A=Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

Record que fa uns anys em vaig sorprendre al escoltar un grup de Grindcore japonès que afirmava composar cançons mitjançant complexes fórmules matemàtiques: el seu nom, de fet, era una mena d'equació... i com que jo soc de lletres, m'he acabat oblidant per complet del seu nom. Potser m'acabi passant amb A-Gc^2, un nou projecte darrera del qual s'hi amaga un jove estudiant de Física. "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012) és la primera mostra de la seva música; una barreja inclassificable d'estils (Ska, Death Metal, Electrònica...) que té, com a nexe comú, el món de la Física. Avís que és difícil de digerir, però aquesta proposta tan arriscada aconsegueix meritòriament dos objectius: ser imprevisible i, alhora, original.

DESCÀRREGA

A-Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

VACABOU - "Alfalfa & Omega" (2012)

Mea culpa: jo mai he seguit amb massa atenció la trajectòria de Vacabou, però d'alguna forma aquest disc m'ha cridat l'atenció d'una forma suficientment important com per haver de tornar escoltar els dos àlbums previs de Joan Feliu i Pascale Saravelli, "Vacabou" (2003) i "12 Songs inside" (2007). "Alfalfa & Omega", que realment vindria a ser una mena de compilació de cançons "perdudes", és tan interessant que perd aquest caràcter annecdòtic - al manco, a priori - per mostrar-nos una nova perspectiva del duo mallorquí. I enganxa, de veres que sí. Joan Cabot ens deixa a 40putes una acurada descripció del contingut d'aquest recomenable treball:

"El disc és més una col·lecció de cançons recuperades del calaix de projectes inacabats que no pas un àlbum en el sentit habitual, ja que molts d’aquests temes no varen ser pensats per a un disc en concret sinó que sorgeixen en diferents èpoques (...) "Alfalfa & beta" és un disc replè de petits defectes, detalls inesperats i accidents, i ho dic com una cosa bona.  Al cap i la fi la perfecció és xorca i el que ens agrada de la música que ens agrada és precisament tot allò que defuig l’ordre, el que s’escapa a la raó. Si estimes algú, estimes també els seus defectes i no només les seves virtuts. I "Alfalfa & Beta" és deliciosament imperfecte. És dispers i irregular. És humà. Una gran notícia" (llegeix la crítica completa).

DESCÀRREGA

Vacabou - "Alfalfa & Omega" (2012)

ENSAIMADA SIDERAL - Antologia (2008-2010)

Outsiders n'hi ha per tot... i el camp de la música electrònica no és una excepció. Donant l'esquena als garitos de moda i a les noves tendències del gènere, ens trobem amb aquest enigmàtic projecte de nom graciós, Ensaimada Sideral, que comparteix forma i esperit amb altres efímers projectes illencs, com Nova Pastoral o Trimalción y las Gemelas Subnormales. M'ha passat aquesta gravació en Jonatan Uría, abans a Montaman i ara a MacCarthy, un altre outsider en tota regla i, a més, col·laborador a dues de les pistes. No apte per totes les orelles, però, tot i així, és un document força curiós.

DESCÀRREGA

 Ensaimada Sideral - Antologia (2008-2011)

H1000VM - "Interventor "(2011)

El interventor és H1000VM, i H1000VM és Jordi Martínez. Tres rols diferents que, de forma insòlita, s'entrecreuen a un dels moments més memorables - amarg, però memorable - d'aquests darrers anys a la ràdio mallorquina: el programa Bufet Lliure, un espai de referència dins la programació d'Ona Mallorca, deia adéu... però un adéu valent, enginyós i àcid.

Es tracta d'un quart d'hora, aproximadament, però rematadament intens i emotiu: a aquells que ho varem viure en directe, se'ns encollia el coret al sentir en Celestí acomiadant-se de la seva audiència, mentre l'interventor-1000VM configurava, lentament, un programa que ens va fer viure grans, grandíssims horabaixes.

