THE REDSUNS - "The Redsuns" (2005)

Pel meu gust, dels millors discs que es van publicar a Mallorca la passada dècada: The Redsuns debutaven l'any 2005 amb un disc homònim a-co-llo-nant que, d'haver-ho publicat un grup anglès o nord-americà, haguès aconseguit moltíssima més repercusió. Tampoc em posaré a lamentar-me, però aquest és un disc molt ben parit, on hi trobem autèntics himnes com "Summer crisis", "No more BCN", "Russian trip", "Let the karaoke boys sing", "Inside you, breathing", "Heart wins over lost trains"... Ni un sol punt feble; ni una mala cançó; cap fisura ni una. 

Que Diego Águila (guitarra, veu), ex-component dels grandíssims Honey Langstrumpf, hi estigui al capdavant hi té molt a veure, però també els músics que participaren a aquesta gravació: Felip Palou (veu, guitarra), Llorenç Coll (baix) i Josep Verdera (bateria, ex-Poomse). Però, apart del component humà, és important destacar la seva fòrmula que, a la seva manera, refrescà el Rock alternatiu que es feia a Mallorca amb una barreja explossiva: riffs simples i incendiaris que et remeten a MC5, capes de distorsió made in The Jesus and Mary Chain que de vegades et porten al Shoegaze de My Bloody Valentine o els Ride més crus, i un toc modern comparable als primers Black Rebel Motorcycle Club. Joieta! I si tens ocasió de pillar-lo original, ni t'ho pensis: val molt la pena!

DESCÀRREGA

The Redsuns - "The Redsuns" (2005)

POST - "No Sleep" (2007)

De vegades costa trobar el camí: si no, que l'hi diguin a Miki Serra, que després d'abandonar Sexy Sadie va viure uns anys de turbulències musicals abans de trobar l'equilibri del seu "Relatos Cortos" (2011). Això sí, unes turbulències de consqüències meravelloses, que van tenir com a primer resultat als efímers Plastic Face (pega-lis una escolta) i, anys després, a Post. L'acompanyaren al llarg d'aquest trajecte un grapat de músics de primer nivell: Miquel "Pinty" (Frankenbooties, Zinedines, Henteligens, etc), Juanjo Rosselló (Sterlin), Juanjo Tomás (Los Dos Tan Felices) o els membres de Rec/On Biel Mavet i Miquel Puigserver, entre d'altres.

L'any 2007 fou editar el seu únic disc, "No sleep", un disc essencialment de Rock però on hi trobam elements de moltíssims gèneres i sub-estils: Grunge, Power-Pop, Post-Punk... Un disc molt complet que, malgrat aconseguí boníssimes crítiques, no n'estic tan segur de que aconseguís la mateixa repercussió a nivell de públic. Com a extra al disc i per no perdre les bones costums, s'inclouen cinc cançons enregistrades en directe l'any anterior, el 2006. 

DESCÀRREGA

Post - "No Sleep" (2007)

GLYCERINE - Discografia (2000-2005)

I seguim descobrint les joietes que Lluís Albert Segura ens ha anat deixant al llarg del temps. Sorprèn que hi hagi tan poca informació a la xarxa d'un grup com Glycerine, una de les bandes mallorquines més prometedores del lustre 2000-2005 i que, malauradament, ha estat ràpidament oblidada. Clar que, això d'oblidada és discutible perquè n'estic segur que, al igual que un servidor, molts dels que seguiu Illa Sonora possiblement els vareu poder veure en directe algun cop, o comprareu els seus discs que, ara, són una autèntica raresa. 

Glycerine fou un trio format per Rafel Alemany (guitarra, veu, Gabriel Ramis (baix) i el propi Lluís Albert (veu, bateria), a finals dels 90's, editant el seu primer disc - "Trying to smile" - l'any 2002. Ara, revisant el llibret, he reparat que els arranjaments orquestrals estan enregistrats al St. Andrew Hall per Anthony Goldman; per tant, apostaren fort amb aquell debut que, si bé no va aconseguir sortir fora del circuit illenc, els va convertir en una de les bandes més pro del panorama. Tres anys després arribà el disc "Lounge nights" (2005), un treball que malgrat no arriba a l'altura del debut, inclou algunes de les millors cançons del grup. Tant "Trying to smile" com "Lounge night" ens mostren a una banda de Rock adult i elaborat, amb influències que ens remeten a Pearl Jam, Bush o Live.

