POAL - "Sensibilitat Angular" (2006)

No sé si van ser els primers en fer Post-Rock a Mallorca, però sí que van ser  la primera banda en destacar i mostrar les noves possibilitats que oferia la música experimental. Poal es formaren l'any 2005, amb Miquel Moll (veu, guitarra), Enric Cuéllar (baix), Sebastià Mesquida (guitarra), Toni Valls (guitarra) i Xavier Rubí (bateria). Només un any després enregistraren aquest immaculat àlbum, "Sensibilitat angular" (2006), un disc que va paral·lel al discurs dels Mogwai més clàssics però introduint-hi la suficient quantitat d'elements propis com per fer de la seva una proposta persona, arriscada i efectiva.

Produït per Xisco Vich (La Búsqueda), "Sensibilitat angular" és un disc que no ha envellit, però gens ni mica; al contrari, sembla més vigent que mai a uns moments com els d'ara, on el Post-Rock sembla haver sortit - definitivament o no, no ho sé - dels circles més estrictament underground. La llàstima és que la formació durà poc: Mesquida i Moll segueixen al front de Poal, tot i que amb una orientació més propera a l'electrònica. Per la seva part, Rubí i Cuéllar van donar pas a una nova criatura: Corc.

DESCÀRREGA

 Poal - "Sensibilitat Angular" (2006)

LA BELLESA TURBO - "L'origen dels alfabets" (2008) - EP

Les prestatgeries d'Illa Sonora guarden encara moltes joietes no excessivament conegudes... com aquesta: La Bellesa Turbo. La dissolució del grup de Post-Rock Splendini va donar lloc, l'any 2008, a un insòlita col·laboració entre el poeta Emili Sànchez Rubio - encarregat també de posar-hi veu - i una sèrie de músics amb influències que anaven des de Tortoise a Portishead: David Delgado (guitarres), Curro Viera (bateria; actualment a L'Équilibriste), Álvaro Sanz (DJ, loops i programacions), Arnau Sureda (baix; ex-Bullshit, ex-Bacon), Mónica Pérez (veu; Helio) i Tià Mas (video-jockey; ex-A.N.T.I.). Que jo sàpiga, ha estat la primera formació mallorquina en denominar-se col·lectiu, i no grup o banda.

"L'origen dels alfabets" fou l'únic testimoni sonor d'aquesta col·laboració d'artistes: quatre cançons en format EP enregistrades entre la primavera i l'estiu del 2008 per Josep M. Puigserver "Púter" (Satellites) i masteritzat per Xisco Vic (La Búsqueda). Els personalíssims texts de Sánchez-Rubio gaudeixen aquí d'un matalàs sonor ple de riquesa: les atmòsferes van ser cuidades fins el darrer detall, donant com a resultat un conjunt de cançons que, encara ara, quatre anys després, encara sonen fresques i atractives. Poesia d'avantguarda, en definitiva, dins música que mescla lliurement elements de l'Indie, el Trip-Hop, el Post-Rock, el Shoegaze o el Krautrock.

L'experiment va durar poc, així mateix, però l'any 2009 va donar lloc a The Soda Experiment, una banda que, avui en dia, continua activa amb el nom de Desoda.

DESCÀRREGA

La Bellesa Turbo - "L'origen dels alfabets" (2008) - EP

FURA - "Iamo" (2011) - Single

La esperadíssima continuació de "Mustela Putorius" (2011) ja té nom i forma; "Iamo". Amb ell, Fura donen una passa de gegant per convertir-se indiscutiblement en una de les bandes insulars amb més projecció, però també amb una de les majors alegries musicals per a un productiu 2011. A mig camí entre el Math i el Post-Rock de Russian Circles o Mogwai, el quartet amb base a Inca torna a la càrrega amb un so fresc just a uns moments en els que l'escena del Post-Rock comença a donar símptomes d'esgotament i poca imaginació.  I, senyors, poques bandes ara mateix podrien estar tan inspirades com la que formen Luciano (bateria), Àlvaro (baix), Marc (guitarra) i Manel (guitarra, sintetitzador; també a Marasme i ALT/F4).  

Els set minuts i mig que dura "Iamo" sonen a glòria. I amb motiu, a més, perquè ha estat enregistrat als estudis madrilenys Westline, propietat de Juan Blas (Nothink). Estem, doncs, davant una gravació més professional i ambiciosa, que formarà part del nou segell independent, Back To The Records. Però el que realment conta aquí no és el so, ni la fantàstica portada a càrrec de Tomeu Mulet (Beach Beach), sinó la música,  la bona música, indiscutible protagonista d'aquesta història. Fura tenen un talent real, tangible; basta comprovar-ho a qualsevol dels seus directes, o simplement escoltant aquest fantàstic "Iamo". Donaran molt de què parlar; ho sabem tots. Ara per ara, només ens queda seguir gaudint d'aquest single i donar-lis una enhorabona, però de les grosses. 

