques, amb un fort contingut poètic (dues són adaptacions musicals de poesies de Guillem Colom i una altra, del escriptor mallorquí Joan Manresa) que el connecta amb artistes com Raimon o el primer Lluís Llach.

A falta d'informació, ens queda gaudir d'aquest llegat oblidadíssim que ens ha duit, com a nova aportació, en Vicent. Moltes gràcies! 

(Edit!): Jaume Jiménez ens envia informació sobre aquest curiós llençament: "Va ser l'únic disc que enregistrà Gerard Mates, pintor mallorquí. Durant un temps va tocar a mítica Cova del Drac de Barcelona, on es reunia el bo i millor de la Nova Cançó".

DESCÀRREGA

En Mates - "En Mates" (1968) - EP

LOS 4 DE ASÍS - Discografia (1965-1966)

Imagineu la situació, remuntant-nos a la Mallorca dels primers anys 60's: la societat més aferrada al conservadurisme i la tradició dona l'esquena a tota una nova cultura juvenil - la ié-ié - que demana a crits noves idees, noves modes i, sobretot, nous estils musicals. És dins d'aquest context on apareix un experiment - perquè ho podem denominar així:  experiment - insòlit fins aleshores: Los 4 de Asís.

Formaren aquest conjunt quatre joves monjos franciscans mallorquins, alguns d'ells professors de música a La Porciuncula (Palma). Los 4 de Asís resulten novedosos, en el sentit de mesclar textes 100 % religiosos amb fòrmules musicals per als joves; així, acostaven el seu missatge amb tonades de música lleugera, de la mateixa forma que ho podien fer amb una Ienka al més pur estil de Johnny & Charley o versionejant el "Blowin' in the wind" de Bob Dylan.

No ens enganem: la seva música ha envellit realment malament. No obstant això, té el mèrit de ser el primer intent de donar als joves una imatge (fresca, jove, alternativa... anomena-ho com vulguis) de l'Esglèsia espanyola; un intent d'alt interès tant pels curiosos com pels amants de la vessant més purament Kitsch de la nostra música.

DESCÀRREGA 

Los 4 de Asís - "Los 4 de Asís" (1965)

Los 4 de Asís - "San Francisco Yenka" (1966)

GUILLEM D'EFAK - Discografia

Quin goig tornar de vacances ("vacances"; ja m'enteneu) i trobar-me amb una bona tracalada de missatges i correus de gent que segueix el blog; a tots vosaltres, moltes gràcies a tots per les paraules, ànims i suggeriments!

Tornem a la (des)càrrega amb una aportació que, essencialment, ens ha fet Vicent Sánchez i Ortells des de València. Agraïts a ell, avui ens toca parlar de Guillem Fullana i Hada d'Efak (1929-1995), més conegut com Guillem d'Efak. Aquest manacorí de pell negra no tan sols aconseguí nombrosos èxits dins el camp de la literatura, l'interpretació o el món empresarial (fou fundador de la mítica Cova del Drac, a Barcelona, on es gestà el moviment de la Nova Cançó), sinó també a la música, on destacà considerablement per la singularitat de la seva música, pel to profund, sugerent i solemne de la seva veu, pel contrast d'unes arrels a mig camí entre Nova Guinea i Manacor. "Yo soc barranquer, manacorí i mallorquí, per aquest ordre", explicava a la que, molt possiblement, fou la seva darrera entrevistaa. "He estat el mallorquí més feliç que ha existit, perquè a la meva infància, ser negre a Mallorca era una pura delícia. Les manacorines em compraven dolços i m'acariciaven. Ser negre a Mallorca era una singularitat, no un problema".

Començà la seva trajectòria musical i tothom, fins i tot els cercles de música clàssica o la premsa més reaccionària del règim franquista, li tiraren floretes i lloances de tota mena. Així, al calor d'un fenomen emergent com la Nova Cançó catalana, Guillem d'Efak i les seves cançons començaren a destacar, fugint d'un prototip de cantautor que havien establit Raimon o Francesc Pi de la Serra. Els 60's foren l'època de glòria i apogeu d'Efak... al manco musicalment. El que avui ens presenta l'amic Vicent és el seu llegat fonamental: 8 referències discogràfiques - portades i lletres incloses - que marquen la evolució del artista, a mig camí entre la cançó d'autor, el Blues, el Jazz i els aires mediterranis.

