PLAN 9 - "Demo" (1999) - Demo

Al llarg d'aquests mesos, m'ha sorprès rebre correus de gent demanant que posi la maqueta de Plan 9... I efectivament, la tenia... perduda, per desgràcia, a dintre d'un prehistòric disc dur que, fa pocs dies, he pogut recuperar. I... voila! No sé ben bé si podem anomenar-la demo, ja que són quatre cançons i no record si n'hi havia alguna més. Fins i tot la portada ha estat una improvisació ràpida: sé que editaren 500 còpies, però no n'he pogut aconseguir cap d'original. Si hi ha algú que vulgui escriure per corroborar si hi havia més temes o enviar la portada i demés, pot fer-ho mitjançant un correu electrònic.

No es que existeixi massa informació de Plan 9, així que anem a donar una mica de llum a la seva (oblidada) història. Van sorgir l'any 1998 a Palma, al seu capdavant hi podíem trobar a un guitarra prèviament colrat a altres bandes com Javi Ruiz i que, posteriorment, aconseguiria un major reconeixement - musical, clar - gràcies a Trestrece. Completen la formació Pere Servera (veu), Joan Rayó (guitarra), Alex Gil (baix) i José Navarro (bateria). Musicalment els podrien comparar a una banda marratxinera que pegava fort aleshores, Masada, però clar... Millor cercar referents de sobra coneguts per fer-nos una idea, no? Plan 9 es movien entre el Rock Alternatiu i el Metal de nova fornada, de tal forma que eren massa canyers per compartir escenari amb un grup onda Smashing Pumpkins i massa suaus per fer el mateix amb un grup de, no sé, Thrash-Death. Bevien clarament de Hamlet, de Pantera, de Pearl Jam o, fins i tot, de Kiss. 

Acabaré amb una petita annècdota sobre la banda: ells han estat l'únic grup de Metal en aparéixer a la portada de la revista Brisas. Impensable a dia d'avui, eh?

DESCÀRREGA

Plan 9 - "Demo" (1999) - Demo

DAWHOLEENCHILADA - Discografia

Dawholeenchilada tornen a ser notícia amb la publicació del seu tercer disc, "Apocalipsis Mariachi en Tagomago", un treball just tret del forn que suposa, com diuen, una tornada per la porta gran a una banda que ja duia prop de sis anys sense editar res nou. Controvertits i esburbats, a parts iguals, aquest apocalipsis mariachi marca el retorn d'un grup que donà molt de què parlar, sobretot a la primera meitat de la dècada passada. Serien les seves declaracions punxants a les entrevistes? O els seus excessos, a sobre i a fora dels escenaris? O més aviat aquell explossiu còctel musical, on es mesclava amb la major naturalitat del món el Metal, el Funk, el Hip Hop o qualsevol estil que se't pugui imaginar?

"El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003) fou el seu primer disc, i amb el qual aconseguiren el seu major moment de popularitat; part del seu èxit els hi donà la seva canço "Espiral", un hit en tota regla que els portà a actuar, fins i tot, a Mèxic. Però, abans d'això, Dawholeenchilada (coneguts als seus primers dies com Spider Circus) van editar una espècie de demo/disc - no se ben bé com qualificar-ho - que no apareix a cap banda i que és una raresa total. L'ha aportada Jeroni Sancho i Ginés ha estat l'encarregat de digitalitzar-la: als dos, moltes gràcies. Malauradament, aquesta gravació no té portada; tampoc hi consten els títols, o l'any d'edició que, possiblement, es situa aproximadament entre 1999 i el 2000. En fi, una raresa total que destaca per la seva qualitat i originalitat. "La aristocracia del crimen" (2005) fou el seu segon treball i malgrat suposà un descens en termes de popularitat, mantingueren la seva reputació com autèntiques bèsties damunt dels escenaris.

Com deia al principi d'aquesta entrada, Dawholeenchilada tornen per la porta gran i ho fan amb un disc que, possiblement, donarà molt de què parlar.

DESCÀRREGA

Dawholeenchilada - "Demo" (1999-2000)

Dawholeenchilada - "El Diablo Gigante Mambo Massacre Show" (2003)

Dawholeenchilada - "La aristocracia del crimen" (2005)

SMELLBAG - "Wait for me there" (2005) - EP

La 'darrera' fornada de Nu Metal illenc ens deixa grups com Smellbag, un quintet de Llucmajor que debutà en directe per primer cop l'any 2003 i que, aproximadament, l'any 2006/2007 es va desfer. Els seus components eren Xavi Albertí (veu), David Rigo (guitarra), Pere A. Salvà (guitarra), Miquel Barceló (baix) i Rafel Garcíes (bateria).

"Wait for me there" (2005) és l'únic material que editaren, apart de "Cool traditions", un tema inclós al recopilatori "Llucmarock 2003". He començat aquesta entrada ficant-los dins el sac del Nu Metal, tot i que les mires de Smellbag anaven un poc més lluny de formacions com Korn o Deftones; per exemple la influència de Pantera és molt forma - sobretot en l'apartat vocal - i, de la mateixa forma, hi notem el rastre de Machine Head, Unearth o Stone Sour.

Van rodar bastant pels escenaris illencs i la veritat és que tenien molt bon directe. La qüestió és que la cosa després es refredà i, per raons laborals, tots els seus components a excepció del vocalista Xavier Albertí començaren un nou projecte, Vice City, que no ha tingut la transcendència i activitat que van tenir Smellbag als seus millors dies.

