No és gaire arriscat afirmar, amb rotunditat, que Doctor Martín Clavo (DMC) és una de les bandes més venerades i carismàtiques del circuit musical mallorquí d'aquests darrers anys. Tampoc resulta agosarat dir que ells són uns dels grans protagonistes de la crònica sonora de la passada dècada a la nostra illa. La seva és una història complexa, marcada per nombrosos canvis de formació i, també, de nombroses gravacions. He de dir que m'ha resultat impossible reunir tot el material de Doctor Martín Clavo; si bé avui us presentem el gruix essencial de la seva discografia, hi falta el seu primer disc “Todo Superman tiene su kriptonita”(2001) i tota una sèrie de maquetes ("En alas del naufragio", "La vaca cósmica"“, Los equilibrios de verdad”, “La ilusion de vivir de dia”, “Maldito bocadillo”...) que la banda enregistrà els seus primers anys de trajectòria. Fa unes setmanes, el periodista Joan Cabot em comentava que té una vintena de maquetes que el propi David Martín li feia arribar, cada setmana, per emetre al seu programa d'aleshores, "Local d'assaig".
Però tornem a la banda. La fundà David Martín (abans a Los Cara Vana i Los Grabes) l'any '98, i a un primer moment hi passaren, entre d'altres, Roy Vulcano (Los Renegados), Sergio Ruiz (Empleado del Mes) o Enrique Pérez. Devers el 2000, entrà en joc Omi González (ex-Junk Galaxie), Omi Zida pels amics, que esdevindrà una peça fonamental per estructurar el so del grup. Enmig dels nombrosos canvis de formació que hi va haver, s'incorpora devers el 2003 Ginés Fernández, aleshores bateria de Neo Tokyo i antic component de Crudos i Canníbales.
A setembre del 2004 enregistren al Casino Royale "Mentes de Perro", amb la següent formació: David (veu, guitarra), Omi (baix), Enrique (baix) i Ginés (bateria). Col·laboren al disc Rafa (Dr. Doom), Juanmi (Cerebros Exprimidos, Canníbales, Mostros...), Miquel (Geniva) o Juanito (Crudos), entre d'altres. "Mente de Perro" sempre m'ha semblat fantàstic. I ho dic de forma sincera. Me'l regalà una amiga, just quan va sortir, dient-me: "Aquests són Doctor Martín Clavo, i sonen com si n'Olvido Gara hagués format una banda tipus Ramones per fer covers del Pop i del Rock dels anys 60". Al marge de comparatives i apreciacions, "Mente de Perro" encara em sona encara fresc i divertit gràcies a himnes com "El circo de Satán", "Las pasiones de Juanlu" o "Tu motor chamuscado". I, com apunt personal, les melancòliques "Nada me sabe como antes" i "Último deseo" em passaren una considerable factura emocional al seu moment. Supós que per tot això, i més, li tenc molt d'apreci a aquest disc.
Però seguim endavant... Més canvis de components, més directes, més trui, mogudes i activitat. Som a l'any 2007. Doctor Martín Clavo, reduïts a trio (David, Omi, Ginés) enregistren a Ca'n Estrella el seu nou disc, "El dia en que salvamos la Tierra". Col·laboren al disc Juanmi, Larry i Macky (Mostros) i Tony Reynés (Harmònica Coixa Blues Band). Novament un disc tan fresc com adictiu, amb cançons tan aferradisses com "Genial", "Finde", "Meteorito" o "Canción Estúpida". A aquells moments, Ginés deixa la banda i és substituït per Gato (ex-Fun People, Dr. Doom, Phogo, Satellites). Amb ell enregistren de nou a Ca'n Estrella el EP de 6 cançons "Comida para gusanos" (2009), on hi col·laboren Rafa Murillo i Toni Maltraste (Bad Taste, Disease, Holocausto Pomada...).
Seguiren les mogudes i els canvis de formació des d'aleshores, però sembla que ara el grup ha recobrat l'estabilitat després d'un període incert. David Martín segueix al capdavant, acompanyat novament per Ginés a la bateria i Marc, un excel·lent baixista arribat des del Principat. La nova formació enregistrà un EP al seu local d'assaig el 8 i 9 de febrer d'enguany: el resultat, un CD-R de so maqueter que regalaren a tots els assistents al seu concert del Rara Avis el passat 19 de febrer.
És difícil crear una entrada d'un grup que, perfectament, donaria per fer un llibre sencer. Només desig i esper que Doctor Martín Clavo segueixi donant la mateixa canya que ha donat fins ara; aquesta petita societat que formen en David, en Marc i en Ginés segur que encara ens pot seguir donant moltes més alegries.
Doctor Martín Clavo - "Mente de Perro" (2004)
No hay comentarios:
Publicar un comentario