Conclouré l'entrada d'avui destacant unes frases del propi Guillem a la que, repeteixo, molt possiblement fou la seva darrera entrevista: "Estar malalt és una putada. En qualsevol cas, té la seva part positiva, i és que estant malalt aprens a donar-li a cada cosa la seva vertadera importància. La vostra escala de valors, la de la gent sana, es troba totalment trastocada. Amb la meva malaltia no he perdut ni la fam ni el desitg de follar, faltaria més. Els problemes els cream nosaltres mateixos. Patint-los i superant-los ens sentim vius, i lo important és aprendre a viure amb els problemes que ens dona la vida".

DESCÀRREGA

Guillem d'Efak - "Veu de Mallorca" (1964) - EP

Guillem d'Efak - "Blues" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Vell riu nostre" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Com Ahir" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "El dimoni Cucarell" (1966) - Single

Guillem d'Efak - "Plou i fa sol" (1966) - EP

Guillem d'Efak - "Guillem d'Efak" (1967) - EP

Guillem d'Efak - "Cançó per les dones" (1968) - EP

LOS TALAYOTS - "Los Talayots" (1966) - EP

Nova mirada cap enrera, cap a la Mallorca dels anys 60's. Avui toca rescatar la primera gravació d'un conjunt força popular a l'illa, Los Talayots, un quintet format per Ramon Jover (veu, saxo), Toni Tur (guitarra), Pere Obrador (baix), Honorat Busquets (teclats) i Miquel Bonnín (bateria). Al llarg dels 10 anys d'existència del grup, hi passaren molts d'altres músics, com Joan Caimari, Toni Morlà o fins i tot Joan Bibiloni abans d'embarcar-se en el projecte Zebra.

Los Talayots és una banda que es sol recordar pel seu repertori a mig camí entre la patxanga hotelera i la cançó romàntica/melòdica. No obstant, a aquest primer EP homònim (on el seu nom està mal escrit, per cert) el que trobem és un grup molt jove que es sap enganxar amb convicció a la música internacional que aleshores sonava. Aquí hi trobem una versió en castellà del "Sound of Silence" de Simon & Garfunkel o del "Sha la la la lee" de The Small Faces. Apart d'una composició pròpia, ("¿Y sabes que te vi?"; molt beat; molt fresca), també hi trobem una versió del "Margarita", cançó popularitzada per Los Javaloyas, que tal vegada passa per ser el punt més feble d'aquest EP.

Enregistrat a Barcelona i publicat l'any 1966 per un segell potent com Polydor, aquest EP seria l'inici d'una intensa carrera - sobretot en tot allò referent a actuacions en directe - que s'apagaria, poc a poc, fins mitjans dels 70.

DESCÀRREGA

Los Talayots - "Los Talayots" (1966) - EP

ELS MALLORQUINS - "Holydays In Majorca" (1966) - EP

Si una cosa m'agrada i em motiva d'aquest blog - al marge d'allò que pensi la senyora Ángeles González-Sinde - és poder rescatar gravacions perdudes i possar-les, de nou, a l'abast dels amants de la música. Avui portem aquí una raresa digna de museu, un disc que no trobareu per cap banda. Tal vegada el nom de Els Mallorquins no us diu res, però...  I si us dic que el seu líder era el vocalista i guitarrista Tomeu Nicolau? No...? Tampoc...? I si us dic que aquest Tomeu Nicolau, amb els anys, seria conegut com Tomeu Penya?

Idò sí, efectivament! Aquesta és la primera incursió discogràfica d'un Tomeu Penya adolescent. Els Mallorquins fou el seu primer conjunt, on composà les seves primeres cançons inspirades en els Beatles i on, també, debutà discogràficament amb aquest EP de quatre cançons, enregistrades als estudis Fonal de Palma, l'any '66. Al marge de l'errada ortogràfica del títol ("Holydays"), aquest és un disc curiós i insòlit, perquè ens presenta a un grup debutant amb cançons pròpies, composades pel mateix Tomeu; aleshores, pràcticament tots els grups illencs feien versions, i quan editaven un EP, com a molt hi havia una o dues cançons pròpies.

