THE QUATERMASS - "The Quatermass" (2008)

No atur de rebre correus de gent demanant si Illa Sonora és un blog difunt, que perquè he deixat d'actualitzar, que ja no m'ho curr tant, etc. No, amics, no! Agraeixo la vostra preocupació, però bàsicament el que m'afecta és un problema de temps: estic tan ocupat que de cada vegada em costa més trobar un bon moment per actualitzar el blog, però no passeu pena, que encara queda molta bona música de la que gaudir. Per això, és un bon moment per parlar de The Quatermass, una banda de trajectòria irregular però que s'encarregà de demostrar que a la Part Forana es pot fer ROCK en majúscules. Ho van fer amb un únic disc homònim, tan excepcional com sorprenent: des de Lloseta, Tomeu (veu, guitarra), Xisco (guitarra), Keni (baix) i Mikel (bateria) reivindiquen al llarg d'onze cançons a noms tan significatius com els dels Hellacopters, New Bomb Turks, Turbonegro, Gluecifer, The Adolescents o Youth Brigade. Potser no siguin la banda més original que escoltaràs a la teva punyetera vida però a "The Quatermass" hi pots trobar un bon grapat d'himnes que et demanen ser escoltats al màxim volum possible!

DESCÀRREGA

The Quatermass - "The Quatermass" (2008)

INVASORES DE MARTE - "The attack of..." (2008)

Els Invasores de Marte tornen a estar d'actualitat amb la publicació del seu segon disc, "Zaska II" (2012), del qual podeu llegir una interesantíssima crítica a 40putes (link). Així doncs, és una bona ocassió per rescatar el seu àlbum debut, "The attack of..." (2008), una autèntica bomba de rellotgeria en forma de catorze cançons que segueixen sonant fresques, contundents i addictives.

Formats l'any 2004 com a quartet de Surf instrumental, Invasores de Marte va saber evolucionar la seva proposta i fer-la molt atractiva al incorporar-hi elements propis Garage, del Beat i de la Psicodèlia, amb uns referents inqüestionables: Fuzztones, Bo Diddley, MC5, The Sonics, Dick Dale, Los Salvajes... La seva victòria al Sonopalma 2007 els catapultà com una de les formacions illenques més prometedores del seu moment, un gran moment que fou culminat amb aquest àlbum debut, que fou publicat tant en CD com en vinil, i que, per sort, no són difícils de trobar.

DESCÀRREGA

Invasores de Marte - "The attack of..." (2008)

THE REDSUNS - "The Redsuns" (2005)

Pel meu gust, dels millors discs que es van publicar a Mallorca la passada dècada: The Redsuns debutaven l'any 2005 amb un disc homònim a-co-llo-nant que, d'haver-ho publicat un grup anglès o nord-americà, haguès aconseguit moltíssima més repercusió. Tampoc em posaré a lamentar-me, però aquest és un disc molt ben parit, on hi trobem autèntics himnes com "Summer crisis", "No more BCN", "Russian trip", "Let the karaoke boys sing", "Inside you, breathing", "Heart wins over lost trains"... Ni un sol punt feble; ni una mala cançó; cap fisura ni una. 

Que Diego Águila (guitarra, veu), ex-component dels grandíssims Honey Langstrumpf, hi estigui al capdavant hi té molt a veure, però també els músics que participaren a aquesta gravació: Felip Palou (veu, guitarra), Llorenç Coll (baix) i Josep Verdera (bateria, ex-Poomse). Però, apart del component humà, és important destacar la seva fòrmula que, a la seva manera, refrescà el Rock alternatiu que es feia a Mallorca amb una barreja explossiva: riffs simples i incendiaris que et remeten a MC5, capes de distorsió made in The Jesus and Mary Chain que de vegades et porten al Shoegaze de My Bloody Valentine o els Ride més crus, i un toc modern comparable als primers Black Rebel Motorcycle Club. Joieta! I si tens ocasió de pillar-lo original, ni t'ho pensis: val molt la pena!

DESCÀRREGA

The Redsuns - "The Redsuns" (2005)

INTERMINABLES - Discografia (1987-1990)

Si hi ha una bona notícia és la continuïtat del Festival MallorcaNochentas, que torna el pròxim 16 de juny a Es Gremi (Palma) amb un cartell força interessant: tornen els grans Los Valendas després d'uns anys de silenci, acompanyats per Los Toñetes, Bourbon Gratis, DX-Cerebros (amb el vocalista Jaume Triay, recuperant els clàssics de Cerebros Exprimidos) i una banda que, tal vegada, no ha estat suficientment reivindicada: Interminables.

Jo només coneixia el seu primer LP homònim, un disc debut editat l'any 1987, però en Pinxo de MallorcaNochentas, dins del seu rol d'arqueòleg de la música mallorquina dels anys 80's, completa aquesta retrospectiva aportant el seu "Volveré", publicat l'any 1990. Una banda força interessant amb un llegat un tant desconegut però dels qual, per sort, podreu tornar a gaudir a aquesta esperada cita. I que n'hi hagi molts més, de Festivals MallorcaNochentas! Us deix amb la biografia que en Pinxo ha elaborat sobre Interminables!