PD: Aquest EP arriba a Illa Sonora gràcies a en Pedro Barrera; gràcies mil, tio!

DESCÀRREGA

Smellbag - "Wait for me there" (2005) - EP



MASA SONORA - "Masa Sonora" (1999) - EP

Darrera Masa Sonora s'amaguen ni més ni manco que els germans Garciolo, Gustavo (veu, guitarra) i Francisco (baix), components dels mítics Inertial Mass; a més, aquell mateix any Francisco havia debutat amb Alucigenia. Casi res. Completaren la formació Alberto (guitarra), Enrique (percusió), Toni (percusió), Davi (bateria) i Carlitos (saxo).

Que no ens engany aquesta portada al més pur estil de Mano Negra. Aquest disc, avui tan rematadament difícil de trobar, ens mostra cinc cançons molt passades de voltes on es mescla amb la major naturalitat del món el Funk, el Rap, el Ska o el Nu Metal. Sense samplers, DJ's per enmig o excessives floritures, Masa Sonora van ser un grup tan imaginari com original que s'anticiparen a la proposta que anys després va fer coneguts a Dawholeenchilada.

DESCÀRREGA

Masa Sonora - "Masa Sonora" (1999) - EP



MÔNSTERA - "Mônstera" (2000) - EP

Possiblement, una de les presentacions més currades i ambicioses que he vist d'una maqueta d'algun grup mallorquí: sobre de bimbolles, slim-case serigrafiada i un gruixat llibret amb lletres i artwork. Casi res. Per desgràcia, aquest EP no va gaudir de l'impacte merescut, en part per la forta competència d'uns moments on pràcticament tots els grups que començaven tenien com a referents a Deftones o Korn.

Formaren Mônstera Joan Oliver (veu), Joan Canyelles (guitarra), Mariano Moreno (baix) i Joan Horrach (bateria). Em consta que el grup estigué poc temps actiu, entre els darrers anys dels 90's i principis del nou segle, i que aquest EP homònim és l'única gravació que editaren de forma oficial. Es tracta de quatre temes de Nu Metal esquizofrènic, experimental i ple de detalls; la llàstima és la mescla, que provoca un so molt irregular, com si les cançons haguessin estat gravades a un concert i formessin part d'un bootleg.

Aquest disc ha estat aportat per Jeroni Sancho. Moltes gràcies!

DESCÀRREGA

Mônstera - "Mônstera" (2000) - EP

ALUCIGENIA - "Alucigenia" (1999) - EP

Una nova i valuosa aportació de Jeroni Sancho: moltes gràcies! La joieta que avui rescatem a Illa Sonora és l'únic EP dels desapareguts Alucigenia, un grup que formà part de la primera generació del anomenat Nu Metal a Mallorca, i que va tenir com a components a l'ex-Inertial Mass Francisco Garciolo (baix), Jose Luis Heras (veu), Felip Dokolomansky (guitarra) i J.L. García (bateria).

Quatre temes acompanyats d'una intro d'un potentíssim Nu Metal que beu clarament de clàssics com Faith No More, però que incorpora els suficients elements d'originalitat per distanciar-los d'un dels moltíssims clons de Korn o Deftones que van sortir aquells dies. Cal destacar-hi, a més, el gran talent interpretatiu dels seus membres, especialment Garciolo, que fa del seu baix un element clau i indispensable per entendre el so d'Alucigenia. No van estar molts d'anys en actiu, i si no record malament el seu moment de major glòria fou quan telonejaren als Freak XXI a Palma... que em corregeixi algú si m'equivoc. En tot cas, aquest adictiu i recomendable EP deixa amb ganes de més.

DESCÀRREGA

Alucigenia - "Alucigenia" (1999) - EP

RICHTER 7 - EP '05 (2005) - EP

Richter 7 es poden considerar com un dels representants de la darrera onada de Nu Metal a Mallorca; en certa manera, s'incorporaren tard a un moviment que, en el cas de Mallorca, havia estat especialment profitós: de la nostra illa sortiren Madelfunk, Flying Dog, Plan 9 o Alucigenia, però també altres grups menys coneguts com Massada, Mônstera, Sonor Silence i un llarg etcètera. Venc a dir amb tot això que Richter 7 tanquen, d'alguna forma, un cicle dins aquest tipus de música a Mallorca. 

Aquest quintet palmesà visquè el seu moment de glòria entre 2005 i molt especialment el 2006; a determinats moments semblava que estaven destinats a arribar lluny però, per raons que ignor, posaren fre a la seva activitat i no se ben bé que s'ha fet dels seus membres. No obstant, també record que fou un grup que també despertà fortes antipaties entre el públic, o al manco en part d'ell. Un els acusaven de ser una còpia de Hamlet (època del "Insomnio", "El Inferno"), mentre que altres afirmaven que s'ho tenien molt cregut. No entraré en fer un judici de valor sobre la seva música o sobre el seu comportament: jo, que els vaig veure un parell de vegades en directe a garitos de la plaça Gomila, puc dir que eren un grup molt consistent i efectiu en directe, i que eren extremadament professionals en comparació a altres bandes del moment.

Si cercau riffs potents, baixos aclaparadors, lletres introspectives i tot el que tingui a veure amb el Nu Metal, Groove i estils relacionats, doneu una oportunitat aquests quatre temes de Richter 7.

DESCÀRREGA

Richter 7 - "EP '05" (2005) - EP