lunes, 6 de junio de 2011

ESTEPES - "Estepes" (1988)

Després d'uns dies de total desconnexió - i mai millor dit - tornem a l'activitat amb una autèntica raresa de la nostra música: els llosetins Estepes. Aquest material ve de mans de Joan Toni Fuster, que ha fet una sèrie d'interesantíssimes aportacions que aniré posant a Illa Sonora al llarg d'aquesta setmana. En tot cas, un fort agraïment, no sols per haver rescatat aquestes gravacions, sinó també haver-les digitalitzades directament des d'un format cassette.

Estepes idò... I qui són aquests tipos? Doncs jo mateix no us puc dir massa coses. Ni els conec ni tampoc els vaig conèixer a la seva època; tampoc apareix res a publicacions com "Cabello de Ángel" de Fernando Merino i, ni molt manco, existeix informació d'ells a la xarxa. Res, un misteri dels grossos. L'arxiu no disposa de tracklist  ni tampoc de la portada o el títol; la data tampoc és segura. Per tant, si algú coneix a algún antic component de la banda o sap més informació, agraïria que m'enviés un correu per tal de donar un poc de llum a la història d'aquesta banda. Així doncs, deixaré que sigui el propi Joan Toni el que ens conti un poc el que recorda d'Estepes: "Només sé que són de Lloseta, on els vaig arribar a veure en directe. No sé dates, però jo els vaig conéixer amb 14 anys... així que sobre 1990. No sé com va caure a ses meves mans, però Estepes tenien un LP publicat, del qual no he trobat res en absolut per sa xarxa. Només dir-te que són una banda d'un frikisme absolut. La seva música me sona a escoltes, a Dylan, a mod i a música religiosa-cristiana, amb melodies aferradisses. Ahir ho escoltava en es cotxo i es meu nin li encantava. Ses lletres tornen a ser actuals (això vol dir que totes ses èpoques anem sofrint es mateixos problemes, però per duplicat). Des primer grups mallorquins que canten en català, quasi exclussivament, abans de posar-se de moda. Jo encara no havia sentit ni els Ocults. Raresa total, gravat de cinta, però s'entèn clar". 

Actualització - Març de 2011

Tot el que envoltava a Estepes, per mi, era un absolut misteri, fins que un dels seus components, Kiko Coll, es posà en contacte amb mi per donar un poc més de llum a la història d'aquesta banda llosetina. A la fi, hem aclarit els títols de les cançons - amb versions en català de Neil Young i Bob Dylan incloses - així com l'artwork... i el més important: a partir d'ara, podrem gaudir de més informació sobre ells.
 
"Estepes va néixer a Lloseta (Mallorca), més o manco, als voltants de 1979, quan en Joan Mir i en Kiko Coll, moguts per una forta inquietud musical, començaren les primeres composicions i concerts per la zona. El duet sempre es va saber envoltar d’amics i músics per donar-li al grup un so “pop-rock” que per aquella època va tenir una molt bona acceptació. 

No va ser fins l’any 1988 quan varen enregistrar el primer treball. Un treball que es va gravar als estudis Maller de Palma, en suport “cassette” i amb so analògic, com no podia ser d’altra manera per aquells anys. La producció i els arranjaments no van ser del tot encertats, ja que sense dubte, no mostraven el so real dels directes.... malgrat això, el treball va tenir una bona acceptació. 

L’any 1992 i quan estaven al seu nivell més alt de popularitat, el grup ho deixà córrer. Aproximadament l’any 1998 el grup retornà, i al cap de dos anys (2001) editen un CD amb Blau-Discmedi en el que es nota la evolució i la maduresa de les seves noves cançons. El gener del 2004 varen fer el darrer concert al teatre de Lloseta. Va ser un concert acústic (guitarra, baix i violí) i molt intimista, on el duet llosetí va fer un recull dels temes de la primera i de la segona època i que indubtablement sonar a l’acomiadament definitiu".

Estepes - "LP" (1988)



9 comentarios:

  1. Els Estepes varen ser teloners de Celtas Cortos a Lloseta quan esteien a lo més alt. Meam si conseguim que qualque membre de la banda digui qualque cosa.

    ResponderEliminar
  2. QUINA EMOCIÓ TORNAR A ESCOLTAR AQUESTES CANÇONS D'ESTEPES. NO LES VAIG ESCOLTAR NI RES, UFF! QUANTS DE RECORDS. GRÀCIES PER A PENJAR-LES A N'AQUESTA PÀGINA. JO TAMBÉ VAIG TENIR LA SORT DE SENTIR-LOS EN DIRECTE. UNA ABRAÇADA

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. juan toni jo crec que no tens ni puta idea de lo que dius es un grup com tots es qui ha y ademes esta molt be, y si el teu fill lia agrada es que tens un fill inteligent no te pareix en res.