Li manca a aquesta discografia dos CD's impossibles de trobar: l'EP "Glycerine" (1999) i la demo "Too quiet songs" (2000), amb versions de Tom Petty, Neil Young, The Beatles i Bill Withers. No obstant, he afegit dues cançons sueltes que aparegueren a alguns recopilatoris - entre elles, el "Honey Bee" de Tom Petty -  i que, molt probablement, van aparèixer a aquests primers llençaments de Glycerine.

DESCÀRREGA

Glycerine - "Trying to smile" (2002)

Glycerine - "Lounge nights" (2005)

HENTELIGENS - Discografia (1995-1997)

La veritat és que és un goig poder atendre les peticions que fa la gent, sobretot quan és música que fa temps que cerquen. M''havien demanat material de Henteligens... doncs bé, aqui els teniu: dos magnífics discs, "Inside me" (1995) i "The power of manipulation" (1997). Sense ser uns grans innovadors, la seva música va enriquir notablement el panorama del Rock mallorquí, amb una proposta que mesclava d'una forma molt interessant l'Indie-Rock típicament 90's (Dinosaur Jr., Sebadoh), el Noise (Sonic Youth), el Power-Pop (Lemonheads), el Grunge (Nirvana) i el Shoegaze (Ride, Slowdive). 

Henteligens es van formar a mig camí entre Muro i Can Picafort, amb Jaume Bea (guitarra, veu) al capdavant. A "Inside me" l'acompanyaven, Javi Costitx (baix) i Toni Coco (baix); pel que respecta a les bateries, van ser gravades per ni més ni manco que tres músics diferents... Tobby Taylor, Toni Atenas i Miquel Pico. Al segon disc "The power of Manipulation", el line-up del grup el formava Jaume Bea (guitarra, veu), Jaume Gost (baix), Miquel Romàntic (bateria) i Miquel Pinty (guitarra, ex-Dirty Boots, Zinedines).

Han envellit aquests dos discs? No ho sabria dir; igual soc jo, que també em torno vell, però el cas és que avui els he escoltat després de molt de temps sense fer-ho i m'han semblat increiblement bons...

DESCÀRREGA

Henteligens - "Inside me" (1995)

Henteligens - "The power of Manipulation" (1997)

SENSUAL PUDDING - "Don't forget to smile" (2000) - EP

A petició d'en PJ, rescatam a Illa Sonora l'EP "Don't forget to smile" (2000), la primera referència sonora del trio Sensual Pudding, de Muro. Es van formar l'any 1994, quan el Rock Alternatiu vivia una època daurada; d'aquesta forma, influits per Sebadoh o Pixies, s'uneixen Josep A. Julià (guitarra, veu), Toni Ramis (baix, veu) i Miquel Ferriol (bateria). 

Després d'una intensa activitat en directe - arribant a telonejar, per exemple, als Australian Blonde - enregistraren aquest exitós primer EP, "Don't forget to smile", format per tres cançons que ens remeten als Lemonheads, als Pixies i, molt especialment, a Sexy Sadie. Pocs anys després, la banda es dissol, sense haver enregistrat res més... però sorprenentment tornaren a juntar-se l'any 2006 per gravar "El hombre en el espejo" que ni sé si al final s'arribà a editar o què. En tot cas, sempre ens quedaran aquestes tres cançons d'un grup al qual ens resistim a oblidar....

DESCÀRREGA

Sensual Pudding - "Don't forget to smile" (2000) - EP

SON & THE HOLY GHOSTS - Discografia (2009-2011)

Folk-Rock, Southern-Rock, Country-Rock... Fer música, diguem-la, americana no és precissament fàcil, i més quan ets de Mallorca. Per això, se'n sap fer o no, i prou... I a no ser que formis part de la primera categoria, és fàcil convertir-se en un xabacà fent el trist paperillo d'emular la música i, en definitiva, la cultura d'una altra gent que viu a l'altra punta del globus. Son & The Holy Ghosts són un clar exemple de que es pot fer música americana, al 100% i amb tota la seva credibilitat, des de la mateixa Mediterrània. Per això, avui us presentem totes les seves gravacions, aprofitant, a més, que el propi grup les ha posades en lliure descàrrega per aquells que vulguin conèixer la seva música.

De casta le viene al gango, diuen en bon castellà. Per això, Guiem - Son - continua amb la saga familiar dels Mesquida amb la que és, possiblement, de les millors formacions actualment de la música independent que es fa a Mallorca. Paraules majors, d'acord, però completament justificades gràcies a un disc com "Lyrics & Songs" (2009), una obra sòl·lida, sense altibaixos, que demostra que a la nostra Mallorca de "sol i platja", es pot fer bona música en la línea de Wilco, Disaster o Clem Snide i que soni captivadora, plena de feeling.

