POAL - "Sensibilitat Angular" (2006)

No sé si van ser els primers en fer Post-Rock a Mallorca, però sí que van ser  la primera banda en destacar i mostrar les noves possibilitats que oferia la música experimental. Poal es formaren l'any 2005, amb Miquel Moll (veu, guitarra), Enric Cuéllar (baix), Sebastià Mesquida (guitarra), Toni Valls (guitarra) i Xavier Rubí (bateria). Només un any després enregistraren aquest immaculat àlbum, "Sensibilitat angular" (2006), un disc que va paral·lel al discurs dels Mogwai més clàssics però introduint-hi la suficient quantitat d'elements propis com per fer de la seva una proposta persona, arriscada i efectiva.

Produït per Xisco Vich (La Búsqueda), "Sensibilitat angular" és un disc que no ha envellit, però gens ni mica; al contrari, sembla més vigent que mai a uns moments com els d'ara, on el Post-Rock sembla haver sortit - definitivament o no, no ho sé - dels circles més estrictament underground. La llàstima és que la formació durà poc: Mesquida i Moll segueixen al front de Poal, tot i que amb una orientació més propera a l'electrònica. Per la seva part, Rubí i Cuéllar van donar pas a una nova criatura: Corc.

DESCÀRREGA

 Poal - "Sensibilitat Angular" (2006)

FURA - "Iamo" (2011) - Single

La esperadíssima continuació de "Mustela Putorius" (2011) ja té nom i forma; "Iamo". Amb ell, Fura donen una passa de gegant per convertir-se indiscutiblement en una de les bandes insulars amb més projecció, però també amb una de les majors alegries musicals per a un productiu 2011. A mig camí entre el Math i el Post-Rock de Russian Circles o Mogwai, el quartet amb base a Inca torna a la càrrega amb un so fresc just a uns moments en els que l'escena del Post-Rock comença a donar símptomes d'esgotament i poca imaginació.  I, senyors, poques bandes ara mateix podrien estar tan inspirades com la que formen Luciano (bateria), Àlvaro (baix), Marc (guitarra) i Manel (guitarra, sintetitzador; també a Marasme i ALT/F4).  

Els set minuts i mig que dura "Iamo" sonen a glòria. I amb motiu, a més, perquè ha estat enregistrat als estudis madrilenys Westline, propietat de Juan Blas (Nothink). Estem, doncs, davant una gravació més professional i ambiciosa, que formarà part del nou segell independent, Back To The Records. Però el que realment conta aquí no és el so, ni la fantàstica portada a càrrec de Tomeu Mulet (Beach Beach), sinó la música,  la bona música, indiscutible protagonista d'aquesta història. Fura tenen un talent real, tangible; basta comprovar-ho a qualsevol dels seus directes, o simplement escoltant aquest fantàstic "Iamo". Donaran molt de què parlar; ho sabem tots. Ara per ara, només ens queda seguir gaudint d'aquest single i donar-lis una enhorabona, però de les grosses. 

DESCÀRREGA

Fura - "Iamo" (2011) - Single

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

La gran acumulació de cançons soltes a dins l'ordinador - parl d'anys i anys - ha donat lloc a aquest recopilatori de caràcter cassolà, improvisat i purament instructiu. Bàsicament, és un recull de formacions de Rock de tots els pals - des dels més clàssics als més indies - que, per desgràcia, tingueren una trajectòria curta. Bandes joves que, o bé no arribaren a sortir del local d'assaig o simplement donaren uns pocs concerts abans de separar-se. D'acord; hi ha moltes, moltíssimes bandes més, així que no descart, a un futur, tornar a fer una nova compilació. Però ara per ara, anem a fer memòria amb un primer volum que, ben segur, us aportarà una nova perspectiva del underground illenc i que, possiblement, us ajudi a descobrir algun diamant en brut.

1- Lack Of Blame: Banda de Punk-Rock activa entre el 2007-2008, que inclou membres de One For All y Apaga y Vamonos.

2- Vagina Off: Mítica gamberrada de finals dels 90'; un banda que, essencialment, practicava un Rock urbà potent i desefadat que queda ben reflectit amb aquest petit himne (al seu moment, sonà un munt; puc donar testimoni d'això!). La formació inclou a la baixista Silvia Podeur (Blind Panic, Golgotha, i avui a Toxic Army).

