Avui és el torn de treure la pols i reivindicar amb força el llegat musical de El Diablo En El Ojo, possiblement la banda amb el so més arriscat, personal i característic del lustre 2000-2005. No exager: Jordi Maranges (veu), Michael Mesquida (guitarra), Xisco Joan (baix), Marc Melià (teclats) i Lluís Bestard (bateria) van dur al límit la seva música per oferir alguns dels moments més brillants de la música independent mallorquina gràcies a dos discs, "Nit" (2001) i "Diablomar" (2003), i els EP's "Moon Tears" (1999) i "The Ballad of Kim Carson" (2001).
Aquí, als seus discs, l'experimentació musical s'uneix a la sensibilitat poètica i a influències tan àmplies com Nick Cave & The Bad Seeds, Beasts Of Bourbon, Van der Graaf Generator o Manta Ray. El resultat? Cançons atmosfèriques, barroques, decadents i pertorbadores; tan arriscades com valentes; tan esquinçadores com reconfortants. La personalíssima veu de Jordi Maranges s'enreda dins un context ric i ple de detalls que no es poden captar amb una única escolta: El Diablo En El Ojo exigeix paciència perquè és un grup difícil d'escoltar. Insistesc: ells jugaven a una lliga apart que els va convertir en els grans incompresos de la seva generació; no obstant això, avui, 10 anys després del seu debut, la seva música segueix amb la mateixa força i bellessa, tal vegada per la seva fortíssima personalitat, inalterada amb el pas del temps.
Després de la dissolució del grup, Michael Mesquida ha seguit en actiu amb els Satellites, Oliva Trencada, Sexy Sadie (substituint el guitarrista Carlos Pilán) i més recentment amb Rec-On. Per la seva part, Jordi i Marc formaren a Barcelona el duo experimental El Piano Ardiendo, tot i que el vocalista ha seguit forjant-se un nom amb el projecte en solitari Maranges.
Aquí, als seus discs, l'experimentació musical s'uneix a la sensibilitat poètica i a influències tan àmplies com Nick Cave & The Bad Seeds, Beasts Of Bourbon, Van der Graaf Generator o Manta Ray. El resultat? Cançons atmosfèriques, barroques, decadents i pertorbadores; tan arriscades com valentes; tan esquinçadores com reconfortants. La personalíssima veu de Jordi Maranges s'enreda dins un context ric i ple de detalls que no es poden captar amb una única escolta: El Diablo En El Ojo exigeix paciència perquè és un grup difícil d'escoltar. Insistesc: ells jugaven a una lliga apart que els va convertir en els grans incompresos de la seva generació; no obstant això, avui, 10 anys després del seu debut, la seva música segueix amb la mateixa força i bellessa, tal vegada per la seva fortíssima personalitat, inalterada amb el pas del temps.
Després de la dissolució del grup, Michael Mesquida ha seguit en actiu amb els Satellites, Oliva Trencada, Sexy Sadie (substituint el guitarrista Carlos Pilán) i més recentment amb Rec-On. Per la seva part, Jordi i Marc formaren a Barcelona el duo experimental El Piano Ardiendo, tot i que el vocalista ha seguit forjant-se un nom amb el projecte en solitari Maranges.
El Diablo En El Ojo - "Moon Tears" (1999) - EP
El Diablo En El Ojo - "Nit" (2001)
El Diablo En El Ojo - "Nit" (2001)
El Diablo En El Ojo - "The Ballad Of Kim Carson" (2001) - EP
El Diablo En El Ojo - "Diablomar" (2003)
No hay comentarios:
Publicar un comentario