EL PEQUEÑO FLIX - "Cerdos Power" (2007)

Un George Bush Jr. convertit en un cowboy d'allò més macarrònic; un José María Aznar caracteritzat com un bandoler andalús, tricorni al cap i trabuc en mà; i finalment un Tony Blair disfressat com si d'un ridícul super-heroi de sèrie B es tractés. Els tres, caricaturitzats com porcellets, són els protagonistes absoluts de la satírica portada de "Cerdos Power", l'àlbum debut de El Pequeño Flix.

El Pequeño Flix sorgeix l'any 1998 de les cendres de Distrito Federal, una banda que el passat any s'havia presentat al Concurs Pop-Rock organitzat per l'Ajuntament de Palma. Félix Martínez, Flix, no tan sols és el guitarrista i vocalista de la banda; és també el seu creador i ideòleg; junt a ell hi trobem a Santi Kalifa (baix) i Carlos Loki (bateria i veu). Aquí hi trobem una música, crítica i alhora bon rollista, que està a mig camí entre el Funk i l'anomenat Rock urbà; així doncs, podem percebre clarament la influència tant de O'Funkillo - amb els quals han compartit escenari - com de Rage Against The Machine, els Red Hot Chily Peppers més macarres o, en les seves parts més rockeres, Extremoduro.

Tant "Cerdos Power" (2007) com "Se abre el telón" (2009) són dos discs marcats per un contagiós bon rollo. No m'estranya gens; fa un grapat d'anys, vaig assatjar un any als locals de la Sala Assaig i puc dir que ells eren dels tios més alegres, simpàtics i enrollats que es movien aleshores per allà. El disc arriba al blog per obra i gràcia d'en Pep: moltes gràcies!

DESCÀRREGA

El Pequeño Flix - "Cerdos Power" (2007)

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.

DESCÀRREGA

Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

KINGONORT - "Demo" (1999)

No fa molt xerrava - no record amb qui, ara mateix - amb algú que m'assegurava que els cassettes, tot i estar molt passats de rosca, no tan sols mantenen la seva màgia sinó que, a diferència del CDs o dels vinils, els pots tractar a potades, que seguiran sonant bé. Avui rescatam una cinta que havia aplegat pols a dins d'un calaix i que arriba a Illa Sonora gràcies a la col·laboració de Jeroni i Ginès.

La llàstima, la gran llàstima d'aquesta entrada és que gairebé no tinc cap tipus d'informació de Kingonort. Tal és la manca de dades que, com podreu veure, no he pogut aconseguir els títols de les cançons que formen part d'aquesta demo, enregistrada entre 1998 i 1999... però farem un esforç per reconstruïr la seva història. Kingonort fou un sextet manacorí actiu entre 1993 i el 2005; els seus membres van ser Toni Vives (veu), Kiko Gil (veu), Toni Oliver (guitarra), Tomeu Alcover (guitarra, aleshores també membre de Becareful With The Dog) Jaume Riera (baix), David Caldentey (bateria). "Tomeu Alcover no era un dels membres originals de Kingonort - explica Jeroni Sancho - sinó que, abans d'ell, hi havia un altre guitiarra que de malnom li deien "Moca", però no ho puc assegurar al 100%. Era molt bo, el tio, i de fet no varen gravar mai amb ell, només es limitaren a fer concerts. En el seu lloc va entrar en Tomeu Alcover, de Becareful With The Dog". Tomeu Alcover, posteriorment, formaria part de Flying Dog per emprendre una carrera en solitari una vegada dissolts aquests darrers.

Kingonort era una banda que que entraria dins la qualificació del que es coneix com crossover per la mescladissa d'estils i influències: Metal, Hip-Hop, Funk, Hardcore... Les influències de Faith No More i dels bascs Negu Gorriak són dos referents clars, tot i que també s'hi perceben uns aires dels primers Red Hot Chilly Peppers a les parts més funks i desenfadades. Un altre apunt interessant, segons Jeroni, és que en directe feien versions del "Zu Atrapatu Arte" de Kortatu i del "Apartheid" de Negu Gorriak.

Aquesta maqueta, enregistrada per Antoni Nicolau (Ocults, Mac, Peppone...) amb un 16 pistes, mai va ser editada, sinó que es va quedar en format cassette, per ser gravat i regravat pels amics del sextet. Hi trobem un total de 9 cançons amb una intro a càrrec de Toni Rosselló "Cárdenas", col·laborador d'O'trutx. Com a bonus-tracks, he inclós la versió de "La terrible invasión de las paparras en la isla de la tranquilidad" inclosa al recopilatori "XI Mostra de Manacor" (1999), amb un so/producció diferent a la de la demo, i, finalment, "Allibera't", enregistrada en directe a Manacor l'any 1995.

DESCÀRREGA

Kingonort - "Demo" (1999) - Cassette

MASA SONORA - "Masa Sonora" (1999) - EP

Darrera Masa Sonora s'amaguen ni més ni manco que els germans Garciolo, Gustavo (veu, guitarra) i Francisco (baix), components dels mítics Inertial Mass; a més, aquell mateix any Francisco havia debutat amb Alucigenia. Casi res. Completaren la formació Alberto (guitarra), Enrique (percusió), Toni (percusió), Davi (bateria) i Carlitos (saxo).

Que no ens engany aquesta portada al més pur estil de Mano Negra. Aquest disc, avui tan rematadament difícil de trobar, ens mostra cinc cançons molt passades de voltes on es mescla amb la major naturalitat del món el Funk, el Rap, el Ska o el Nu Metal. Sense samplers, DJ's per enmig o excessives floritures, Masa Sonora van ser un grup tan imaginari com original que s'anticiparen a la proposta que anys després va fer coneguts a Dawholeenchilada.

DESCÀRREGA

Masa Sonora - "Masa Sonora" (1999) - EP



GATO MARTÍN - "Try Me" (2010) - EP

Quan els meus companys i jo mateix entrevistarem a Gato Martín fa uns pocs mesos, al programa Fang i Distorsió, ens varen transmetre principalment tres coses: maduresa, serenitat i un amor incondicional per la música. Són músics que toquen per devoció, per plaer, per diversió i per totes les petites satisfaccions que dona pujar-te a un escenari, sigui quin sigui. Aquesta integritat la podem veure en la forma que ells mateixos descriuen el grup: "Somos músicos con un objetivo en común: disfrutar con esta propuesta sincera y rockera y ofrecer al público altas dosis de melodías, ritmo y sudor". Ells són Xisco Moranta (veu), Toni Martín (guitarra), Quico 'Rapaz' García (guitarra), David Urrea (baix) i Rupo Pons (bateria).

La seva proposta, que arriba avui a Illa Sonora per petició de Toni Martín,  és una barreja d'estils (Rock, Funk, Pop, Soul...) i influències on conflueixen amb la major naturalitat els rastres de Led Zeppelin, Ottis Redding, Carlos Santana i James Brown. És un grup que, ja sigui damunt un escenari o fora d'ell, transmeten molta vitalitat i bon rollo; per això mateix, desitjar-lis molta sort i feina per aquest 2011! 

DESCÀRREGA

Myspace de Gato Martín

Gato Martín - "Try Me" (2010) - EP