3- Red Ribbon: Boníssima banda de Indie-Rock de Manacor, amb una gran qualitat tant compositiva com tècnica que, perfectament els podia haver portat molt, molt lluny. Es van desfer i, avui en dia, segueixen donant canya baix el nom de Roig!.

4- Locus Versus: Ens anem, de nou, cap els darrers 90's amb aquesta banda de Power-Pop, amb la qual començaren la seva trajectòria musical els bessons Tejedor, Damián i Carlos (pilars de Casa Rusa).

5- Aura: Banda d'Indie-Rock nascuda a Muro, de les cendres de Sensual Pudding (gran banda, per cert!); a destacar-hi la presència de la guitarrista Marga Roca, avui ficada dins el món del Heavy-Rock amb formacions com Hadooken o Rómulo y Los Centurios.

6- Lazygun: Una banda de Palma, activa entre el 2006-2007, que es va nodrir del so de formacions com Oasis o Jet. No arribaren a tocar en directe, segons em consta.

7- Lizmilk: Aquesta banda de Rock 'n Roll a la anglosaxona va aparéixer devers el 2007... i no se ben bé què s'ha fet d'ells!

8- Beat Frog: Un d'aquests grups que es va quedar al local. Sorgiren devers el 2008, i tenien influències destacables com les de Led Zeppelin o Buenas Noches Rose.

9- Loise Lane: Una banda de Heavy-Rock aferradís i melòdic bastante consolidada dins l'escena de Palma. Aquesta cançó va aparéixer devers el 2000 com a single/demo.

10- Fake Smile: Banda de Rock/Garage de curta durada. Eren molt joves, verds en molts d'aspectes, però amb cançons com aquesta apuntaven maneres.

11- Boulevard Maria: Aquest grup de Power-Pop va aparéixer a Palma l'any 1994, i deixà alguns temes gravats devers l'any 1999. Els seus components van ser Toni Rebassa (guitarra, veu), Junior Ramírez (guitarra), Sr. Muñoz (baix), Joan Binimelis (bateria).

12- El Octavo Pasajero: Banda de Indie-Rock, amb tocs retro tipo The Charlatans i aires del Brit-Pop de Oasis. Enregistraren algunes demos i feren un bon grapat de concerts al seu moment, però no feren massa cosa més.

13- Drown: Banda de Rock acústic encapçalada per José Fructuoso (avui a J-56), amb un so molt càl·lid i americanot.

14- Flykiller Coffee: Rock instrumental amb tocs Progressius i textures pròpies del Post. Interessant experiment de curta durada, per desgràcia.

15- Proyecto Tatlin: Un dels primers exemples de Post-Rock/Metal a Mallorca? Només enregistraren de forma oficial un tema, molt bàsic i primitiu, però amb una sèrie d'elements interessants.

16- The Dirty Diggers: Un trio palmesà que devers el 2008 va fer un grapat de concerts. Entre Nirvana i els Pixies.

17- Stray Dog: Banda de Rock alternatiu a càrrec de quatre joves palmesans. No hi ha gaire informació sobre ells.

18- Daydream: Projecte de Rock alternatiu, molt guitarrer i potent, que encapçalà la vocalista/guitarrista Marga Roca abans de fundar Dirty Rice (no confondre amb els Dirty Rice de Marratxí) i començar la seva transició cap el Heavy.

19- Dog Dream: Grup de Pop-Rock amb elements propis del Rock alternatiu i Power-Pop. Encara segueixen actius, crec.

20- The Klient: Efimer quartet d'Indie-Pop/Rock encapçalat per vocalista femenina; estaven influenciats per grups com Radiohead o PJ Harvey.

21- Echolocation: Banda de Rock 'n Roll / Hard-Rock. Gairebé no hi ha informació sobre ells.

22- Tres Caladas: Grup que practicà un Rock macarra, de carrer, nodrit pel so de formacions com Barricada.

23- Punto de Partida. Efímera banda de Pop-Rock/Power-Pop que va aparéixer el 2006 de les cendres de No Somos Nadie. El seu líder i fundador fou Maurici Revilla (Canal 69, Vodkartinis). No arribaren a tocar en directe.

