Avís a navegants i melòmans en general: la concentració de temassos i himnes a aquest "Lost Revolt" és alta, altíssima! Hi ha el perill de que el disc soni un parell de vegades seguides al teu reproductor mentre tararetjes les tonades de "This isn't right", "Last goodbye", "Your fucking face", "Everyday", "I hate fashion-victims", "Search for me"... Sí senyor, un disc fantàstic que, per desgràcia, va ser l'únic que arribà a gravar Lost Revolt: Laura (veu), Tomeu (guitarra), Checa (baix) i Mota (bateria). No cerqueu a Runaway Records o Xocolat: aquest disc està esgotat i descatalogat.
A certs moments record que es va arribar a comparar a Lost Revolt i Mostros: primer, perquè ambdós grups tenien unes influències similars, la mateixa formació (veu-guitarra-baix-bateria) i dues vocalistes femenines que són pura dinamita. En aquest cas, la veu de Laura és mes melòdica, i tal vegada més accesible que els registres alocats de la carismàtica Macky. Musicalment, Lost Revolt facturaven cançons curtes i aferradisses, amb la virtut de ser extremadament efectives des del principi fins el final. Agafen un poc dels primers Turbonegro ("Never is forever" i "Ass Cobra" a xapa!), del primer Hardcore de Misfits o Black Flag i del bagatge melòdic de Social Distortion i The Gits. El resultat, com deia, és notable fins el punt de que, quan escolt aquest disc, el disfrut tant com la primera vegada que el vaig posar a sonar.
Lost Revolt - "Lost Revolt" (2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario