INTERMINABLES - Discografia (1987-1990)

Si hi ha una bona notícia és la continuïtat del Festival MallorcaNochentas, que torna el pròxim 16 de juny a Es Gremi (Palma) amb un cartell força interessant: tornen els grans Los Valendas després d'uns anys de silenci, acompanyats per Los Toñetes, Bourbon Gratis, DX-Cerebros (amb el vocalista Jaume Triay, recuperant els clàssics de Cerebros Exprimidos) i una banda que, tal vegada, no ha estat suficientment reivindicada: Interminables.

Jo només coneixia el seu primer LP homònim, un disc debut editat l'any 1987, però en Pinxo de MallorcaNochentas, dins del seu rol d'arqueòleg de la música mallorquina dels anys 80's, completa aquesta retrospectiva aportant el seu "Volveré", publicat l'any 1990. Una banda força interessant amb un llegat un tant desconegut però dels qual, per sort, podreu tornar a gaudir a aquesta esperada cita. I que n'hi hagi molts més, de Festivals MallorcaNochentas! Us deix amb la biografia que en Pinxo ha elaborat sobre Interminables!

En 1986 Miquel Monserrat decide montar una banda. Para ello se rodea de sus compañeros de proyectos anteriores Gori Vicens, Onofre Mascaro y Jose San Nicolas. Bautizan a la banda como Interminables y en 1987 graban su debut discográfico en forma de single con los temas “Cuestión de tiempo” y “Brindemos una vez más”. Al poco tiempo Gines Valverde se une al grupo, tras su paso por el grupo Furnish Time y la participación en su segundo disco, y preparan nuevos temas. Al año siguiente vuelven a entrar en los estudios, de nuevo en Digitals, para grabar el que sería su álbum de debut. Un disco con nueve canciones de puro Rock&Roll en el que destacarían “Bles Blues” y “Tirado en la ciudad”, canción de la que grabarían incluso un video-clip promocional. Aunque con pocas copias distribuidas las canciones empezarían a sonar en distintos medios de comunicación y las oportunidades de tocar en directo aumentaban participando en la final del Pop-Rock de 1988 en Palma y posteriormente en distintos conciertos en la península. Gracias al reconocimiento de público y crítica entrarían de nuevo al estudio para grabar el single “Bourbon y mujeres” en 1989 que promocionarían también con el correspondiente video-clip y posteriormente, ya en el sello Espectacular distribuido por Hispavox, editar el Mini-Lp de nombre homónimo de 1990 en el que se incluirían de nuevo sus dos éxitos de su álbum de debut, los temas de su ultimo single y dos temas grabados para la ocasión “Volveré” y “Copa tras copa”. Tras el abandono de Gori y Onofre en 1992 entran de nuevo en el estudio para grabar un nuevo LP con 9 temas nuevos con sonido mas guitarrero el cual no se llegaría a editar. El grupo se despide de su publico con un ultimo concierto en 1994 en Portocolom. Desde entonces solo han aparecido esporádicamente en 2000 y 2009. Ya en 2011 amenazan con una mini gira y prometen un nuevo disco para finales del 2012. En el Festival MallorcaNochentas se presentaran de nuevo en Palma tras más de 18 años con una formación compuesta por Jose Zamorano a la guitarra, Xisco Puig a la bateria y Pere Barceló a los teclados que acompañaran a Miquel Monserrat y Gines Valverdede la banda original y toda una sección de viento formada por Joan Carles Julià saxo, Joan Taberner trompeta, Manel Barceló Trompeta y Guillem Nadal trombon. Nueve grandes músicos para ofrecernos un gran espectáculo de puro Rock&Roll.

DESCÀRREGA

Interminables - "Interminables" (1987)

Interminables - "Volveré" (1990) 

SUNFLOWERS - Discografia (1998-2000)

Molt possiblement, els Sunflowers van ser la gran revelació de la música mallorquina de la segona meitat dels 90's: és indiscutible que bona part del seu èxit el provocà la cançó "Happy birthday", que apareixia a un anunci de televisió, però si revisem la seva curta discografia (només dos àlbums) ens trobem que aquest quintet tenia altres cançons més bones i, segurament, més representatives. 