En 1986 Miquel Monserrat decide montar una banda. Para ello se rodea de sus compañeros de proyectos anteriores Gori Vicens, Onofre Mascaro y Jose San Nicolas. Bautizan a la banda como Interminables y en 1987 graban su debut discográfico en forma de single con los temas “Cuestión de tiempo” y “Brindemos una vez más”. Al poco tiempo Gines Valverde se une al grupo, tras su paso por el grupo Furnish Time y la participación en su segundo disco, y preparan nuevos temas. Al año siguiente vuelven a entrar en los estudios, de nuevo en Digitals, para grabar el que sería su álbum de debut. Un disco con nueve canciones de puro Rock&Roll en el que destacarían “Bles Blues” y “Tirado en la ciudad”, canción de la que grabarían incluso un video-clip promocional. Aunque con pocas copias distribuidas las canciones empezarían a sonar en distintos medios de comunicación y las oportunidades de tocar en directo aumentaban participando en la final del Pop-Rock de 1988 en Palma y posteriormente en distintos conciertos en la península. Gracias al reconocimiento de público y crítica entrarían de nuevo al estudio para grabar el single “Bourbon y mujeres” en 1989 que promocionarían también con el correspondiente video-clip y posteriormente, ya en el sello Espectacular distribuido por Hispavox, editar el Mini-Lp de nombre homónimo de 1990 en el que se incluirían de nuevo sus dos éxitos de su álbum de debut, los temas de su ultimo single y dos temas grabados para la ocasión “Volveré” y “Copa tras copa”. Tras el abandono de Gori y Onofre en 1992 entran de nuevo en el estudio para grabar un nuevo LP con 9 temas nuevos con sonido mas guitarrero el cual no se llegaría a editar. El grupo se despide de su publico con un ultimo concierto en 1994 en Portocolom. Desde entonces solo han aparecido esporádicamente en 2000 y 2009. Ya en 2011 amenazan con una mini gira y prometen un nuevo disco para finales del 2012. En el Festival MallorcaNochentas se presentaran de nuevo en Palma tras más de 18 años con una formación compuesta por Jose Zamorano a la guitarra, Xisco Puig a la bateria y Pere Barceló a los teclados que acompañaran a Miquel Monserrat y Gines Valverdede la banda original y toda una sección de viento formada por Joan Carles Julià saxo, Joan Taberner trompeta, Manel Barceló Trompeta y Guillem Nadal trombon. Nueve grandes músicos para ofrecernos un gran espectáculo de puro Rock&Roll.

DESCÀRREGA

Interminables - "Interminables" (1987)

Interminables - "Volveré" (1990) 

DOCTOR MARTIN CLAVO - "Directo Casino Royale" (2002)

Els seguidors de Doctor Martín Clavo esteu d'enhorabona: aquí teniu el seu primer concert amb en Ginès Fernández a la bateria, a l'any 2002. Aleshores, s'incorporava a la banda en substitució de Malvís Martín (posteriorment a Haddock's Orphans), iniciant-se així una associació musical amb herr döktor que s'ha perllongat fins a dia d'avui.

"El concert fou a l'antiga Casino Royale", m'explica en Ginès. "En Malvís va tocar els cinc primers temes i jo m'hi vaig afegir a partir de "Insolación", la primera cançó que vaig tocar amb ells. Mentre jo anava tocant, en Malvís anava fent els efectes de so que es poden sentir a la gravació". Aquest nou bootleg de Doctor Martín Clavo inclou versions primitives de bona part de les cançons aparegudes a "Mente de Perro" (2004), així com algunes rareses inèdites: "Hi ha una cançó en anglès, "Farfisa dos", que era com una improvisació. I també una cançó instrumental, abans de ficar-li les lletres i transformar-la en "Tu motor chamuscado". D'aquest directe es van arribar a editar unes poques còpies per vendre... Tota una raresa, o no?

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Directo Casino Royale" (2002)

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

Els origens musicals de Doctor Martín Clavo són tan desconeguts com sorprenents. Desconeguts, perquè és com si el grup s'hagués "oblidat" - no sé si de forma intencionada o no - de que existeix aquest "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002). I sorprenents, perquè aquest disc té un so molt diferent al de "Mente de Perro" (2005) o "El dia en que salvamos la tierra" (2007), que, per altra banda, són indubtablement els discs més significatius del grup encapçalat per David Martín. Així doncs, què és aquest treball? Una obra menor ? Una raresa? Jo ho qualificaria d'un àlbum embrionari on Doctor Martín Clavo comença a forjar-se per acabar explotant amb l'essencial "Mente de Perro". Aleshores, el grup estava format per David (veu, guitara), Enrique Pérez (baix) i Josep Verdera (bateria); destacar, a més, que a alguns temes hi participa com a guitarrista la futura baixista de la banda, Omi González.

Han passat deu anys des de que fou publicat "Todo Superman tiene su kriptonita", i ara, escoltant-lo, un servidor se'n adona de que és un disc que ha envellit molt dignament... per no dir que m'encanta. El grup, aleshores, tenia una influència molt marcada del Noise-Pop/Rock i, a moments molt concrets, fins i tot de Shoegaze. Que no, que no; no és cap vacilada meva. El tractament de les guitarres i el baix, saturadíssims de fuzz, creen un mur de distorsió de diferents capes: el resultat és un so més proper a Sonic Youth que no pas al que podem escoltar a "Mente de Perro", "El día en que salvamos la tierra" o el darrer i flamant "Explosión en el laboratorio" (2012). Volien sonar així, realment? O la semblança és casual i circumstancial? Depèn. La varietat d'aquest disc fa que, de la mateixa forma, sigui difícilment classificable. Cançons - boníssimes, per cert - com "Kriptonita!" o "El habitante número 10" ens mostren la seva vessant més experimental, mentre que "El hombre que quiso volar", "Galerías Preciados", "Tú a Boston y yo a California" o "Pánico en el Estadio" són intensíssims exercicis d'un Rock 'n Roll garajero i d'aires Noise, amb certs paral·lelismes amb el primer disc de The Redsuns (posats a escollir un producte de la terra). Després, la versió del controvertit "El imperio contraataca" de Los Nikis, la pausada i melòdica "El porqué de las caras C" o "Las tribulaciones de un chino en Japón" connecten més amb el disc que vindria després, "Mente de Perro". 

