ES REBOSTER - Discografia

Són una tracalada grossa de gent, i venen des de Santa Margalida: Margalida Pericàs (veu), Pere Antoni Pericàs (veu), Joana Abrines (guitarra), Pere Estelrich (guitarra), Joan Garau (baix), Esther Muntaner (teclat), Miquel Amengual (bateria), Albert Sierra (percusions), Pep Garau (trompeta), Lluis Garcia (trompeta), Vicenç Moltó (trombó) i finalment Guillem Pons (saxo). Gens malament, no? Junts, formen Es Reboster, una banda sorgida al pla de Mallorca fa exactament 10 anys i que ara es troba preparant el que serà el seu tercer disc. Per tant, feim una retrospectiva a la seva música per tornar a escoltar els seus dos anteriors treballs, amb un interessant afegit com és la seva primera maqueta.

Es Reboster és una banda essencialment de directe, al igual que els companys dels Grollers de Sa Factoria; no obstant, la qualitat de discs com "Sono Qui!" (2006) o el més recent "Wow" (2009) no passa desapercebuda. Plantegen, bàsicament, una barreja força estudiada de Ska, Reggae, música mediterrània, Punk-Rock i Rock català, rematant-ho finalment amb textes intel·ligents, compromesos i revindicatius. Música amb actitud, en definitiva... però alhora festiva, agermanada amb la de Ska-P, Obrint Pas o Banda Bassotti. Que comenci la festa, idò!

DESCÀRREGA

Es Reboster - "Sa Maqueta" (2002)

Es Reboster - "Sono Qui!" (2006)

Es Reboster - "Wow" (2009)

CRANC PELUT - "Històries per no dormir" (2011)

Us contaré una breu anècdota que, malgrat no és gran cosa, pot servir d'introducció. La primera vegada que vaig sentir el nom Cranc Pelut va ser a una reunió de músics celebrada a la Misericòrdia, a Palma, l'any 2008: record que jo, com molta gent, badarem un bons ulls davant aquell nom tan genial, d'una banda totalment desconeguda pels presents. Idò aquesta banda, formada aquell mateix any, presenta ara el seu primer disc: "Històries per no dormir" (2011).

Darrera de Cranc Pelut s'amaga el cantautor Jaume Reus, que es fa acompanyar per altres músics com Joel Baño, Joan Fiol, Pau Belenguer i Tristán López. Des d'aleshores, aquest quintet ha realitzat prop d'una trentena de concerts, tant a Mallorca com a Catalunya; gràcies als seus shows, d'una posada en escena "enèrgica i festiva", s'han guanyat una reputació força destacable dins el panorama underground illenc. Havia intentat escriure unes poques línees sobre la seva música, però la descripció que ells mateixos han posat al seu Myspace és tan il·lustrativa com insuperable. Diu així: "Fusiona, de forma sòlida i fresca, diversos estils de música moderna propers al funk, el rock, el groove o el reggae, combinat amb una posada en escena enèrgica i festiva. Les lletres són una altra característica diferenciadora de la banda: una mescla de fantasia i ironia, que no solament empra el català com a llengua vehicular sinó també com a instrument musical per si mateix, aprofitant-ne la riquesa poètica. Bocins d’història, rondalles, anècdotes personals i situacions imaginàries - passat i contemporaneïtat, serveixen d’inspiració a l’hora d’explicar una visió molt particular de la nostra realitat més directa".

Imagineu, doncs, un so 100 % estiuenc i mediterrani; una música d'arrels, impregnada per un fort esperit rural, però també d'aires canalles, bohemis i sobretot molt divertits. La pròpia banda ha posat en descàrrega gratuïta el seu disc debut, i això no pot passar desapercebut: preparau-vos, doncs, per escoltar al Cranc Pelut i les seves petites històries, relats que fan olor a verbena, a suor, a ginet, a nits d'aquestes que no acaben...