DESCÀRREGA

H1000VM - "Interventor "(2011)

ROSEMARY'S BABE - "Solipsism" (2012)

Nova entrega - la segona - de l'arriscat projecte encapçalat per Alexandre Sancho. Component dels prometedors Ceremoney, aquest nou disc o EP de Rosemary's Babe (no sé ben bé com definir-lo) presenta un conjunt de noves idees i sons que marquen una passa endavant respecte a "Scarecrow" (2008). Voldria fer una descripció un poc més acurada del contingut d'aquest "Solipsism", però la nota que adjunta Alexandre - estudiant de Musicologia, per cert - ajudarà a l'oient a introduïr-se dins d'aquest estrany univers paral·lel en el que sembla viure Rosemary's Babe.

La mejor manera de soñar es hacerlo despierto, con las manos abiertas. Interpretando el sub-consciente uno podrá entender que su dimensión mental sólo se puede explicar cómo un todo. El conocimiento y la experimentación llevan a entender a uno que ese sub-consciente forma un círculo y un triángulo con el grado consciente e inconsciente de la psique y la mente.

Durante estos dos últimos años con experiencias imposibles, de evolución y elevación espiritual he estado trabajando en las profundiades del SER para alcanzar la explicación holista que me ayude a sentirme cercano a la realidad, que me ayude a ser escuchado por vosotros, los demás. Los conocimientos que he adquirido a nivel estético de cualquier realidad son una proyección telepática de cada uno de vosotros formandome a mí y a vosotros y a la vez cuando vibrais en amarillo, azul, blanco o rojo. Toda virtud está representada por la función personal y que siempre debe verse abocada por un trabajo empírico.

Mis investigaciones me han llevado al nivel de auto-conciencia elevado que es alcanzado por todos los seres del Universo en algún momento de su existencia en el tiempo. No importa el estado de la materia, el espíritu o la mente pues las 3 forman el todo y funcionan para el todo. Al establecer esta teoría neo-moderna de una realidad individual y a la vez Universal, debemos entender que no deja de ser la propia manifestación del Universo intentandose organizar captando un orden común a nivel científico.

Lo qué aporto con este regalo que me haceis y yo os hago, mi primer disco, es la llave de la meditación, la sintonización con el YO interior. Recojo varios de los temas que compuse entre 2009 y 2011 intentando dar una visión totalitaria mezclando clasicismo y experimentación musical. Mi posición siempre ha sido de replantear las formulas actuales obsoletas por nuevas de profundas y naturales forzando a abrir los ojos a todos los que estamos creciendo. Cada uno que lea detenidamente, las palabras que son determinantes y sustantivos. Al escuchar la música, otro gallo cantará. Espero que capteis el halo de compromiso, respeto y gratitud que espero transmitir.

Todos tenemos una función en la vida y debemos abrir nuestros ojos a las cosas que nos hacen únicos. Muchos pensareis que por ser diferentes debeis sentiros menos "sujetos" mas sólo habeis olvidado cual es vuestro origen, que somos libres por naturaleza sin olvidar que creer en vivir es crear en verdad. Tu juegas un papel protagonista en la vida que es un drama universal. El Universo te ama aunque tu desconozcas porque o no entiendas cómo.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Solipsism" (2012)

CEREMONEY - "The CMY EP" (2011) - EP

Això és un no aturar! Vaja any carregat de sorpreses i alegries; quina quantitat de demos, EP's i àlbums ens està deixant aquest productiu 2011... com aquest nou EP de Ceremoney, una banda que ha sonat als dos darrers programes d'Illa Sonora, a BN Mallorca, i que poc a poc estan guanyant-se un nom dins l'escena indie mallorquina amb una proposta força convincent.

No negaré que el primer cop que els vaig veure en directe, no m'agradaren gaire... però clar, feia poc que tocaven. Ara la cosa sona sèria i important: Diego López (veu, guitarra), Víctor Núñez (baix, veu) i Álex Sancho (guitarra, teclats i programacions; motor del projecte Rosemary's Babe) han sabut canalitzar de forma òptima les seves influències, sense sonar com un enèsim refrit de Joy Division. Ceremoney ha sabut crear una proposta intel·ligent, alhora que atractiva, on una base hereva del Post-Punk més melòdic es barreja amb elements propis del so Manchester tipus Happy Mondays o l'Electrònica d'autor. Tot plegat sona convincent, com si es tractés d'una banda del sud d'Anglaterra i no pas de la Mediterrània.