Veieu el que us dic? "Todo Superman tiene su kriptonita" és un disc variadíssim i que té una gran virtut: no resulta cansat a cap moment. És d'aquests discs que podries escoltar perfectament tres vegades seguides i, quan acaba el darrer tema, penses: "I si li torn a pitjar al "play"? Insisteixo que no és el millor àlbum de Doctor Martín Clavo, però sí que puc assegurar que aquest disc debut té una sèrie de moments absolutament deliciosos, així com algunes cançons que, perfectament, podrien - i haurien - d'estar incloses dins d'un imaginari greatest hits de la banda.

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "RPM" (2004)

I mentre esperam impacients el nou disc de Doctor Martín Clavo, "Explosión en el laboratorio"... Què tal si rescatem un altre dels seus directes? Aquest cop tenim el plaer de presentar-vos el concert que van donar l'any 2004 al efímer programa d'IB3, "RPM". Aleshores formàven el grup Omi Zida (baix, cors), Alberto (guitarra, cors; abans a La Gran Orquesta Republicana i avui amb els grans Petröleo), Ginès (bateria; també a NeoTokyo) i, com no, al capdavant, David (veu i guitarra).

En Jaume em va passar aquestes cançons (gràcies!), un servidor els hi ha pegat una rentada de cara amb una masterització força casolana i, finalment, en Ginès ha posat aquesta il·lustració tan xula a mode de portada improvisada. Gens malament, no? Aquest directe és genial, perquè recull catorze cançons boníssimes que podem trobar als discs "Mente de Perro" (2004) i "El dia en que salvamos la tierra" (2007). Clàssic darrera clàssic, vaja: "El circo de Satán", "El fin del mundo", "El virus del pollo", "Me siento mejor, gracias", "Finde", "Las pasiones de Juanlu"... Absolutament genial. Segur que farà més lleugera l'espera mentre esperam l'imminent publicació de "Explosión en el laboratorio".

DESCÀRREGA

Descarrega't també...

- Doctor Martín Clavo - Discografia (2004-2011)
- Doctor Martín Clavo - "En alas del naufragio" (1999, single)
- Doctor Martín Clavo - "En Cara B" (19-06-2011, directe)

Doctor Martín Clavo - "RPM" (2004)

COOL DADIES - "Big Family Beat" (2007)

Al llarg d'un bon grapat d'anys, Mallorca va ser bressol d'una gran quantitat de bandes de Rockabilly: així, en poc més d'una dècada sorgeixen Juanito Percha y Los Colagos, Interminables, Norton 56, Hot Rockin' Band, Los Pistolos, els Winchesters, els Rockin' Filtros, Los Toñetes... La llista és llarga, llarga. Avui poc queda d'aquella generació, excepte el bon record... i un grup d'autèntics supervivents que han continuat fidels tant a l'estètica com el so del Rock 'n Roll en la seva vessant més clàssica: els Cool Daddies.

Es formaren fa poc més d'una dècada, i malgrat no van viure aquella gran explossió del gènere, els seus membres porten un llarg corregut a les seves esquenes. De fet, el seu vocalista i alma mater, Teddy Bartol, ben bé podria passar com la història del Rockabilly mallorquí en persona al haver format part de The Ginjol's Rockets, The Bourbons (embrió de la banda que després coneixeriem com Bourbon Gratis) o els mítics Los Cuatreros, entre d'altres. Completen la formació dels Cool Daddies el Brujo (harmònica, veu), Pep (guitarra, veu), Joel (guitarra, piano, veu), Franky (baix) i Mateu (bateria).

"Pánico en el Coffee Bar" (2005) fou el seu primer disc, seguit d'un excel·lent "Big Family Beat" (2007), el disc que avui rescatem i que, per cert, la banda comparteix de forma gratuïtament a la xarxa. Descriure el so de Cool Daddies és fer una llista de totes les qualitats que ha de tenir un bon grup de Rockabilly: ritmes inconfundibles, temes curts i directes i, sobretot, molta actitud. Mereix la pena destacar que al seu so incorporen també influències del Surf o del Blues, un tret que enriqueix notablement el seu so i que fa que l'escolta de "Big family beat" sigui força entretenguda. I addictiva, perquè no?

DESCÀRREGA

Cool Daddies - "Big Family Beat" (2007)



CHIRRI KEBAB - "Chirri Kebab" (2005)

De Chirri Kebab tampoc és que es sàpiga gran cosa, excepte que el seu vocalista/bateria, Jaume - aquí reconvertit en Jimi Chirri - fou, anys enrere, el frontman dels mítics Cerebros Exprimidos. Ara, gràcies a la aportació de Randa Salines, sabem més de la banda i de la seva música:

"Chirri Kebab era un proyecto de Punk talaiótico creado por puro divertimento, para escapar del Punk y el Hardcore cargado de compromiso existencial y político que se hacía por la isla y que tanto nos aburría con sus letras contra el estado, los curas y toda la murga que ya conocéis. Repetitivo, mal tocado y grabado del tirón por Martín Clavo, las letras versan sobre Magaluf, el rey Carlos de Inglaterra y su mujer Camilla, sobre el chirri y los kebabs, la muerte de Calvin Klein escondida por los medios y sobre ser los mejores en el campo del chirri. También sobre montártelo tu mismo y crear tu propio mundo. Este disco fue grabado con tubos de papel albal, volantes de juguete, radios distorsionadas y un montón de retrasamiento mental".