24- Blackheart: Riffs tipus The Clash i veus properes al Marilyn Manson més intimista? Aquesta banda enregistrà una demo cassolana i poca cosa més.

DESCÀRREGA

VV.AA. - "Demos Attack - Vol. 1" (2011)

BEASTY BRUTAL MUSIC EXPLOSION - BBME 7'' (2009) - EP

Pere (guitarra), Toti (baix) i Mota (bateria) formen la que, molt possiblement, és una de les bandes més espectaculars en directe a la escena mallorquina: Beasty Brutal Music Explosion (o simplement BBME, si vols acurçar). Els que heu tingut la oportunitat de veurer-los sabeu de què estic parlant: de tres tios, ben experimentats, amb una química única, que tant et poden tocar un parell de cançons a tota òstia com sorprender-te amb una versió molt personal del "Fire" de Jimi Hendrix.

Editaren aquesta joieta - descatalogada, si no vaig errat - l'any 2009: a aquest 7" hi trobem quatre temassos breus, instrumentals i experimentals que van més enllà del Punk o del Hardcore, sense que haguem de parlar de Post-Punk o Post-Hardcore. Tinc un bon amic que diu que aquest EP no fa justícia a allò que són Beasty Brutal Music Explosion en directe... però, clar, això tampoc és un impediment per disfrutar d'aquest magnífic disc. Breu, d'acord, però magnífic.

DESCÀRREGA

Beasty Brutal Music Explosion - BBME 7'' (2009) - EP 7"



NOVA PASTORAL - "Nova Pastoral" (2005) - EP

Poca cosa puc dir d'aquest duo tan estrany, tan pecul·liar. Nova Pastoral van sorgir aproximadament devers l'any 2004, i el formaven dos universitaris d'indentitats anònimes: Trimalción (baix, sintetitzadors, samplers), que anteriorment havia gravat material baix el nom de Trimalción y las Gemelas Subnormales, i un percussionista anomenat Trigresse.

Fanàtics de Joy Division, Suicide, Psychic TV, Skinny Puppy o Throbbling Gristle, Nova Pastoral desenvolupà al llarg de la seva curta trajectòria un so vertaderament estrany i irreal, a mig camí entre el Post-Punk, l'Electrònica o el Gòtic. Els caracteritzava, també, una actitud extremadament anti-comercial; es negaren a promocionar la seva música en directe o, fins i tot, obrir un Myspace on donar a conéixer les seves cançons.

M'ha costat sang i suor convèncer a Trimalción, una persona extremadament gelosa de la seva música, per posar a l'abast dels visitants d'Illa Sonora l'únic EP de Nova Pastoral. "Quant menys es sàpiga de nosaltres, qui som o què ferem, millor. Mai he entés a Nova Pastoral com una simple banda de música, sinó com una forma de vida", escriu el seu enigmàtic protagonista.

DESCÀRREGA

Nova Pastoral - "Nova Pastoral" (2005) - EP

CORC - "Calitja" (2010) - PROMO

Delícia, joia, maravella... No se'm ocorr altra manera de definir aquest disc. Darrera d'ell s'hi amaguen Xavier Rubí i Enric Cuéllar, de Poal, que des de març del 2009 fins setembre del 2010 han estat treballant en les 10 cançons que formen aquest "Calitja".

Tot el que havia anat escoltant aquests mesos al seu Myspace m'havia semblat la òstia, però ara, amb el disc a les mans, és quan puc dir que aquestes cançons adquireixen una nova dimensió, superant totes les expectatives - altíssimes, per cert - que hi tenia posades. "Calitja" no és gran: és enorme. Són prop de 40 minuts que captiven, hipnotitzen i emocionen, tant a l'oïda com a l'ànima. Just a uns moments en el que a la música experimental comencen a sorgir avalanxes de grups pretenciosos sense gràcia o xispa, Corc sorprenen per un so senzill, càlid i molt humà, que ens remet en petites dosis a l'escola de Tucson (Friends of Dean Martinez, Calexico), a la música folk americana, amb l'esperit minimalista, elegant i oscur de Bohren & der Club of Gore o les atmòsferes cinèfiles de Tulsa Drone o Mount Eerie.

