CANNÍBALES - "Live Canníbales" (1998-1999)

No calen fer massa presentacions a l'hora de parlar dels Canníbales, banda mítica on n'hi hagi i que, a la seva manera, van recollir el testimoni dels Cerebros Exprimidos per fer de Mallorca un petit paradís del Punk i del Hardcore. Fa un bon grapat de mesos varem rescatar la seva discografia (aquí la tens) i ara l'acabem d'arredonir amb uns bootlegs interesantíssims.

Són dues gravacions en rigurós directe que, si bé no tenen una gran qualitat de so - obvi - ho compensen amb una atmòsfera que et transporta en el temps cap a finals dels 90's. La primera data de l'any '98, i està feta a l'antiga sala Yumping de Palma; un total de setze cançons amb un bon grapat de clàssics de la primera època dels Canníbales. L'altre és un concert de l'any 1999 a la sala Kancela (Eivissa), on el setlist s'allarga fins la vintena de cançons, amb homenatges a David Bowie, Kiss i els Dead Boys en forma de versió. Gaudiu d'aquestes joietes; deixen amb ganes de més! 

PD: Material aportat per Ginès: gràcies mil!!! 

DESCÀRREGA

Canníbales - "Live Canníbales" (1998-1999)

OI! THE ARRASE - "Discografía (1996-2002)"

L'any '96, Palma - o Palma de Mallorca, com dirien alguns - veuria néixer a la que, amb el temps, s'ha convertit en la banda d'Oi! més emblemàtica de l'illa: Oi! The Arrase. Hereus del so - i les idees, també - de The Oppressed, els Cockney Rejects i molt especialment dels Angelic Upstars, al capdavant hi estava Víctor Bisonte (veu), un capità tan carismàtic com controverit que liderà, amb fortuna, una formació que completaven Martí (guitarra; posteriorment a Frontkick) i els dos Víctors de Bad Taste, al baix i la bateria respectivament, un dels quals - el baixista - seria substituit per Checa.

Musicalment no van ser uns grans innovadors, però la veritat és que tenien tot allò que ha de tenir una banda d'Oi!: actitud desbordant, lletres combatives, estètica skinhead i un grapat d'himnes camorreros llençats amb la mateixa ràbia que un còctel molotov. La maqueta autoeditada "Punks y Skins" (1997) marca l'inici d'una breu però intensa trajectòria discogràfica completada per "Anarkoi!" (1998), un disc del que record haver llegit bones crítiques fins i tot a revistes heavys com Kerrang! o Heavy Rock.

Aquest doble CD inclou "Punks y Skins" i "Anarkoi", a més d'una sèrie de temes inèdits i demés rareses. El grup es va desfer l'any 2002 i va donar pas als berlinesos Frontkick, amb un altre rollo bastant allunyat a l'Oi!. No obstant, Oi! The Arrase es van refer l'any 2009; així que, mentre esperam un nou disc, què millor que entonar la seva gran versió dels Twisted Sister i redescobrir el seu llegat musical... Somos de Mallorca, vivimos en medio del mar!

DESCÀRREGA

 Oi! The Arrase - "Discografía (1996-2002)"

KALASHNIKOV - "12 temas EP" (2002) - EP

No fa molt que en Toni Maltraste (Bad Taste, Disease, Holocausto Pomada... i actualment a Barbarie) afirmava, via xarxes socials, que aquest únic EP de Kalashnikov era la major joia del Punk/Hardcore que s'havia publicat a Mallorca. Afirmació arriscada, i més sabent que a l'illa van sortir un bon grapat de discs acollonants. No obstant, si haguessim de fer una classificació dels llençaments amb més mala baba, aquest "12 temas EP" (2002) ocuparia un lloc d'honor. 

No van durar massa temps, però pel que veig Kalashnikov han deixat bon record. Morro (veu), Popi (guitarra), Xema (baix), Tòfol (bateria) eren una formació molt jove, amb una habilitat musical aleshores bastant precària però amb una mala òstia tan gran que, com a mínim, és impactant. Ràbia en estat pur i, en aquest cas, concentrada en 12 cançons enregistrades pel propi Maltraste amb un rudimentari 3 pistes el juny del 2002. La producció, tosca i primitiva, en aquest cas no fa més que reforçar el violentíssim discurs de Kalashnikov. Vaja, em costaria imaginar-me un grup d'aquestes característiques amb un so pulcre, cuidat i sobreproduït.

Destacar, encara que soni reiteratiu, l'intensitat d'aquesta gravació i l'odi visceral que desprèn a cada tema; les lletres, senzilles i molt bàsiques, són essencialment històries de violència i nihilisme. Basta agafar com a exemple "25D", on Kalashnikov modifiquen la típica nadala de "Vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum" per oferir-nos un relat breu i sòrdid d'uns pastors encaputxats i armats que liquiden a "un minyonet ros i blanquet".

