Novament emprenem el viatge cap a la llunyana dècada dels 60's per re-descobrir el llegat d'uns grans oblidats: Four Winds and Dito, un dels pioners del Beat, del Pop i del Rock 'n Roll, en general, a Mallorca. La seva carrera discográfica és tan curta com intensa: únicament dos EP's publicats amb els segells EMI/Regal.
El primer, de l'any 1964, sorprén per distanciar-se de la música petarda i hotelera que enregistraven molts de grups mallorquins. A "Tijuana", una cançó que mescla l'emergent Beat-Pop amb les tonades del Pop xicle dels 50's, li acompanyen tres versions de Little Richard ("Bamma lama, bamma loo"), Betty Everett ("You're no good") i The Mojos ("Give your lovin' for me"). Toma ja! Però el següent EP, de l'any 1966, és encara millor. La cara A comença amb una versió de The Byrds, "Recuerda" ("Turn, Turn, Turn"), un tema que acosta per primera vegada Mallorca al Pop suau, solejat i folkie que es feia aquells moments a la Costa Oest dels Estats Units. Li segueix un tema d'excel·lent Beat a l'anglosaxona, "No me dejas vivir en paz", amb un teclat Farfisa que treu fum i li dona un toc típicament seixanter. A la cara B, dues versions més: la apocalíptica "El juicio universal" ("The last very day") de The Hollies, i "Yo ya no te comprendo" ("Something better beginning") de The Kinks.
No us podeu perdre aquest petit viatge als 60's per descobrir un dels moltíssims tresors ocults de la música mallorquina.
El primer, de l'any 1964, sorprén per distanciar-se de la música petarda i hotelera que enregistraven molts de grups mallorquins. A "Tijuana", una cançó que mescla l'emergent Beat-Pop amb les tonades del Pop xicle dels 50's, li acompanyen tres versions de Little Richard ("Bamma lama, bamma loo"), Betty Everett ("You're no good") i The Mojos ("Give your lovin' for me"). Toma ja! Però el següent EP, de l'any 1966, és encara millor. La cara A comença amb una versió de The Byrds, "Recuerda" ("Turn, Turn, Turn"), un tema que acosta per primera vegada Mallorca al Pop suau, solejat i folkie que es feia aquells moments a la Costa Oest dels Estats Units. Li segueix un tema d'excel·lent Beat a l'anglosaxona, "No me dejas vivir en paz", amb un teclat Farfisa que treu fum i li dona un toc típicament seixanter. A la cara B, dues versions més: la apocalíptica "El juicio universal" ("The last very day") de The Hollies, i "Yo ya no te comprendo" ("Something better beginning") de The Kinks.
No us podeu perdre aquest petit viatge als 60's per descobrir un dels moltíssims tresors ocults de la música mallorquina.
Four Winds and Dito - "Tijuana" (1964) - EP
Four Winds and Dito - "Four Winds and Dito" (1966) - EP
Jo els vaig veure fer de "teloneros" al concert de The Kinks a la plaça del Toros de Palma, i en directe eren bons.
ResponderEliminarC.
eren els millorsdel anys 60 als 70 i pico
ResponderEliminar