Els components d'aquesta curiosa banda - perquè no em negareu que és una curiositat en tota regla - van ser Peter von Kebab (baix), Will B. End (guitarra; membre dels Bulgarians) i l'abans esmentat Jimi Chirri / Jaume Cerebro, encarregant-se de la veu i la bateria. Idò, els tres, baix el nom de Chirri Kebab, es van dedicar al seu moment a practicar un Punk molt personal que ens remet, a moments, als primeríssims The Clash, als Public Image Ltd. del "First Issue", als Meat Puppets més passats de rosca, al Post-Punk britànic, al Garage més porcastre... En definitiva, un so bastant pecul·liar i curiós que escoltem aquí amb un so molt maqueter, molt retro, com si es tractés d'una demo que, des dels anys 80's, ha arribat als nostres dies com per art de màgia.

DESCÀRREGA

Chirri Kebab - "Chirri Kebab" (2005)

SKYLINE - "Satisfaction" (2003)

Durant una bona temporada, parlar de Skyline eren paraules majors, i resulta curiós com aquest respecte i admiració cap a ells s'ha perllongat fins pràcticament els nostres dies. Record haver-los vist en directe, a Santa Ponça, l'any 2003, i veure a molta gent del meu voltant no donar crèdit que un grup com aquell hagués sorgit a Mallorca.

Skyline van sorgir l'any 1991 quan Tolo Grimalt (guitarra) i Jose Sánchez (baix) abandonen els Elikat, pioners indiscutibles del Hard Rock, Glam Metal, AOR o com vulgueu anomenar-ho a Mallorca. L'any 1993 telonejaren als Ramones al seu concert al Hipòdrom de Palma, i fins finals de la dècada van desenvolupar una intensa activitat de cara els directes, amb nombrosos canvis de formació. Així, tira tira, arribem al gran moment de glòria: la publicació del seu disc debut "Satisfaction" (2003) que, per desgràcia, seria la seva única obra.

Junt a Grimalt i Sánchez, trobem a aquest disc a Ramon Grife (veu), Pedro González (teclats) i Rafa Bohórquez (bateria); només uns músics d'un alt, altíssim nivell tècnic i compositiu - com ells - haguessin pogut fer un disc com "Satisfaction". Tradicionalment, es fica dins el sac del "Hard Rock" aquest disc... Però, clar, poc té a veure amb les melodies poca-vergonyes de Def Leppard o la laca i maquillatge de Poison; la proposta de Skyline és, per dir-ho d'alguna forma, més madura. Hi ha una dosi important de Hard Rock i AOR, però també de Rock 70's, Funk i fins i tot Soul; agafen amb força i efectivitat el llegat dels primers Whitesnake, així com els aires dels Deep Purple més colorits, els de discs com "Stormbringer" (1974) o "Come and taste the band" (1975).

No fa molt es van dissoldre, però feia anys que la seva trajectòria era irregular, marcada per llargs períodes d'inactivitat. De fet, no era d'estranyar veure als seus components ficats a altres històries... Com Grimalt, exercint de guitarra amb els power-metalers alemanys Metalium, o González, que bé te'l podies trobar fent de teclista per Mama Kin o amb els desapareguts black-metalers Agorazheim, entre d'altres. En tot cas, queda la seva música en forma d'un disc completíssim i realment fresc que es situa a l'altura de la llegenda que representaven - i encara representen - Skyline.

DESCÀRREGA

Skyline - "Satisfaction" (2003)

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

La gran acumulació de cançons soltes a dins l'ordinador - parl d'anys i anys - ha donat lloc a aquest recopilatori de caràcter cassolà, improvisat i purament instructiu. Bàsicament, és un recull de formacions de Rock de tots els pals - des dels més clàssics als més indies - que, per desgràcia, tingueren una trajectòria curta. Bandes joves que, o bé no arribaren a sortir del local d'assaig o simplement donaren uns pocs concerts abans de separar-se. D'acord; hi ha moltes, moltíssimes bandes més, així que no descart, a un futur, tornar a fer una nova compilació. Però ara per ara, anem a fer memòria amb un primer volum que, ben segur, us aportarà una nova perspectiva del underground illenc i que, possiblement, us ajudi a descobrir algun diamant en brut.

1- Lack Of Blame: Banda de Punk-Rock activa entre el 2007-2008, que inclou membres de One For All y Apaga y Vamonos.

2- Vagina Off: Mítica gamberrada de finals dels 90'; un banda que, essencialment, practicava un Rock urbà potent i desefadat que queda ben reflectit amb aquest petit himne (al seu moment, sonà un munt; puc donar testimoni d'això!). La formació inclou a la baixista Silvia Podeur (Blind Panic, Golgotha, i avui a Toxic Army).

3- Red Ribbon: Boníssima banda de Indie-Rock de Manacor, amb una gran qualitat tant compositiva com tècnica que, perfectament els podia haver portat molt, molt lluny. Es van desfer i, avui en dia, segueixen donant canya baix el nom de Roig!.

4- Locus Versus: Ens anem, de nou, cap els darrers 90's amb aquesta banda de Power-Pop, amb la qual començaren la seva trajectòria musical els bessons Tejedor, Damián i Carlos (pilars de Casa Rusa).

5- Aura: Banda d'Indie-Rock nascuda a Muro, de les cendres de Sensual Pudding (gran banda, per cert!); a destacar-hi la presència de la guitarrista Marga Roca, avui ficada dins el món del Heavy-Rock amb formacions com Hadooken o Rómulo y Los Centurios.

6- Lazygun: Una banda de Palma, activa entre el 2006-2007, que es va nodrir del so de formacions com Oasis o Jet. No arribaren a tocar en directe, segons em consta.

