NO CHILDREN - Discografia (1999-2010)

Per desgràcia, avui és un bon dia per parlar de No Children. Com molts ja sabreu, el passat desembre anunciaren la seva dissolució; així, Mallorca perd al seu gran referent del Hardcore Melòdic, la banda que un dia encapçalà un nou moviment a l'illa i darrera la qual hi vingueren un bon grapat de grups, com One Foot, Painful, Shäking All Over, Take It Easy, One Armed Drummer, Acme Copyright, Thrash Out, Main Line 10 i un bon grapat més que em venen al cap. I deia que és un bon dia perquè just avui Víctor M. Conejo, del Diario de Mallorca, ha publicat un més que recomenable article/entrevista sobre No Children - llegiu-lo aquí - amb entrevista al seu baixista Edy Pons i vàries impressions a càrrec de Xisco (Ërror, Net Weight), Toni Melis (One Foot, Dead Men Alive) o el que ara mateix escriu aquestes línees. 

Per això, posats a fer memòria, hem llevat la pols al llegat d'aquest quartet de S'Arenal que acumula fites tan destacables com fer una gira ni més ni manco que pels Estats Units. Formats devers l'any '97, debutaren amb un EP autoeditat, "Katherine J. Cocks" (1999), que causà una gran sensació a dintre de la nostra escena; haríem d'esperar uns anys més - concretament el 2003 - per conèixer el seu disc debut, "Never Look Back", que juntament amb "Reality" (2005) constitueix el gruix discogràfic més important de la seva trajectòria. Els dos discs van ser editats per Blau / Discmedi i, malgrat no m'agradi publicar discs del seu catàleg per tal de respectar al màxim la seva feina, s'ha de dir que es poden trobar - i de fa molt de temps - disponibles a un bon grapat de blogs dedicats al món del Punk i el Hardcore. Més recent, "Souls of Fire" (2010) marca un controvertit canvi clar en el so del grup; el Hardcore Melòdic i les tonades aferradisses van quedar enrere per mostrar a una banda més madura i ambiciosa, clarament influenciada per altres estils com el Metalcore o el Screamo. I com a afegits, he inclós un grapat de cançons inèdites pels més fans: el tema "I hate pets", la primera mescla de "Addict", una versió en directe de "The countdown" del 2002 o el tema que van incloure al recopilatori de Sonic Temple.

No Children, per tant, passa a la història, però dona lloc a nous projectes... com és el cas de Gravity, una banda formada per Dani, Dimas i Edy, juntament amb Tato (Believe The Lie) i Pep Mulet (Dead Men Alive, L.A.) amb els que seguiran el rumb marcat per "Souls Of Fire".

DESCÀRREGA

No Children - "Katherine J. Cocks" (1999) - EP

No Children - "Never Look Back" (2003)

No Children - "Reality" (2005)

No Children - "Souls On Fire" (2010)

VVAA - "Vacaciones de verano... Vol. 1" (2001)

Si a la passada dècada hi ha un recopilatori mític, aquest és el "Vacaciones de Verano... Vol. 1" (2001), la primeríssima referència de Síndrome Records, un segell independent creat i gestionat per alguns dels components de Síndrome de Abstinencia.

L'idea era noble i valent: juntar 27 grups de l'escena underground mallorquina a un sol disc, independentment de la vessant de Rock que practiquessin: així, hi trobem grups de Punk, Ska, Metal i, molt especialment, de Hardcore. De totes formes, el gran interès que té "Vacaciones de Verano" és que 18 dels 27 temes són totalment inèdits, alguns d'ells enregistrats expressament per l'ocasió. Un luxe, eh? Per això, només a aquest disc podrem trobar algunes rareses de llegendes del Hardcore illenc com Oi! The Arrase, Mallorkaös, Bad Taste, Último Preso, 113 Pasajeros del Concorde... A més de material d'altres grups com Net Weight, Guadaña o els mateixos Síndrome de Abstinencia. Després, hi trobem les cançons de formacions efímeres que aportaren el seu granet d'arena per a la causa, com Ala de Mosca, Mal Trago, Eskroto i un llarg etcètera.

La gran qualitat d'aquesta compilació és que dona molt de si, fins el punt de poder trobar-hi material molt curiós, com una versió alternativa del clàssic "Dime que hice ayer" de La Gran Orquesta Republicana. O "La mosca", una cançó que enregistraren els aleshores desconeguts Mostros. O "Invulnerable", a càrrec d'uns joves Pride que, amb canvis de formació per enmig, es transformarien en Wildlife i, actualment, en Darknology. Uns pocs anys després, Síndrome Records edità el segon volum d'aquest recopilatori, amb bona part de les bandes incloses al primer i d'altres com El Grupete, Shaking All Over, Estierkol, Roña o Toc de Queda, entre d'altres.