Si us ha agradat "Lyrics & Songs", no us podeu perdre el deliciós EP "Shadows & Monsters", amb uns aires més clàssics que els acosten a The Band o a Neil Young. Per això mateix, un talent com el de Guillem, sumat al de Josep Verdera, Joan Grimalt, Xisco Carbonell i Dani Pi no només és inqüestionable, sinó esperançador. Ho dic perquè aquest 2012 molt possiblement apareixerà el seu segon treball, "The Soldier & Lady Fire" així que... atents!

DESCÀRREGA

Son & The Holy Ghosts - "Lyrics & Songs" (2009)

Son & The Holy Ghosts - "Shadows & Monsters" (2011) - EP

PLAN 9 - "Demo" (1999) - Demo

Al llarg d'aquests mesos, m'ha sorprès rebre correus de gent demanant que posi la maqueta de Plan 9... I efectivament, la tenia... perduda, per desgràcia, a dintre d'un prehistòric disc dur que, fa pocs dies, he pogut recuperar. I... voila! No sé ben bé si podem anomenar-la demo, ja que són quatre cançons i no record si n'hi havia alguna més. Fins i tot la portada ha estat una improvisació ràpida: sé que editaren 500 còpies, però no n'he pogut aconseguir cap d'original. Si hi ha algú que vulgui escriure per corroborar si hi havia més temes o enviar la portada i demés, pot fer-ho mitjançant un correu electrònic.

No es que existeixi massa informació de Plan 9, així que anem a donar una mica de llum a la seva (oblidada) història. Van sorgir l'any 1998 a Palma, al seu capdavant hi podíem trobar a un guitarra prèviament colrat a altres bandes com Javi Ruiz i que, posteriorment, aconseguiria un major reconeixement - musical, clar - gràcies a Trestrece. Completen la formació Pere Servera (veu), Joan Rayó (guitarra), Alex Gil (baix) i José Navarro (bateria). Musicalment els podrien comparar a una banda marratxinera que pegava fort aleshores, Masada, però clar... Millor cercar referents de sobra coneguts per fer-nos una idea, no? Plan 9 es movien entre el Rock Alternatiu i el Metal de nova fornada, de tal forma que eren massa canyers per compartir escenari amb un grup onda Smashing Pumpkins i massa suaus per fer el mateix amb un grup de, no sé, Thrash-Death. Bevien clarament de Hamlet, de Pantera, de Pearl Jam o, fins i tot, de Kiss. 

Acabaré amb una petita annècdota sobre la banda: ells han estat l'únic grup de Metal en aparéixer a la portada de la revista Brisas. Impensable a dia d'avui, eh?

DESCÀRREGA

Plan 9 - "Demo" (1999) - Demo

THE FRANKENBOOTIES - "Gobledegook" (1994)

"Gobbledegook": un altre d'aquests discs que hauríem d'afegir a la llista d'imprescindibles de la nostra música. The Frankenbooties, que deixaven enrere el seu passat com a Dirty Boots, començaven una nova etapa amb un disc ambiciós que, malgrat no ser excessivament innovador dins del Rock Alternatiu que es feia aleshores, sí que resultava una bufada d'aire fresc dins del Rock mallorquí. Exceptuant els temes que formen part de l'EP "Frankenbootie", "Gobledegook" fou enregistrat el desembre de 1993 als estudis Ona Digital, amb alguna col·laboració de luxe com la del guitarrista Xisco Albéniz de La Búsqueda.

El discurs dels Frankenbooties es basava principalment en agafar el llegat dels Beatles - els de la darrera etapa, vull dir - i mesclar-ho amb la major naturalitat del món amb el Rock independent que es feia a aquells moments als Estats Units: Sonic Youth, Sebadoh, Nirvana, Smashing Pumpkins... Una formula com aquesta, ben estudiada, combinada amb bones cançons ("Kill John Wayne", "Dind't Want to Tell You", "I'm Losing You", "Sensual Desire"... o la mítica "My little Hurricane") només pot donar com a resultat un disc antològic com "Gobledegook".

Ja es sap que, sobre gusts, no hi ha res escrit. Fa uns dies que vaig rescatar aquest disc de les meves prestatgeries i em vaig sorprendre de com ha envellit de bé, fins i tot la seva versió del "Strawberry Fields Forever". Sona tan fresc i arrogant ara, el 2012, com ho feia l'any '94.

