jueves, 12 de enero de 2012

LA BÚSQUEDA - Discografia (1988-2005)

La música no deixa de ser com la gent que, de forma irremediable, envelleix. Però clar, hi ha persones a les que el pas del temps sembla no afectar-les, com és el cas de Xisco Albéniz i La Búsqueda. A diferència de molts dels seus companys generacionals - siguin de Mallorca, siguin de fora - el seu llegat musical ha envellit tan rematadament bé que pràcticament conserva tot el seu encant i, per suposat, el seu valor artístic.

No em posaré a fer una biografia detallada sobre La Búsqueda. Per això us remetré a la magnífica biografia que han fet la gent de Mallorcanochentas (veure aquí), i amb la que podem conèixer amb tota mena de detalls la trajectòria i canvis de formació que han experimentat al llarg d'aquestes darreres dècades. Simplement, em dedicaré a fer una simple reflexió - per dir-ho d'alguna forma - que ens ajudi a entendre per què La Búsqueda són considerats una de las bandes mallorquines amb major categoria i prestigi... però, per desgràcia, sense el reconeixement merescut. 

Primer, per haver creat just a la seva mesura un so i un discurs totalment propis i característics, que no només impedeixen comparar-los a qualsevol altre grup nacional, sinó que dificulta una cosa tan simple com ficar-los dins d'alguna corrent i tendència musical. Rock? Pop? Indie? Folk? Música Popular, tal vegada? O Mediterrània? No se'm ocorr cap etiqueta on La Búsqueda hi encaixi. Podríem, tal vegada, intentar explicar com sonen. Imaginem guitarres acústiques que creen melodies recercades; emocionants ritmes sincopats de caixa; seccions de vent que dibuixen paisatges sonors; una veu hieràtica i greu que, mitjançant la poesia, ens condueix per pobles deixats de la mà de Déu, barrancs, deserts i horitzons que semblen massa llunyans al viatger. Més o manco, així sona La Búsqueda

Oblideu ficar-los dins del sac del Pop-Rock com molta gent fa, sense escoltar-los, tal vegada els relaciona, pel nom, amb La Frontera, El Regreso, La Granja, La Isla i un llarg etcètera. Ells van donar l'esquena a tot el negoci, a l'espectacle en el sentit més estricte de la paraula, i ho han fet editant discs amb calma fins formar una discografia única i fascinant. "La Búsqueda" (1988) fou elegit per Rockdeluxe com el segon millor disc espanyol dels anys 80's... i el següent treball, "La rueda de la Fortuna" (1991) ha aparegut a altres classificacions com també un dels millors discs nacionals del seu moment. Amb "Psicolatin" (1996), editat per Blau, la seva popularitat va decréixer tal vegada, però mantingueren el seu prestigi gràcies a la varietat i qualitat que hi trobem a les cançons que inclou. Finalment, "Los Penitentes" (2004), el seu darrer treball fins ara, i al qual hi hem afegit una sèrie de bonus tracks força interessants.

Tal vegada no són aptes per a totes les oïdes, d'acord, però... Des de quan ha importat això? 


La Búsqueda - "La Búsqueda" (1988)

La Búsqueda - "La Rueda de la Fortuna" (1991)

La Búsqueda - "Psicolatin" (1996)

La Búsqueda - "Los Penitentes" (2005)

3 comentarios:

  1. alguna posibilidad de resubir?
    gracies

    ResponderEliminar
  2. Lástima, bueno yo tengo el primero en vinilo y es un lujo oirlo de vez en cuando

    ResponderEliminar
  3. https://www.deezer.com/es/artist/244981

    ResponderEliminar