A mi sempre m'ha agradat L.A, ja des de l'època del més absolut underground amb Dreamville Records. El bot a una multinacional com Universal ha capgirat la vida de Lluís Albert Segura (The Nash, Glycerine, Los Valendas) i ha catapultat el disc "Heavenly Hell" - el primer disc d'aquesta nova etapa - com una de les majors sensacions del 2009. El disc està bé, i resulta un oasi esperançador a un panorama nacional dominat per la música idiotitzant, la d'estrelletes repugnants i hits cap-de-faves d'usar i tirar; tot i així, em resultà decebedor. No vull semblar un purista: no recrimin a Lluís Albert el haver fitxat per una multinacional per què, de fet, aquesta és una de les majors alegries que ha pogut tenir la música illenca aquests darrers anys.
El problema de "Heavenly Hell" és que no em resultava ni la meitat de bo o fascinant que el mastodòntic doble CD "Welcome Halloween". Sentia - des de la meva humil perspectiva d'oient i seguidor - que l'esperit de L.A, aquella sencillesa, aquella autenticitat de les gravacions amb Dreamville Records en part s'havia esvaït amb una mega-producció i altres músics per enmig. Molta altra gent també pensava el mateix i no van poder evitar dur-se les mans al cap després d'haver sentit la fluixa versió del "Tesoros", d'Antonio Vega a duo amb Nena Daconte.
Quan vaig tenir l'oportunitat d'entrevistar a L.A., a juny del 2010, per Ràdio Marratxí, i de pas gaudir d'un grapat de cançons en acústic al mateix programa, ell mateix em va comentar, fora de micro, que en acabar l'estiu tornaria a les arrels més acústiques, ell totsol, sense ningú més. I efectivament, així ha estat: el novembre del mateix any aprofità per publicar una versió acústica de "Heavenly Hell". Una passa enrera? Una publicació encertada? Aquí segurament hi ha una confrontació de sentiments per part de molts dels seus seguidors. Es podrien fer interpretacions punyeterones sobre aquest disc (sequia creativa, oportunisme econòmic, etc), però la meva lectura és que aquest és el "Heavenly Hell" que jo hagués volgut escoltar al seu moment. Les cançons adquireixen una nova dimensió reduïdes a una veu acompanyada d'una guitarra acústica; a més, una nova versió de "Walk in the park", cançó apareguda prèviament a "Welcome Halloween", no fa més que demostrar el viratge cap a les arrels d'un artista d'indubtable talent com és L.A.
Com he dit altres vegades, no soc partidari de penjar música recentment publicada a Illa Sonora, a no ser que el mateix artista/grup ho sol·liciti. El problema, en aquest cas, és que que "Heavenly Hell Naked" no ha gaudit de la difusió que va tenir el seu àlbum predecesor; de fet, molta gent ni tan està al corrent de la seva publicació. Els mateixos periodistes de ràdio i premsa que el 2009 lloaven amb insistència el "Heavenly Hell"... On s'han ficat? Per això, doncs, em faig valer d'un link anònim i totalment alié a Illa Sonora que han utilitzat un bon grapat de blogs amb distintes finalitats. La d'aquí, ja la sabeu: difondre i promocionar la música, la bona música que fan els nostres artistes.
L.A. - "Heavenly Hell Naked" (2010)
No hay comentarios:
Publicar un comentario