THE REDSUNS - "The Redsuns" (2005)

Pel meu gust, dels millors discs que es van publicar a Mallorca la passada dècada: The Redsuns debutaven l'any 2005 amb un disc homònim a-co-llo-nant que, d'haver-ho publicat un grup anglès o nord-americà, haguès aconseguit moltíssima més repercusió. Tampoc em posaré a lamentar-me, però aquest és un disc molt ben parit, on hi trobem autèntics himnes com "Summer crisis", "No more BCN", "Russian trip", "Let the karaoke boys sing", "Inside you, breathing", "Heart wins over lost trains"... Ni un sol punt feble; ni una mala cançó; cap fisura ni una. 

Que Diego Águila (guitarra, veu), ex-component dels grandíssims Honey Langstrumpf, hi estigui al capdavant hi té molt a veure, però també els músics que participaren a aquesta gravació: Felip Palou (veu, guitarra), Llorenç Coll (baix) i Josep Verdera (bateria, ex-Poomse). Però, apart del component humà, és important destacar la seva fòrmula que, a la seva manera, refrescà el Rock alternatiu que es feia a Mallorca amb una barreja explossiva: riffs simples i incendiaris que et remeten a MC5, capes de distorsió made in The Jesus and Mary Chain que de vegades et porten al Shoegaze de My Bloody Valentine o els Ride més crus, i un toc modern comparable als primers Black Rebel Motorcycle Club. Joieta! I si tens ocasió de pillar-lo original, ni t'ho pensis: val molt la pena!

DESCÀRREGA

The Redsuns - "The Redsuns" (2005)

HENTELIGENS - Discografia (1995-1997)

La veritat és que és un goig poder atendre les peticions que fa la gent, sobretot quan és música que fa temps que cerquen. M''havien demanat material de Henteligens... doncs bé, aqui els teniu: dos magnífics discs, "Inside me" (1995) i "The power of manipulation" (1997). Sense ser uns grans innovadors, la seva música va enriquir notablement el panorama del Rock mallorquí, amb una proposta que mesclava d'una forma molt interessant l'Indie-Rock típicament 90's (Dinosaur Jr., Sebadoh), el Noise (Sonic Youth), el Power-Pop (Lemonheads), el Grunge (Nirvana) i el Shoegaze (Ride, Slowdive). 

Henteligens es van formar a mig camí entre Muro i Can Picafort, amb Jaume Bea (guitarra, veu) al capdavant. A "Inside me" l'acompanyaven, Javi Costitx (baix) i Toni Coco (baix); pel que respecta a les bateries, van ser gravades per ni més ni manco que tres músics diferents... Tobby Taylor, Toni Atenas i Miquel Pico. Al segon disc "The power of Manipulation", el line-up del grup el formava Jaume Bea (guitarra, veu), Jaume Gost (baix), Miquel Romàntic (bateria) i Miquel Pinty (guitarra, ex-Dirty Boots, Zinedines).

Han envellit aquests dos discs? No ho sabria dir; igual soc jo, que també em torno vell, però el cas és que avui els he escoltat després de molt de temps sense fer-ho i m'han semblat increiblement bons...

DESCÀRREGA

Henteligens - "Inside me" (1995)

Henteligens - "The power of Manipulation" (1997)

DOCTOR MARTÍN CLAVO - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

Els origens musicals de Doctor Martín Clavo són tan desconeguts com sorprenents. Desconeguts, perquè és com si el grup s'hagués "oblidat" - no sé si de forma intencionada o no - de que existeix aquest "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002). I sorprenents, perquè aquest disc té un so molt diferent al de "Mente de Perro" (2005) o "El dia en que salvamos la tierra" (2007), que, per altra banda, són indubtablement els discs més significatius del grup encapçalat per David Martín. Així doncs, què és aquest treball? Una obra menor ? Una raresa? Jo ho qualificaria d'un àlbum embrionari on Doctor Martín Clavo comença a forjar-se per acabar explotant amb l'essencial "Mente de Perro". Aleshores, el grup estava format per David (veu, guitara), Enrique Pérez (baix) i Josep Verdera (bateria); destacar, a més, que a alguns temes hi participa com a guitarrista la futura baixista de la banda, Omi González.