"The CMY EP" (2011) queda estructurat en 6 talls, un dels quals ("Re-Gallow") va aparéixer a una primitiva demo, "The Gallow", publicada on-line mesos enrere. Aquests nous temes, produïts per Miguel Puigserver 'Puter' (Satellites) sonaran frescs i addictius per tots aquells seguidors del Indie Pop-Rock anglosaxó. A més, m'he pres la llibertat d'afegir un bonus track: una versió en directe de "The Gallow", apareguda al magnífic recopilatori del programa "Cara B" (IB3), de Joan Cabot.

Ceremoney han donat una passa decidida amb el seu EP i es converteixen en una de les bandes revelació del 2011, i en un grup a tenir present pel proper 2012.

DESCÀRREGA

Ceremoney - "The CMY EP" (2011) - EP



LUNAR LESLIE - "Adult Groove" (2011)

A que no havieu sentit parlar de Lunar Leslie? Tranquils; Paco Casasola ens presenta aquest curiós i originalíssim projecte musical format per ell mateix junt al nordamericà Tyler Cornfield. Ho anomen projecte i no banda perquè, ara per ara, aquest duo treballa a distància mitjançant Internet; d'aquesta forma composen, treballen i arreglen unes cançons que, en forma del disc/demo "Adult Groove", han estat enregistrades al hogar del propi Paco, a Palma. 

Amb Lunar Leslie em passa el mateix que amb formacions com Nova Pastoral; són tan inclassificables, tan genuïnes i úniques, que no els podem incloure dins una etiqueta concreta, sinó que n'hauriem de crear una de nova expressament per ells. Són una mena de capoladora sonora on es mescla el Rock més experimental, el Pop, l'Electrònica, o fins i tot el Pop dels anys 50's, per donar pas a una proposta no apta per a tots els públics però que demostra que, darrera del disc, hi ha una bona feina de composició. Intentem obrir la ment i deixem, doncs, que Paco ens conti en primera persona la curiosa història de Lunar Leslie: 

"Tyler P. Cornfield, a pesar de su 21 añitos, ya cultiva una triple vertiente artística (músico folk, rapero freestyle y escritor creativo) con mucho talento.Vive en San Francisco (donde estudia Escritura creativa y Español). Con el pseudónimo de Wes Leslie publicó un EP en 2010, "Wes Leslie ends meat", en el que lo compone, canta y toca todo. Paco Casasola Luna, algo mayor que Tyler (28 años), también es ecléctico y multiinstrumentista y ha participado en proyectos de lo más diverso (casi siempre solitarios, sólo ha tenido bandas "efímeras"). Últimamente está muy interesado en los sonidos imperfectos de los instrumentos de juguete, los objetos golpeados y también por los sintetizadores originales, rudimentarios. Como lo intenta tocar todo, pero no canta, compone músicas instrumentales a la espera de encontrar la voz ideal para sus canciones.

Hace un año ambos vivíamos en Madrid. Yo tocaba la armónica con un ampli sonando blues algunos domingos en el Rastro. Uno de ellos, Tyler se me acercó y me dijo si podía "rapear" conmigo. Un rato más tarde ambos improvisábamos un par de canciones e incluso atrajimos la atención de algún viandante. Tras ello nos vimos unas cuantas veces y compusimos una canción a medias, pero luego nuestros destinos se separaron: Palma, para mí; Madrid y viaje por Europa para Tyler, antes de volver a San Francisco. El contacto y los acordes continuaron vía mail, hasta componer un puñado de canciones. No sabemos si seguiremos haciendo más temas juntos, pero nos gusta la idea de mantener un dúo "telemático", en el que uno compone una melodía, el otro se la devuelve con una línea de bajo y el otro le pone letra, etc."