Per raons d'ètica, no vull posar discs que acaben de ser publicats, a no ser que els mateixos grups ho sol·licitin. Seria un poc porcada, no? Per això mateix, per compartir amb tots voltros aquesta música tan collonuda i difondre amb una mica més de força la proposta de Corc, he seleccionat quatre cançons de "Calitja" i he creat aquesta promo improvisada i digital. Si vos agrada el que heu escoltat, per favor, pillau-vos el disc original. La tirada és escaça, i la podreu trobar per 10 € a Xocolat i la cervesseria Guirigall. Regalau al vostre cor i a les vostres orelles aquesta maravella de disc.

DESCÀRREGA 

Corc - "Calitja" (2010) - Promo

BIEL BALLESTER TRIO - "Echoes From Mallorca" / "Bistro de Barcelona"

No ho puc evitar: Django Reinhardt és el meu guitarrista favorit de tots els temps. L'amor i passió que sent pel seu llegat musical és casi tan gran com el que podria sentir per altres genis de la guitarra com Jimi Hendrix, Joe Pass o fins i tot Leslie West. La màgia i particularitat de Django, així com l'atemporalitat de la seva obra, fa que arrel d'ell sorgeixi un estil tan característic com el Gypsy Jazz, Manouche Jazz, Jazz gitano o com li vulguem dir; en tot cas, la seva música ha impregnat l'obra i forma de tocar d'artistes posteriors, com Stochelo Rosemberg, Biréli Lagrène o Tchavolo Schmitt. En el cas d'Espanya, el màxim representant del manouche és el mallorquí Biel Ballester, un músic d'un talent indescriptible que el situa com un dels músics illencs amb major reputació internacional. Sabieu, per exemple, que el propi Woody Allen va decidir incloure dues cançons seves al film "Vicky Cristina Barcelona"? Tal i com ho sentiu...

Nascut a Palma, l'any 1974, aquest guitarrista formà a Barcelona el Biel Ballester Trio juntament amb Pedro Gracia (guitarra rítmica) i Leandro Hipaucha (contrabaix). Aquesta excel·lent formació debutà l'any 2003 amb el disc "Echoes From Mallorca", editat pel segell nord-americà Refined Records. Aquest disc de pur manouche donà pas a una segona joia titulada "Bistro de Barcelona" (2006), també amb Refined Records; és a aquest disc quan Ballester dona una passa de gegant incorporant a la seva música influències d'altres estils com el bolero o la bossa-nova, creant una mescla elegant, carregada de classe, bon gust i imaginació.

"Echoes from Mallorca" i "Bistro de Barcelona" són dues delícies per l'oïda i per l'ànima. La seva discografia la completam amb un disc en directe, "Live from London" (2006), un disc que ja penjaré en una altra ocasió: se li ha de donar de menjar apart, pràcticament com al mateix Biel Ballester. 

DESCÀRREGA

Biel Ballester Trio - "Echoes from Mallorca" (2003)

Biel Ballester Trio - "Bistro de Barcelona" (2006)

FURA - "Mustela Putorius" (2010) - EP

Un inici, com a mínim, prometedor; això és, ni més ni manco, "Mustela Putorius", la primera referència del quartet Fura. Aquest grup, amb base a Inca, el formen des del 2008 el guitarrista de Marasme, Manel, juntament a Marc (guitarra), Àlvaro (baix) i Luciano (bateria). I què és el que ens ofereixen a aquest EP? Doncs tres llargues composicions d'un excel·lent Post-Rock instrumental amb pinzellades de Math-Rock que ens remeten a clàssics de l'estil com Mogwai o els japonesos Mono. Alternant moments de calma total amb passatges de força desbordant, "Mustela Putorius" és un EP amb una textura molt ben treballada i, sobretot, feta amb molt bon gust, que, sense adonar-te'n, pot arribar a sonar tres o quatre vegades seguides al teu reproductor, deixan-te amb ganes de més. Pegau-li una escolta: definitivament, val la pena.

DESCÀRREGA

Fura - "Mustela Putorius" (2010) - EP