DESCÀRREGA

VVAA - "Vacaciones de verano... Vol. 1" (2001)

CEREMONEY - "The CMY EP" (2011) - EP

Això és un no aturar! Vaja any carregat de sorpreses i alegries; quina quantitat de demos, EP's i àlbums ens està deixant aquest productiu 2011... com aquest nou EP de Ceremoney, una banda que ha sonat als dos darrers programes d'Illa Sonora, a BN Mallorca, i que poc a poc estan guanyant-se un nom dins l'escena indie mallorquina amb una proposta força convincent.

No negaré que el primer cop que els vaig veure en directe, no m'agradaren gaire... però clar, feia poc que tocaven. Ara la cosa sona sèria i important: Diego López (veu, guitarra), Víctor Núñez (baix, veu) i Álex Sancho (guitarra, teclats i programacions; motor del projecte Rosemary's Babe) han sabut canalitzar de forma òptima les seves influències, sense sonar com un enèsim refrit de Joy Division. Ceremoney ha sabut crear una proposta intel·ligent, alhora que atractiva, on una base hereva del Post-Punk més melòdic es barreja amb elements propis del so Manchester tipus Happy Mondays o l'Electrònica d'autor. Tot plegat sona convincent, com si es tractés d'una banda del sud d'Anglaterra i no pas de la Mediterrània.

"The CMY EP" (2011) queda estructurat en 6 talls, un dels quals ("Re-Gallow") va aparéixer a una primitiva demo, "The Gallow", publicada on-line mesos enrere. Aquests nous temes, produïts per Miguel Puigserver 'Puter' (Satellites) sonaran frescs i addictius per tots aquells seguidors del Indie Pop-Rock anglosaxó. A més, m'he pres la llibertat d'afegir un bonus track: una versió en directe de "The Gallow", apareguda al magnífic recopilatori del programa "Cara B" (IB3), de Joan Cabot.

Ceremoney han donat una passa decidida amb el seu EP i es converteixen en una de les bandes revelació del 2011, i en un grup a tenir present pel proper 2012.

DESCÀRREGA

Ceremoney - "The CMY EP" (2011) - EP



CRUDOS - Discografia (1992-1996)

"Hubo un tiempo en que Los Crudos eran la mejor banda de rock de la isla". Això no ho dic jo, sinó el presentador i periodista Joan Cabot, una afirmació que comparteix un bon grapat de gent i que no fa més que demostrar que el llegat d'aquest quartet és un tresor musical que manté, per igual, la seva frescor i vigència. "Hi ha grups de principis dels 90's que sonen com a caducats, però amb Los Crudos n'hi ha encara per vint anys més. Impressionants", subratlla Joan Toni Fuster.

Molt bé, idò ara tractarem de contar-vos la història d'aquesta banda, sorgida a la Mallorca de principis dels 90's. Els protagonistes són Toni (guitarra, veu), Joan (guitarra), Jaume (baix, cors) i Ginès (bateria), quatre joves que començaren fent un Punk/Hardcore molt personal, amb trets comparables als Meat Puppets, The Jesus Lizard o, en paraules de Joan Toni, als primers Nirvana o formacions posteriors com Mother Tongue o Atom Rhumba.

En dos anys editaren ni més ni manco que tres maquetes: "Des-Grabaciones", enregistrada l'octubre de 1992, té la curiositat d'incloure una versió del "Communication Breakdown" de Led Zeppelin amb Jaume Triay (Cerebros Exprimidos) a la veu. A febrer del '93 graven "4 Crudas Pistas", seguida per "+ 4 Pistas", enregistrada a febrer de 1994. Aleshores, Crudos (o Los Crudos, com els hi vulguis dir) ja havien contribuit ana cançó ("Shit is raining") a un EP editat pel fanzine La Parturienta i a on també hi participaren Demonio Sánchez, Digital Terror i els Hentelligents.

Seguim: l'any '94 treuen l'acollonant EP "Shelter", amb quatre cançons que marquen una evolució clara, que els situa com un dels grups més prometedors de la seva generació. Només un any després, amb el recent nascut segell Malafama, editen un single 7" amb la cançó "Fuckin' Up My Brain". I per aquesta època, més o manco, detectam un canvi de formació: surt Jaume i entra Xisco per tocar el baix. Aquesta formació seria l'encarregada d'enregistrar l'únic disc de Crudos que, per dir-ho d'alguna forma, seria el seu testament final. "La Teoria de Paulov" (1996) és un treball més personal, experimental i madur que, d'alguna manera, poc té a veure amb el so dels seus inicis: més atmòsfera i menys distorsió; més samplers i efectes; menys cruesa. Ben rebut pel públic indie però no massa pels punks, "La Teoria de Paulov" esdevindrà un disc de culte, posseïdor d'uns trets i característiques que el fan avui, quinze anys després de haver-se publicat, perfectament vigent, fresc i impactant.

Després, la banda es desfà i vindrien els díes de glòria de NeoTokyo, Canníbales, Doctor Martín Clavo... però això és una altra història. De moment, rescatam aquestes maravelles en forma de gravacions, gràcies a la grandíssima aportació que han fet Ginès i Joan Toni: als dos, moltes gràcies!