DESCÀRREGA

Lunar Leslie - "Adult Groove" (2011)

PANDILLA BASURA - "Reactor 4" (2011) - Demo

TR-808 TR -707, TB-303, SH 101... Però què cony fa a Mallorca una banda passejant-se amb capses  de ritme i sintetitzadors dels anys 80? Què pensaveu, que el revival dels 80's tan sols es limitava a treure del fons de l'armari velles camisetes, imitar les cabelleres d'en Morrisey o ballar entre espasmes a lo Ian Curtis al garito de moda? Idò no. Acaba d'aparèixer un nou grup mallorquí... i quan dic "acaba d'aparèixer" vull dir que just fa tres mesos que s'ha format. Ells són Pandilla Basura, un grup a mig camí entre la Electrònica i el New Wave, però que té els ulls posats en els anys 80's, i més concretament en bandes com Joy Division, Devo, Kraftwerk o Gary Numan.

No negaré que estic un poc verd en aquesta vessant musical, però la proposta de Óscar, Kike Franco, Mark Franco és suficientment interessant com per no deixar-la de banda. Aquí hi ha bones idees i, sobretot, de fer música... així que endavant i sort!

PD: A falta de portada... Fotos de Pandilla Basura, a càrrec de Moi Lottie.

DESCÀRREGA

Pandilla Basura - "Reactor 4" (2011) - Demo



MARFAN - Discografia

La síndrome de Marfan és una malaltia rara del teixit connectiu que afecta principalment el sistema cardiovascular, els ulls i sistema osteo-muscular Es caracteritza per un augment inusual de la longitud dels membres, afectant una de cada 5.000-7.000 persones, la qual cosa la converteix en la malaltia rara més freqüent. Això diu la Wikipèdia. Rars, però poc freqüents, són Marfan, una banda illenca formada per Joan Toni Fuster (veu, teclats, ordinadors), Joan Jaume (baix) i VJ. Mateu Fco. Ambrós (sintetitzador).

Marfan, "una mena d'alter ego de Joan Toni Skarabat", debutà l'any 1997 amb una primeríssima maqueta titulada "La colonització dels ases cibernautes". Uns anys després, Joan Toni Fuster es centra en Joan Toni Skarabat, una excel·lent banda que, per desgràcia, no ha estat suficientment reivindicada, i que ens deixà dues joietes de Pop avanguardista i intel·ligent com "Deixalles en un món estàndard" (2002) i "...Ple d'ineptes, fracassats i altres espècies" (2005). L'any 2007, la banda es dissol, la qual cosa provoca un inesperat retorn de Marfan; s'enregistra, doncs, un àlbum debut, "Hologrames" (2007), on conflueixen les influències de Death In Vegas, Air, My Bloody Valentine o Amusement Parks on Fire. Es tracta d'un disc arriscat i provocador, tant a nivell musical com líric ("I se baixa ses bragues per un ianqui motorista, perquè està molt bonot i li fa tenir orgasmes. Què s'ha pensat aquesta, que a Mallorca no hi ha marbres?", canten a "Colonització"). Una mescla tan ben feta de Rock, Electrònica i Shoegaze no pot passar desapercebuda, i més si està cantada en la nostra llengua, cosa que li dona un punt extra d'originalitat i personalitat.

El 2008, Joan Toni Skarabat es transforma primer en Moments Shoegaze i, després, en L’Équilibriste, però l'activitat de Marfan continua. L'any 2009 presentaren via Myspace dos EP's: el primer, "Simbiosi", on parlen obertament del distanciament social que provoquen les drogues ("Sé que quan tanquis sa porta te fotràs a plorar, és un gest tan miserable que me tens acostumat. Ja no vull mesclar es meus sentiments tan febles, amb persones com tu"), i el segon, "Capicua", de caire més obscur i atmosfèric. "Esper que aquestes cançons - diuen - serveixin per entendre l’ansietat creativa i particular de Marfan, la necessitat de fer propostes alternatives a les actuals i de poder fabricar la música que t’agrada escoltar". Si no els heu escoltat, animau-vos a descobrir el seu pecul·liar univers amb cançons que us portaran cap a llocs on mai havieu estat abans.

