Mostrando entradas con la etiqueta Electro-Rock. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Electro-Rock. Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de junio de 2012

A=Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)

Record que fa uns anys em vaig sorprendre al escoltar un grup de Grindcore japonès que afirmava composar cançons mitjançant complexes fórmules matemàtiques: el seu nom, de fet, era una mena d'equació... i com que jo soc de lletres, m'he acabat oblidant per complet del seu nom. Potser m'acabi passant amb A-Gc^2, un nou projecte darrera del qual s'hi amaga un jove estudiant de Física. "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012) és la primera mostra de la seva música; una barreja inclassificable d'estils (Ska, Death Metal, Electrònica...) que té, com a nexe comú, el món de la Física. Avís que és difícil de digerir, però aquesta proposta tan arriscada aconsegueix meritòriament dos objectius: ser imprevisible i, alhora, original.


A-Gc^2 - "If instead of an apple it had been a coconout, Leibnitz would be the boss" (2012)



jueves, 19 de abril de 2012

DE SUCEDÁNEOS - "De Sucedáneos 2004-2005"

Aquesta és una raresa en tota regla que podríem presentar com una mena de "missing link" dels Doctor Martín Clavo. Perquè? Doncs per què els De Sucedáneos - actius a mitjans de la passada dècada - van incloure a la seva formació al gruix dels Clavo: David (guitarra), Omi (baix) i, molt esporàdicament, Ginès (bateria). Tancava la formació el vocalista David Sucedáneo, que actuava com una mena de mestre de cerimònies.

El so d'aquests De Sucedáneos res té a veure amb Doctor Martín Clavo o, per exemple, altres històries paral·leles com Dr. Doom... Què va. Parlam d'una "Electrònica" Lo-Fi on el Casiotone juga un paper preeminent: la mescla de diferents gèneres i conceptes fa d'aquest un projecte curiós, original i, sobretot, sorprenent.


De Sucedáneos - "De Sucedáneos 2004-2005"

viernes, 6 de abril de 2012

ENSAIMADA SIDERAL - Antologia (2008-2010)

Outsiders n'hi ha per tot... i el camp de la música electrònica no és una excepció. Donant l'esquena als garitos de moda i a les noves tendències del gènere, ens trobem amb aquest enigmàtic projecte de nom graciós, Ensaimada Sideral, que comparteix forma i esperit amb altres efímers projectes illencs, com Nova Pastoral o Trimalción y las Gemelas Subnormales. M'ha passat aquesta gravació en Jonatan Uría, abans a Montaman i ara a MacCarthy, un altre outsider en tota regla i, a més, col·laborador a dues de les pistes. No apte per totes les orelles, però, tot i així, és un document força curiós.

DESCÀRREGA


 Ensaimada Sideral - Antologia (2008-2011)

sábado, 25 de febrero de 2012

LA BELLESA TURBO - "L'origen dels alfabets" (2008) - EP

Les prestatgeries d'Illa Sonora guarden encara moltes joietes no excessivament conegudes... com aquesta: La Bellesa Turbo. La dissolució del grup de Post-Rock Splendini va donar lloc, l'any 2008, a un insòlita col·laboració entre el poeta Emili Sànchez Rubio - encarregat també de posar-hi veu - i una sèrie de músics amb influències que anaven des de Tortoise a Portishead: David Delgado (guitarres), Curro Viera (bateria; actualment a L'Équilibriste), Álvaro Sanz (DJ, loops i programacions), Arnau Sureda (baix; ex-Bullshit, ex-Bacon), Mónica Pérez (veu; Helio) i Tià Mas (video-jockey; ex-A.N.T.I.). Que jo sàpiga, ha estat la primera formació mallorquina en denominar-se col·lectiu, i no grup o banda.

"L'origen dels alfabets" fou l'únic testimoni sonor d'aquesta col·laboració d'artistes: quatre cançons en format EP enregistrades entre la primavera i l'estiu del 2008 per Josep M. Puigserver "Púter" (Satellites) i masteritzat per Xisco Vic (La Búsqueda). Els personalíssims texts de Sánchez-Rubio gaudeixen aquí d'un matalàs sonor ple de riquesa: les atmòsferes van ser cuidades fins el darrer detall, donant com a resultat un conjunt de cançons que, encara ara, quatre anys després, encara sonen fresques i atractives. Poesia d'avantguarda, en definitiva, dins música que mescla lliurement elements de l'Indie, el Trip-Hop, el Post-Rock, el Shoegaze o el Krautrock.