No fa molt, vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar en Tomeu i recordà amb detall les aventures de Els Mallorquins. Després va passar per Los Gitanos, Harlem (un grup de Soul-Rock amb Joan Bibiloni de guitarrista rítmic!), Expression i Los 5 del Este, per, a principis dels 80 començar una exitosa carrera com a cantautor que l'ha portat - amb esforç i constància - a ser considerat com un dels artistes mallorquins més reconeguts, prestigiosos i, sobretot, carismàtics.

DESCÀRREGA

Els Mallorquins - "Holydays In Majorca" (1966) - EP

LOS 5 DEL ESTE - "Submarino amarillo" (1966) - EP

Sabieu que EMI Espanya es nega a re-editar en CD bona part del seu catàleg de gravacions dels anys 60? Això suposa que el llegat de conjunts com Los 5 del Este o Los Beta només es pot gaudir únicament en vinil... en el cas de que els trobem, clar. Per evitar que música com aquesta es perdi, avui ens toca rescatar de l'oblit aquest EP tan curiós d'una de les bandes més populars a la Mallorca dels anys 60's: els manacorins Los 5 del Este.

A aquest EP hi trobarem una versió en castellà del "Yellow Submarine" dels Beatles que passà bastant desapercebuda en comparació a la que féren els catalans Los Mustang. També hi trobem dues versions, també en castellà, dels vocalistes francesos Adamo ("Ton nom") i Michel Polnareff ("La poupée qui fait non"). El quart tema, "Protestando", és una cançó pròpia un tant discreta que ens remeten descaradament al "My generation" de The Who als seus primers 10 segons.

No és, ni de lluny, el millor EP de Los 5 del Este, però sí un dels seus discs més curiosos i difícils de trobar.

DESCÀRREGA

Los 5 del Este - "Submarino amarillo" (1966) - EP

LOS POPS - "Hierba larga" (1967) - EP

Amb aquest EP conclou la curta però intensas trajectòria discogràfica de Los Pops: recordem que, sols a l'any 1967, enregistraren i editaren 3 cotitzadíssims EP's de quatre cançons. Tot i que aquest quintet molt possiblement va ser de les formacions més acollonants que va donar la música mallorquina a la segona meitat dels 60, aquest "Hierba Larga" és possiblement el seu llençament més irregular, sobretot si el comparam amb el clàssic "No, no, no" que publicarem, aquí mateix, unes setmanes enrere.

El tercer EP de Los Pops s'estructura en dues cançons pròpies,"Chalina" i "Papelito sexto", i dues versions: "Night of the long grass" de The Troggs, que ells castellanitzen a "Hierba larga" i la que pens que és l'única versió que es va fer en castellà del "A day in the life" de The Beatles, que ells rebatetjen com "Un día de tantos". A destacar la forta presència de les línees de baix, un tret gairebé inusual a la música que se feia a Mallorca aleshores i que li dona un punt de distinció especial.

DESCÀRREGA

Los Pops - "Hierba larga" (1967) - EP 7"

FOUR WINDS AND DITO - Discografia

Novament emprenem el viatge cap a la llunyana dècada dels 60's per re-descobrir el llegat d'uns grans oblidats: Four Winds and Dito, un dels pioners del Beat, del Pop i del Rock 'n Roll, en general, a Mallorca. La seva carrera discográfica és tan curta com intensa: únicament dos EP's publicats amb els segells EMI/Regal.

El primer, de l'any 1964, sorprén per distanciar-se de la música petarda i hotelera que enregistraven molts de grups mallorquins. A "Tijuana", una cançó que mescla l'emergent Beat-Pop amb les tonades del Pop xicle dels 50's, li acompanyen tres versions de Little Richard ("Bamma lama, bamma loo"), Betty Everett ("You're no good") i The Mojos ("Give your lovin' for me"). Toma ja! Però el següent EP, de l'any 1966, és encara millor. La cara A comença amb una versió de The Byrds, "Recuerda" ("Turn, Turn, Turn"), un tema que acosta per primera vegada Mallorca al Pop suau, solejat i folkie que es feia aquells moments a la Costa Oest dels Estats Units. Li segueix un tema d'excel·lent Beat a l'anglosaxona, "No me dejas vivir en paz", amb un teclat Farfisa que treu fum i li dona un toc típicament seixanter. A la cara B, dues versions més: la apocalíptica "El juicio universal" ("The last very day") de The Hollies, i "Yo ya no te comprendo" ("Something better beginning") de The Kinks.

No us podeu perdre aquest petit viatge als 60's per descobrir un dels moltíssims tresors ocults de la música mallorquina.