DESCÀRREGA

Marfan - "Hologrames" (2007)

Marfan - "Simbiosi" (2009) - EP

Marfan - "Capicua" (2009) - EP



CIBERSHEEP - "Bipolar" (2011) - Avançament

Els amants del Rock en la seva vessant més electrònica i experimental estan d'enhorabona: Cibersheep ben aviat editaran el seu nou treball, del qual podreu escoltar una part a Illa Sonora per cortesia del seu vocalista / guitarrista, Joan. Fa temps que no se'ls veu a un escenari, però ben segur que després de que "Bipolar" hagi vist la llum serà un any ben carregat per CiberSheep Vermell (Joan) i CiberSheep Blau (Diego), cares visibles d'aquest projecte artístic-musical des de l'any 1996.

Aquesta mena d'EP promocional de "Bipolar" inclou les 5 primeres cançons del disc, d'entre les quals destaca el seu primer single i carta de presentació, "Move It"; a elles hi percebem una evolució força destacable respecte el seu anterior disc, "Simplement complicat" (2007), però afortunadament es mantenen els seus trets més identificatius: bases electròniques ballables i guitarres carregades de distorsió. Al mateix arxiu també hi podrem trobar un remix de "A dins d'un cub".

Tornen les atmòsferes robòtiques i carregades; tornen els kimonos, el maquillatge i les màscares. Tornen Cibersheep amb el seu nou espectacle.

DESCÀRREGA

 Cibersheep - "Bipolar" (2011) - Avançament



NEOTOKYO - Discografia

De la mà de Jordi Martínez (aka H1000VM) arriba a Illa Sonora el gruix de la discografia de NeoTokyo, una de les formacions experimentals més reputades del panorama illenc, gràcies a la seva iconografia, posada en escena i, com no, la seva arriscada visió de la música: "Su naturaleza de grupo multidisciplinar, su amor por las bandas sonoras, la cultura del cine, los sonidos protozoicos de la música electrónica y el circuit bending, el drum&bass, el dub y el cyber-punk han contribuido a que NeoTokyo abra una brecha con su nuevo concepto de la música electrónica, desconocido hasta la fecha en Mallorca".

Sorgits de les cendres de Los Crudos, NeoTokyo neixen l'any 1998 no com un grup normal i corrent sinó més aviat com un col·lectiu musical pel qual hi han passat un bon grapat de músics al llarg d'aquests 13 anys. Al capdavant sempre hi han estat Ginès Fernández (bateria, samples, programació; també a Canníbales, Doctor Martín Clavo, etc) i Tià Pisuke (videos, projeccions). Actualment la seva formació es completa amb Jordi Martínez (circuit bending, sintetitzadors i programació; també conegut pel seu projecte H1000VM), Toni P. Láser (baix, theremin) i el video-jockey Calpurnio. 

Hi falten algunes cosetes, però les més importants hi són aquí: el doble CD "The Wheel of the Future", "NeoSol", l'EP "Hamba", la maqueta del any 2000, cançons extretes de recopilatoris, versions de Peor Imposible i Cerebros Exprimidos, etc, etc, etc. He inclós també un detalladíssim dossier que m'ha enviat en Jordi, on podreu llegir fil per randa tot allò que NeoTokyo ha anat fent des dels seus primers dies fins ara; un curriculum brillant que ben segur s'anirà ampliant en els propers anys.