DESCÀRREGA

The Frankenbooties - "Gobledegook" (1994)

DIRTY BOOTS - "Frankenbootie EP" (1993) - EP

Una fita obligada per a la història de la música mallorquina als 90's? Molt probablement. Manel, Miquel, Xisco i Joan només necessitaren aquest EP per posar-se al capdavant de l'escena alternativa illenca. Cert que els Crudos ja estaven en marxa des de feia temps, al igual que Sexy Sadie, però és innegable que els Dirty Boots van posar a Mallorca en el mapa de la música alternativa que aleshores es feia a l'Estat.

Van aparéixer al moment adequat... No sabria dir si el lloc també ho era, però l'EP "Frankenbootie" va ser publicat a uns dies gloriosos per a l'anomenat Rock Alternatiu. Es desmarcaren de pràcticament tots els grups mallorquins de la seva generació al mesclar d'una forma bastant efectiva les atmòsferes dissonants i distorsionades de Sonic Youth (dels quals agafaren el seu tema "Dirty Boots" per batejar-se com a banda), les melodies dels Beatles, i el esperit renovador de Sebadoh, Pixies o Seam. El resultat és un EP variat - massa variat, vull dir - amb un gran tema que destaca per damunt de la resta, "My little hurricane", que perfectament podria passar com el gran himne del Indie-Rock mallorquí dels 90's. Aquesta cançó, juntament amb "Love is all around" serien rescatades al "Gobbledegook" dels Frankebooties, la versió 2.0 dels Dirty Boots, per dir-ho d'alguna forma. Aquestes dues, i part de "Seems like Shadows stuff", una curioa instrumental que ens remet al so de The Shadows.

Publicat pel segell Elephant en format 7" - fortament cobejat entre els col·leccionistes, per cert - els Dirty Boots i el seu "Frankenbootie" marcaren una fita en tota regla dins de la música feta aquesta illa. De fet, res tornaria a ser igual després de la seva publicació...

DESCÀRREGA

Dirty Boots - "Frankenbootie EP" (1993) - EP

DAYDREAM - "Daydream" (2006) - Demo

Feia temps que no ficava cap demo al blog... i què millor que rescatar aquesta mateixa, de l'any 2006. Marga Roca, actual guitarrista de Hadooken, m'ha enviat l'única maqueta d'una banda a la qual hi tocà ja fa uns anyets: Daydream. La veritat és que coneixia l'existència d'aquest quartet per un únic tema ("Impossible dream") que, anteriorment, havia inclós a una compilació cassolana titulada "Demos Attack Vol. 1" (descàrrega aquí) i que ara ha resultat ser el tema més fluix d'una demo, com a mínim, sorprenent.

Daydream van ser una banda efímera: es formaren a principis del 2006 i pràcticament a mitjans d'aquell mateix any ja eren història. Així i tot, Toni Barceló (veu, baix, teclat), Marga Roca (veu, guitarra), Nico Naury (guitarra) i Sebastià Barceló (bateria) van tenir temps de fer alguns concerts - com el de la primera edició del Donna's Fest - o enregistrar aquestes quatre cançons. Essencialment, Daydream van ser un grup de Rock Alternatiu que es nodria també d'altres estils relacionats, com el Power-Pop, el Grunge o el Noise-Rock dels 90's. Deia que "Impossible Dream" és el tema més fluix tal vegada per ser el més estandard, el més normalet. A mi m'han agradat molt més els altres; per exemple, "I loved to be there", un tema llarg i melancòlic, deixa de sonar rollo Sexy Sadie quan, a partir del minut 4, agafa un rumb més hipnòtic, atmosfèric i psicodèl·lic. O "Tied Dog", una composició bàsica i primitiva però plena d'actitud, on Daydream, mostrant la seva vessant més crua, tontetjen amb el Noise-Rock. Fins i tot em sembla destacable "S.F.G.", que malgrat comença d'una forma molt normaleta acaba amb un joc de guitarres tan sumament interessant que et deixa amb ganes de més.

Qui sap què haguessin pogut fer amb més temps per davant - el necessari per fer madurar el seu so - i una producció més adequada. En tot cas, Daydream deixaren un digníssim document sonor com a testimoni de la seva breu - però intensa - existència.

DESCÀRREGA

Daydream - "Daydream" (2006) - Demo

VV.AA - "X Concurs de Pop Rock" (1992)

Amb aquest volum, acabem la col·lecció de recopilatoris editats per l'Ajuntament de Palma en motiu de la celebració dels seus mítics concurs de Pop-Rock, que tan hàbilment van dinamitzar l'escena musical mallorquina de bona part dels 80's i 90's. Aquesta fou la darrera compilació s'edità, una joia en tota regla que arriba a Illa Sonora gràcies a en Pinxo de MallorcaNochentas mitjançant en Raca. Així doncs, als dos, moltíssimes gràcies.

