OLIVA TRENCADA - "Perletes acústiques" (2012)

El bon sabor de boca que ens deixà "Perleta Negra" (2011) encara dura. Tot i haver passat un bon grapat de mesos des de que fou publicat, m'alegra poder comprovar que diferents programes de ràdio - d'aquí i de fora - se'n preocupen, i mimen aquest disc-llibre dels Oliva Trencada. El resultat d'això és una compilació, 100% casolana, amb el qual reviure els grans moments radiofònics que ens ha donat Pep Toni Ferrer aquests darrers mesos a programes com "Bufet Lliure", "Catsons" i, molt especialment, "Hoy empieza todo" de Radio3. Moments, insisteixo, impagables.... i no només perquè Pep Toni sigui un interlocutor imprevisible fins a la més absoluta genialitat, sinó per les versions unplugged d'alguns dels millors talls del disc que, a aquests programes, hem pogut escoltar: "Em fa mal speed", "Jimbo de la notxe" o "Xoriguer Mayday". I per donar-li un poc més d'emoció a la cosa, que sempre va bé, tenim un tema inèdit - "Doctor en Vilafranca" - i un bonus track que, malgrat d'acústic no té res, val la pena escoltar: la versió dels "Alpinistes Samurais" d'Antònia Font.

Si ja ho deia, en Joan Cabot, fa molt poquet: que no es pot molar més que Oliva Trencada.

DESCÀRREGA

Oliva Trencada - "Perletes acústiques" (2012)

PEP LAGUARDA & TAPINERIA - "Brossa d'ahir" (1977)

Tenia dubtes de si "Brossa d'ahir" encaixaria dins d'aquest blog... però, clar, ho pens fredament i no puc lligar-lo a cap altre espai que no sigui Deià, on fou enregistrat fa 35 anys. Daevid Allen, el productor d'aquest disc, afirmava convinçut que a aquest poble de la Serra s'hi concentren energies còsmiques com a conseqüència de la seva morfologia quasi-piramidal. Cert que la cervellera del senyor Allen funciona - per dir-ho d'una forma elegant - diferent a la resta dels humans, però no es pot negar que Deià té alguna cosa diferent; una mena d'atmosfera on s'hi mescla l'encant, la màgia i el misteri a parts iguals.

Mirant en retrospectiva, fa 35 anys el valencià Pep Laguarda no deixava de ser un dels molts cantautors que intentaven seguir, amb major o menor fortuna, les passes de Pau Riba. Arribà a Mallorca, acompanyat per un grapat de músics (els Tapineria) per marxar a Deià, darrer reducte del hippisme a l'illa, i enregistrar al mític The Banana Moon Observatory aquest genial "Brossa d'ahir". El propi Pep contava a una entrevista que arribaren allà adalt i, quan els van veure amb aquelles guitarres espanyoles tan fetes pols, van haver de telefonar al propi Joan Bibiloni per que els deixés els seus instruments. Començà, doncs, una gravació que degenerà en un autèntic desgavell però que, miraculosament, va donar com a resultat un disc antològic on, junt a Laguarda i els Tapineria, s'hi junten Pau Riba, Pepe Milán (Euterpe), Joan Bibiloni i un grapat de músics més. "L'any 1977 - escriu Jordi Bianciotto - mentre el Punk agita els carrers de Londres, Laguarda, el penúltim hippie, agafa inconscientment alguna cosa d'aquella contestació antitecnicista, tot i que es decanta per observar la Mediterrània i imaginar postes de sol aromàtiques, subtilment rebels, oficiades a un entorn de comuna feliç. Molta harmonia domèstica, herbes que es fumen i una lluna de forma naïf com a testimoni. Les sis llargues cançons d'aquest disc transmeten l'estat balsàmic de saber viure; son instantànies màgiques, engronxades pel mateix temps, d'una forma meridional de veure el món".

La mescla de Folk lisèrgic i cançó mediterrània fan d'aquest un disc de gran bellesa que no ha perdut gens del seu encant al llarg d'aquests 35 anys. 