DESCÀRREGA

Four Winds and Dito - "Tijuana" (1964) - EP

Four Winds and Dito - "Four Winds and Dito" (1966) - EP

LOS POPS - "No, no, no" (1967) - EP

1967 va ser un punt d'inflexió per a la música mallorquina. Mallorca esdevé bressol d'una grandíssima quantitat de bandes de Beat, Pop i Rock que es deixaven veure als escenaris d'hotels, discoteques, night-clubs o festes patronals. Dins aquest context d'ebullició, quan els nous estils anglosaxons deixaven de ser uns desconeguts per als joves mallorquins, apareixen Los Pops, un grup on hi trobem ex-membres de Los Fugitivos i Los Guantes Negros. El grup es formà a l'any 1961, i s'havien guanyat tal fama amb els seus directes que van aparéixer l'any '65 a una portada a una publicació tan popular a Mallorca com era la revista Cort. No obstant, el seu debut discogràfic s'allarga fins 1967, any en el que presenten ni més ni manco que 3 EP's de quatre cançons, poc abans de anunciar la seva disolució.

Avui rescatem el seu primer EP, tal vegada el millor dels tres. Aquí hi trobem quatre cançons boníssimes de pur Beat-Rock a la anglosaxona que els allunyaren del flagrant petardeig hoteler de moltes altres bandes de la seva generació. A la primera cara tenim una cançó pròpia, "No, no, no", una cançó essencial per entendre el so de Los Pops i que ha perviscut com un dels seus temes més recordats. Li segueix "Todo cambió", una adaptació al castellà del clàssic dels britànics Herman's Hermits "No milk today". Tanta sort que els pegà per traduir-la així i no optaren per una interpretació més literal com "Hoy no hay leche"... La cara B té dues excel·lents versions: la primera, "Te esperaba", aleshores popularitzada per The Animals ("See see rider"), i "La pelota de goma roja", dels nord-americans The Cyrkle.

Demà novament podreu fer un viatge en el temps gràcies a la ràdio: al "Bufet Lliure" de Celestí Oliver (Ona Mallorca, 90.6 FM, a partir de les 15.30 h) hi sonarà algún tema d'aquesta joieta en forma de 7", com també ho faran altres petits clàssics de la nostra música, malauradament perduts, malauradament oblidats.

DESCÀRREGA

Los Pops - "No, no, no" (1967) - EP

MIKE & THE RUNAWAYS - 7" (1965) - EP

Avui he tingut el plaer d'asistir com a convidat al programa "Bufet Lliure", amb Celestí Oliver; una interesantíssima i recomendable hora diària que podeu escoltar, a partir de les 15.30 h., a Ona Mallorca (90.6 FM).  Al programa d'avui hem parlat sobre el sorgiment i boom del Beat, Pop i Rock a Mallorca: no s'ha pogut obviar ni la qualitat ni la transcendència d'un EP com aquest, datat de 1965, i que juntament amb unes poques rareses enregistrades a Alemanya, suposen el llegat fonamental de Mike & The Runaways.

A aquest 7" hi trobem quatre cançons sense cap desperdici ni un. A la cara A, deliri de títols onomatopeics, trobam "Um, um, um, um, um", una encertadíssima versió d'una cançó original de Wayne Fontana & The Mindbenders. Li segueix un altre tema antològic, possiblement el més conegut de Mike & The Runaways: es tracta d'una versió del "Ja, ja!" de Casey Jones & The Governors. Però si la cara A és brutal... Atenció a la B! Hi trobem la versió en castellà de "You've Got Your Troubles" dels The Fortunes, seguida d'una altra delícia seixantera, la versió del "Heart Full Of Soul" de The Yardbirds. Es diu, es comenta, es rumoreja, que al posterior guitarrista dels Yardbirds, Jimmy Page li encantava aquesta versió; tal vegada, sorgeix d'aquí el rumor (fals, per cert) de que Led Zeppelin volien oferir el lloc de cantant, abans que a Robert Plant, al mateix Mike Kögel. Una curiositat més.

Aquests quatre temes enregistrats a Madrid són recordats de forma anecdòtica per ser l'embrió del que després es conexieria com Los Bravos; no obstant, la seva importància és major, sobretot per a la música mallorquina. Sigui com sigui, aquestes cançons amb 46 anys d'antigüetat segueixen sonant fresques, agradables i joves.