Sorgits l'any 1996, el grup estava format per Adela Peraita (veu), Chicho Andreu (guitarra), Angelo Borrás (guitarra, teclat), Rafael Rigo (bajo) i l'incombustible Mané Capilla (bateria). Els Sunflowers ens deixaren dos àlbums que destaquen per la seva frescor... tant que, de fet, encara els podem escoltar i sonen frescs, com si ni haguessin notat el pas del temps.

Els Sunflowers aconseguirien una sèrie de fites força destacables... des de fer una gira pels Estats Units a aparèixer a la BSO de "Torrente: el brazo tonto de la ley" (1998). Desconec els motius que els van portar a la ruptura, però part d'aquella màgia ha arribat als nostres dies amb Sterlin via l'encantadora veu d'Adela.

DESCÀRREGA

Sunflowers - "Inside out" (1998)

Sunflowers - "Homework" (2000)

VACABOU - "Alfalfa & Omega" (2012)

Mea culpa: jo mai he seguit amb massa atenció la trajectòria de Vacabou, però d'alguna forma aquest disc m'ha cridat l'atenció d'una forma suficientment important com per haver de tornar escoltar els dos àlbums previs de Joan Feliu i Pascale Saravelli, "Vacabou" (2003) i "12 Songs inside" (2007). "Alfalfa & Omega", que realment vindria a ser una mena de compilació de cançons "perdudes", és tan interessant que perd aquest caràcter annecdòtic - al manco, a priori - per mostrar-nos una nova perspectiva del duo mallorquí. I enganxa, de veres que sí. Joan Cabot ens deixa a 40putes una acurada descripció del contingut d'aquest recomenable treball:

"El disc és més una col·lecció de cançons recuperades del calaix de projectes inacabats que no pas un àlbum en el sentit habitual, ja que molts d’aquests temes no varen ser pensats per a un disc en concret sinó que sorgeixen en diferents èpoques (...) "Alfalfa & beta" és un disc replè de petits defectes, detalls inesperats i accidents, i ho dic com una cosa bona.  Al cap i la fi la perfecció és xorca i el que ens agrada de la música que ens agrada és precisament tot allò que defuig l’ordre, el que s’escapa a la raó. Si estimes algú, estimes també els seus defectes i no només les seves virtuts. I "Alfalfa & Beta" és deliciosament imperfecte. És dispers i irregular. És humà. Una gran notícia" (llegeix la crítica completa).

DESCÀRREGA

Vacabou - "Alfalfa & Omega" (2012)

AL FUEGO - Maquetes (1990-1993)

Mitjançant Pinxo, de MallorcaNochentas, recuperam aquest interessant i desconegut projecte anomenat Al Fuego, format l'any 1989 per dos il·lustres de la música mallorquina com Miquel Santmartí "Michel" (Nasti, Furnish Time) i Mané Capilla (Furnish Time, La Isla, El Primer Tercio, Wonkhai Palma...); a ells s'hi afegiren el baixista Pedro Martínez (Destral) i Javier Palacios (La Senda). Queda clar, doncs, que aquesta no era una banda amateur ni principiant, però malgrat la seva ambiciosa aposta - arribant a enregistrar part del seu repertori en francès - sembla que no van arribar a despegar del tot. Les diferentes gravacions que van fer entre 1990 i 1993 queden recollides en aquestes dues maquetes que, malgrat no arriben a l'altura del llegat de Furnish Time, ens regalen alguns moments força memorables. 

Si voleu aprofundrir més dins la història i trajectòria de Al Fuego, no us podeu perdre la biografia que ha fet l'equip de MallorcaNochentas.

DESCÀRREGA

Al Fuego - Maqueta 1990

Al Fuego - Maqueta 1992-1993

ARZOBISPO - "Desercore" (2012)

"Desercore" (2012) és més important del que el seu propi autor pensa: de fet, confirma que, ara per ara, arzobispo (amb minúscula!) és dels projectes més interesants de l'underground illenc, i també un dels més honests. El material anterior, compilat al seminal "Postparto" (2011) estava força bé, però "Desercore" és una passa endavant en tots els aspectes. La fòrmula es simplifica, reduint-se a una guitarra acústica i a una veu: un so menys carregat, però més expressiu, més orientat al Indie-Folk més sobri; al manco a mi, em diu molt més."Desercore" m'ha enganxat fins el punt de considerar-lo com un dels discs (disc, maqueta, EP... anomena-ho com vulguis) que més m'han sorprès enguany. 