7- Lizmilk: Aquesta banda de Rock 'n Roll a la anglosaxona va aparéixer devers el 2007... i no se ben bé què s'ha fet d'ells!

8- Beat Frog: Un d'aquests grups que es va quedar al local. Sorgiren devers el 2008, i tenien influències destacables com les de Led Zeppelin o Buenas Noches Rose.

9- Loise Lane: Una banda de Heavy-Rock aferradís i melòdic bastante consolidada dins l'escena de Palma. Aquesta cançó va aparéixer devers el 2000 com a single/demo.

10- Fake Smile: Banda de Rock/Garage de curta durada. Eren molt joves, verds en molts d'aspectes, però amb cançons com aquesta apuntaven maneres.

11- Boulevard Maria: Aquest grup de Power-Pop va aparéixer a Palma l'any 1994, i deixà alguns temes gravats devers l'any 1999. Els seus components van ser Toni Rebassa (guitarra, veu), Junior Ramírez (guitarra), Sr. Muñoz (baix), Joan Binimelis (bateria).

12- El Octavo Pasajero: Banda de Indie-Rock, amb tocs retro tipo The Charlatans i aires del Brit-Pop de Oasis. Enregistraren algunes demos i feren un bon grapat de concerts al seu moment, però no feren massa cosa més.

13- Drown: Banda de Rock acústic encapçalada per José Fructuoso (avui a J-56), amb un so molt càl·lid i americanot.

14- Flykiller Coffee: Rock instrumental amb tocs Progressius i textures pròpies del Post. Interessant experiment de curta durada, per desgràcia.

15- Proyecto Tatlin: Un dels primers exemples de Post-Rock/Metal a Mallorca? Només enregistraren de forma oficial un tema, molt bàsic i primitiu, però amb una sèrie d'elements interessants.

16- The Dirty Diggers: Un trio palmesà que devers el 2008 va fer un grapat de concerts. Entre Nirvana i els Pixies.

17- Stray Dog: Banda de Rock alternatiu a càrrec de quatre joves palmesans. No hi ha gaire informació sobre ells.

18- Daydream: Projecte de Rock alternatiu, molt guitarrer i potent, que encapçalà la vocalista/guitarrista Marga Roca abans de fundar Dirty Rice (no confondre amb els Dirty Rice de Marratxí) i començar la seva transició cap el Heavy.

19- Dog Dream: Grup de Pop-Rock amb elements propis del Rock alternatiu i Power-Pop. Encara segueixen actius, crec.

20- The Klient: Efimer quartet d'Indie-Pop/Rock encapçalat per vocalista femenina; estaven influenciats per grups com Radiohead o PJ Harvey.

21- Echolocation: Banda de Rock 'n Roll / Hard-Rock. Gairebé no hi ha informació sobre ells.

22- Tres Caladas: Grup que practicà un Rock macarra, de carrer, nodrit pel so de formacions com Barricada.

23- Punto de Partida. Efímera banda de Pop-Rock/Power-Pop que va aparéixer el 2006 de les cendres de No Somos Nadie. El seu líder i fundador fou Maurici Revilla (Canal 69, Vodkartinis). No arribaren a tocar en directe.

24- Blackheart: Riffs tipus The Clash i veus properes al Marilyn Manson més intimista? Aquesta banda enregistrà una demo cassolana i poca cosa més.

DESCÀRREGA

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

THE FULL METAL JACKETS - "From The Goddamn Rock" (2006)

The Full Metal Jackets és sinònim de Rock 'n Roll... però, també, sinònim d'una de les formacions més respectades de l'illa. Des del 2004 s'han patejat tots els escenaris de Mallorca, realitzant sortides esporàdiques a Madrid, Barcelona, Suïssa o Alemanya; parlem, doncs, d'una banda essencialment de directe - en el sentit de que és el seu punt fort - que, amb dedicació i ganes, s'ha sabut crear-se un lloc força destacable dins la nostra escena.

Ells són Juanma (guitarra, veu), Alex (baix) i Buffalo (bateria), tres individus totalment entregats a un projecte que ha donat tan bons fruits com "From The Goddamn Rock" (2006), un disc (maqueta, diuen ells) actualment descatalogat i que representa molt bé el so i esperit de The Full Metal Jackets. Com deia, ells mateixos són Rock 'n Roll, però a les seves cançons hi podem notar la influència tant de Zakk Wylde i els seus Black Label Society com els aires metàlics i americanots de Down o dels Crowbar més accessibles. I mentre esperam - impacients, tots s'ha de dir - un nou disc, aquest "From The Goddamn Rock" està de puta mare, però insistesc: anau-los a veure en directe, perquè aquesta gent tira d'esquenes!

DESCÀRREGA

The Full Metal Jackets - "From The Goddamn Rock" (2006)

LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

Una reliquia dels anys 90's, per cortesia d'en Pep! Per entendre la història de Los Grabes ens hem de remuntar a l'any 1991, quan un grup d'escolars, entre els quals es trobaven dos al·lotets anomenats Javi Moreno i David Martín, formaren una banda anomenada Los Caravana; en plena febre del Rockabilly i les modes dels anys 50's, Los Caravana es dedicaren a fer, sobretot, versions de clàssics de la primera fornada del Rock 'n Roll nord-americà.

Javi Moreno abandona la banda l'any '93, però quatre anys després (1997) es retroba amb els seus antics companys i forma aquest nou projecte, Los Grabes, amb la següent formació: Javier Moreno (veu, guitarra), David Martín (guitarra, veu), Manu García (baix, teclats, veu) i Quico Ros (batería, cors; anteriorment membre de Hora Local). La seva trajectòria fou ben curta; en poc més d'un any editaren el seu únic disc, "El arte de viajar despacio" (1997) i realitzaren un bon grapat de concerts destacables.