L'experiment va durar poc, així mateix, però l'any 2009 va donar lloc a The Soda Experiment, una banda que, avui en dia, continua activa amb el nom de Desoda.


La Bellesa Turbo - "L'origen dels alfabets" (2008) - EP

miércoles, 12 de octubre de 2011

CEREMONEY - "The CMY EP" (2011) - EP

Això és un no aturar! Vaja any carregat de sorpreses i alegries; quina quantitat de demos, EP's i àlbums ens està deixant aquest productiu 2011... com aquest nou EP de Ceremoney, una banda que ha sonat als dos darrers programes d'Illa Sonora, a BN Mallorca, i que poc a poc estan guanyant-se un nom dins l'escena indie mallorquina amb una proposta força convincent.

No negaré que el primer cop que els vaig veure en directe, no m'agradaren gaire... però clar, feia poc que tocaven. Ara la cosa sona sèria i important: Diego López (veu, guitarra), Víctor Núñez (baix, veu) i Álex Sancho (guitarra, teclats i programacions; motor del projecte Rosemary's Babe) han sabut canalitzar de forma òptima les seves influències, sense sonar com un enèsim refrit de Joy Division. Ceremoney ha sabut crear una proposta intel·ligent, alhora que atractiva, on una base hereva del Post-Punk més melòdic es barreja amb elements propis del so Manchester tipus Happy Mondays o l'Electrònica d'autor. Tot plegat sona convincent, com si es tractés d'una banda del sud d'Anglaterra i no pas de la Mediterrània.

"The CMY EP" (2011) queda estructurat en 6 talls, un dels quals ("Re-Gallow") va aparéixer a una primitiva demo, "The Gallow", publicada on-line mesos enrere. Aquests nous temes, produïts per Miguel Puigserver 'Puter' (Satellites) sonaran frescs i addictius per tots aquells seguidors del Indie Pop-Rock anglosaxó. A més, m'he pres la llibertat d'afegir un bonus track: una versió en directe de "The Gallow", apareguda al magnífic recopilatori del programa "Cara B" (IB3), de Joan Cabot.

Ceremoney han donat una passa decidida amb el seu EP i es converteixen en una de les bandes revelació del 2011, i en un grup a tenir present pel proper 2012.

DESCÀRREGA

Ceremoney - "The CMY EP" (2011) - EP



miércoles, 10 de agosto de 2011

LUNAR LESLIE - "Adult Groove" (2011)

A que no havieu sentit parlar de Lunar Leslie? Tranquils; Paco Casasola ens presenta aquest curiós i originalíssim projecte musical format per ell mateix junt al nordamericà Tyler Cornfield. Ho anomen projecte i no banda perquè, ara per ara, aquest duo treballa a distància mitjançant Internet; d'aquesta forma composen, treballen i arreglen unes cançons que, en forma del disc/demo "Adult Groove", han estat enregistrades al hogar del propi Paco, a Palma. 

Amb Lunar Leslie em passa el mateix que amb formacions com Nova Pastoral; són tan inclassificables, tan genuïnes i úniques, que no els podem incloure dins una etiqueta concreta, sinó que n'hauriem de crear una de nova expressament per ells. Són una mena de capoladora sonora on es mescla el Rock més experimental, el Pop, l'Electrònica, o fins i tot el Pop dels anys 50's, per donar pas a una proposta no apta per a tots els públics però que demostra que, darrera del disc, hi ha una bona feina de composició. Intentem obrir la ment i deixem, doncs, que Paco ens conti en primera persona la curiosa història de Lunar Leslie: 