I, per acabar, recordeu arzobispo farà el seu debut telonejant a The Secret Society al Vamp Café (Palma) el proper 20 d'abril. Una gran notícia!

DESCÀRREGA

arzobispo - "Desercore" (2012)

ESTEPES - "Estepes" (2001)

Fa un bon grapat de mesos va aparèixer publicat a Illa Sonora el cassette d'una banda anomenada Estepes i de la qual pràcticament no en sabíem poca cosa. Ara, gràcies amb l'ajuda d'un dels seus components - Kiko Coll - no tan sols hem pogut reconstruir millor la seva trajectòria musical, sinó escoltar més material seu. 

La primera etapa d'aquesta banda llosetina va de finals dels anys 70 a l'any 1992, any de la seva dissolució. Aleshores, el seu únic testimoni discogràfic era el cassette que havien enregistrat als estudis Maller, a Palma. La història d'Estepes podia haver acabat aquí, però Joan Mir i Kiko Coll tornaren a la càrrega l'any 1998; d'aquesta forma, amb un so més professional que la seva primera gravació, enregistraren un nou disc homònim, "Estepes" (2001). Aquest àlbum recull una desena de cançons d'aires costumbristes que, a moments, sembla anticipar-se a l'esperit electroacústic d'Anegats. En tot cas, "Estepes" és un treball bastant complet d'un Pop amable i castís que, possiblement, sorprendrà a més d'un.

Com extra, l'arxiu inclou un document força significatiu: el concert acústic amb el qual Estepes s'acomiadaren al Teatre de Lloseta, la nit del 31 de gener del 2004. Punt i final, doncs, per una banda que, malgrat no haver gaudit del reconeixement d'uns Antònia Font o Fora des Sembrat, va aconseguir obrir algunes portes que romanien tancades per a la música en la nostra llengua.

DESCÀRREGA

Estepes - "Estepes" (2001)

ELS SIURELLS - EP (1968)

Preparats per aquest nou viatge a la Mallorca dels 60's? Som-hi! Aquesta contribució a Illa Sonora la fa Juan Pedro, autor d'un recomenable blog musical anomenat Alta Fidelidad (punxa aquí). Els Siurells són una de les bandes illenques d'aleshores que, tal vegada, més desapercebudes van passar. Tant, que moltíssima gent que visquè aquella època ni se'n recorda d'ells. Tampoc és d'estranyar; difícilment es podia competir contra aquella competència ferotge que hi havia aleshores, o destacar just quan Los Beta, Los 5 del Este, Los Javaloyas o Los Telstars eren els grans embaixadors de la música illenca.

No ens enganem: el llegat de Els Siurells ha envellit malament en comparació a altres grups mallorquins d'aleshores. No obstant, forma part del nostre patrimoni musical, així que no podem fer més que alegrar-nos de poder compartir un bocinet més d'aquella Mallorca, llunyana i perduda.

DESCÀRREGA

Els Siurells - EP (1968)

CALLE N - "Sin mis huellas pisar" (2011) - EP

Aquest grup tan simpàtic i bon-rollista el formen Carlos Gómez (veu, guitarra), Juan Carlos Quesada (baix) i Javier de Blas (bateria). Les trobades informals en forma de jam-sessions van donar pas a un projecte que, finalment, s'ha transformat en Calle N. Segur que el nom no us sona estrany: van formar part de les passades festes de Sant Sebastià, a Palma. Tota una fita per una banda de curta trajectòria - de moment - com la seva.

A finals del 2011 editaren l'EP "Sin mis huellas pisar", 5 temes a mig camí entre el Rock, el Pop i el Funk. Una mescladissa que els situa a una mena de terra de ningú, però a la que es fan forts reivindicant influències com les dels Black Crowes, Joe Bonamassa, M-Clan o la que, al manco a mi, em sembla més evident: Fito y Fitipaldis.

DESCÀRREGA

Calle N - "Sin mis huellas pisar" (2011) - EP

ARZOBISPO - "Postparto" (2011)

No; aquesta no és una entrada repetida. Efectivament, fa un parell de mesos "Postparto" aparegué a Illa Sonora (pitja aquí per escoltar-lo) en format EP... Però ara el podem gaudir com a disc pròpiament dit: 11 cançons que recullen les millors cançons d'arzobispo - en minúscula! - i que no deixa de ser el testimoni d'un projecte que, amb més mitjans, temps i dedicació, aconseguiria fàcilment fer-se un lloc dins dels grups de culte de l'encisador underground illenc.