El disc va aparèixer editat en format vinil l'any 2004 i, segons es diu, s'en van fer poquetes còpies (500 còpies, em corregeixen per aqui) . Millor disc de Punk/Hardcore editat a Mallorca? No ho sé. Ara, disc de culte... ja ho crec que si.

DESCÀRREGA

 Kalashnikov - "12 temas EP" (2002) - EP

GUADAÑA - Discografia (1994-2004)

En Pedro Barrera - un grande - em demanava l'altre dia amem si podia penjar material de Guadaña; així doncs, avui recuperam la discografia d'aquesta llegendària formació de Punk/Hardcore illenc, aprofitant a més que d'aqui molt poquet treuran el seu nou disc, "Tambores de guerra".

Un cop, un company em va dir que de Guadaña es podria escriure un llibre, i no li falta raó: actius des dels primers anys 90's, aquest quartet va ser, al llarg d'un bon grapat d'anys, una de les bandes de referència a Mallorca, suficientment significativa com per influenciar a grups mallorquins posteriors com Estierkol o Roña. Després d'un període d'incertesa, la banda tornà a la càrrega amb dos nous membres: Randy, baixista de Men, i Buskets, veu de Roña. Ara només ens queda esperar a que "Tambores de guerra" faci justícia al seu estatus de llegenda.

DESCÀRREGA

Guadaña - "Maketa" (1994)

Guadaña - "El barco" (1999)

Guadaña - "Camelo" (2003) - Reeditat el 2006

Guadaña - "La isla de la calma" (2004)

DR. DOOM - "La ley de Murphy" (2004)

Aprofitant que els companys de MallorcaPunk han rescatat aquest disc, des d'aqui farem el mateix; tot sigui per reivindicar el llegat de Dr. Doom, una boníssima banda de Punk sorgida a principis de la passada dècada i que va editar un únic disc, "La ley de Murphy" (2004). La banda estava encapçalada per l'ex-vocalista dels Canníbales, Rafa Murillo, acompanyat per la formació de Doctor Martín Clavo de l'època del "Comida para gusanos": David (guitarra), Omi (baix) i Gato (bateria). Cal destacar que actualment Rafa i Gato formen part dels grandíssims Aspirina Infantil.

"La ley de Murphy" és un bon disc de Punk en el qual, l'influència d'altres estils com el Hardcore, el Surf o el Garage, li acaben de donar un toc de varietat i ganxo. Al seu moment es van fer molt poques tirades, així que podriem qualificar-ho de... disc de culte? Jutja-ho tu mateix. Com a bonus track, he inclós una versió del "Irresponsable" que gravaren per al tribut dels Cerebros Exprimidos. Una banda a reivindicar, no trobau?

DESCÀRREGA

Dr. Doom - "La ley de Murphy" (2004)

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

Quan rescatarem la discografia dels Cerebros Exprimidos, a gener d'aquest 2011 - no ha plogut ni res! - vaig anunciar que, a futures actualitzacions, recuperariem el material dispers del quartet... I per material dispers hem d'entendre EP's, singles, recopilatoris, tributs, splits o cançons en directe. Més val tard que mai, no? Per tant, aquest "...Más cerebros" no és més que una compilació 100% cassolana, on podeu escoltar les cançons més desconegudes del quartet palmesà; de fet, cap d'elles apareix a "Complete Recordings" (1993), àlbum on es reuneix la que, fins aleshores, era la discografia dels Cerebros Exprimidos. Dit això, vull donar les gràcies a en Biel i també a en Pinxo de MallorcaNochentas per haver-me passat algunes cançons que no trobava, així com en Celestí, per haver-me donat bones indicacions (tu ja saps quines!). 

Per tant, què us sembla descobrir - o redescobrir - cançons com "Gritos en la noche" ("The Munster Dance Hall favorites Vol. II", 1989) o la versió primitiva del "Arrepiéntete" ("Blood & R'N'R", 1990)? O les perles que trobem als splits amb els Pleassure Fuckers o els Wipe Out Skaters? És a aquest darrer on els mallorquins s'atreveixen amb el clàssic "Chinese Rocks", original dels Heartbreakers de Johnny Thunders i posteriorment popularitzada pels Ramones. A aquesta compilació també podem gaudir íntegrament del cercadíssim "Kill The Pope" (1992), un doble EP de 7 cançons, on fan un homenatge a Redkross ("Linda Blair", "Annette's got the hits") i a The Who ("I can see for miles"); o el curiós EP "Fuck War" (1997), amb aquella boníssima portada-paròdia de Manowar. No oblidem tampoc la participació a altres recopilatoris (tan increible com sorprenent la versió del "Good morning, good morning" dels Beatles) o l'aparició a tributs de llegendes del Hardcore com The Germs o Minor Threat. Que aquesta gent s'atrevia amb tot, fins i tot amb el "Bienvenidos" de Miguel Ríos, utilitzada com a sintonia a la desapareguda Radioactivitat.