DESCÀRREGA

Fura - "Iamo" (2011) - Single

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

La gran acumulació de cançons soltes a dins l'ordinador - parl d'anys i anys - ha donat lloc a aquest recopilatori de caràcter cassolà, improvisat i purament instructiu. Bàsicament, és un recull de formacions de Rock de tots els pals - des dels més clàssics als més indies - que, per desgràcia, tingueren una trajectòria curta. Bandes joves que, o bé no arribaren a sortir del local d'assaig o simplement donaren uns pocs concerts abans de separar-se. D'acord; hi ha moltes, moltíssimes bandes més, així que no descart, a un futur, tornar a fer una nova compilació. Però ara per ara, anem a fer memòria amb un primer volum que, ben segur, us aportarà una nova perspectiva del underground illenc i que, possiblement, us ajudi a descobrir algun diamant en brut.

1- Lack Of Blame: Banda de Punk-Rock activa entre el 2007-2008, que inclou membres de One For All y Apaga y Vamonos.

2- Vagina Off: Mítica gamberrada de finals dels 90'; un banda que, essencialment, practicava un Rock urbà potent i desefadat que queda ben reflectit amb aquest petit himne (al seu moment, sonà un munt; puc donar testimoni d'això!). La formació inclou a la baixista Silvia Podeur (Blind Panic, Golgotha, i avui a Toxic Army).

3- Red Ribbon: Boníssima banda de Indie-Rock de Manacor, amb una gran qualitat tant compositiva com tècnica que, perfectament els podia haver portat molt, molt lluny. Es van desfer i, avui en dia, segueixen donant canya baix el nom de Roig!.

4- Locus Versus: Ens anem, de nou, cap els darrers 90's amb aquesta banda de Power-Pop, amb la qual començaren la seva trajectòria musical els bessons Tejedor, Damián i Carlos (pilars de Casa Rusa).

5- Aura: Banda d'Indie-Rock nascuda a Muro, de les cendres de Sensual Pudding (gran banda, per cert!); a destacar-hi la presència de la guitarrista Marga Roca, avui ficada dins el món del Heavy-Rock amb formacions com Hadooken o Rómulo y Los Centurios.

6- Lazygun: Una banda de Palma, activa entre el 2006-2007, que es va nodrir del so de formacions com Oasis o Jet. No arribaren a tocar en directe, segons em consta.

7- Lizmilk: Aquesta banda de Rock 'n Roll a la anglosaxona va aparéixer devers el 2007... i no se ben bé què s'ha fet d'ells!

8- Beat Frog: Un d'aquests grups que es va quedar al local. Sorgiren devers el 2008, i tenien influències destacables com les de Led Zeppelin o Buenas Noches Rose.

9- Loise Lane: Una banda de Heavy-Rock aferradís i melòdic bastante consolidada dins l'escena de Palma. Aquesta cançó va aparéixer devers el 2000 com a single/demo.

10- Fake Smile: Banda de Rock/Garage de curta durada. Eren molt joves, verds en molts d'aspectes, però amb cançons com aquesta apuntaven maneres.

11- Boulevard Maria: Aquest grup de Power-Pop va aparéixer a Palma l'any 1994, i deixà alguns temes gravats devers l'any 1999. Els seus components van ser Toni Rebassa (guitarra, veu), Junior Ramírez (guitarra), Sr. Muñoz (baix), Joan Binimelis (bateria).

12- El Octavo Pasajero: Banda de Indie-Rock, amb tocs retro tipo The Charlatans i aires del Brit-Pop de Oasis. Enregistraren algunes demos i feren un bon grapat de concerts al seu moment, però no feren massa cosa més.

13- Drown: Banda de Rock acústic encapçalada per José Fructuoso (avui a J-56), amb un so molt càl·lid i americanot.

14- Flykiller Coffee: Rock instrumental amb tocs Progressius i textures pròpies del Post. Interessant experiment de curta durada, per desgràcia.

15- Proyecto Tatlin: Un dels primers exemples de Post-Rock/Metal a Mallorca? Només enregistraren de forma oficial un tema, molt bàsic i primitiu, però amb una sèrie d'elements interessants.

16- The Dirty Diggers: Un trio palmesà que devers el 2008 va fer un grapat de concerts. Entre Nirvana i els Pixies.

17- Stray Dog: Banda de Rock alternatiu a càrrec de quatre joves palmesans. No hi ha gaire informació sobre ells.