"Postparto" és arzobispo amb tots els seus pros i contres, virtuts i defectes. Jo m'atreviria a dir que és un conjunt de gravacions honestes. Cançons que es fan per connectar amb determinats sentiments, sense fer ús de res més que això: la sinceritat.

DESCÀRREGA

 arzobispo - "Postparto" (2011)

WALTER KLEIN Y SU CUARTETO - "En el II Festival..." (1965) - EP

Walter Klein Estrada; igual el seu nom no ens diu massa cosa, però és un dels clàssics de l'escena de la Mallorca dels 60's. S'inicià al món de la música a finals dels 50's, just quan a l'illa començava a pegar fort la música melòdica italiana d'aleshores: Marino Marini, Tony Dallara, Bruno Martino i un llarg etcètera.

Aquest EP, que molt amablement ha cedit en Jaume Jiménez, té la particularitat de ser una de les primeres gravacions del segell palmesà Fonal: és a dir, li va faltar molt poc per llevar a Lucio San Eugenio l'honor de ser el primer músic illenc en enregistrar un disc a Mallorca. El contingut d'aquest disc són 4 cançóns, amb "la primera bossanova dedicada a Mallorca ("Noches de Palma") - ens escriu Jaume - o "¿Porqué no brillan tus ojos?", que malgrat el títol en castellà està cantada en italià. Així, el títol original és "Perché i tuoi occhi non brillano?", una vertadera delícia de cançó amb lletra i música de Mario Robbiani (a l'EP hi ha una errada, hi posa Bobbiani). Aquesta cançó va ser una de les vint finalistes del II Festival de la Canción de Mallorca de 1965". Una altra característica important d'aquest disc és la secció rítmica, formada ni més ni manco que per Miquel Pieras (baix; posteriorment a Los 5 del Este i Los Beta) i Manolo Marí (bateria; després als Z-66 i Zebra).

Walter Klein no aconseguí el reconeixement d'altres companys de la seva generació, però va ser protagonista indiscutible de moltes velades d'aquella idílica Mallorca dels 60's, ja fos baix el nom de Walter Klein e il suo Complesso o Mallorka's 4.

DESCÀRREGA

Walter Klein y su Cuarteto - "En el II Festival..." (1965) - EP

MARLOVERS - Discografia (2007-2010)

Marina Mullor i Gloria Pujalà són els rostres més visibles de Marlovers, un projecte de POP en majúscules que completen Simó Reus, Eugenio Blanco, Carlos Gómez i Guillem Bauzà. Els origens de la banda es remunten a mitjans de la dècada passada, baix el nom de Marlo, denominació amb la qual - si no record malament - van arribar a les semifinals del concurs Proyecto Demo 2007.

Marlovers, com els coneixem ara, són uns autèntics artesans del Pop, uns músics que realment hi posen passió, ganes i amor a allò que fan. Mimen com a pocs les seves cançons, les melodies, les harmonies. El fet de cuidar de cada detall fa que s'allunyin del Pop xabacà amb el qual ens bombardetjen les radiofòrmules, per apropar-se al Indie-Pop dels 90's, amb referències clares de grups espanyols com Vancouvers, Le Mans o La Buena Vida, però també de Belle and Sebastian o alguns dels grups - més per l'essència que no pas per la música - del catàleg de Sarah Records.

Ah! I especial atenció a l'EP "Non stop dreaming", una mostra brillant del Pop més imaginatiu i encisador.

DESCÀRREGA

Marlovers - "The right way to love" (2007) - Demo

Marlovers - "Non Stop Dreaming" (2010) - EP

XAVIER ESCUTIA - "Sister Reincarnation" (1996)

Quan Los Valendas van morir per primer cop, després d'aquell enorme "World Under Water" (1995), el seu carismàtic líder va seguir donant guerra, tot i que en solitari. El resultat d'aquesta aventura fou un únic i deliciós disc en solitari, de títol "Sister Reincarnation" (1996).

