Ens trobem a un moment inmillorable per rescatar tot aquest material de
L.A.; el seu nou disc està a punt de veure la llum i nosaltres, que som uns nostàlgics malaltissos, feim una retrospectiva acompanyats per un autèntic - i anònim -
gentleman, a la qual pertany bona part d'aquest material que teniu, a partir d'ara, disponible per escoltar. Amb ell, doncs, retrocedim en el temps fins trobar-nos amb en Lluís Albert, aquell al·lot tímid que t'atenia a la minúscula Stereo Records i que, aleshores, no duia els braços tatuats. Aquell al·lot que, possiblement, vares veure actuar al Bluesville i que, ara, després del boom "Heavenly Hell", aconsegueix exhaurir les entrades de les millors sales de concerts de tot el país. Si vares viure tot allò, segur que t'agradarà retrobar-te amb tot aquest material... i si descobrires
L.A. amb aquest darrer disc, doncs prepara't per aquest al·lucinant viatge cap a la dècada que varem deixar enrere.
Dreamville Records - un dels diferents rols que ha interpretat el propi Lluís Albert a dins de la música - fou un experiment efímer però maravellós. Ens deixà les primeres gravacions de
Her Only Presence,
The Marzipan Man - si no vaig errat - i, per descomptat,
L.A. M'estic referint a les seves dues primeres cançons ("Movie Star" i "Some Roses") incloses a una mescla de split-CD amb
Twin Engine (
AKA John Tirado) i, posteriorment, al sampler editat amb motiu de la Fira del Disc de Palma de l'any 2005, on hi trobem dues cançons més: la primera versió del "Morning Star" i la maravella inèdita "House in Tuscany". Hi hem d'afegir, també, el seu EP "Autumn Consequences" (2005), que de forma temporal va estar penjat a la pàgina del segell: sumem a la llista, doncs, dues delícies més com són "It's Love" and "Anyhow".
A mitjans de la passada dècada van sortir els seus dos primers discs, "Grey Coloured Melodies" i "Bellflower Blvd", duies petites maravelles en tota regla i, una de les quals ja vareu poder tastar, fa uns mesos, a Illa Sonora. I dic això de
petites perquè la joia grossa arribaria l'any 2006 amb el doble disc "Welcome Halloween", també publicat a aquest humil blog fa un temps (
aquí el tens), i que, des del meu punt de vista - és a dir, objectivitat zero - ha suposat el sostre compositiu d'aquest músic palmesà. Després, vindria "Heavenly Hell"... i ja sabeu com acaba la cosa. Tots aquests singles - amb les seves respectives cares B - també els podreu trobar a aquesta compilació retrospectiva sobre
L.A.
Però això no és tot... que servidor, no ser si per melomania crònica o per pur
frikisme, sempre ha estat devot dels
bootlegs, dels directes no oficials. Aquí teniu ni més ni manco que quatre gravacions de
L.A. en rigurós directe. Per una banda, tenim vuit perletes acústiques (versions de
Ryan Adams i
Pearl Jam incloses) enregistrades des d'una taula de mescles, les nits del 11 de desembre de 2006 i 8 de gener del 2007. Després, podem gaudir d'un set acústic de quatre cançons enregistrades en directe a Ràdio 3, l'any 2009 i, també, d'un set d'unes altres quatre cançons enregistrades a Madrid, l'any 2010, tot i que no he pogut esbrinar la data exacta ni el lloc en qüestió. Finalment, un nou set acústic de tres cançons, enregistrades al programa 'Fang i Distorsió', l'horabaixa del 25 de juliol del 2010. Escric això i, clar, em brollen un bon grapat de records al cap: me'n record que aquell dia, els altres dos co-presentadors no van poder venir a l'emissora que, lluny dels actuals i moderníssims estudis, estava situada a un modest piset de Sa Cabaneta. El programa l'enregistràvem a una antiga saleta - xemeneia i joc de canelobres inclosos - i n'estic ben segur que en Lluís Albert va quedar amb els pèls drets per l'amateurisme que impregnava tot allò. Cordialíssim i amable, al estudi només hi estàvem ell i jo, amb en Ginès Fernández al control tècnic: tocà tres cançons i, mentre sonaven, em vaig oblidar per complet de que tenia just a davant a un dels músics mallorquins que més lluny han arribat. Per 'Fang i Distorsió' han passat grups i artistes que s'han comportat com autèntics rockstars de pacotilla: ell, en canvi, es mostrà tranquil, amable i cordial, deixant un grat record, però també un exemple significatiu.
I pensàveu que això és tot? Ni de conya. Tenim també una versió alternativa de "Private Lullaby", anomenada "Firewalls" i enregistrada a una mena de demo a l'any 2008... Així com una versió en directe de "Secret Place", capturada en viu i en directe pel xilè Recman al Teatre Sa Congregació (Sa Pobla), el 23 d'agost del 2006.
Insisteixo: ara, més que mai, val la pena rescatar un material que, amb sort, podrá ser reeditat algun dia. De moment, ens perdrem dins l'encant d'aquestes primeres gravacions i recordarem els dies en els que, com bé diu l'anònim gentleman, en Lluís Albert era "
aquell al·lot amb vergonya que només cantava amb la seva guitarra".