Els motius pels quals la banda es separa els ignor: el que sé és que tots els seus membres han seguit ben lligats a la música. David Martín es convertiria en el alma mater de Doctor Martín Clavo; Javi Moreno formaría part de Gehache per, actualment, encapçalar La Banda Magnética. Manu García també seria membre de Gehache, tot i que no sé què està fent ara mateix. Per la seva part, Quico Ros començaria una nova etapa musical amb Blue Meany.

DESCÀRREGA

LOS GRABES - "El misterioso encanto de viajar despacio" (1997)

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "En Cara B - 19-06-2011"

Just tret del forn... tant, que quasi crema. Novament, torn a pujar un dels meus adorats bootlegs; aquest cop, el concert que Doctor Martín Clavo van donar el passat diumenge a l'espai de Joan Cabot a IB3 Ràdio, "Cara B". A la collonuda formació actual de la banda, on hi trobem a David (veu, guitarra), Marc (baix) i Ginès (bateria), aquest cop s'hi incorpora Jordi Martínez (NeoTokyo, H1000VM) punyint el teclat i altres joguines d'experimentació sonora.

Heu vist a Doctor Martín Clavo en directe? Idò l'energia i intensitat de la banda queda capturada a aquest set tan autèntic on, si bé trobo a faltar alguns dels grans clàssics del grup, hi trobem una sèrie de novetats força interessants. L'excel·lent "Odisea Interplanetaria", per exemple. O aquest relaxat experiment de Post-Punk titulat "Secta de Cobardes". O "No Anam Enlloc", on herr döktor recupera la seva vessant més àcida i accelerada.

En definitiva, un directe que qualsevol entusiasta de Doctor Martín Clavo apreciarà, sigui per la gràcia de ser un directe a la ràdio, per les cançons noves o per la contribució de Jordi, que dona una nova dimensió a cançons, ja de per si, redones.

DESCÀRREGA

Discografia DMC

 Doctor Martín Clavo - "En Cara B - 19-06-2011"



LEYENDA NEGRA - "Leyenda Negra" (1994) - Demo

Aquesta és una nova aportació de Joan Toni Fuster, que ens presenta una desconeguda banda de la que pràcticament no hi ha cap informació. Una pena... però Toni, de la banda Gato Martín, m'envia un correu on dona llum a l'assumpte i a on podem conéixer la formació d'aquesta banda. Així doncs, atenció:

Jordi Maranges - Veu
(després a El Diablo en el Ojo, El Piano Ardiendo, Maranges Magic Trio)
Javi Ruiz - Guitarra
(posteriorment a Plan 9 i The Nash; actualment, a Trestrece)
Santi Jiménez - Baix
(després a Empleado del Mes i actualment Invasores de Marte)
Javi Navarro - Bateria
(després a Plan 9 i actualment inactiu).

Musicalment, Leyenda Negra es movien per un Rock cantat en castellà molt estàndard, però amb influències molt interessants d'altres estils com el Hard Rock. Com a mínim, curiós.

DESCÀRREGA

Leyenda Negra - "Leyenda Negra" (1994) - Cassette



ROMPIENDO CUERDAS - "Rompiendo Cuerdas" (1990)

Aquest disc arriba a Illa Sonora gràcies, de nou, a en Joan Toni Fuster. Rompiendo Cuerdas fou una banda de Rock originària de Sa Pobla que es formà a finals dels 80's i que, juntament als manacorins Murder In The Barn, eren - en paraules del propi Joan Toni - una alternativa musical si no t'agradava el Heavy dels 80's.

Però si Murder In The Barn es nodrien de The Scorchers i grups similars, Rompiendo Cuerdas feien el mateix amb grups dels 60's i 70's, com els Rolling Stones, Creedence Clearwater Revival o, fins i tot, Led Zeppelin. No conec massa la seva trajectòria o història: tan sols puc dir que editaren aquest "Rompiendo Cuerdas", un disc/EP de 6 cançons, l'any 1990, i que al llarg de la primera meitat dels 90's telonejarien a formacions com Immaculate Fools, Barracudas, Celtas Cortos, Los Secretos... Gaudiu del seu llegat.

DESCÀRREGA

Rompiendo Cuerdas - "Rompiendo Cuerdas" (1990)



TE CORRS - Discografia

...Just ahir varem decidir adéu; hem decidit posar punt i final a la maquinària de Te Corrs després d'un grapat de mesos d'improductivitat i de desmotivació general. Amem, cada un té els seus propis truis, responsabilitats i històries... Així que, amb un panorama així, hem optat per deixar-ho, mantinguent un record guapo de tot allò que ferem junts i, com no, el bon rollo que ens ha caracteritzat fins a dia d'avui. Així doncs, un petit auto-homenatge per noltros, un grup d'amics que s'ho varen passar lo millor que van poder.

Te Corrs neix com idea (repetesc: com idea) a l'estiu del 2004. Primer de tot ens varem dir Pèl de Conyo, però decidirem canviar-ho per un altre nom un poc més finet. Aleshores, en Toni N. (bateria) i jo mateix (guitarra) formàvem part de Sweet Grass, un grup de versions de clàssics de Free, Guns 'n Roses, Aerosmith, Bon Jovi... I no sé que putes ens va pegar, que una nit ens entrà la curolla de formar un grup més desenfadat, més divertit, més salvatge. Així que, juntament amb en Mateu (veu) varem muntar una espècie de projecte paral·lel on jugavem a ser uns nous Ossifar, sols que més rockers i infinitament més degenerats. Si; degeneració tal vegada sigui la paraula clau d'aquesta història. Total, que aleshores quedavem quan podíem i ens anava bé, així que tira a tira, i entre versions de Ramones i Ossifar, varem anar treient un repertori ajudats pels nostres amics Bacardi i Smirnoff. Ritmes molt bàsics i primitius; lletres porques i obscenes; tornades aferradisses; i actitud, sobretot molta actitud. No faltaren referents de la macarreria i la festa grossa a la hora de nodrir el nostre so: The Clash, Mötley Crüe, Sex Pistols, UK Subs, Hanoi Rocks, Hellacopters, The Black Halos, AC/DC, Slade... Havia dit els Ramones?