És inevitable escoltar-lo i no enrecordar-te de Los Valendas, és clar. Però a aquest "Sister Reincarnation" les guitarres acústiques són les grans protagonistes, donant com a resultat un treball més intimista, més madur, més càlid. Xavier Escutia s'allunyava del Power-Pop per acostar-se considerablement a altres gèneres com el Folk americà o, fins i tot, la Psicodèlia blanda. No obstant, el millor d'aquest disc no és que segueixi una orientació concreta o una altra, sinó el brillant treball compositiu per part del senyor Escutia, i que es posa de manifest a cançons com "Years of solitude", "Sometimes I dream", "1000 days of shame" o "Hang your winds". Una curiositat sobre aquest disc... Quan acaba el darrer tema, comença un "hidden track" que no és, ni més ni manco, que totes les cançons del disc en una sola pista.

Els de Munster Records - segell que edità aquest treball - encara tenen còpies a la venda... i a un preu inmillorable: 1,50 €. Si voleu aconseguir aquest "Sister Reincarnation" original, aquesta és la vostra oportunitat! 

DESCÀRREGA

Discografia Los Valendas 

Xavier Escutia - "Sister Reincarnation" (1996)

WINONAS - Discografia (1996-1999)

Els Winonas és un grup que ara mateix esta, en certa forma, d'actualitat. No, no han tornat als escenenaris ni molt manco, però els seus components Manolo Martínez (veu, guitarra), Sergio Revert (guitarra), Borja Andreu (bajo) i Nacho Vegas (bateria) tornen a la càrrega amb un nou i ambiciós projecte, Hombrespajaro. La setmana passada presentaren el seu àlbum debut - editat per Blau - la qual cosa suposa una bona excusa per repasar els seus inicis musicals amb dos treballs bastant difícils de trobar i que en Pep R. ens ha cedit.

El Powerpop era un gènere ric i pròsper als anys 90's, i més a Mallorca, on hi havia grups del nivell de La Granja, Los Valendas, Crocodiles o els Goodfellows. No era fàcil competir, vull dir, però els Winonas, nascuts l'any 1993, eren un jove grup i amb ganes de menjar-se el món. El seu debut, "Pink Noise" (1996) suposa una bufada d'aire fresc: Power-Pop en anglès, molt melòdic i ben construït, amb uns aires que tant podien recordar a The La's com als Teenage Fanclub més convencionals. Gens innovador, però fet amb tanta gràcia que perfectament podriem considerar-lo com un dels secrets millors guardats del Power-Pop mallorquí. Tal vegada van voler aconseguir un so més madur i personal, no ho sé, però el cas és que el seu següent llençament, el mini-CD "Buenas Sensaciones" (1998) ens mostra a uns Winonas diferents, canviant l'anglès pel castellà i mostrant unes influències més que evidents del Pop espanyol dels 80's.

Si no vaig errat, la seva darrera gravació com a grup fou el tema "Touch me here", tal vegada el tema més experimental de la seva curta carrera trajectòria i que va quedar inclós al recopilatori "The Bam Balam Explosion Vol. 7" (2000). Després van desaparéixer per donar pas al grup de versions Pelillos a la Mar i, el 2010, els Riders, el projecte embrió que finalment a evolucionat cap als Hombrespajaros.

DESCÀRREGA

(The) Winonas - "Pink noise" (1996)

Winonas - "Buenas Sensaciones" (1998)

MONTA-MAN - Discografia (2008-2011)

Sabíem que, des de feia temps, que aquest era un projecte amb els dies comptats. I així ha estat: el passat divendres, dia 25, Jonatan Uría, acompanyat pel fidel guitarra Andrés Palacios, oferia el seu darrer concert baix el nom de Monta-man, al mateix lloc on tot va començar: l'església evangèlica d'El Rafal, a Palma. Jonatan ja ho havia avisat amb una nota de premsa que ens arribà més o manco a principis del passat estiu:

"Hay que saber parar. No tenemos la creatividad de unos o la caradura de otros para seguir repitiéndonos, y lo de evolucionar no entra en nuestros cánones. Los hippies se erigieron profetas del "Sexo, drogas y Rock 'n Roll". Monta-man también patentó su santísima trinidad: "Dios, desamor y muerte". Escribir y cantar sobre esto no es ninguna broma, acaba pasando factura. Monta-man fue una historia de amor imposible, tres años de grabar y tocar en directo bajando hasta el mínimo los listones de calidad y profesionalidad. Nada fue premeditado. Fuimos un fenómeno de Myspace, a base de spam salvaje, y es justo que ahora, con la decadencia del medio, desaparezcamos de las escena".