DESCÀRREGA

NeoTokyo - Discografia (2000-2010) - 438 MB

ROSEMARY'S BABE - "Scarecrow" (2008) - EP

D'experimentació va la cosa. Si fa uns dies revisavem el llegat dels radicals Nova Pastoral, avui és toca parlar d'un projecte igualment trangressor com és Rosemary's Babe, alter ego d'Alexandre Sancho, component d'altres formacions com els efímers No-Core o els més recents Ceremoney. Aquest projecte ha anat guanyant-se un cert nom dins el circuït de la música experimental feta a Mallorca... i quan dic experimental estic parlant no d'estils que puguem qualificar de Post-Rock, Indie-Noise o Math, sinó d'una vessant més anti-comercial, transgressora i underground. Estic parlant de música plena de dissonàncies i textures, de música d'atmòsferes asfixiants i de digestió pesada, de música lletja feta amb ganes, consciència i pur plaer personal sense pensar en el què pensaran terceres persones. En aquest aspecte, Sancho cumpleix a la perfecció el rol de músic d'avantguarda, experimentador i investigador de noves sonoritats.

Nodrint-se d'influències com Sonic Youth, Suicide, Kraftwerk, Throbbling Gristle o The Birthday Party, la proposta d'aquest músic que viu a cavall entre Mallorca i Barcelona és un mosaic, més emocional que cerebral, on es mesclen elements de Noise-Rock, Ambient i Electrònica on la improvisació i l'expontaneïtat tenen un pes considerable, per no dir rellevant. "Scarecrow" (2008) és la primera referència de Rosemary's Babe, una gravació amateur i cassolana de lliure distribució a Internet; té sis cançons - o, millor dit, sis experiments en forma de cançó - tal vegada no aptes per als no iniciats en aquestes sonoritats. El seu mateix autor, a més, matitza: "Scarecrow" és més primitiu, amb samplers i elements sonors més radicals que els utilitzats ara". Molt possiblement, el gran punt feble d'aquest "Scarecrow" és la seva percussió, que no se si és una caixa de ritmes o, simplement, un pluggin d'un programa d'ordinador. Resta profunditat, xispa i gràcia a cançons on hi ha, en major o en menor mesura, bones idees i plantejaments. Res que, per sort, no es pugui solucionar a futures gravacions, és clar.

Rosemary's Babe aviat tornarà a ser notícia: segons afirma el propi Alexandre, està acabant de mesclar el que serà el seu primer disc, una mica més accessible i amb elements més propers al Intelligence Dance Music o al Ambient que no pas al No Wave o al Noise-Rock. Un llençament del que encara no s'ha avançat gaire cosa excepte algunes cançons, via Myspace, i que segurament tornarà a encendre per igual els ànims d'entusiastes i detractors.

DESCÀRREGA

Rosemary's Babe - "Scarecrow" (2008) - EP

NOVA PASTORAL - "Nova Pastoral" (2005) - EP

Poca cosa puc dir d'aquest duo tan estrany, tan pecul·liar. Nova Pastoral van sorgir aproximadament devers l'any 2004, i el formaven dos universitaris d'indentitats anònimes: Trimalción (baix, sintetitzadors, samplers), que anteriorment havia gravat material baix el nom de Trimalción y las Gemelas Subnormales, i un percussionista anomenat Trigresse.

Fanàtics de Joy Division, Suicide, Psychic TV, Skinny Puppy o Throbbling Gristle, Nova Pastoral desenvolupà al llarg de la seva curta trajectòria un so vertaderament estrany i irreal, a mig camí entre el Post-Punk, l'Electrònica o el Gòtic. Els caracteritzava, també, una actitud extremadament anti-comercial; es negaren a promocionar la seva música en directe o, fins i tot, obrir un Myspace on donar a conéixer les seves cançons.

M'ha costat sang i suor convèncer a Trimalción, una persona extremadament gelosa de la seva música, per posar a l'abast dels visitants d'Illa Sonora l'únic EP de Nova Pastoral. "Quant menys es sàpiga de nosaltres, qui som o què ferem, millor. Mai he entés a Nova Pastoral com una simple banda de música, sinó com una forma de vida", escriu el seu enigmàtic protagonista.