      Eliminar
    2. Hola, perdona si has considerat les meves paraules com una falta de respecte, la meva intenció en cap moment era faltar-te al respecte , però una vegada llegit i rellegit l’article un altre cop, segueixo pensant el mateix i que el buit d’informació i d’errors sobre el grup que anomeneu si són una seriosa falta de respecte i de coneixement musical. Però te contaré que la paraula fríkies no m’agrada gens tal vegada serà perquè són uns dels grups pioneres en cantar amb la llengua pròpia (el casette el vàren gravar a l’any 1984, no hi havia cap grup ni cantant que cantàsin en mallorquí) d’aquesta terra, i això és, des de el meu punt de vista, valentia i bon gust...a més a més d’equivocar les dates amb les modes ja que els frikies llavors ni siquiera eren projecte , però això sí, amb respecte sempre. Bona nit i que visquin els Estepes.
      Nota: si voleu més informació del grup podeu contactar amb mi ja que un del fundadors del grup és íntim amic meu. No tenc cap dubte que tal vagada no vàren tenir el suport que es merexien perquè es vàren adelantar un grapat d’any a la moda del “Rock en català”.
      Josep Florit i Capó

      Eliminar
  3. Hola Anónimo; no crec que sigui justificable faltar el respecte. En Joan Toni simplement ha donat les seves impressions sobre un grup... i que jo sàpiga, tothom està en el seu dret de dir què li sembla un grup, un estil o un disc. Amb respecte sempre, clar. Salut.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Illa sonora...així t'agrada més? rectificar és de savis

      Eliminar
  4. Hola Joan Toni! som sa filla d'un dels components d'Estepes i estic encantada de veure com hi ha persones que s'interessen pel grup del meu pare, ja sigui per bò o per dolent.
    Tenc una pregunta per vostè: No t'han dit mai que ses noves generacions venen trepitjant fort? Així dons crec que has de replantetjar-te tant l'opinió del teu fill, com la meva o com la de moltes persones que no han tengut l'omportunitat de poder transmetrer-la o manifestarla de la mateixa manera que ho hem fet tu i jo, com una opinió la qual recull un ventall d'idees que van més enllà de limitar-se a dir que es tracte d'un grup friki i punt.

    Abans de fer una valoració tan objectiva i radical com fa vostè sobre part de l'obra del grup Estepes, perque cal dir que aquestes cansons no recullen tota la seva discografia, sinó que tan sols la primera part, cal ubicar-se una mica en el context on es trobaven, els recursos als quals podien obtar(arrenjaments i bases musicals fetes amb sintetitzadors) i les ideologies existents en un moment on la llengua catalana estava en una completa subordinació per part de la llengua castellana. Així dons crec que amb opinions tan poc evolucionistes i conservadores fetes per algú que es limita a escolar musica superficialment i criticar-la sense cap coneixement sobre el grup és de molt mal gust, inapropiat i totalment fora de lloc.

    Està clar que cada persona pot tenir la seva opinió completament diferent a la d'un altre sobre qualsevol tema i de fet això és el que dona vida al nostre dia a dia, la diversitat d'idees, però com diu el comentari de ''illa sonora'', tot i que no anava dirigit per voste, el respecte cap a l'altre individu és el més important i de fet és la clau perque no te'l perdin a tu. Considerar el grup del meu pare com un problema més que sofreix la música, no trobo la millor manera de referise a un grup ni a ningú, perque al igual que no t'agrada que et comparin amb una persona poc intel·lgent, com es diu a un comentari, a ningú li agrada ser considerat un problema. Però com també es diu: Rectificar és de savis.

    També dir que si voleu opinar de manera més objectiva sobre Estepes escolteu el disc tret al 2000, on s'hi pot veure el so real del grup.

    ResponderEliminar
  5. Hola, som en Kiko Coll un dels fundadors i integrants del grup juntament amb en Joan Mir (veu).M’he sorprès gratament quan he vist que heu penjat aquest treball que vàrem fer a mitjans dels anys 80’s. (ja ha plogut un poc de llavors ençà....!). Vull agrair a ILLA SONORA que l’hagui desenterrat, llevat sa pols, digitalitzat i penjat a la xarxa; ha estat com obrir una finestra un dia solejat i deixar córrer l’aire, i també, aprofitar per donar les gracies a la gent que ha deixat carinyosament el seu comentari. Encara que en aquella època era complicat fer pop-rock en català, sobre tot a nivell producció, difusió i enregistraments, estic molt emocionat i orgullós que la nostra música hagui format part de la banda sonora d’alguns dels adolescents i joves d’aquella època. L’únic que preteníem era expressar la nostra creativitat, emocions i vivències a través de la música.... i sobre tot fer-ho de la manera més honesta amb noltros mateixos.....AMB SA NOSTRA LLENGO..... malgrat que sabíem que llavors no era ni molt manco “comercialment avantatjós”.
    Salut i una abraçada musical a tots....

    ResponderEliminar
  6. Hola, la meva germana i jo ho escoltavem de jovenets. El problema és que m'he descarregat el disc i resulta que hi ha cançons repetides i no hi són totes. Es pot arreglar? Ho agrairia moltissim.

    ResponderEliminar