Exacte. Dic jo que un projecte tan rematadament personal per força havia de tenir les seves conseqüències; passar factura, en definitiva. No obstant, fou aquesta personalitat el que va fer distint i diferent a Monta-man de moltíssims altres projectes musicals d'aquests darrers anys a Mallorca, o les Illes Balears, directament. Amor i desamor, misèries, dolor i religió; aquests són els ingredients bàsics d'un còctel naïf purament Pop però de sabor netament Punk. Estic parlant d'un so lo-fi, 100 % rudimentari i casolà, que parteix d'una o dues guitarres, una veu amb cors de fons i un omnipresent Casiotone marcant el ritme, com si d'un bateria imaginari es tractés. Res queda a l'atzar: Jonatan escollí el nom de Monta-man perquè eren les joguines més cutres i merdoses de la seva generació.

Tres anys i mig han donat per molt, tant comper treurer-se de la màniga quatre discos/maquetes i un EP de versions. "Dudas razonables" (2008), de 8 cançons, fou el seu primer llençament; la terrible qualitat de so no és un obstacle per apreciar un disc que, pel meu gust, té algunes de les millors cançons de Monta-man: "Zaratrustra 08", "Invierno", "El coleccionista" i, sobretot, "Presidente". El va seguir un EP, "Versiones Travestidas" (2008), format exclussivament per versions de Juniper Moon, La Granja, Los Enemigos, Surfin' Bichos o Family, entre d'altres. El 2009 presentà "Unisex", amb 16 cançons, amb una sèrie d'interessants col·laboracions amb Astrolabio, Papá Topo i Ensaïmada Sideral. Al següent llençament, "El síndrome de la Isla" (2010), amb portada de Gerard Armengol, ja es podia observar algun símptoma de desgast a nivell musical, tot i trobar-hi algunes grans cançons com "Algo tiene que pasar", "Desapareció" o "Pensando en ti". El final el marca "El daño ya está hecho" (2011), produït per n'Alberto de Petröleo; es tracta de l'únic disc amb un so i una presentació més professional sense en cap moment traïr l'esperit que ha caracteritzat la música de Jonatan Uría. Com a extra, he inclós el directe que enregistraren el passat juliol al programa "Cara B" d'en Joan Cabot, a IB3-Ràdio.

No puc dir més de Monta-man. No hi ha termes migs: t'agrada o no t'agrada. Més allà d'això, a mi em sembla una proposta valenta, honesta, original i, sobretot, coherent. Record que, una nit al Rara Avis, a la primavera del 2008, vingué en Jonatan per donar-me una còpia de "Dudas Razonables"; m'explicà amb detall aquell projecte, aquella forma tan pecul·liar d'entendre la música i el negoci que l'envolta. I fa un bon grapat de mesos, quan l'entrevistarem a "Fang i Distorsió", m'alegrà comprovar que seguia amb la mateixa filosofia, les mateixes conviccions. I és d'admirar, just a un temps en el que la coherència és una qualitat difícil de trobar.

DESCÀRREGA

Monta-Man - "Dudas razonables" (2008)

Monta-Man - "Versiones travestidas" (2008) - EP

Monta-Man - "Unisex" (2009)

Monta-Man - "El síndrome de la isla" (2010)

Monta-Man - "El daño ya está hecho" (2011)

Monta-man - "Cara B (10-07-2011)"

BLUE MEANY - Discografia (1996-2005)

Seguim rescantant el llegat d'algunes bandes no excessivament conegudes, com és el cas de Blue Meany, una banda formada l'any 1991 i que, actualment, es troba en una espècie d'estat d'hibernació. Els seus pilars són José Maria Royo (actualment en solitari baix el nom de Mc Royal) i Quico Ros (ara a Payaso), els dos únics membres estables al llarg de la història d'aquesta banda de Pop.

Editaren dos àlbums: el primer, "1996", íntegrament en anglès, és un disc a mig camí entre el Power Pop clàssic dels 90's i el pes inevitable dels Beatles, especialment en el registre vocal; anys després, la banda es passaria al castellà i començaria a apropar-se musicalment cap al Pop-Rock espanyol. Si us agrada el Pop-Rock que es fa a Mallorca, pegau-lis una escolta... que no tan sols de La Granja viu l'home!