Les anteriors edicions del recopilatori van aparéixer en format vinil; aquesta, en canvi, va sortir en un cassette. "La idea de la cassette era repartir-la per les ràdios i baretos per a que la gent comencés a escoltar les cançons i a conèixer els grups per anar amb cert coneixement de causas a la fase final", ens explica Pinxo. Gran idea, no? Idò aquest fantàstic document sonor destaca per la varietat de propostes musicals: des del Rockabilly (Los Cuatreros, Los Toñetes) al Rock Alternatiu (Los Crudos), passant pel Hard Rock (Skyline) o el Pop anglosaxó rollo The Smiths (The Walk). A destacar la contribució musical, en la nostra llengua, gràcies a grups com Patanes, 40 Putes o uns encara desconeguts Fora des Sembrat.

Aquella edició la guanyà Daniel Soler, baix el nom de Daniel y la Quartet de Baño Band. Més Renou i Los Cuatreros s'hagueren de conformar amb el segon i tercer premi respectivament. Insistesc: un magnífic document tan curiós com atractiu.

DESCÀRREGA 

VV.AA - "X Concurs de Pop Rock" (1992)

AURA - "The Longest Winter" (2004)

Que no us engany aquesta portada, tan allunyana del seu estil com de la seva procedència mediterrània: els mallorquins Aura feien un Rock alternatiu de qualitat que l'amic Mateu Ramon s'encarrega de recordar-nos. Moltes gràcies per la teva contribució! La veritat és que ara mateix el seu nom no diu massa, però me'n record que al seu moment moltes bandes illenques parlaven d'Aura amb un cert to d'enveja dissimulada. Aconseguiren un so que, si ben bé no era gaire original, era convincent: en certa manera, barrejaven el Power-Pop dels primers Weezer o dels Sexy Sadie més distorsionats amb el Rock Alternatiu de Nada Surf o The Smashing Pumpkins (només cal escoltar "Frozen" i observar les seves similituds amb el clàssic "Today").

Procedents de Muro, Aura sorgiren de les cendres de Sensual Pudding, uns altres mites del Indie-Rock de finals dels 90's; després d'una primera demo ("Freedom from oneself") i una sèrie de canvis de formació, van trobar la seva estabilitat amb dos ex-components més de Sensual Pudding, Miquel Femenies (bateria) i Toni Ramis (baix), i també l'inclussió de la guitarrista Marga Roca, abans a Ubikación, i actualment a Hadooken, entre d'altres.

Uns diuen que "The Longest Winter" (2004) és una demo... Altres diuen que és un disc. Pensau el que vulgueu: aquí teniu 14 cançons de pur Rock alternatiu illenc que van portar a Aura a la final del concurs Art Jove. I no només això, sinó també concerts a Barcelona o Valladolid. Precissament, en motiu de la seva visita a terres castellanes, els van fer una entrevista, potser l´únic relat en primera persona de la banda que existeix a la xarxa (llegir aquí).

De nou, agraïr als lectors d'Illa Sonora el seu interés i entrega, enviant material tan interessant com aquest i fent que, d'una forma o una altra, la música d'Aura torni a ser escoltada, tant pels que els van conéixer al seu moment com aquells que els acaben de descobrir ara mateix.

DESCÀRREGA

Aura - "The Longest Winter" (2004)

EEK - "Maybe I'm Wrong" (2011)

"Folk? Pop? Indie? Rock? Sin etiquetas: sólo canciones de carretera". Eek

Poden dir-ho més alt, però no més clar. La música de Eek es despulla de convencionalismes i d'etiquetes per aferrar-se amb força no a allò que escoltes, sinó allò que sents. Per tant, quin sentit té posar-nos a discutir si són un grup de Folk-Rock, Indie-Rock o el que sigui? Música de carretera, i prou... però no una carretera qualsevol. Lluny de les corbes que ens duen a la Valldemossa que els ha vist néixer, "Maybe I'm Wrong" ens transporta cap aquestes llargues autovies que atravessen el nord del continent americà; música que dona so a un viatge; música amiga.