Però una part important d'aquestes rareses la forma la part final del disc, que bàsicament són cançons en directe oferides pels Cerebros Exprimidos als seus shows de Barcelona (1989) i Bilbao (1990). Del concert a la Ciutat Contal recuperem 10 cançons on, apart de poder escoltar clàssics de la seva primera època, hi trobem boníssimes versions de Slaughter & The Dogs, New York Dolls o Iggy Pop & The Stooges, entre d'altres... Si fins i tot fan el clàssic "Fight for your right" dels Beastie Boys! Del show de Bilbao (4 temes), cal destacar més versions, com les que fan de Motörhead o Black Flag.

Hi ha vida més enllà d'àlbums clàssics com "Más suicidios" (1990), "Bonzomania" (1991) o "Demencia" (1996), i la podeu trobar a aquesta compilació, dirigida tant als més fanàtics de la banda com, simplement, els curiosos.

DESCÀRREGA

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

MALLÖRKAOS - Discografia (2001-2004)

Mai abans Boston i Washington havien estat tan aprop de Mallorca. Cert que molts de grups mallorquins havien reivindicat a Minor Threat o Deep Wound abans que ells, però Carlos (veu), Julio (guitarra), Óscar (baix) i Sergio (bateria), units baix el nom de Mallörkaos, van donar un aire tan genuïnament americà al seu discurs musical que sembla com si "Not Without Your Support" (2002) haguès estat enregistrat a l'altra punta del món, pels hereus directes de formacions com els Jerry's Kids o els Gang Green.

Mallörkaos van néixer devers el 2001, enregistrant el seu primer EP a principis del 2002; un 7" de 9 temes en castellà, un dels quals és una versió de SSD. Bastant bé, si senyor, però res comparable al "Not Without Your Support" (2002), un LP amb el qual la banda va evolucionar cap a un so més elaborat, madur, ric. La producció també hi fa, d'acord, però un no pot evitar sorprender-se amb la qualitat compositiva del quartet, especialment amb el fantàstic tractament de les guitarres. I ja ni em parlem de les lletres, que amb la veu desquiciada de Carlos semblen engrandir el seu missatge d'auto-reflexió.

No sé exactament què va portar a la desaparició de Mallörkaos, però el cas és que el darrer material que enregistraren fou un EP de temes inèdits, "Live Awake", mai editat en format físic. Completa aquest recorregut per la discografia del quartet una petita compilació 100 % cassolana que he inclós com a afegit, com a epíleg, extra o com li vulguis dir: "+ 3" inclou una primitiva versió demo del tema "No Puedo Olvidar", una versió del "1984" dels Cerebros Exprimidos, i un "Angelfuck" - tema original dels Misfits - que va ser inclós a un recopilatori on hi participen altres bandes com Crickbat, Cinder o Pollution.

DESCÀRREGA

Mallörkaos - "s/t" (2002) - EP

Mallörkaos - "Not without your support" (2002)

Mallörkaos - "Live awake" (2003) - EP

Mallörkaos - "+3" (2011) - EP



VVAA - "Vacaciones de verano... Vol. 1" (2001)

Si a la passada dècada hi ha un recopilatori mític, aquest és el "Vacaciones de Verano... Vol. 1" (2001), la primeríssima referència de Síndrome Records, un segell independent creat i gestionat per alguns dels components de Síndrome de Abstinencia.

L'idea era noble i valent: juntar 27 grups de l'escena underground mallorquina a un sol disc, independentment de la vessant de Rock que practiquessin: així, hi trobem grups de Punk, Ska, Metal i, molt especialment, de Hardcore. De totes formes, el gran interès que té "Vacaciones de Verano" és que 18 dels 27 temes són totalment inèdits, alguns d'ells enregistrats expressament per l'ocasió. Un luxe, eh? Per això, només a aquest disc podrem trobar algunes rareses de llegendes del Hardcore illenc com Oi! The Arrase, Mallorkaös, Bad Taste, Último Preso, 113 Pasajeros del Concorde... A més de material d'altres grups com Net Weight, Guadaña o els mateixos Síndrome de Abstinencia. Després, hi trobem les cançons de formacions efímeres que aportaren el seu granet d'arena per a la causa, com Ala de Mosca, Mal Trago, Eskroto i un llarg etcètera.