Han passat deu anys des de que fou publicat "Todo Superman tiene su kriptonita", i ara, escoltant-lo, un servidor se'n adona de que és un disc que ha envellit molt dignament... per no dir que m'encanta. El grup, aleshores, tenia una influència molt marcada del Noise-Pop/Rock i, a moments molt concrets, fins i tot de Shoegaze. Que no, que no; no és cap vacilada meva. El tractament de les guitarres i el baix, saturadíssims de fuzz, creen un mur de distorsió de diferents capes: el resultat és un so més proper a Sonic Youth que no pas al que podem escoltar a "Mente de Perro", "El día en que salvamos la tierra" o el darrer i flamant "Explosión en el laboratorio" (2012). Volien sonar així, realment? O la semblança és casual i circumstancial? Depèn. La varietat d'aquest disc fa que, de la mateixa forma, sigui difícilment classificable. Cançons - boníssimes, per cert - com "Kriptonita!" o "El habitante número 10" ens mostren la seva vessant més experimental, mentre que "El hombre que quiso volar", "Galerías Preciados", "Tú a Boston y yo a California" o "Pánico en el Estadio" són intensíssims exercicis d'un Rock 'n Roll garajero i d'aires Noise, amb certs paral·lelismes amb el primer disc de The Redsuns (posats a escollir un producte de la terra). Després, la versió del controvertit "El imperio contraataca" de Los Nikis, la pausada i melòdica "El porqué de las caras C" o "Las tribulaciones de un chino en Japón" connecten més amb el disc que vindria després, "Mente de Perro". 

Veieu el que us dic? "Todo Superman tiene su kriptonita" és un disc variadíssim i que té una gran virtut: no resulta cansat a cap moment. És d'aquests discs que podries escoltar perfectament tres vegades seguides i, quan acaba el darrer tema, penses: "I si li torn a pitjar al "play"? Insisteixo que no és el millor àlbum de Doctor Martín Clavo, però sí que puc assegurar que aquest disc debut té una sèrie de moments absolutament deliciosos, així com algunes cançons que, perfectament, podrien - i haurien - d'estar incloses dins d'un imaginari greatest hits de la banda.

DESCÀRREGA

Doctor Martín Clavo - "Todo Superman tiene su kriptonita" (2002)

MARFAN - Discografia

La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu que afecta principalment el sistema cardiovascular, els ulls i sistema osteo-muscular Es caracteritza per un augment inusual de la longitud dels membres, afectant una de cada 5.000-7.000 persones, la qual cosa la converteix en la malaltia rara més freqüent. Això diu la Wikipèdia. Rars, però poc freqüents, són Marfan, una banda illenca formada per Joan Toni Fuster (veu, teclats, ordinadors), Joan Jaume (baix) i VJ. Mateu Fco. Ambrós (sintetitzador).

Marfan, "una mena d'alter ego de Joan Toni Skarabat", debutà l'any 1997 amb una primeríssima maqueta titulada "La colonització dels ases cibernautes". Uns anys després, Joan Toni Fuster es centra en Joan Toni Skarabat, una excel·lent banda que, per desgràcia, no ha estat suficientment reivindicada, i que ens deixà dues joietes de Pop avanguardista i intel·ligent com "Deixalles en un món estàndard" (2002) i "...Ple d'ineptes, fracassats i altres espècies" (2005). L'any 2007, la banda es dissol, la qual cosa provoca un inesperat retorn de Marfan; s'enregistra, doncs, un àlbum debut, "Hologrames" (2007), on conflueixen les influències de Death In Vegas, Air, My Bloody Valentine o Amusement Parks on Fire. Es tracta d'un disc arriscat i provocador, tant a nivell musical com líric ("I se baixa ses bragues per un ianqui motorista, perquè està molt bonot i li fa tenir orgasmes. Què s'ha pensat aquesta, que a Mallorca no hi ha marbres?", canten a "Colonització"). Una mescla tan ben feta de Rock, Electrònica i Shoegaze no pot passar desapercebuda, i més si està cantada en la nostra llengua, cosa que li dona un punt extra d'originalitat i personalitat.

El 2008, Joan Toni Skarabat es transforma primer en Moments Shoegaze i, després, en L’Équilibriste, però l'activitat de Marfan continua. L'any 2009 presentaren via Myspace dos EP's: el primer, "Simbiosi", on parlen obertament del distanciament social que provoquen les drogues ("Sé que quan tanquis sa porta te fotràs a plorar, és un gest tan miserable que me tens acostumat. Ja no vull mesclar es meus sentiments tan febles, amb persones com tu"), i el segon, "Capicua", de caire més obscur i atmosfèric. "Esper que aquestes cançons - diuen - serveixin per entendre l’ansietat creativa i particular de Marfan, la necessitat de fer propostes alternatives a les actuals i de poder fabricar la música que t’agrada escoltar". Si no els heu escoltat, animau-vos a descobrir el seu pecul·liar univers amb cançons que us portaran cap a llocs on mai havieu estat abans.