DESCÀRREGA

Crudos - Demos i Maquetes
"Des-Grabaciones" (1992)
"4 Crudas Pistas" (1993)
"+ 4 Crudas Pistas" (1994)

Crudos - "La Parturienta EP" (1993) - EP

Crudos - "Shelter" (1994) - EP

Crudos - "Fuckin' Up My Brain" (1995) - Single



Crudos - "La teoria de Paulov" (1996)

VVAA - "Bosnia Vive" (1997)

NOVA PASTORAL - "Nova Pastoral" (2005) - EP

Poca cosa puc dir d'aquest duo tan estrany, tan pecul·liar. Nova Pastoral van sorgir aproximadament devers l'any 2004, i el formaven dos universitaris d'indentitats anònimes: Trimalción (baix, sintetitzadors, samplers), que anteriorment havia gravat material baix el nom de Trimalción y las Gemelas Subnormales, i un percussionista anomenat Trigresse.

Fanàtics de Joy Division, Suicide, Psychic TV, Skinny Puppy o Throbbling Gristle, Nova Pastoral desenvolupà al llarg de la seva curta trajectòria un so vertaderament estrany i irreal, a mig camí entre el Post-Punk, l'Electrònica o el Gòtic. Els caracteritzava, també, una actitud extremadament anti-comercial; es negaren a promocionar la seva música en directe o, fins i tot, obrir un Myspace on donar a conéixer les seves cançons.

M'ha costat sang i suor convèncer a Trimalción, una persona extremadament gelosa de la seva música, per posar a l'abast dels visitants d'Illa Sonora l'únic EP de Nova Pastoral. "Quant menys es sàpiga de nosaltres, qui som o què ferem, millor. Mai he entés a Nova Pastoral com una simple banda de música, sinó com una forma de vida", escriu el seu enigmàtic protagonista.

DESCÀRREGA

Nova Pastoral - "Nova Pastoral" (2005) - EP

DEZANATTA - "Demo '09" (2009)

Ja sabeu de la conexió tan efectiva que hi ha entre Argentina i Mallorca, i si no, cercau a aquest mateix blog entrades com la de Phogo, Mostros o Los Fletchers. Aquesta vegada, la banda la formen tres argentins residents al Port d'Andratx: Emilio Ivars (guitarra, veu), membre a Argentina de grups com Sir Acrux i Correcaminos; Nahuel López (baix, veu), també membre de les bandes argentines Flip, Árbol i Loquero; Benjamín Hennes (bateria), conegut per haver tocat i recorregut mig mon amb la banda alemanya de Hardcore Settle The Score.

Comparteixen amb Phogo el fet de practicar una malaltissa mescladissa d'estils que el converteix en un producte inclassificable difícilment apte per a tots els públics. El seu so, més guitarrer en comparació al de la banda encapçalada per l'ex-Fun People Gato i Careca, mescla el Punk/Hardcore amb el Reggae, el Ska i la Psicodèlia, donant com a resultat un so frenètic i desquiciant. Actualment es troben finalitzant la gravació del seu primer disc, a Barcelona... Un disc que promet donar molt de què parlar. Recordeu el seu nom: Dezanatta.

DESCÀRREGA

Dezanatta - "Demo '09" (2009) - Demo

MAC - "En dissabte" (1980) - 7"

Post-Punk a Mallorca? A principis dels 80? I en català? Doncs sí. Els responsables d'aquesta fita musical van ser Mac, un quintet de Manacor format l'any 1979 per Christian Völker (veu), Joan Sureda (guitarra), Esteve Huguet (guitarra), Guillem Pou (baix) i Antoni Nicolau (bateria), posteriorment substituït per Rafel Perelló.

Sorgits de les cendres dels efímers Los Pillastres (gran nom!), aquest grup de curta trajectòria va aconseguir el seu major èxit quan va guanyar el I Concurs de Pop-Rock de la ràdio La Voz de Baleares, amb col·laboració de la discoteca Don Jaime. El premi va ser l'enregistrament d'aquestes dues cançons als estudis de Miquel Aller; dues cançons avançades al seu temps i que els connectaven amb la música que s'estava fent a Londres que no pas a Madrid o Barcelona. Les influències de The Clash o The Fall han fet que la seva música no hagi envellit, sinó que segueixi sonant tan fresca i arrogant com ho feia a principis dels 80's. Vull destacar, a més, el detall, l'important detall de haver cantat en català a uns moments en els quals pràcticament tots els grups o artistes ho feien en castellà o l'anglès.

Mac van durar poquet, així mateix. Huguet i Nicolau, abans de la seva aventura amb Plàstics no! i Ocults, esdevindrien els pioners del Tecno-Pop illenc amb Peppone, mentre que Pou formaria Guia de Ocio. Ignor què va fer després Christian Völker, però des de fa uns anys és vocalista de Ramonicos, banda tribut als Ramones. L'escena manacorina és tota una caixa de sorpreses, ja ho crec!

DESCÀRREGA

Mac - "En dissabte" (1980) - 7"