La gran qualitat d'aquesta compilació és que dona molt de si, fins el punt de poder trobar-hi material molt curiós, com una versió alternativa del clàssic "Dime que hice ayer" de La Gran Orquesta Republicana. O "La mosca", una cançó que enregistraren els aleshores desconeguts Mostros. O "Invulnerable", a càrrec d'uns joves Pride que, amb canvis de formació per enmig, es transformarien en Wildlife i, actualment, en Darknology. Uns pocs anys després, Síndrome Records edità el segon volum d'aquest recopilatori, amb bona part de les bandes incloses al primer i d'altres com El Grupete, Shaking All Over, Estierkol, Roña o Toc de Queda, entre d'altres.

DESCÀRREGA

VVAA - "Vacaciones de verano... Vol. 1" (2001)

ASPIRINA INFANTIL - "AI" (2011) - EP

No són poques les persones que coincideixen que Aspirina Infantil són una de les grans revelacions d'enguany; juntament amb l'al·lucinant LP de Verval Diarrea, aquest primer EP, "AI" és una joieta en tota regla. De fet, Toti (guitarra) i Fede (baix) formen part d'aquesta darrera banda; completen la formació Rafa (veu), Pere (guitarra; abans a Los 113 Pasajeros del Concorde) i, finalment, l'incombustible Gato a la bateria (Fun People, Phogo, Doctor Martín Clavo, Bad Taste, Satellites...).

Per alguna raó o una altra, em crec a Aspirina Infantil, en el sentit de que és un grup de gran credibilitat. Ni tenen Myspace, ni Facebook o Bandcamp; sembla que els patina bastant la promoció, fet que reforça la clau del seu èxit: anar de boca en boca, sense tecnologies per enmig. Tampoc inventen res nou, però, cony, ho fan amb tanta gràcia que és impossible resistir-se a la seva barreja de Punk i Hardcore. Sona ferotge, salvatge, nihilista i realment intens. Part dels mèrits els hem de donar a Miquel Puigserver 'Puter' (Satellites), que de la mateixa manera et produeix amb èxit i autenticitat la gravació d'un grup de Post-Rock (Fura), que un grup de Indie (Beach Beach) o, en aquest cas, un grup de Punk.

Si teniu un plat per reproduïr vinils... pillau-vos en poder aquesta petita genialitat de Punk/Hardcore 100% illenc. S'han editat 400 còpies en vinil negre i portada serigrafiada i, pels col·leccionistes, una tirada limitada de 100 còpies amb portada alternativa i el vinil verd transparent. Igual hi ha tendes - ja siguin a Palma o a la xarxa - que han pujat el preu, no ho sé, però el cas és que podeu aconseguir aquest EP a Metadona Records per tan sols 4 €. Un preu ridícul per un disc que val molt, molt més. Realment n'hi ha per donar-li l'enhorabona a aquest petit segell/distribuidora situat al cor de Palma: Metadona Records està editant uns discs tan acollonants com autèntics.

DESCÀRREGA

Aspirina Infantil - "AI" (2011) - EP



MUSNOK (2003-2008) - Discografia

Crearen el concepte de Sobrassada Hardcore però, realment, no van inventar res nou. Musnok van seguir la encletxa oberta per formacions més antigues com Matràs o Kingonort, però amb la suficient habilitat com per aconseguir tanta - o més - repercussió que les bandes aquí esmentades. Ambició i joventut es mescla aquí amb l'experimentació sonora i el que podem considerar com el tret essencial i definitori del quartet: una actitud crítica i 100 % compromesa amb el nacionalisme, l'independentisme i el socialisme.

Capaços de despertar tanta admiració com rebuig - per raons polítiques, és clar - la aventura de Musnok comença l'any 2003, quan els antics membres de Fora Corda, d'Esporles, es junten amb l'inquiet guitarrista Marcel Pich (col·laborador eventual dels efímers Patada en los Huevos, crec recordar). El projecte pren força i la banda comença a desenvolupar una gran activitat en directe, vertebrant els seus directes principalment amb versions de grups de Metal com Pantera o System of a Down. Els nombrosos canvis de formació fan que Marcel Pich es quedi al capdavant de Musnok; a partir de la primavera del 2006, es reorganitza la seva formació amb Lluís Cabot (guitarra solista), Enric Hernaiz (baix) i Miquel Marquet (bateria). A aquesta nova època de Musnok neixen les cançons que formarien part de la primera demo del quartet, publicada l'any 2006; aquests temes formarien part de repertoris tan insòlits com inclassificables. De la mateixa forma, el grup et podien fer una versió de King Crimson o John Lennon com fer homenatges a Kreator o Rage Against The Machine. De fet, record que, anys abans de la invenció del Sobrassada Hardcore, Musnok s'autodefinien a un cartell amb el mot 'Experi-Metal'. Curiós, no?