DESCÀRREGA

Blue Meany - "1996" (1996)

Blue Meany - "Me siento bien" (2005)

GRAN AMANT - "El Primer Disc" (2011)

No voldria semblar repetitiu, però... Cony! Quin any tan rematadament productiu! Aquest 2011 està superant totes les espectatives gràcies a una sèrie de discs, EP's, singles i maquetes d'altíssim nivell que no fan més que confirmar que l'escena illenca passa per un moment dolç, molt dolç. Gran Amant ja havia donat de què parlar gràcies a l'EP "Bressol", però és ara, amb "El primer disc", quan podem afirmar amb rotunditat que són una de les majors revelacions d'enguany.

Les dotze cançons que el formen són una mena de petites finestres cap al complex món interior de Gerard Armengol, il·lustrador, DJ, i creador de Gran Amant. La seva veu ens acompanya al llarg d'un trajecte musical on es barregen multitud d'estils i influències per acabar amb un resultat final sorprenent. Pop imaginatiu, eclèctic i incontrolable; poètic, pertorbador, surrealista i caòtic. Armengol, acompanyat pels Cigarretes - Jordi Herrera (Satellites, The Marzipan Man), Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada) i Manu Mielniezuk - ha aconseguit donar forma a un disc d'una fortíssima personalitat, un debut captivador que, sense cap tipus de dubte, haurem d'afegir a les grans sorpreses que ens està deixant aquest 2011.

Ah! Important: el disc s'ha editat amb el segell Foehn Records, que ja havia tret material d'altres artistes illencs com Poomse o Oso Leone. No obstant, també el podeu descarregar de forma gratuïta al Bandcamp de Gran Amant. I si us ha agradat el que heu escoltat, apunteu-vos aquesta data: dissabte, 30 d'octubre. Gerard Armengol i els seus Cigarretes presentaran "El Primer Disc" en directe a Sa Possessió (al costat del polígon de Son Noguera, a Palma), junt als valencians Senior & El Cor Brutal. No hi falteu!

DESCÀRREGA

Gran Amant - "El Primer Disc" (2011)

ON - Discografia (2009-2011)

Crec que no hi ha un dia millor per dedicar una entrada d'Illa Sonora a On: precissament avui, dijous 22, presenten en directe el seu nou EP "A un millón de pasos" al IO Music Club, a partir de les 22.30 h. I això no és tot: demà, divendres 23, els tindrem com a convidats a "Fang i Distorsió" - a partir de les 17 h. al 92.9 FM - per conéixer un poc millor a la banda i aquest nou llençament. El cas és que avui posam tot el material editat per On ("A un millón de pasos" inclós) per cortesia de Toni Martín i amb el consentiment de la banda.

On duen en actiu des del 2007; per tant, és una banda més o manco recent, però amb uns components colrats prèviament a altres bandes: Eva Mª Grajera (veu; abans a Sith Lizzard i Crossroads), Rafa Ortega (guitarra; Fora des Sembrat, Quo Vadis, Little Joe, Cuando el Río Suena...), Pep Aguiló (baix; ex-Los Vecinos del Rey, Drinking In The Blues, Crossroads...), Andrés Adipe (bateria) i finalment un darrer i flamant fixatge: Toni Martín (guitarra; també a Gato Martín).  On és, essencialment, un grup de Pop-Rock; un híbrid perfecte que es nodreix tant de la sensibilitat del Pop com del tractament sòl·lid i cuidat d'unes guitarres influenciades per l'AOR americà. Aquesta combinació fa que siguin una banda llunyana al Power-Pop guitarrer, del Indie-Pop/Rock alternatiu o del Pop més frívol. Així de lliures, sense necessitat de ficar-se dins cap escena en concret, On van tira a tira, editant EP per any. "Quién pudiera" (2009) i "Quizás" (2010), enregistrats als estudis The Black Door, ens mostren la seva vessant més enèrgica, mentre que "A un millón de pasos" (2011), just tret del forn, marca una evolució més intimista, melòdica i accessible. 

La experiència és un grau... o això diuen; On no viuen de rendes i aposten de nou per la seva música. Vosaltres podeu descobrir-la amb tan sols tres clicks de ratolí... i segur que si els voleu veure no haureu de recórrer un milió de passes. Molta sort!