Fa un grapat de mesos varem rescatar el "Life before prius" (2007), l'únic disc de Melancholy Mechanics (clickau aquí), una banda dissolta, però que a l'any 2008 reneix convertida en el que és avui: Eek. El seu motor és el guitarrista, vocalista i compositor Alberto Santolaria que, acompanyat per Joan Tomàs (guitarra; també a Melancholy Mechanics), Guillermo Bauzà (baix; a Marlovers) i Roberto Pons (bateria, a Gato Martín), ens presenta "Maybe I'm Wrong" (2011), un dels llençaments més destacats d'aquests darrers mesos dins l'escena mallorquina. No només és que el disc hagi agradat - que ho ha fet - sinó que representa una interesantíssima evolució respecte al passat mecànic. El rastre del Pop-Rock dels inicis s'ha diluït en favor d'una fòrmula electroacústica (més acústica que electrica, realment) càl·lida però alhora fresca que es nodreix de la millor música nord-americana feta aquestes dues darreres dècades. Els referents, són clars: el Mark Lanegan del "Whiskey for the Holy Ghost" i "Scraps At Mignight"; la vessant acústica i intimista de Alice In Chains; els immortals Neil Young i Tom Petty; el Eddie Vedder que posa música a "Into the wild". La experiència és un punt a favor; per això, Eek són d'aquests que podrien mesclar a una mateixa cançó als Beatles i als Jayhawks sense morir a l'intent.

"Maybe I'm Wrong" és un d'aquests treballs senzills i elegants que deixen bon sabor de boca; d'aquests discs que entren amb facilitat i suma rapidesa però que, a diferència de la música fast-food que imposa l'indústria del mainstream, es queda allà i, sobretot, perdura. Abans de que l'escolteu, dos detalls importants. El primer és que "Maybe I'm Wrong" fou enregistrat als estudis dels germans Tejedor, els de Casa Rusa. De fet, als crèdits del disc hi figura Carlos com guitarra, baixista i bateria, i Damián com guitarra. I, segon: el disc ha aparegut en dues edicions - i portades - diferents. La primera - la normal - és la típica caixa de plàstic; la segona - la edició limitada - és una original caixa de fusta.

Acabaré dient que de bona tinta sé que Eek ja tenen preparat un bon grapat de nou material. Nou disc pel 2012? Esperem que sigui així; de moment, atents a aquesta primera i prometedora passa titulada "Maybe I'm Wrong".

DESCÀRREGA

Eek - "Maybe I'm Wrong" (2011)

HIPNOTIZE ME - 'Promo '11' (2011)

De la mà de David Vives, arriben a Illa Sonora el quartet Hipnotize Me, una banda jove però amb una trajectòria realment intensa: apart de haver tingut el honor de formar part del cartell de les festes de Sant Sebastià a Palma aquest 2011, també han estat finalistes de la 1ª edició del Festival Musicaula (2010) i guanyadors del IV Palma Colada de Palma (2010). Gens malament, no?

Després d'una sèrie de canvis de formació, Hipnotize Me, actius des del 2007, troba la seva estabilitat a partir de l'estiu del 2009, amb Adrián Macedo (veu, guitarra), Andrés Ramírez (guitarra), Lluc Tovar (baix) i Marc Vives (bateria). A la descripció que ens adjunta David podem llegir: "El seu estil es pot definir bàsicament com Rock, amb alguns temes de Pop/Rock o Punk/Rock. Toquen temes en castellà, anglés, i català. La música d’Hypnotize està influïda per els clàssics del Rock dels 70 i 80 com varen ser Guns ‘n’ Roses, Led Zeppelin, Deep Purple, i més contemporanis com Green Day, Muse, L.A., o The Kooks". Vaja mescladissa, eh? La veritat és que se'n desfan força bé amb unes composicions bastant fresques - i amb un so molt pro, tot s'ha de dir - en el que també es perceb la petjada més que evident de formacions del Indie Pop/Rock dels 80's i dels 90's.

A falta d'un primer EP com a carta de presentació, aquí tenim les dues darreres cançons que han gravat, fa relativament poquet, i que molt possiblement formin part d'un mini-CD debut. Amb elles, també podem trobar-hi una cançó enregistrada l'any 2010, com a bonus track. Si us ha agradat la seva música, heu de saber que els seus pròxims concerts són aquests:

26 d'agost - Festes de Son Rapinya
3 de setembre - Festa Greenpeace
8 de setembre - Plaça Madrid

DESCÀRREGA

Hipnotize Me - 'Promo '11' (2011)

FULGURA - Demos 2007-2008

Fulgura era un d'aquests deutes pendents d'Illa Sonora; gràcies a l'aportació del seu bateria, Víctor Martorell (actualment a Hello Monster i els recentment reunits Los Comemierda), avui podem aprofundir un poc més en la seva història i, com no, en la seva música. Fulgura neix l'any 2001, arrel de l'unió de dos ex-membres de A Little Cup Of Tea On The Top Of The Fridge (el guitarra Jaime Vieiras i el bateria, Víctor) amb dos antics components de Masada (Jose, vocalista, i Juanma, guitarra), la primeríssima banda mallorquina a la que vaig sentir parlar de Kyuss, Fu Manchu i un estil del que aleshores (1997? 1998?) se'n parlava poquíssim com era l'Stoner. "La idea era hacer una música mucho más directa y simple que la de A Little Cup... pero sin llegar a la tralla de Masada, basándonos en el rock alternativo de principios de los 90 y en sus derivados posteriores", explica Víctor.

