De mans de Joan Toni Fuster, rescatem aquest petit clàssic dels anys 90's. Menys coneguts en comparació a altres bandes contemporànies com Ocults o Fora des Sembrat, La Fosca és una banda de culte que formà part d'aquella reduïda generació de grups mallorquins de Pop-Rock que utilitzà com a llengua vehicular el català.
La seva trajectòria fou frenètica: es formaren a principis de 1990 i van deixar-ho aproximadament l'any 1994. En aquest marc temporal de gairebé quatre anys enregistraren tres discs: "La Carn Humida", "Domini Fosc" i el que avui rescatem, "Eeèxode". Pere Janer, provinent d'una família de reconeguda tradició literària (no cal dir els seus noms), capitanetjà amb carisma i enginy La Fosca, per on també hi pasaren el seu germà Tomeu Janer (bateria a Fora des Sembrat), Joaquim Domènech (posteriorment a Cap·pela) o un jove Joan Miquel Oliver (després a Antònia Font).
Trescant per la xarxa he trobat aquest fragment de text - dels pocs que hi ha sobre la banda - a aquest blog i que ens ajuda a fer-nos una idea de què va ser La Fosca i què és el que va representar al seu moment:
Eren molts. Teclats, guitarra, bateria, baix, flauta i dues veus. Abans s’hi afegia un violí. I no, no se molestaven. Tots eren importants i necessaris. Musicalment eren foscs. Pere té una veu greu dolça que condicionava molt aquest tret, i ser tants i amb arrajaments per tanta gent, més l’època de la que parlam (principis dels ’90), feia que el resultat fos espés, però no pesat. I vàren tenir èpoques. Record a Ramon Trias (el teclista que jo vaig conéixer, perque abans havia estat Joaquim Domènech) en l’època de les bombolletes del "Screamadelica" de Primal Scream, i del "Blue lines" de Massive Attack intentant convéncer als altres que allò havien d’aplicar. I ho aplicaven. Sempre eren ells. També record quan aparesqué Joan Miquel Oliver, joveníssim, bon guitarrista com pocs he conegut, que venia d’un guitarrisme pinkfloienc simfònic que també aplicaren"
La Fosca - "Eeèxode" (1993)
No hay comentarios:
Publicar un comentario