No hi ha cap tipus de discussió: el millor grup mallorquí entre 1970 i 1975 fou Zebra. Els darrers anys se'ls ha recordat dins les esferes del Rock progressiu pel seu únic disc, "Zebra" (1976), un àlbum cotitzadíssim a dia d'avui que, al seu moment, va rebre una freda acollida tant per part de la critica com del públic. No obstant això, abans de la publicació d'aquest LP hi ha vida; un total de 7 singles editats entre 1972 i 1975 i que recullen la curiosa evolució d'aquesta banda mallorquina, que tant podia nodrir-se del Rock progressiu com d'altres estils com el Folk-Rock, el Glam o el Pop en la seva màxima expressió. A diferència de "Zebra", que fou re-editat en format CD, aquests singles han estat oblidats per les companyies discogràfiques que els publicaren; no se si s'havia fet abans però, des d'Illa Sonora, us oferim tots els singles de Zebra reunits per primer cop.
Per ubicar-nos una mica millor: a finals de 1971 s'uneixen dos membres de Los Bravos, Miquel Vicens (baix) i el fantàstic vocalista anglès Andy Anderson (germà d'en Jon Anderson, de Yes), amb Manolo Marí i Vicenç Caldentey, bateria i guitarrista respectivament d'una altra formació mítica com Z-66, i un guitarrista rítmic, l'anglès David Wamsley (The Warriors). Au! Així tenim el primer super-grup de la història de Mallorca, fruït de la fusió de les dues bandes més populars de l'illa. Caldentey, però, deixa el grup al poc temps, i el seu substitut serà un jovenet procedent de Los Talayots que feia autèntiques virgueries a les sis cordes. El seu nom: Joan Bibiloni. Dit això, anem a fer un repàs a la trajectòria de Zebra; pas a pas; single a single.
This Is A Happy Song / It's All Been Dream (1972)
Publicat a setembre de 1972, és la primera referència discogràfica de Zebra i, molt possiblement, el millor material que publicaren en tota la seva trajectòria (així ho reconeix fins i tot el propi Bibiloni). Pocs grups mallorquins (pràcticament cap, de fet) havien arribat a uns límits d'inspiració, imaginació, risc i riquesa musical com la d'aquest quintet a aquest single. "This is a happy song" no engana: es tracta d'un tema a mig camí entre el Pop i el Rock que brolla alegria i bon rollo. Jo, personalment, em qued amb la cara B; "It's all been dream" és un tema un poc més anti-comercial, amb picades d'ullet al "Glass Onion" dels Beatles i a l'experimentació psicodèl·lica. Un inici prometedor, sense cap tipus de dubtes.
Carolina Girl / A Step In The Right Direction (1973)
Andy Anderson deixà el grup l'any 1972; la seva dona mor a un accident de trànsit i el músic decideix tornar a Anglaterra. Miquel Vicens també decideix abandonar Zebra. Aquí és quan el jove Bibiloni pega un cop de timó i es converteix en el nou vocalista de la banda; perquè, les coses com són... Joan Bibiloni, apart de tenir dits, també tenia unes bones cordes vocals. El rol del baixista serà assumit per Albert Candela. Aquest nou single de la banda demostra, novament, que una banda mediterrània podia sonar tan bé com una anglosaxona. "Carolina Girl" és una peça de Folk-Rock 100 % americà, que els allunya de la resta de grups mallorquins del moment. "A step in the right direction" és un tema lent amb algunes pinzellades progressives amb un tractament molt detallat i ambiciós.
Oh Daddy, Oh Mama / Escribeme Laura (1973)
Aquest disc un pas cap a la comercialitat, per dir-ho d'alguna forma. Els grups espanyols que més venien aleshores els que ho feien en castellà i, en el seu cas, la jugada - a nivell de vendes - els va sortir bé. "Oh daddy, oh mama" és una cançó de Pop-Rock de melodies simples i aferradisses, lletres fluixetes i els terribles cors femenins tan típics de la música tardo-franquisme. El vertarder interès, pens jo, està en la fantàstica cara B del single, "Escríbeme Laura", una peça de Rock & Roll amb el colorit i la vitalitat del Glam Rock anglès que tan de moda estava aleshores.
Hey Girl / To Dream On (1974)
Un dels seus singles més ben aconseguits, per dir-ho d'alguna forma. S'allunyen de fer hits comercials per fer aprofundir dins un so més, diguem, anglosaxó. "Hey Girl" és una cançó rotunda de Pop amb unes línees de baix acollonants. De nou, la sorpresa és la cara B: el Rock & Roll "To dream on" té la xuleria dels Rolling Stones i l'encant del David Bowie de l'era Ziggy Stardust. De nou, Zebra es situen a anys llum de les propostes musicals que es feien a la Mallorca d'aleshores.
Working 12 Years / Bad Bad Time (1974)
Nova demostració del savoir faire de la banda encapçalada per Bibiloni. "Working 12 years" és un tema de Folk-Rock americanot, on destaca la feina del propi Bibiloni a la guitarra i de Marí a la bateria. A la cara B ens trobem amb una versió del "Bad bad time" de The Roulettes, molt ben duita al seu terreny, però que tampoc passa per ser dels millors temes del catàleg de Zebra.
Solo Aqui Pensando / La Vida Es Como La Vives (1974)
Una passa enrera que evidencia, pel meu gust, que Zebra sonaven molt millor quan cantaven en anglès que no pas en la llengua de Cervantes. Participaren amb aquest single a la XVI edició del Festival de Benidorm de 1974, amb la qual cosa comercialitzaren una mica més el seu so. "Solo aquí pensando" és una mescla molt barroca de Pop, Folk i Progressiu que encara té salvació... cosa que no té la festiva "La vida es como la vives", una cançó fluixa i prescindible.
I've Made My Mind / Bye Bye Baby (1975)
El darrer single abans del disc "Zebra". Aleshores, el grup tenia un nou membre, el teclista mallorquí Agustí Fernández. "I've made my mind", amb una clara influència del Reggae, formaria part del seu LP homònim. La cara B, "Bye bye baby", a mig camí entre el Pop i el Folk-Rock és un gran tema, molt ben construit i amb un ganxo melòdic considerable.