DESCÀRREGA

Nova Pastoral - "Nova Pastoral" (2005) - EP

ART JOVE - Certamen de Música Jove Contemporània (2002)

La veritat és que sempre m'han caigut en gràcia tots aquests recopilatoris de grups locals que editen Ajuntaments o institucions locals de tota forma i color. Em semblen d'allò més interesant: solen ser mescles insòlites de cançons enregistrades expressament per l'ocasió, testimonis de grups que no arribaren a gravar res més que allò o, en alguns casos, versions en directe de cançons incloses a EP's o maquetes de bandes principiants. En definitiva, material estrany que és molt poc valorat: si no, anau a tendes tipus Cash Converters i els trobareu a grapades. 

Aquí tenim una mostra del que us estic dient: el disc editat pel Certamen de Música Jove Contemporània, l'Art Jove, de l'any 2002.  Què hi podem trobar a ell?

David Thomàs - Primer premi de cantautor

Cantautor inclassificable que, des de l'any 1996, es feia acompanyar pel The Thomàs Brothers. Les seves cançons, en català, són bohèmies, estranyes, de matisos lleugerament surrealistes. El que aquí tenim són quatre cançons en directe que només aparegueren a aquest disc.

Espiral d'Embulls - Segon premi de cantautor

El que aquí tenim són tres cançons en estudi del grup ncapçalat per les vocalistes Joana Maria Gomila, Neus Nadal i Cèlia Nadal. Darrera Espiral d'Embulls hi trobem un grup que no va fer gran cosa, però que al seu moment reivindicà un gènere un tant mort com la Nova Cançó dels 60's i 70's, així com la música tradicional. Veus angelicals, guitarres acústiques i passatges bubòlics que, tot amant de la música popular en català, sabrà apreciar i asaborir.

Aladrock - Primer premi de música ètnica.

Fou un grup que donà molt de què parlar al seu moment, però que amb el pas del temps ha quedat totalment oblidat. Formaren el grup Lluís Planes, Joan Fullana, Francesc Crespí, Martí Planas, i l'aleshores frontman dels mítics Matràs, Joan Thomàs Martínez. Cantaven en català perquè, segons ells, no sabien parlar anglès; musicalment, es movien per una inclassificable barreja de música popular, Funk, Rock i Jazz. Al disc hi trobem tres cançons en directe, gravades en el transcurs de l'edició de l'Art Jove '02.

No Children - Primer premi de Pop-Rock

Record que, al seu moment, a molts de detractors dels No Children els encantà que s'haguessin fet amb el premi de Pop-Rock, però no entrarem en valoracions o judicis paral·lels. El que escoltem aquí és una versió en directe de la cançó "The Countdown", que no es pot trobar a cap altra banda. L'altra cançó, és una versió sense masteritzar de "Addict"; a aquells moments, el grup estava als estudis Electric Chair enregistrant el seu primer disc, i segurament van pensar que era una bona idea ficar un tema de "Never Look Back" com aperitiu. La versió d'aquest CD és més bruta i contundent que la del disc. Tota una raresa pels amants del grup i del Hardcore melòdic illenc.

Geniva - Primer premi ex aequo de noves tendències

Dues cançons del curiós projecte encapçalat per Miquel Crespí, i on col·laboraren gent de Neo Tokyo, Plan9, Trailer o Neurona. Esteim parlant de música tremendament personal, a mig camí entre l'Ambient més atmosfèric i l'Electrònica més avantguardista. Arrel del concurs, record que la premsa parlà molt bé d'ells i els pintava com un dels grups més prometedors del panorama musical mallorquí.

Roñatrón - Primer premi ex aequo de noves tendències.

Aquest projecte, format l'any '96, l'integraren Francisco Padilla, Luís Rodríguez, Pedro Amengual i Juan Carlos Alonso. Genials per alguns, malalts per alguns altres, Roñatrón, molt propers a gent com Neo Tokyo, van ser descrits al seu moment com "música de robots per a robots".

Trilogia del Conocimiento - Segon premi de noves tendències

El que aquí tenim són dues cançons d'un dels grups clàssics de l'escena hip hopera de Palma. Rimes hàbils i lletres compromeses que ataquen "la comercialitat i als artistes que no mereixen la posició de fama que tenen dins la música".

DESCÀRREGA

.