DESCÀRREGA

On - "Quien pudiera" (2009) - EP

On - "Quizás" (2010) - EP

On - "A un millón de pasos" (2011) - EP

TONY OBRADOR - "Ets Tu" (1968) - Single

"Els meus discs, sobretot a Mallorca, han estat un fracàs. No sé si perquè no els han volgut comprar o perquè les discoteques ni tan sols s'han molestat en adquirir-los". Així de derrotat parlava Toni Obrador a una entrevista publicada a Última Hora, l'any '69. Certament, la sort no va estar del costat del que alguns anomenen La veu de Mallorca o El Frank Sinatra mallorquí, però Toni, que passà a millor vida fa un parell d'anys, segueix sent recordat com un dels grans de la nostra música.

Jo, particularment, el recordaré més per la seva vessant interpretativa; algú se'n recorda del seu paper protagonista a "El Sheriff O'Brien", aquella paròdia de western, passadíssim de voltes, que va emetre Canal 4 a finals dels anys 90's? Mític! Si algú conserva la cinta, per l'amor de Déu, que ho pengi al Youtube!

Toni Obrador (o, si t'ho estimes més, Tony) edità alguns singles a la segona meitat dels anys 60's ("Ella Tornà", de 1967, "Ets tu", de 1968 i "Caminando en la noche", de 1969), per desaparéixer - discogràficament parlant - als anys 70's, just a una època en la que triomfaven els solistes de camisa oberta, cadeneta d'or i pitera poblada. El single que rescatem avui s'edità en motiu de la celebració del V Festival Internacional de la Cançó de Mallorca.

I, per acabar, vos contaré una anècdota que algú que el va conéixer em contà a mi una vegada; Toni no tenia ni la més remota idea d'anglès... però això no era cap tipus d'impediment a l'hora de versionejar clàssics de Frank Sinatra. En acabar el concert, el públic, format principalment per turistes anglesos, acudien a ell per felicitar-lo per aquella gran veu... i per demanar-li d'on putes havia tret aquella nova lletra per "My Way".

DESCÀRREGA

Tony Obrador - "Ets Tu" (1968) - Single

ARZOBISPO - "Postparto" / "Happiness" (2011)

A mi sempre em va caure en gràcia Montaman, un projecte que, malgrat disposar de molts pocs mitjans (inexistents, diria jo), va saber enfatisar el poder de la música per sobre de la producció o l'estètica del producte final. Aquests aires Lo-Fi, antítesi del so pulcre i cristal·lí, reivindiquen l'esperit cassolà i punk (per allò del Do it yourself) d'uns nous antiherois del Pop mallorquí, com Montaman o aquesta novetat musical en tota regla com és arzobispo (sí, amb l'A en minúscula).

Aquest projecte de recent creació ja ha donat símptomes d'hiperactivitat. Què no? Si heu pegat una ullada al seu Bandcamp, haureu observat que en poc més d'un estiu arzobispo ha tret un EP, una mena de single i una espècie d'adelant d'un nou EP. Si això no és aprofitar bé el temps, que baixi Déu - ja que ens hem posat religiosos - i ho vegi. Darrera de tota aquesta aventura s'hi amaga Ramon Ramone (Josep Oliver, de So What), un jove de Lloret de Vistalegre que afirma que l'idea de arzobispo neix a un banc del barri de Gràcia, a Barcelona, abans de veure en directe a Za! i Nisei.

I què ens ofereix, aquest arquebisbe tan pecul·liar? Doncs bàsicament cançons que tenen les seves arrels en clàssics del Pop Lo-Fi com Lou Barlow, Memory Tapes, Calvin Johnson o Tobin Sprout, però que intel·ligentment s'obre cap a estils com el Indie-Rock, el Punk o l'Emo mitjançant cançons senzilles, melòdiques, curtes, intimistes i ben construïdes. "Postparto" és un EP de quatre temes, caracteritzat per la varietat de registres, mentre que "Happinness", un clar tribut al cineasta Todd Solondz, és un single on l'arzobispo ens mostra la seva vessant més acústica. Atents, doncs, als propers llençaments d'aquest projecte, tan nou com prometedor.

DESCÀRREGA

Arzobispo - "Postparto" (2011) - EP

Arzobispo - "Happiness" (2011) - Single