DESCÀRREGA

 Cranc Pelut - "Històries per no dormir" (2011)

LA GRAN ORQUESTA REPUBLICANA - Discografia (1997-2007)

No hi ha massa què explicar d'una banda tan coneguda com La Gran Orquesta Republicana, un grup illenc que no tan sols va re-descobrir a més d'un mallorquí un tipus de música festiva, ballable i reivindicativa com era (i és) el Ska, sinó que publicà una sèrie d'àlbums que passen per ser autèntics clàssics per la seva sorprenent mescla d'estils com el Rock, Punk, Calypso, Reggae... i el Ska, clar!  

Els germans Vegas, Javier (veu) i Nacho (saxo), antics components de Skarabajos (1988-1993) van formar La Gran Orquesta Republicana l'any 1997; a ells s'hi afegirien uns músics de gran talent com Juan Antonio Molina (guitarra), Pep Estrada (baix), Jaume Salom (bateria), José Luis Garcia (percussió), Néstor Casas (trompeta) i Chema Bestard (trombó). No m'extendré massa, però jo, que al seu moment els vaig veure un grapat de vegades en directe, sempre acabava sortint del concert amb una rialla d'orella a orella. Brollaven química i genialitat damunt l'escenari, però també bon humor i molta, moltíssima actitud.

Ara tornen a ser notícia. Aquest mateix mes de maig han confirmat que, després d'una aturada d'uns quatre anys, tornen a l'activitat: ben aviat anunciaran concerts per aquests 2011, i editaran un nou treball el 2012. Una gran notícia i una excusa perfecta per llevar-li la pols a la seva discografia; també m'he permès el luxe de rescatar una relíquia en forma d'EP, on fan versions de Manu Chao, Negu Gorriak, The Pogues i Riki López. Però vaja... Qualsevol raó és bona per tornar a gaudir de petits himnes com "Lado Bueno", "Dime que hice ayer", "Vida de colores", "Fiesta"...

DESCÀRREGA

La Gran Orquesta Republicana - "Todos locos, todos contentos" (1997)

La Gran Orquesta Republicana - "Lo importante está en tu cabeza" (1999)

La Gran Orquesta Republicana - "Optimista" (2001)

La Gran Orquesta Republicana - "Versiones" (2001) - EP

La Gran Orquesta Republicana - "Abrazos" (2003)

La Gran Orquesta Republicana - "Directo" (2007)

Z-66 - "Me'n Vaig Volant Blues" (1985) - 7''

Novament, rescatam un 7" per fer un viatge al passat... aquest cop acompanyats pels mítics Z-66. Abans de tot, moltes gràcies a Pedro Barrera, per haver-me obsequiat amb aquesta còpia d'un estranyíssim single com "Me'n vaig volant Blues": se'n feren molt poques còpies, de les quals només un grapat van sortir a la venda. Les raons, desconegudes. Possibles problemes legals / econòmics amb Llorenç Santamaria? Si algú ho sap i vol donar un poc de llum al misteri, li estaré agraït.  

"Me'n vaig volant Blues" va marcar el retorn de Z-66 a l'activitat musical a mitjans dels 80's, després de dècada i mitja de silenci total. Tornaren sense Llorenç Santamaria, però incorporant al talentós Víctor Uris (Harmonica Coixa Blues Band). Lluny de la explossiva combinació de Soul i Rock que va fer famós al conjunt entre 1968 i 1969, aquest single presenta, a la seva cara A, un apocalíptic Blues-Rock molt convencional però efectiu. Si senyor! Aquí hi ha qualitat! No obstant, el bon sabor de boca que deixa s'esvaeix quan posam la seva cara B i ens trobem amb un Reggae infumable, amb cors lamentables i una lletra totalment ridícula ("Montse from Ibiza mola cantidad, que marchosa va, vamos a bailar"). Una de cal i una d'arena. Després d'aquesta experiència, Z-66 es tornaren a desfer fins un inesperat retorn entre 1992 i 1993, de nou amb Llorenç al capdavant... Però això és una altra història. Com a record i curiositat ens queda aquest disc.

DESCÀRREGA

Z-66 - "Me'n Vaig Volant Blues" (1985) - 7''