Insistesc: Te Corrs, a aquells moments, era com un passatemps. El grup, pròpiament dit, va néixer l'any 2006, quan s'incorporen tres bergants amb ganes de fer renou: Amado (veu), Toni R. (guitarra) i Guiem (baix, ex-Desastre, ex-Sis Pitos, etc). Aquell moment va ser la òstia. No hi havia cap vergonya ni una i feiem lo que voliem; assatjos intensos; concerts encara molt més intensos; excessos, anades d'olla, excentricitats, gateres... Un total i absolut desgavell. Enregistrarem primer una demo, "Porc 'n Roll", que no és més que un assaig enregistrat un poc a la puta, que varem passar a alguns dels nostres amics. Però a l'estiu/tardor del 2007 varem voler fer una espècie de disc. El resultat és "Sexe, Herbes Dolces i Rock 'n Roll", enregistrat al nostre local d'assaig a tota una sèrie de sessions caòtiques a més no poder.

Seguirem fent concerts, incorporant una posta en escena cada cop més currada. Disfresses, fum, bengales i, finalment, una gran polla de cartró pedra que amollava foc per la punta del capullo. Tot valia mentre ens ho passasim bé. Unes nits petavem garitos; d'altres, tocavem davant els cabrers, com aquell que diu, i gràcies. Cap el 2010 enregistrarem un EP a un estudi, i poc després en Toni N. deixa el grup. Entrà aleshores en Pope, procedent dels progressius Teix i del efimer experiment Pray For Mojo. Varem seguir fent bolos de tota mena fins que, a finals de l'estiu d'aquell any n'Amado, àvid de noves experiències musicals, decideix abandonar el vaixell. Després vingueren uns mesos de cavil·lar què feim i què no feim... i finalment, l'adéu.

Ens ha faltat algun concert d'acomiadament, però bé... Cada un de noltros segueix fent música com millor sap a altres bandes. El bon record i els amics que varem anar fent aquests anys, per sort, hi són.

DESCÀRREGA

Te Corrs - "Sexe, Herbes Dolces i Rock 'n Roll" (2008)

Te Corrs - "Te Corrs" (2010) - EP

LOS MALDITOS - Discografia (1990-2006)

Possiblement, el grup de la seva generació que millor ha envellit i, també, dels més complets que donà la dècada dels 90's; el seu llegat sona, encara ara, tan fresc com atractiu. Los Malditos varen anar vius, i en lloc de cercar fòrmules fàcils que els convertissin en un grup apte per a tots els públics agafaren, amb molt d'encert, elements d'altres estils com el Garage, el Punk dels 70's, el Rock & Roll clàssic... Un grup capaç de reivindicar a parts iguals a Motörhead i a The Velvet Underground, per força, no podia passar desapercebut, i més a aquella època. Però a més, Los Malditos reverenciaren també el llegat de The Saints, The Beatles, The Clash, The Who i, en general, el bon Rock anglosaxó fet entre els 60's i 70's.

El grup va sofrir un bon grapat de canvis de formació, però al capdavant sempre hi va ser - i hi ha estat - el guitarrista i vocalista Monserrat Santandreu, pilar i força motriu d'un projecte musical iniciat l'any 1987. Enregistraren el seu primer disc l'any 1991, després d'haver guanyat el VIII Concurs de Pop-Rock del Ajuntament de Palma, LP que rellançaren baix el títol de "Flores Muertas". A finals de 1994, Los Malditos presentaren el seu segon disc, "A Salvo de las Serpientes", un disc on s'apropen encara més al Rock clàssic en castellà de mites com a Burning. I uns pocs anys després, l'any 1999 editaren "Radio Anfetamina", un excel·lent disc que passà un tant desapercebut en comparació als seus predecesors.

Aquests tres discs, per tant, formen la seva recomenable discografia. No obstant, he inclós una compilació cassolana titulada "Canciones malditas" on es reuneixen cançons (principalment versions de Flamin' Groovies, Los Salvajes o Cerebros Exprimidos, entre d'altres), de que van veure la llum a distints recopilatoris al llarg dels anys 90 i el primer lustre del segle XXI.

DESCÀRREGA

Los Malditos - "Flores Muertas" (1991)

Los Malditos - "A salvo de las serpientes" (1994)

Los Malditos - "Radio Anfetamina" (1999)

Los Malditos - "Canciones Malditas" (1990-2006)

ZEBRA - Singles (1972-1975)

No hi ha cap tipus de discussió: el millor grup mallorquí entre 1970 i 1975 fou Zebra. Els darrers anys se'ls ha recordat dins les esferes del Rock progressiu pel seu únic disc, "Zebra" (1976), un àlbum cotitzadíssim a dia d'avui que, al seu moment, va rebre una freda acollida tant per part de la critica com del públic. No obstant això, abans de la publicació d'aquest LP hi ha vida; un total de 7 singles editats entre 1972 i 1975 i que recullen la curiosa evolució d'aquesta banda mallorquina, que tant podia nodrir-se del Rock progressiu com d'altres estils com el Folk-Rock, el Glam o el Pop en la seva màxima expressió. A diferència de "Zebra", que fou re-editat en format CD, aquests singles han estat oblidats per les companyies discogràfiques que els publicaren; no se si s'havia fet abans però, des d'Illa Sonora, us oferim tots els singles de Zebra reunits per primer cop.