El 2007, el quartet fa una clara evolució amb l'EP "Pangea", on la branca més Punk/Metal deixa pas cap a un so més madur i ambiciós. Aquest llençament és el preludi de "Autoconsumible" (2008), primer i únic disc de Musnok, on hi trobem col·laboracions tan destacables com les d'en Titot (Brams, Mesclat, Dijous Paella...) o Joan Tomàs Martínez (Matràs, Adlarock).  Amb aquest treball, Musnok van aconseguir trencar la barrera del underground i fer aparicions tant a premsa com televisió local; aquest moment tan dolç va incloure actuacions del quartet no tan sols a Mallorca, sinó al Principat i Menorca. Però, per motius que ni jo mateix he acabat d'entendre, la banda es dissol al que probablement fou el seu millor moment. Queda el record i el llegat, i músics joves, plens de talent, amb ganes de seguir creant música; podeu trobar en Lluís amb aquesta locura anomenada Tetrasonic; n'Enric toca amb un projecte interesantíssim i prometedor com The Dopamine Experiment; per la seva part, Marcel segueix fent música honesta i compromesa amb formacions com Eixut o Embalum, entre d'altres.

PD: Gran part d'aquest material ha estat aportat per en Pedro. Moltes gràcies, crack!

DESCÀRREGA

Musnok - "Maqueta" (2006)

Musnok - "Pangea" (2007) - EP

Musnok - "Autoconsumible" (2008)

BEASTY BRUTAL MUSIC EXPLOSION - BBME 7'' (2009) - EP

Pere (guitarra), Toti (baix) i Mota (bateria) formen la que, molt possiblement, és una de les bandes més espectaculars en directe a la escena mallorquina: Beasty Brutal Music Explosion (o simplement BBME, si vols acurçar). Els que heu tingut la oportunitat de veurer-los sabeu de què estic parlant: de tres tios, ben experimentats, amb una química única, que tant et poden tocar un parell de cançons a tota òstia com sorprender-te amb una versió molt personal del "Fire" de Jimi Hendrix.

Editaren aquesta joieta - descatalogada, si no vaig errat - l'any 2009: a aquest 7" hi trobem quatre temassos breus, instrumentals i experimentals que van més enllà del Punk o del Hardcore, sense que haguem de parlar de Post-Punk o Post-Hardcore. Tinc un bon amic que diu que aquest EP no fa justícia a allò que són Beasty Brutal Music Explosion en directe... però, clar, això tampoc és un impediment per disfrutar d'aquest magnífic disc. Breu, d'acord, però magnífic.

DESCÀRREGA

Beasty Brutal Music Explosion - BBME 7'' (2009) - EP 7"



NET WEIGHT - "El ojo y lo que no es el ojo" (2011)

En soc conscient de que, tal vegada, aquesta entrada suposa una violació del còdic ètic d'Illa Sonora: no penjar material de recent publicació. No obstant, hi ha una sèrie de motius que m'empenyen a fer-ho. Un primer motiu bàsic és que molta gent que conec no disposa de tocadiscs per reproduïr aquest "El ojo y lo que no es el ojo", un disc editat única i exclussivament en vinil. En segon lloc, altres blogs i pàgines especialitzades ja han posat en descàrrega aquest disc. Finalment, vull que aquesta nova entrada serveixi per reivindicar el paper de Net Weight no tan sols com un dels nostres majors representants dins el món del Hardcore, sinó, per mèrits propis, com una autèntica llegenda.

Feia cosa d'un any / any i mig aproximadament que es sentia, a peu de carrer, l'insistent rumor de que Net Weight seguien vius i que, malgrat l'intensa activitat de Holocaust In Your Head i Ërror, estaven enregistrant a Barcelona un disc. Així doncs, aquest "El ojo y lo que no es el ojo" és un disc llargament esperat. Un moment... Disc? O EP? No se què és el que volien fer exactament, però aquest cop Net Weight ens presenten un treball de 8 cançons (7 noves i una nova versió del clàssic "Pittbull") on gairebé totes tenen una durada mitja d'un minut i mig. Vist i no vist, vaja. A algunes d'elles ( "Boca-Chancla" i "La revolución gafapasta") hi trobem alguns principis melòdics que poden arribar a despistar.... però que no us enganin! Aquest quintet encara és capaç de treurer-se de la màniga himnes del Hardcore més animal i, alhora, acompanyar-les d'unes lletres tan elaborades com coherents (en aquest sentit, Xisco Vargas segueix sent un lletrista acollonant). "Teoria del descalabro" o "La gran mentira" són cançons on es junten tots els ingredients de la casa: sonen 100 % a ells, però a mi personalment m'han sorprès la sobrecollidora "Nacer aquí, morir allí", amb unes guitarres que exploren recursos fins ara inèdits a Net Weight, o una insual "Infinito", encarregada de tancar "El ojo y lo que no es el ojo".