DESCÀRREGA

 Pep Laguarda & Tapineria - "Brossa d'ahir" (1977)

ES REBOSTER - Discografia

Són una tracalada grossa de gent, i venen des de Santa Margalida: Margalida Pericàs (veu), Pere Antoni Pericàs (veu), Joana Abrines (guitarra), Pere Estelrich (guitarra), Joan Garau (baix), Esther Muntaner (teclat), Miquel Amengual (bateria), Albert Sierra (percusions), Pep Garau (trompeta), Lluis Garcia (trompeta), Vicenç Moltó (trombó) i finalment Guillem Pons (saxo). Gens malament, no? Junts, formen Es Reboster, una banda sorgida al pla de Mallorca fa exactament 10 anys i que ara es troba preparant el que serà el seu tercer disc. Per tant, feim una retrospectiva a la seva música per tornar a escoltar els seus dos anteriors treballs, amb un interessant afegit com és la seva primera maqueta.

Es Reboster és una banda essencialment de directe, al igual que els companys dels Grollers de Sa Factoria; no obstant, la qualitat de discs com "Sono Qui!" (2006) o el més recent "Wow" (2009) no passa desapercebuda. Plantegen, bàsicament, una barreja força estudiada de Ska, Reggae, música mediterrània, Punk-Rock i Rock català, rematant-ho finalment amb textes intel·ligents, compromesos i revindicatius. Música amb actitud, en definitiva... però alhora festiva, agermanada amb la de Ska-P, Obrint Pas o Banda Bassotti. Que comenci la festa, idò!

DESCÀRREGA

Es Reboster - "Sa Maqueta" (2002)

Es Reboster - "Sono Qui!" (2006)

Es Reboster - "Wow" (2009)

MARIA DEL MAR BONET - "Si vens prest" (1969) - Single

Crec que sobren les presentacions a l'hora de parlar de na Maria del Mar Bonet. O agrada molt o no agrada gens, així de simple; la seva figura, a més, és de les més mediàtiques dins la cançó d'autor en català, així que d'una forma o una altra, qui més, qui manco, té una idea de qui és ella i quin tipus de música fa. El cas és que avui rescatem el material més rar i curiós que hagi publicat mai la que Terenci Moix anomenà un dia 'Sultana de la Mediterrània'.

Perquè dic això de rar i curiós? Perquè a aquest single de dues cançons, la palmesana s'allunyà dels patrons més ortodoxes de la Nova Cançó - catalana, mallorquina; tant és - i de la música purament mediterrània per acostar-se a altres estils com el Folk psicodèl·lic. No ens enganem: gran part de culpa la tenen el pianista Jordi Sabatés i el guitarrista Toti Soler, dos músics enormes, dels millors que hagui donat la música catalana en tota la seva història. Tant Sabatés com Soler formàven part del grup de Rock Progressiu Om, una increible banda que, aleshores, completaven Romà Escales (flabiol) i Josep Polo (bateria).

Aquests mítics Om van ser el grup d'acompanyament de Pau Riba per enregistrar el mític "Diòptria" (1970); no obstant, com podeu comprovar van donar les seves primeres passes amb Maria del Mar Bonet i el seu "Si vens prest" és anterior. No ho negaré: és un producte rar, on sorprèn la mescla de Nova Cançó - amb l'inconfundible veu de Maria del Mar - amb els aires experimentals i psicodèl·lics que aporten Om i els seus orgues Hammond, distorsions, etc. A destacar, especialment, la sorprenent cara B en forma de "Jo em daria a qui em volgués", que ens mostra una de les vessants menys conegudes de la cantautora.

DESCÀRREGA

Maria del Mar Bonet - "Si vens prest" (1969) - Single



CRANC PELUT - "Històries per no dormir" (2011)

Us contaré una breu anècdota que, malgrat no és gran cosa, pot servir d'introducció. La primera vegada que vaig sentir el nom Cranc Pelut va ser a una reunió de músics celebrada a la Misericòrdia, a Palma, l'any 2008: record que jo, com molta gent, badarem un bons ulls davant aquell nom tan genial, d'una banda totalment desconeguda pels presents. Idò aquesta banda, formada aquell mateix any, presenta ara el seu primer disc: "Històries per no dormir" (2011).