18- Daydream: Projecte de Rock alternatiu, molt guitarrer i potent, que encapçalà la vocalista/guitarrista Marga Roca abans de fundar Dirty Rice (no confondre amb els Dirty Rice de Marratxí) i començar la seva transició cap el Heavy.

19- Dog Dream: Grup de Pop-Rock amb elements propis del Rock alternatiu i Power-Pop. Encara segueixen actius, crec.

20- The Klient: Efimer quartet d'Indie-Pop/Rock encapçalat per vocalista femenina; estaven influenciats per grups com Radiohead o PJ Harvey.

21- Echolocation: Banda de Rock 'n Roll / Hard-Rock. Gairebé no hi ha informació sobre ells.

22- Tres Caladas: Grup que practicà un Rock macarra, de carrer, nodrit pel so de formacions com Barricada.

23- Punto de Partida. Efímera banda de Pop-Rock/Power-Pop que va aparéixer el 2006 de les cendres de No Somos Nadie. El seu líder i fundador fou Maurici Revilla (Canal 69, Vodkartinis). No arribaren a tocar en directe.

24- Blackheart: Riffs tipus The Clash i veus properes al Marilyn Manson més intimista? Aquesta banda enregistrà una demo cassolana i poca cosa més.

DESCÀRREGA

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

WHITE BEAR - "White Bear" (2009) - EP

Malgrat van fer pocs concerts, hi va haver un moment molt concret en el qual White Bear van ser una de les bandes més prometedores de l'illa. El trio format per Miquel Puigserver (guitarra, veu), Jorge Vaquer (baix) i Jorge Guindos (bateria) es va desmarcar fent una efectiva proposta musical que es nodria, a parts iguals, de les atmòsferes post-rockeres de bandes com Mogwai, del Rock Progressiu de la vella escola o el Pop-Rock independent de Muse, sobretot en l'apartat vocal.

Déu meu! En què ha quedat això? Perquè van decidir aturar de fer música? Aquest EP és una delícia i no fa més que demostrar que White Bear tenien molt, moltíssim a dir dins la nostra escena.

DESCÀRREGA

White Bear - "White Bear" (2009) - EP



RUTINA - "Rutina" (2011) - EP

He de donar les gràcies a Joan Llabrés no tan sols per fet aquesta aportació a Illa Sonora, sinó per haver-me descobert a Rutina, un nou grup del qual no tenia cap referència ni una. Ells són Toni Escanellas (baix i veu), David Rojo (guitarra) i el mateix Joan Llabrés (bateria i programacions); es tracta de músics colrats en experiència i vivències gràcies a grups anteriors com Gual Permanent, Fora Nervis, Família López o els portolans Energeia.

Rutina arriben just a un moment en el que aquest tipus de so gaudeix d'una salut inmillorable: mesclen amb efectivitat l'arrel del Indie-Pop/Rock espanyol, tant dels anys 90's (Los Planetas, Los Piratas) com el dels grups de nova fornada (Vetusta Morla, Love Of Lesbian), la complexa elegància de Radiohead i pinzellades interesantíssimes del Post-Rock més comercial (Mogwai, Sigur Rós). El resultat és un EP just tret del forn, amb 5 cançons (una d'elles en català) carregadíssimes de bon gust i molta qualitat, tant a nivell compositiu com interpretatiu. Obvi que, darrera Rutina, hi ha gent amb molt de rodatge, i això és nota.

La meva opinió és que, si juguen bé les cartes, donaran molt de què parlar. Les primeres còpies d'aquest recomendadíssim EP es posaran a la venda el dijous 24 de febrer, a un concert seu a Binissalem. Endavant i molta sort! 

DESCÀRREGA
Myspace de Rutina / Bandcamp de Rutina

Rutina - "Rutina" (2011) - EP

FURA - "Mustela Putorius" (2010) - EP

Un inici, com a mínim, prometedor; això és, ni més ni manco, "Mustela Putorius", la primera referència del quartet Fura. Aquest grup, amb base a Inca, el formen des del 2008 el guitarrista de Marasme, Manel, juntament a Marc (guitarra), Àlvaro (baix) i Luciano (bateria). I què és el que ens ofereixen a aquest EP? Doncs tres llargues composicions d'un excel·lent Post-Rock instrumental amb pinzellades de Math-Rock que ens remeten a clàssics de l'estil com Mogwai o els japonesos Mono. Alternant moments de calma total amb passatges de força desbordant, "Mustela Putorius" és un EP amb una textura molt ben treballada i, sobretot, feta amb molt bon gust, que, sense adonar-te'n, pot arribar a sonar tres o quatre vegades seguides al teu reproductor, deixan-te amb ganes de més. Pegau-li una escolta: definitivament, val la pena.

DESCÀRREGA

Fura - "Mustela Putorius" (2010) - EP