"El ojo y lo que no es el ojo" fa justícia a la llegenda que és Net Weight. Si us ha agradat i teniu per casa un tocadiscs amb el qual reproduïr-lo, pillau-lo, perquè val molt la pena. El trobareu a les tendes on-line de Metadona Records, Runaway Discos, Mala Raza.

DESCÀRREGA

Discografia completa de Net Weight a Illa Sonora

Net Weight - "El ojo y lo que no es el ojo" (2011)

A LA PUTA KALLE - "A La Puta Kalle" (2011) - EP

Aquí tenim la primera producció d'una nova banda de l'escena Punk/Hardcore mallorquina: A La Puta Kalle. Formen aquest projecte, des del 2009, dos joves treballadors del món de les arts gràfiques, Albert (baix) i Julián (veu, guitarra), del qual diuen: "A més de proposar-se destrossar un preciós instrument a manotades, va decidir escupir insults - un "puta" cada tres paraules - per dissimular els aberrants sons que sorgien del seu amplificador". Tanca la formació Javi, el bateria, del qual diuen que "és un guitarrista de flamenc, al qual enganarem per que toqués la bateria".

El seu Punk accelerat i directe a la jugular es nodreix principalment de bandes de Punk espanyol com Lendakaris Muertos, R.I.P., Commando 9mm o M.C.D. però fent concessions cap a altres estils com el Rock 'n Roll o el Hardcore més clàssic. Destaquen cançons com "Hijos de puta", "Jódete, cabrón" (amb les veus femenines de Susana) o "Foraster", on ataquen amb contundència "a esa puta gente que se cree muy liberal pero que practica el fascimo radical" i dient, ben alt i ben clar, que "si me llamas 'foraster' eres solo un fascista". Com diuen, música feta amb molta mala òstia, "ideal per conduir per l'autopista en sentit contrari".

DESCÀRREGA

A La Puta Kalle - "A La Puta Kalle" (2011) - EP



THIS IS NOT CALIFORNIA! - "40 òsties de Hardcore/Punk des de Mallorca" (2011)

Aquest recopilatori DIY és una mostra clara de que Mallorca no tan sols ofereix sol, platja i ensaïmades, sinó també Punk i Hardcore. En poc més d'una hora, "This is not California" recull 40 bandes de totes les èpoques i vessants fins convertir-se en un petit abecedari del gènere a la nostra illa. Hi falten alguns noms, òbviament, però pràcticament hi ha les més representatives juntament d'altres no tan conegudes o, fins i tot, molt recents.

Amb un tracklist tan impressionant, no hi ha massa que explicar. Cançons de Cerebros Exprimidos, Bad Taste, Verbal Diarrea, BBME, Canníbales, Net Weight, Holocausto Pomada, Oi! The Arrase, Mallörkaos, Disease, Toc de Queda, Kalashnikov, Cop de Fona, Síndrome de Estokolmo... i així fins a comptar quaranta. En definitiva, de tot i molt. Llàstima que algunes gravacions tinguin una qualitat de so un tant irregular, però al manco ha quedat un resultat molt interessant que pot servir a més d'un a aprofundir en un gènere tan ben explotat a la nostra illa.

DESCÀRREGA

This is not California  - 40 òsties de Hardcore/Punk des de Mallorca (2011)

LOST REVOLT - "Lost Revolt" (2003)

Avís a navegants i melòmans en general: la concentració de temassos i himnes a aquest "Lost Revolt" és alta, altíssima! Hi ha el perill de que el disc soni un parell de vegades seguides al teu reproductor mentre tararetjes les tonades de "This isn't right", "Last goodbye", "Your fucking face", "Everyday", "I hate fashion-victims", "Search for me"... Sí senyor, un disc fantàstic que, per desgràcia, va ser l'únic que arribà a gravar Lost Revolt: Laura (veu), Tomeu (guitarra), Checa (baix) i Mota (bateria). No cerqueu a Runaway Records o Xocolat: aquest disc està esgotat i descatalogat.