DESCÀRREGA

Marfan - "Hologrames" (2007)

Marfan - "Simbiosi" (2009) - EP

Marfan - "Capicua" (2009) - EP



MOMENTS SHOEGAZE - "L'Équilibriste" (2007) - EP

Quina llàstima haver descobert tan infinitament tard aquesta petita joia! Joan Toni Fuster ens presenta aquest increïble EP de cinc cançons, anomenat "L'Équilibriste", únic testimoni i herència de Moments Shoegaze, una mena d'embrió del que després coneixeriem com L'Équilibriste.

A diferència de la proposta de L'Équilibriste, més orientada cap el Pop-Rock de caire independent, Moments Shoegaze, per obvi i reiteratiu que sembli, és una incursió en tota regla cap el Shoegaze de principis dels 90's, especialment cap la vessant etèria i atmosfèrica que practicaven My Bloody Valentine: murs de distorsió, veus melancòliques i melodíes captivadores. De fet, escoltant-ho un arriba a detectar certes similituts - estructures, melodies, idees - que, en el bon sentit de la paraula, el conecten amb l'essencial "Loveless" (1991).

Una pena, i grossa, que no editassin res més. Afortunadament, Albert Riutort i Joan Toni Fuster, abans a Joan Toni Skarabat, han seguit explotant amb habilitat el seu talent amb L'Équilibriste, banda que, si no record malament, està preparant el seu segon disc.

DESCÀRREGA

Moments Shoegaze - "L'Équilibriste" (2007) - EP



HONEY LANGSTRUMPF - Discografia (1993-1996)

El Shoegaze ens ha deixat les suficients alegries com per no tan sols conformar-nos amb els gegants My Bloody Valentine. Parlo d'altres formacions no tan conegudes o reivindicades, tal vegada amb menys distorsió i més melodia, però amb un material acollonant, com els grans Ride, els Slowdive (escoltau el "Souvlaki", per l'amor de Déu!) o els influients Pale Saints. A Mallorca, només un grup d'aleshores va agafar el testimoni d'aquest tipus de so: estic parlant de Honey Langstrumpf.

Diego Aguila (veu, guitarra), Julio Mulet (veu, baix) i Enrique Fernández (bateria) encapçalaven aquest projecte iniciat a novembre de 1992 baix el nom de Honey, i que venia a formar part de la primeríssima escena indie mallorquina juntament amb els Dirty Boots (després coneguts com Frankenbooties) o els prometedors Sexy Sadie. A mig camí entre el Dream Pop i el Shoegaze, Honey Langstrumpf va enriquir també el seu so incorporant elements típics del Pop independent britànic, tipus The Blue Tones, o recursos propis de la Psicodèlia dels 60's/70's.

Després d'una primera maqueta, el 1993 enregistren amb Toni Noguera (Los Valendas) el seu primer EP, "Perverse Gift", que suposarà el seu debut amb el segell madrileny Elephant i, també, l'inici d'un bon grapat de concerts per la península. 1995 seria el seu any gran. debutaren amb el CD/LP "Honey Langstrumpf", una joia realment difícil de trobar que fou molt ben rebuda per la crítica d'aleshores. També editaren un single ("Stoned Joy") i realitzaren un videoclip - l'únic de la seva carrera - de la cançó "Committed", a més d'actuar a la primeríssima edició del Festival de Benicàssim, el FIB. Però després d'una sèrie de canvis de formació, per motius que mai he arribat a aclarir, Honey Langstrumpf decideix separar-se l'any 1996, acomiadant-se amb un nou EP ("Cloverleaves") i participant a un tribut a Joy Division on hi aparegueren algunes de les bandes més importants del seu moment (Los Planetas, Sr. Chinarro, El Niño Gusano o Mercromina).

Bàsicament el que he fet és recopilar tot el que enregistraren, exceptuant la primera maqueta de 1992 i "Taste of Cindy", una versió de The Jesus & Mary Chain que van ficar a un tribut francès l'any 1996. Si algú vol contribuir a la causa, ja sabeu que tenim un correu obert a qualsevol suggeriment, correció i ajuda.

DESCÀRREGA

Honey Langstrumpf (1993-1996)