GUILLEM D'EFAK - Discografia

Quin goig tornar de vacances ("vacances"; ja m'enteneu) i trobar-me amb una bona tracalada de missatges i correus de gent que segueix el blog; a tots vosaltres, moltes gràcies a tots per les paraules, ànims i suggeriments!

Tornem a la (des)càrrega amb una aportació que, essencialment, ens ha fet Vicent Sánchez i Ortells des de València. Agraïts a ell, avui ens toca parlar de Guillem Fullana i Hada d'Efak (1929-1995), més conegut com Guillem d'Efak. Aquest manacorí de pell negra no tan sols aconseguí nombrosos èxits dins el camp de la literatura, l'interpretació o el món empresarial (fou fundador de la mítica Cova del Drac, a Barcelona, on es gestà el moviment de la Nova Cançó), sinó també a la música, on destacà considerablement per la singularitat de la seva música, pel to profund, sugerent i solemne de la seva veu, pel contrast d'unes arrels a mig camí entre Nova Guinea i Manacor. "Yo soc barranquer, manacorí i mallorquí, per aquest ordre", explicava a la que, molt possiblement, fou la seva darrera entrevistaa. "He estat el mallorquí més feliç que ha existit, perquè a la meva infància, ser negre a Mallorca era una pura delícia. Les manacorines em compraven dolços i m'acariciaven. Ser negre a Mallorca era una singularitat, no un problema".

Començà la seva trajectòria musical i tothom, fins i tot els cercles de música clàssica o la premsa més reaccionària del règim franquista, li tiraren floretes i lloances de tota mena. Així, al calor d'un fenomen emergent com la Nova Cançó catalana, Guillem d'Efak i les seves cançons començaren a destacar, fugint d'un prototip de cantautor que havien establit Raimon o Francesc Pi de la Serra. Els 60's foren l'època de glòria i apogeu d'Efak... al manco musicalment. El que avui ens presenta l'amic Vicent és el seu llegat fonamental: 8 referències discogràfiques - portades i lletres incloses - que marquen la evolució del artista, a mig camí entre la cançó d'autor, el Blues, el Jazz i els aires mediterranis.

Conclouré l'entrada d'avui destacant unes frases del propi Guillem a la que, repeteixo, molt possiblement fou la seva darrera entrevista: "Estar malalt és una putada. En qualsevol cas, té la seva part positiva, i és que estant malalt aprens a donar-li a cada cosa la seva vertadera importància. La vostra escala de valors, la de la gent sana, es troba totalment trastocada. Amb la meva malaltia no he perdut ni la fam ni el desitg de follar, faltaria més. Els problemes els cream nosaltres mateixos. Patint-los i superant-los ens sentim vius, i lo important és aprendre a viure amb els problemes que ens dona la vida".

DESCÀRREGA

Guillem d'Efak - "Veu de Mallorca" (1964) - EP

Guillem d'Efak - "Blues" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Vell riu nostre" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Com Ahir" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "El dimoni Cucarell" (1966) - Single

Guillem d'Efak - "Plou i fa sol" (1966) - EP

Guillem d'Efak - "Guillem d'Efak" (1967) - EP

Guillem d'Efak - "Cançó per les dones" (1968) - EP

LLUCI VILLALONGA - "Cor Inquiet" (2006)

Aprofitant que ahir vaig treure la pols a un estil poc reivindicat a Mallorca com és el Jazz, vull donar una petita continuitat a l'assumpte presentant-vos un disc que no ha gaudit de la difusió que es mereixia. "Cor Inquiet" torà a la primera línea de batalla a un veterà vocalista com Lluci Villalonga; el seu nom, possiblement, se'ns pot fer desconegut, però aquest home és un mite. No tan sols fou vocalista d'una infinitat de conjunts dels anys 60's, com Los Zenith, Four Winds, Los Senex o Los Runaways (l'embrió de Los Bravos), sinó que té l'honor de haver participat a la gravació del primer, primeríssim disc enregistrat íntegrament a Mallorca, amb el segell Cala d'Or / Fonal. 

Aquest disc de versions és un clar homenatge a clàssics del gènere com Gershwin, Porter, Legrand, Victor Young, Rogers o Mancini, evocant també a Mel Tormè, Tony Bennet i, com no, Frank Sinatra. El disc té una pecul·liaritat: està cantat íntegrament en català, cosa poc freqüent, i encara més a la nostra illa. En tot cas, "Cor Inquiet" és un disc de Jazz molt enfocat a la veu i al piano, ple de textures i detalls, i una calidesa només comparable a la d'entrar a un piano-bar del Casc Antic un dia de pluja per retrobar-te amb vells amics. Possiblement això és el que ens ha volgut transmetre Lluci amb el seu 'cor inquiet'.

 

DESCÀRREGA

 

Lluci Villalonga - "Cor Inquiet" (2006)

 

BIEL BALLESTER TRIO - "Echoes From Mallorca" / "Bistro de Barcelona"

No ho puc evitar: Django Reinhardt és el meu guitarrista favorit de tots els temps. L'amor i passió que sent pel seu llegat musical és casi tan gran com el que podria sentir per altres genis de la guitarra com Jimi Hendrix, Joe Pass o fins i tot Leslie West. La màgia i particularitat de Django, així com l'atemporalitat de la seva obra, fa que arrel d'ell sorgeixi un estil tan característic com el Gypsy Jazz, Manouche Jazz, Jazz gitano o com li vulguem dir; en tot cas, la seva música ha impregnat l'obra i forma de tocar d'artistes posteriors, com Stochelo Rosemberg, Biréli Lagrène o Tchavolo Schmitt. En el cas d'Espanya, el màxim representant del manouche és el mallorquí Biel Ballester, un músic d'un talent indescriptible que el situa com un dels músics illencs amb major reputació internacional. Sabieu, per exemple, que el propi Woody Allen va decidir incloure dues cançons seves al film "Vicky Cristina Barcelona"? Tal i com ho sentiu...

Nascut a Palma, l'any 1974, aquest guitarrista formà a Barcelona el Biel Ballester Trio juntament amb Pedro Gracia (guitarra rítmica) i Leandro Hipaucha (contrabaix). Aquesta excel·lent formació debutà l'any 2003 amb el disc "Echoes From Mallorca", editat pel segell nord-americà Refined Records. Aquest disc de pur manouche donà pas a una segona joia titulada "Bistro de Barcelona" (2006), també amb Refined Records; és a aquest disc quan Ballester dona una passa de gegant incorporant a la seva música influències d'altres estils com el bolero o la bossa-nova, creant una mescla elegant, carregada de classe, bon gust i imaginació.

"Echoes from Mallorca" i "Bistro de Barcelona" són dues delícies per l'oïda i per l'ànima. La seva discografia la completam amb un disc en directe, "Live from London" (2006), un disc que ja penjaré en una altra ocasió: se li ha de donar de menjar apart, pràcticament com al mateix Biel Ballester. 

DESCÀRREGA

Biel Ballester Trio - "Echoes from Mallorca" (2003)

Biel Ballester Trio - "Bistro de Barcelona" (2006)