jueves, 14 de junio de 2012

MANFEL - "Manfel" (2012)

"Manfel" és un d'aquests discs que han arribat silenciosament, sense fer renou i que et roben el coret amb una sorprenent facilitat: tant, que no m'ho he de pensar massa si dic que és la gran revelació d'aquest 2012 a nivell local. Al manco, de moment. Fa un bon grapat d'anys que Joan Obrador (abans a Shenobi) va començar a treballar a aquest projecte; possiblement això , treballar tira a tira, ha estat la clau per aconseguir un conjunt equilibradíssim de cançons que sonen fresques, intel·ligents i additives. Manfel són un luxe, i més si tenim present que hi participen dos boníssims músics com són Jorra Santiago (baix; a Pujà Fasuà i Miquel Serra) i Àngel Ríos (bateria: Anegats, Ugly Bitches, ex-Trestrece). Cert que el món de l'anomenat indie-rock comença a estar saturat d'impersonators, però tot i que Manfel no hagin inventat res nou, al manco poden presumir d'haver tret un senyor disc que val molt, però molt, la pena.
  
DESCÀRREGA

Manfel - "Manfel" (2012)

A=Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

Record que fa uns anys em vaig sorprendre al escoltar un grup de Grindcore japonès que afirmava composar cançons mitjançant complexes fórmules matemàtiques: el seu nom, de fet, era una mena d'equació... i com que jo soc de lletres, m'he acabat oblidant per complet del seu nom. Potser m'acabi passant amb A-Gc^2, un nou projecte darrera del qual s'hi amaga un jove estudiant de Física. "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012) és la primera mostra de la seva música; una barreja inclassificable d'estils (Ska, Death Metal, Electrònica...) que té, com a nexe comú, el món de la Física. Avís que és difícil de digerir, però aquesta proposta tan arriscada aconsegueix meritòriament dos objectius: ser imprevisible i, alhora, original.


A-Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)



THE QUATERMASS - "The Quatermass" (2008)

No atur de rebre correus de gent demanant si Illa Sonora és un blog difunt, que perquè he deixat d'actualitzar, que ja no m'ho curr tant, etc. No, amics, no! Agraeixo la vostra preocupació, però bàsicament el que m'afecta és un problema de temps: estic tan ocupat que de cada vegada em costa més trobar un bon moment per actualitzar el blog, però no passeu pena, que encara queda molta bona música de la que gaudir. Per això, és un bon moment per parlar de The Quatermass, una banda de trajectòria irregular però que s'encarregà de demostrar que a la Part Forana es pot fer ROCK en majúscules. Ho van fer amb un únic disc homònim, tan excepcional com sorprenent: des de Lloseta, Tomeu (veu, guitarra), Xisco (guitarra), Keni (baix) i Mikel (bateria) reivindiquen al llarg d'onze cançons a noms tan significatius com els dels Hellacopters, New Bomb Turks, Turbonegro, Gluecifer, The Adolescents o Youth Brigade. Potser no siguin la banda més original que escoltaràs a la teva punyetera vida però a "The Quatermass" hi pots trobar un bon grapat d'himnes que et demanen ser escoltats al màxim volum possible!


The Quatermass - "The Quatermass" (2008)