Darrera de Cranc Pelut s'amaga el cantautor Jaume Reus, que es fa acompanyar per altres músics com Joel Baño, Joan Fiol, Pau Belenguer i Tristán López. Des d'aleshores, aquest quintet ha realitzat prop d'una trentena de concerts, tant a Mallorca com a Catalunya; gràcies als seus shows, d'una posada en escena "enèrgica i festiva", s'han guanyat una reputació força destacable dins el panorama underground illenc. Havia intentat escriure unes poques línees sobre la seva música, però la descripció que ells mateixos han posat al seu Myspace és tan il·lustrativa com insuperable. Diu així: "Fusiona, de forma sòlida i fresca, diversos estils de música moderna propers al funk, el rock, el groove o el reggae, combinat amb una posada en escena enèrgica i festiva. Les lletres són una altra característica diferenciadora de la banda: una mescla de fantasia i ironia, que no solament empra el català com a llengua vehicular sinó també com a instrument musical per si mateix, aprofitant-ne la riquesa poètica. Bocins d’història, rondalles, anècdotes personals i situacions imaginàries - passat i contemporaneïtat, serveixen d’inspiració a l’hora d’explicar una visió molt particular de la nostra realitat més directa".

Imagineu, doncs, un so 100 % estiuenc i mediterrani; una música d'arrels, impregnada per un fort esperit rural, però també d'aires canalles, bohemis i sobretot molt divertits. La pròpia banda ha posat en descàrrega gratuïta el seu disc debut, i això no pot passar desapercebut: preparau-vos, doncs, per escoltar al Cranc Pelut i les seves petites històries, relats que fan olor a verbena, a suor, a ginet, a nits d'aquestes que no acaben...

DESCÀRREGA

 Cranc Pelut - "Històries per no dormir" (2011)

GUILLEM D'EFAK - Discografia

Quin goig tornar de vacances ("vacances"; ja m'enteneu) i trobar-me amb una bona tracalada de missatges i correus de gent que segueix el blog; a tots vosaltres, moltes gràcies a tots per les paraules, ànims i suggeriments!

Tornem a la (des)càrrega amb una aportació que, essencialment, ens ha fet Vicent Sánchez i Ortells des de València. Agraïts a ell, avui ens toca parlar de Guillem Fullana i Hada d'Efak (1929-1995), més conegut com Guillem d'Efak. Aquest manacorí de pell negra no tan sols aconseguí nombrosos èxits dins el camp de la literatura, l'interpretació o el món empresarial (fou fundador de la mítica Cova del Drac, a Barcelona, on es gestà el moviment de la Nova Cançó), sinó també a la música, on destacà considerablement per la singularitat de la seva música, pel to profund, sugerent i solemne de la seva veu, pel contrast d'unes arrels a mig camí entre Nova Guinea i Manacor. "Yo soc barranquer, manacorí i mallorquí, per aquest ordre", explicava a la que, molt possiblement, fou la seva darrera entrevistaa. "He estat el mallorquí més feliç que ha existit, perquè a la meva infància, ser negre a Mallorca era una pura delícia. Les manacorines em compraven dolços i m'acariciaven. Ser negre a Mallorca era una singularitat, no un problema".

Començà la seva trajectòria musical i tothom, fins i tot els cercles de música clàssica o la premsa més reaccionària del règim franquista, li tiraren floretes i lloances de tota mena. Així, al calor d'un fenomen emergent com la Nova Cançó catalana, Guillem d'Efak i les seves cançons començaren a destacar, fugint d'un prototip de cantautor que havien establit Raimon o Francesc Pi de la Serra. Els 60's foren l'època de glòria i apogeu d'Efak... al manco musicalment. El que avui ens presenta l'amic Vicent és el seu llegat fonamental: 8 referències discogràfiques - portades i lletres incloses - que marquen la evolució del artista, a mig camí entre la cançó d'autor, el Blues, el Jazz i els aires mediterranis.

Conclouré l'entrada d'avui destacant unes frases del propi Guillem a la que, repeteixo, molt possiblement fou la seva darrera entrevista: "Estar malalt és una putada. En qualsevol cas, té la seva part positiva, i és que estant malalt aprens a donar-li a cada cosa la seva vertadera importància. La vostra escala de valors, la de la gent sana, es troba totalment trastocada. Amb la meva malaltia no he perdut ni la fam ni el desitg de follar, faltaria més. Els problemes els cream nosaltres mateixos. Patint-los i superant-los ens sentim vius, i lo important és aprendre a viure amb els problemes que ens dona la vida".