Entre anades i tornades, concerts i canvis de formació, Fulgura van enregistrar un total de cinc maquetes auto-produïdes, de les quals aquí tenim les dues darreres que, per dir-ho d'alguna forma, són les millors: "Creo sincera y objetivamente - bueno, todo lo objetivamente que puede opinar un miembro del grupo- que son las más interesantes por los temas, el sonido y por ir más "al grano" que las anteriores". No sé com poden sonar les demos anteriors, però... Collons! "4" i "5" són dues demos fantàstiques i una gran mostra del potencial de la banda. No passa desapercebuda ni la seva tècnica, ni el boníssim gust compositiu, ni tampoc el rastre d'antics herois del Grunge (Pearl Jam, Soundgarden, Alice In Chains), clàssics del Stoner (Kyuss, Fu Manchu) o pinzellades de Tool o Incubus. 100 % recomenables a tots els amants de les guitarres cruixents i/o els ritmes contundents del Rock Alternatiu dels 90's.

DESCÀRREGA

Fulgura - "4" (2007)

Fulgura - "5" (2008)

SO WHAT - "Maqueta" (2007)

Hauriem de parlar d'aquesta maqueta, la primera gravació de So What, com una d'aquestes petites joies que ens ha deixat l'underground mallorquí; el punt d'inici d'una banda de Lloret de Vistalegre amb una trajectòria un tant irregular i discontinua que els ha impedit gaudir de major reconeixement. 

Aquest trio format per Josep, Sebastià i Montserrat sovint se'l relaciona amb el Punk i, certament, el so brut i primitiu d'aquesta demo no fa més que reforçar el lligam amb aquest estil. No obstant, el seu so agafa referents més 'alternatius' - diguem-ho així - de la segona meitat dels 80's, així que no és difícil seguir el rastre de Dinosaur Jr., Screeching Weasel, Rites Of Spring o els seus venerats Jawbreaker a la seva música. Per tant, cal parlar de So What com una banda única i insòlita a Mallorca, amb lleugers paralelismes (insistesc: lleugers) amb els felanitxers Shenobi.

Des del 2007, han enregistrat també algunes cançons sueltes però, a falta d'un primer disc (necessari, creieu-me!), aquesta primera maqueta, carregada de suficients elements de talent, és un excel·lent punt de partida per conéixer a So What. De moment, apuntau-vos aquesta data: 27 d'agost. Com cada any es celebrarà una nova edició del festival Rock & Rostoll, a Maria de la Salut, i enguany té un cartellàs (Doctor Martín Clavo, Son & The Holy Ghosts, Rec/On, Beach Beach, Miki Serra...) que els propis So What s'encarregaran de tancar quan comenci a sortir el sol. 

DESCÀRREGA

So What - "Maqueta" (2007)

PUJÀ FASUÀ - Discografia

...Vaja any que duim, no? No sé què dimonis pot haver passat perquè aquest 2011 estigui carregat de tan BONS llençaments de grups illencs. Segur que, en acabar l'any, farem un bon recompte d'àlbums, i també, ben segur, ens enrecordarem de Pujà Fasuà, un quartet manacorí que després d'un parell d'anys d'activitat debuta enguany amb un fantàstic disc homònim. La seva música ha sonat bastant tant a "Fang i Distorsió" i "Illa Sonora", així que igual ja heu tingut l'oportunitat d'escoltar-los.

Darrera aquest disc s'amaguen quatre músics joves però d'un talent inqüestionable: Carles (guitarra, veu), Natàlia (guitarra), Jorra (baix; durant un breu període de temps membre de The Ugly Bitches) i Guillem (bateria). Es tracta d'un grup que, essencialment, practica un tipus de Rock alternatiu clarament influenciat pel Grunge de la primera meitat dels anys 90, amb els Smashing Pumpkins o Nirvana com a clars referents... però clar, és que també et poden reivindicar a David Bowie o Standstill, així que parlem d'una música variada, intensa, convincent i, molt important, natural.