Per ubicar-nos una mica millor: a finals de 1971 s'uneixen dos membres de Los Bravos, Miquel Vicens (baix) i el fantàstic vocalista anglès Andy Anderson (germà d'en Jon Anderson, de Yes), amb Manolo Marí i Vicenç Caldentey, bateria i guitarrista respectivament d'una altra formació mítica com Z-66, i un guitarrista rítmic, l'anglès David Wamsley (The Warriors). Au! Així tenim el primer super-grup de la història de Mallorca, fruït de la fusió de les dues bandes més populars de l'illa. Caldentey, però, deixa el grup al poc temps, i el seu substitut serà un jovenet procedent de Los Talayots que feia autèntiques virgueries a les sis cordes. El seu nom: Joan Bibiloni. Dit això, anem a fer un repàs a la trajectòria de Zebra; pas a pas; single a single.

This Is A Happy Song / It's All Been Dream (1972)

Publicat a setembre de 1972, és la primera referència discogràfica de Zebra i, molt possiblement, el millor material que publicaren en tota la seva trajectòria (així ho reconeix fins i tot el propi Bibiloni). Pocs grups mallorquins (pràcticament cap, de fet) havien arribat a uns límits d'inspiració, imaginació, risc i riquesa musical com la d'aquest quintet a aquest single. "This is a happy song" no engana: es tracta d'un tema a mig camí entre el Pop i el Rock que brolla alegria i bon rollo. Jo, personalment, em qued amb la cara B; "It's all been dream" és un tema un poc més anti-comercial, amb picades d'ullet al "Glass Onion" dels Beatles i a l'experimentació psicodèl·lica. Un inici prometedor, sense cap tipus de dubtes.

Carolina Girl / A Step In The Right Direction (1973)

Andy Anderson deixà el grup l'any 1972; la seva dona mor a un accident de trànsit i el músic decideix tornar a Anglaterra. Miquel Vicens també decideix abandonar Zebra. Aquí és quan el jove Bibiloni pega un cop de timó i es converteix en el nou vocalista de la banda; perquè, les coses com són... Joan Bibiloni, apart de tenir dits, també tenia unes bones cordes vocals. El rol del baixista serà assumit per Albert Candela. Aquest nou single de la banda demostra, novament, que una banda mediterrània podia sonar tan bé com una anglosaxona. "Carolina Girl" és una peça de Folk-Rock 100 % americà, que els allunya de la resta de grups mallorquins del moment. "A step in the right direction" és un tema lent amb algunes pinzellades progressives amb un tractament molt detallat i ambiciós.

Oh Daddy, Oh Mama / Escribeme Laura (1973)

Aquest disc un pas cap a la comercialitat, per dir-ho d'alguna forma. Els grups espanyols que més venien aleshores els que ho feien en castellà i, en el seu cas, la jugada - a nivell de vendes - els va sortir bé. "Oh daddy, oh mama" és una cançó de Pop-Rock de melodies simples i aferradisses, lletres fluixetes i els terribles cors femenins tan típics de la música tardo-franquisme. El vertarder interès, pens jo, està en la fantàstica cara B del single, "Escríbeme Laura", una peça de Rock & Roll amb el colorit i la vitalitat del Glam Rock anglès que tan de moda estava aleshores.

Hey Girl / To Dream On (1974)

Un dels seus singles més ben aconseguits, per dir-ho d'alguna forma. S'allunyen de fer hits comercials per fer aprofundir dins un so més, diguem, anglosaxó. "Hey Girl" és una cançó rotunda de Pop amb unes línees de baix acollonants. De nou, la sorpresa és la cara B: el Rock & Roll "To dream on" té la xuleria dels Rolling Stones i l'encant del David Bowie de l'era Ziggy Stardust. De nou, Zebra es situen a anys llum de les propostes musicals que es feien a la Mallorca d'aleshores.

Working 12 Years / Bad Bad Time (1974)

Nova demostració del savoir faire de la banda encapçalada per Bibiloni. "Working 12 years" és un tema de Folk-Rock americanot, on destaca la feina del propi Bibiloni a la guitarra i de Marí a la bateria. A la cara B ens trobem amb una versió del "Bad bad time" de The Roulettes, molt ben duita al seu terreny, però que tampoc passa per ser dels millors temes del catàleg de Zebra. 

Solo Aqui Pensando / La Vida Es Como La Vives (1974)

Una passa enrera que evidencia, pel meu gust, que Zebra sonaven molt millor quan cantaven en anglès que no pas en la llengua de Cervantes. Participaren amb aquest single a la XVI edició del Festival de Benidorm de 1974, amb la qual cosa comercialitzaren una mica més el seu so. "Solo aquí pensando" és una mescla molt barroca de Pop, Folk i Progressiu que encara té salvació... cosa que no té la festiva "La vida es como la vives", una cançó fluixa i prescindible.

I've Made My Mind / Bye Bye Baby (1975)

El darrer single abans del disc "Zebra". Aleshores, el grup tenia un nou membre, el teclista mallorquí Agustí Fernández. "I've made my mind", amb una clara influència del Reggae, formaria part del seu LP homònim. La cara B, "Bye bye baby", a mig camí entre el Pop i el Folk-Rock és un gran tema, molt ben construit i amb un ganxo melòdic considerable.

DESCÀRREGA

Descàrrega "Zebra" (1976)