DESCÀRREGA

Guillem d'Efak - "Veu de Mallorca" (1964) - EP

Guillem d'Efak - "Blues" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Vell riu nostre" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "Com Ahir" (1965) - EP

Guillem d'Efak - "El dimoni Cucarell" (1966) - Single

Guillem d'Efak - "Plou i fa sol" (1966) - EP

Guillem d'Efak - "Guillem d'Efak" (1967) - EP

Guillem d'Efak - "Cançó per les dones" (1968) - EP

TOMEU QUETGLES - Discografia

Nascut a l'any '71, Tomeu Quetgles és d'aquests corredors de fons de la música illenca que, per desgràcia, no ha tingut la repercusió o pes mediàtic que mereixia. Qui sap, tal vegada ni la vol, ni la necessita. El cas és que Quetgles actualment presenta el seu sisè treball, "Cants Aborígens" (2011), nou disc d'un cantautor de fermes conviccions, actiu des de 1996, que ha volgut compartir la seva discografia - sencera, a més - de forma totalment gratuïta mitjançant la seva pròpia pàgina web.

Què hi trobem al catàleg de Tomeu Quetgles? Doncs bàsicament cançó d'autor, compromesa, arriscada i especialment sensibilitzada en les qüestions d'identitat cultural, nacional i lingüística. En altres paraules, poesia "en català de Palma i amb olor de hippie inconformista". Parlem, doncs, d'un llegat eclèctic que va des del Folk mediterrani d'aires mariners i bohemis al Reggae-Rock urbà i combatiu. En definitiva, un d'aquests artistes que mantenen un lligam honest i sincer amb la música que toquen.

DESCÀRREGA

Tomeu (Quetgles) - "Endorfines" (1997) - Demo / Cassette

Tomeu Quetgles - "El món encara es mou" (2001) - EP/Demo

Tomeu Quetgles Grup - "Mediterrània" (2001)

Tomeu Quetgles Grup - "Llum" (2003)

Tomeu Quetgles - "Sortirà el sol" (2007)

 

SAL DE COCÓ - "56 De Decembre" (2004)

Corren bons temps per la música en català, així que aquesta és una oportunitat immillorable per descobrir (o redescobrir) aquesta banda marratxinera que ha estat oblidada massa aviat. La banda la formaren els germans Munar, Toni (veu) i Josep (guitarra solista), acompanyats per Pere Duran (guitarra), Miquel Cabot (baix), Joan Planès (percussions).

Creas a principis de la passada dècada, Sal de Cocó van tenir una rebre una forta embranzida quan guanyaren el 1er Certàmen de Cançó de Vilafranca; així enregistraren el seu primer disc, "56 de desembre" (2004), un curiós títol que fa referència a les dates en les quals guanyaren el concurs (el 5 i el 6 de desembre del 2002)). La seva trajectòria fou meteòrica: passaren a ser apadrinats per Tomeu Janer (Fora des Sembrat), que actuà com tant com productor com mànager. Al disc hi trobem també col·laboracions de luxe, com les de Joan Masdéu (dels catalans Whiskyn's) o Pep Suasi (Fora des Sembrat). "56 de Desembre" és un disc insòlitament madur que sembla donar l'esquena a l'anomenat Rock català i tot allò que representa. Al contrari, el so de Sal de Cocó és més introspectiu, senzill i càlid; música íntegrament acústica i d'aires mediterranis que, d'ençà, no ha perdut gens de frescor.

El grup desapareix aproximadament l'any 2005-2006. Desconec què és el que van fer la resta, però el seu membre més actiu, des d'aleshores, ha estat Pedro Duràn, que apart de formar part del grup de versions Ossifar Rivaival, ha estat membre de Bandbols i, en una línea més mainstream, part dels grups Princesas, Niña Candela i Gatos de Bastet.

DESCÀRREGA

 Sal de Cocó - "56 De Decembre" (2004)