El disc "Pujà Fasuà" (2011) arriba de mans d'en Jorra. Donau-li una oportunitat a aquest treball perquè feia anys que no sentia un disc tan complet dins de l'escena del Indie-Rock illenc. I com a 'extra' per tota aquella gent que els descobreixi, he adjuntat la seva demo del 2009, enregistrada als estudis de Can Recó i a on hi podem trobar autèntiques perles que no apareixen al disc, destacant una versió més primitiva de "Anestesia" un dels seus himnes i una de les cançons més emocionats que he pogut sentir en la nostra llengua aquests darrers anys.

DESCÀRREGA

Pujà Fasuà - "Demo" (2009)

Pujà Fasuà - "Pujà Fasuà" (2011)

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

Abans del "Heavenly Hell" hi ha vida... Ja ho crec que n'hi ha. Mentre esperem una reedició dels tres primers discs de L.A. - perquè fa temps que la gent ho demana - avui rescatarem de les prestatgeries d'Illa Sonora una autèntica joia de la música mallorquina: "Welcome Halloween".

El talent de Lluís Albert Segura, cervell, cor i ànima d'aquest projecte, ja havia quedat demostrat no tan sols als dos brillants àlbums anteriors, "Grey coloured melodies" i "Bellflower Blvd.", sinó també amb la seva contribució a formacions com The Green Cherries, The Nash, Glycerine o Los Valendas (un curriculum impressionant)... Però "Welcome Halloween" és una cosa apart, una passa més enllà pel propi Lluís Albert i un disc totalment atípic dins la música mallorquina. Aquest àlbum presenta la pecul·liaritat de ser un doble disc, un fet insòlit a aquesta illa a excepció de recopilatoris i, potser, alguna excepció més. La putada dels dobles àlbums és que, a molts, hi trobem palla enmig de bones cançons, suficient com per demanar-te, mig estranyat, mig indignat: "I si això s'hagués 'condensat' en un sol CD?". "Welcome Halloween" es salva de la crema, perquè tant el disc 1 com el 2 són una delícia. 

Amb una atmòsfera melancòlica i crepuscular, L.A. fa d'aquest un treball que destaca per la seva varietat: hi trobem des de temes més comercials a altres més experimentals; passem d'autèntics himnes folk-rockers a peces delicades i intimistes. Les referències a Wilco o The Jayhawks hi són, però també hi trobem el rastre de mites de la cançó americana (Neil Young, Johnny Cash) i d'altres més recents (Elliott Smith, Eddie Vedder). Folk-Rock, Indie-Folk, cançó d'autor... Denomina-ho com vulguis: segueix sent bona música.

"Welcome Halloween" va ser una mena de fenomen dins el panorama underground mallorquí. Perdó: he dit underground? Si "So Dramatic" o "What I'm fighting for" van sonar a les totes pels 40 Principales, creant l'efecte d'una illa de qualitat i bon gust dins d'un repugnant oceà de brossa mainstream. Un fenomen en tota regla que ens ha deixat un disc exhaurit, cercadíssim i pel qual s'arriben a pagar xifres considerables. Pel meu gust, "Welcome Halloween" és L.A. en el seu més pur estat; el seu disc més brillant i, també, el més complet. Si voleu llegir més informació i curiositats sobre aquest àlbum, llegiu la crítica que va escriure al seu dia Joan Andreu, de Pecan Pie.

DESCÀRREGA

L.A. - "Welcome Halloween" (2006)

THE GREEN CHERRIES - "Six Songs" (1996) - Demo

Vaja troballa que ha fet el nostre amic Joan Toni! Aquesta és la maqueta que enregistraren The Green Cherries, una banda de la qual formaven part Carlos Pilán (guitarra, veu) i Lluís Albert Segura (batería). Pilán és força conegut per haver estat membre de Sexy Sadie entre 1999 i el 2006, amb els quals enregistrà alguns dels discs més exitosos del grup ("Butteflies", "Lost & Found"); per la seva part, Lluís Albert Segura s'ha convertit en una espècie clàssic de la nostra escena al haver format part de Glycerine, The Nash, Los Valendas i... L.A., banda on casualment Pilán és un estret col·laborador.

No és que hi hagi massa informació sobre aquesta banda o aquesta demo; el propi Joan Toni afirma que el artwork simplement era una cartolina verda que deia amb ordinador "The Green - Six Songs". Musicalment, The Green Cherries es movien a mig camí entre el Power-Pop de Redd Kross i el Rock Alternatiu dels primers Foo Fighters. Una banda molt avançada al seu temps - en el context mallorquí, clar - i que, naturalment, mereixia haver tingut més repercusió.  

DESCÀRREGA

The Green Cherries - "Six Songs" (1996) - Demo