A certs moments record que es va arribar a comparar a Lost Revolt i Mostros: primer, perquè ambdós grups tenien unes influències similars, la mateixa formació (veu-guitarra-baix-bateria) i dues vocalistes femenines que són pura dinamita. En aquest cas, la veu de Laura és mes melòdica, i tal vegada més accesible que els registres alocats de la carismàtica Macky. Musicalment, Lost Revolt facturaven cançons curtes i aferradisses, amb la virtut de ser extremadament efectives des del principi fins el final. Agafen un poc dels primers Turbonegro ("Never is forever" i "Ass Cobra" a xapa!), del primer Hardcore de Misfits o Black Flag i del bagatge melòdic de Social Distortion i The Gits. El resultat, com deia, és notable fins el punt de que, quan escolt aquest disc, el disfrut tant com la primera vegada que el vaig posar a sonar.

DESCÀRREGA

Lost Revolt - "Lost Revolt" (2003)

DISEASE - "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública" (2002)

També podia haver anomenat aquesta entrada com "discografia"... però és que el títol del seu únic disc és tan impactant i representatiu que mereix estar allà. Apart, "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública" representa el gruix d'una carrera tan breu com brillant. Actius entre el 2001 i el 2005, Disease podria pasar com una mena de dream-team del Hardcore/Punk illenc pel simple fet d'incloure membres de formacions tan destacades com Bad Taste, Síndrome de Stokolmo, 113 Pasajeros del Concorde, Holocausto Pomada, Paranormales...

En els seus quatre anys d'existència, la banda encapçalada per Fede i Toni Maltraste va aconseguir realitzar un bon grapat de concerts per l'illa, però també fora d'ella: de fet, van ser una de les bandes participants al legendari European Invasion Tour del 2004. El 2002 enregistraren el disc "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública", un disc altament recomenable pels amants de grups com Discharge, Antisect, Cruficix o els Poison Idea més mala-ostiats. Va ser únicament va ser publicat en vinil, i encara el podeu pillar a Runaway Records per 7 €: val molt la pena, ho dic sincerament. Com a bonus-tracks, he afegit les quatre cançons (cover de Motörhead inclós) que apareixen al split amb Último Preso, editat el 2005 mitjançant Cry Out y AxCx Records. I una sorpresa més: la interessant: la versió de "Cotton Fields" de The Pogues, apareguda el 2006 a un LP/CD recopilatori del fanzine nord-americà Maximum Rock´n´roll.

17 cançons escampades en 27 minuts de pur Hardcore/Punk directe a la jugular d'aquells que tots aquests anys han repetit amb insistència que el Punk és mort...

DESCÀRREGA

Disease - "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública" (2002)

MOSTROS - Discografia

Mostros és de les coses més excitants que li ha pogut passar al Rock and Roll mallorquí aquests darrers 10 anys. En sèrio. Poques bandes tenen, tant en estudi com a damunt d'un escenari, la pegada, la força, el ganxo i l'intensitat d'aquest quartet format per tres argentins i un mallorquí. Larry i Alejo, baix i bateria respectivament, formen una rítmica tan brutal com efectiva, coronada per la veu de Macky, una Wendy O'Williams gaucha, amb tanta presència escènica com torrent de veu. Tanca aquest equip tan ben avingut el mallorquí Juanmi Bosch, guitarrista i membre de formacions mítiques com Cerebros Exprimidos, Canníbales o Los Turkos, entre d'altres. 

Ara agafa la macarreria de la millor època d'en GG Allin i junta-la amb les melodíes adictives de qualsevol banda dels 70's que hagués passat pel CBGB de Nova York, la mala òstia dels Dead Kennedys, pinzellades dels Misfits i dosis elevadíssimes d'una distorsió lletja i saturada com la de The Jesus and Mary Chain. Tal vegada, el resultat d'aquesta equació explosiva siguin els Mostros.

Just quan va sortir el seu debut, "Mostros" (2002), a dia d'avui esgotat i bastant cercat per col·leccionistes, algú em va regalar una còpia. No vaig acabar de trobar-li el punt, tot i que en directe m'agradaven moltíssim. Però amb "Feed The Rockin' Soul" (2005) la cosa va canviar. Vaja mamballeta a tota la cara! Aquí els Mostros sonaven més madurs, més variats i, sobretot, més contundents. Sense cap tipus de dubtes, dels millors discs de Punk/Rock publicats a aquells moments i tota una potada a l'entrecuix a aquella generació de bandes de Hardcore Melòdic a la californiana que, des de principis de la dècada, saturaven l'escena illenca. A Runaway Records li queden molt poquetes còpies del "Feed The Rockin' Soul"; per un mòdic preu, pillau-lo original, perquè una joieta com aquesta ho mereix. Després, va venir en format LP el seu tercer disc, "Las Fabulosas Aventuras de Vacillatio et Revolvo" (2007), un àlbum més curt i tal vegada una micona més melòdic, però que no té cap desperdidi ni un. És tan bo i adictiu que, si no te'n adones, pot arribar a sonar quatre, cinc o sis vegades seguides sense que et doni temps d'avorrir-te.