DESCÀRREGA

Mike & The Runaways - 7" (1965) - EP



MALLORCA BEAT EXPLOSION - Vol. 2 - Recopilació

Com vaig explicar a una anterior entrada, sobre el primer volum d'aquesta sèrie improvisada i totalment casolana, aconseguir material dels grups mallorquins dels anys 60's, ja sigui a les tendes o via Internet, és molt difícil. Poca, poquíssima cosa s'ha re-editat en CD, així que, per fer un poc de memòria i evitar que aquest valuós llegat s'esvaeixi, tornam amb aquesta segona recopilació on rescatam perles de grups que formaren part de la primera fornada del Pop mallorquí: Mike & The Runaways, Los Telstars, Los Massot, Los Millonarios, Los Talayots, Los Sixtar, i Four Winds & Ditto, amb l'afegit de dues cançons més de Los Bohemios, ja presents al primer volum.

En aquest cas, hi trobareu una gran presència de versions de clàssics dels 60's: de The Kinks a The Beatles, passant per The Yardbirds, The Troggs, Creedence Clearwater Revival o The Archies, entre d'altres. Si el primer disc us va agradar, no us perdeu aquesta nova selecció de joietes dels 60's.

DESCÀRREGA

MALLORCA BEAT EXPLOSION - Vol. 2 - Recopilació

LOS TELSTARS - Discografia (1965-1970)

N'estic segur que els més nostàlgics tindran una gran alegria quan vegin aquesta entrada d'avui, perquè trobar el material de Los Telstars, fins i tot a Internet, és una tasca com a mínim complicada. Aquesta banda va sorgir l'any 1964, en plena explosió del Beat a la Mallorca, i juntament amb Los Javaloyas, Los Beta o Los 5 del Este foren la punta de llança de la música mallorquina als anys 60's.

Entre 1965 i 1970 enregistraren un total de 9 discs de 7" amb els segells Belter i Philips; aquest és, per tant, un valuós document sonor que mai ha estat re-editat en CD, i que el seu vocalista/teclista, Toni Tugores, molt amigablement, ha cedit per posar a la vostra disposició. Al disc hi he afegit dues cançons interesantíssimes que mereixen la pena com "La noche anterior", una versió dels Beatles, i "Caprí se acabó", que si no record malament fou popularitzada pel francès Hervé Vilard.

Los Telstars fou un dels primers grups illenc en introduir influències de grups estrangers com els Beach Boys o els mateixos Beatles, així com protagonistes de moltíssimes nits de glòria a escenaris avui mítics com el Sgt. Peppers o Zhivago. Per això, aquestes 18 cançons d'autèntic i inimitable Beat-Pop mallorquí, ens conviden a fer un viatge a través del temps i la memòria cap a una Mallorca, llunyana i legendària, com és la dels anys 60's.

DESCÀRREGA

Blog de Toni Tugores

Los Telstars (1965-1970) 

MALLORCA BEAT EXPLOSION - Vol. 1 - Recopilació

Conscient de que a la xarxa és pràcticament impossible aconseguir gravacions de grups mallorquins de la dècada dels 60's, m'he animat a fer aquest recopilatori cassolà; es tracta d'un primer volum que compila als grups més populars del seu moment a la nostra illa, i que, d'una forma o una altra, suposa la primera generació de bandes mallorquines. Algunes d'aquestes gravacions no s'han editat en CD sinó que s'han ripeat de vinils; així doncs, no espereu un so espectacular, sinó més aviat un petit recorregut per aquella Mallorca que començava a descobrir que no sols hi havia Pasdobles o Folk regional mallorquí, sinó gèneres com el Beat, el Pop, el Soul o la Psicodèlia.

Els grups i les cançons seleccionades:

Z-66: "Tryin' to get you" / "I've been hurt"

Los Javaloyas: "Lina" / "Vuelo 502"

Los Beta: "Night Train" / "Let's go"

Los Pops: "No, no no" / "Te esperaba"

Los 5 del Este: "Look at this boy" / "Una noche de verano"

Los Bohemios: "Qué chica tan formal" / "Dame tu cariño"

Los Condes: "Try me" / "No me ilusionaré"

Grupo 15: "El olé" / "Operación sol"

DESCÀRREGA



MALLORCA BEAT EXPLOSION - Vol. 1 - Recopilació