"Tyler P. Cornfield, a pesar de su 21 añitos, ya cultiva una triple vertiente artística (músico folk, rapero freestyle y escritor creativo) con mucho talento.Vive en San Francisco (donde estudia Escritura creativa y Español). Con el pseudónimo de Wes Leslie publicó un EP en 2010, "Wes Leslie ends meat", en el que lo compone, canta y toca todo. Paco Casasola Luna, algo mayor que Tyler (28 años), también es ecléctico y multiinstrumentista y ha participado en proyectos de lo más diverso (casi siempre solitarios, sólo ha tenido bandas "efímeras"). Últimamente está muy interesado en los sonidos imperfectos de los instrumentos de juguete, los objetos golpeados y también por los sintetizadores originales, rudimentarios. Como lo intenta tocar todo, pero no canta, compone músicas instrumentales a la espera de encontrar la voz ideal para sus canciones.
Hace un año ambos vivíamos en Madrid. Yo tocaba la armónica con un ampli sonando blues algunos domingos en el Rastro. Uno de ellos, Tyler se me acercó y me dijo si podía "rapear" conmigo. Un rato más tarde ambos improvisábamos un par de canciones e incluso atrajimos la atención de algún viandante. Tras ello nos vimos unas cuantas veces y compusimos una canción a medias, pero luego nuestros destinos se separaron: Palma, para mí; Madrid y viaje por Europa para Tyler, antes de volver a San Francisco. El contacto y los acordes continuaron vía mail, hasta componer un puñado de canciones. No sabemos si seguiremos haciendo más temas juntos, pero nos gusta la idea de mantener un dúo "telemático", en el que uno compone una melodía, el otro se la devuelve con una línea de bajo y el otro le pone letra, etc."


Lunar Leslie - "Adult Groove" (2011)

domingo, 31 de julio de 2011

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.


Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

miércoles, 25 de mayo de 2011

CIBERSHEEP - "Bipolar" (2011) - Avançament

Els amants del Rock en la seva vessant més electrònica i experimental estan d'enhorabona: Cibersheep ben aviat editaran el seu nou treball, del qual podreu escoltar una part a Illa Sonora per cortesia del seu vocalista / guitarrista, Joan. Fa temps que no se'ls veu a un escenari, però ben segur que després de que "Bipolar" hagi vist la llum serà un any ben carregat per CiberSheep Vermell (Joan) i CiberSheep Blau (Diego), cares visibles d'aquest projecte artístic-musical des de l'any 1996.

Aquesta mena d'EP promocional de "Bipolar" inclou les 5 primeres cançons del disc, d'entre les quals destaca el seu primer single i carta de presentació, "Move It"; a elles hi percebem una evolució força destacable respecte el seu anterior disc, "Simplement complicat" (2007), però afortunadament es mantenen els seus trets més identificatius: bases electròniques ballables i guitarres carregades de distorsió. Al mateix arxiu també hi podrem trobar un remix de "A dins d'un cub".

Tornen les atmòsferes robòtiques i carregades; tornen els kimonos, el maquillatge i les màscares. Tornen Cibersheep amb el seu nou espectacle.


 Cibersheep - "Bipolar" (2011) - Avançament


jueves, 19 de mayo de 2011

NEOTOKYO - Discografia

De la mà de Jordi Martínez (aka H1000VM) arriba a Illa Sonora el gruix de la discografia de NeoTokyo, una de les formacions experimentals més reputades del panorama illenc, gràcies a la seva iconografia, posada en escena i, com no, la seva arriscada visió de la música: "Su naturaleza de grupo multidisciplinar, su amor por las bandas sonoras, la cultura del cine, los sonidos protozoicos de la música electrónica y el circuit bending, el drum&bass, el dub y el cyber-punk han contribuido a que NeoTokyo abra una brecha con su nuevo concepto de la música electrónica, desconocido hasta la fecha en Mallorca".

Sorgits de les cendres de Los Crudos, NeoTokyo neixen l'any 1998 no com un grup normal i corrent sinó més aviat com un col·lectiu musical pel qual hi han passat un bon grapat de músics al llarg d'aquests 13 anys. Al capdavant sempre hi han estat Ginès Fernández (bateria, samples, programació; també a Canníbales, Doctor Martín Clavo, etc) i Tià Pisuke (videos, projeccions). Actualment la seva formació es completa amb Jordi Martínez (circuit bending, sintetitzadors i programació; també conegut pel seu projecte H1000VM), Toni P. Láser (baix, theremin) i el video-jockey Calpurnio. 

Hi falten algunes cosetes, però les més importants hi són aquí: el doble CD "The Wheel of the Future", "NeoSol", l'EP "Hamba", la maqueta del any 2000, cançons extretes de recopilatoris, versions de Peor Imposible i Cerebros Exprimidos, etc, etc, etc. He inclós també un detalladíssim dossier que m'ha enviat en Jordi, on podreu llegir fil per randa tot allò que NeoTokyo ha anat fent des dels seus primers dies fins ara; un curriculum brillant que ben segur s'anirà ampliant en els propers anys.


NeoTokyo - Discografia (2000-2010) - 438 MB