D'ençà, Mostros han pillat el gust als splits en 7"; n'editaren un al 2008, amb Motocross, i fa molt poques setmanes n'han tret un de nou amb els valencians Desguace, split on hi trobem una increible versió del "Coast To Coast" de The Jesus And Mary Chain. Aquesta darrera referència, que no he inclós intencionadament, la podeu comprar per un preu bastant econòmic (crec que 5 €). Edició limitada a 300 còpies, per cert!

Fa res varem entrevistar a Ràdio Marratxi a na Macky i en Juanmi; una gent de puta mare que, entre broma i broma, comentaven que segurament els passarà el mateix que a Cerebros Exprimidos: tothom s'enrecordarà d'ells quan es separin. Llavors vendran les nostàlgies, els homenatges i tots els piropos que no els van dir en vida. Els Mostros valen un món, i ningú els pot discutir una cosa: haver-se guanyat, per mèrits propis, un lloc d'honor en la nostra escena.

DESCÀRREGA

Mostros - "Mostros" (2002)

Mostros - "Feed the Rockin' Soul" (2005)

Mostros - "Las Fabulosas Aventuras de Vacillatio et Revolvo" (2007) - LP

Mostros & Motocross split (2008) - 7"

ÚLTIMO PRESO - "2000-2005" (Discografia)

Mallorca ha sabut exportar, apart de sobrassades i ensaïmades, polítics corruptes i guiris envermellits, el que pel meu gust és el Hardcore més acollonant que s'ha gravat en tot l'estat. Xovinisme? Exageració? Jo l'únic que se és que el nivell d'aquí era altíssim, tant en directe com en estudi, i que a fora es reconeix molt més la feina que fan alguns dels nostres grups. Una mostra del bon Hardcore que s'ha fet aquí és el material que enregistraren Último Preso, una banda enorme. Aquest disc, tan pirata com improvisat, resumeix en 24 cançons d'autèntic infart el lustre d'existència d'aquesta banda.

En poca més de mitja hora que dura, podem trobar-hi el seu 7" homònim, editat per Cry Out Records el 2001, el split amb els catalans Nosferatus, del 2004 i l'altre split que editaren, un any després, amb els locals Disease. El cop de gràcia final el posa la cançó inclosa al recopilatori "Ja n'hi ha prou" (2003). Hardcore assassí i violent, no apte per oïdes sensibles. Això és Último Preso.

DESCÀRREGA

ÚLTIMO PRESO - "2000-2005"



ROÑA - Discografia

No és massa freqüent que un grup pugui mantenir més de 10 anys la mateixa formació: Roña sí. Es formaren devers 1998-1999, i d'ençà aquest quartet marratxiner segueix amb Buskets (veu, guitarra), Rado (guitarra, cors), Pepe (baix) i Enric (bateria). Gent de putíssima mare que no solen deixar indiferent al públic. En part, per l'estil: un híbrid entre el Punk i el Hardcore en castellà que beu indistintament tant de La Polla com de Reincidentes o A Palo Seko, i que és capaç de mobilitzar a un bon grapat d'entusiastes com de detractors. Tampoc deixa indiferent el reconeixible registre vocal de Buskets, una veu que, sense dubtes, dona personalitat al so de Roña; supós que passa el mateix que amb Billy Corgan, que si no t'agrada la seva veu, difícilment et poden agradar The Smashing Pumpkins, no se si m'explic.

Enregistraren una primera demo, l'any 2002, pas previ per un disc cassolà, artesanal i també maqueter com "No me toques las pelotas" (2004), un àlbum amb cançons no excessivament originals però sí fresques i aferradisses ("Punto y Koma" o "La rutina", per exemple). El 2008 presentaren "Extremadamente inflamable", un disc més madur i treballat, amb cançons com "Rock 'n Roll", que marquen un viratge, una evolució musical més enfocada sons més rockers i complexos que s'allunyen dels seus inicis netament punks. Les noves cançons que he pogut escoltar, tant d'estrangis com en directe, enfatitzen aquesta nova orientació tan interessant. Roña no aturen, ni tampoc els seus membres: Buskets ara és el nou vocalista dels mítics Guadaña, i Jaume Rado encapçala el que, pel meu gust, és un dels grups més interessants del panorama illenc: El Grupo Salvaje. El dissabte 19 de març, podreu veure a Roña i El Grupo Salvaje al Cinema de Pòrtol, en el transcurs del festival Marrockxí, amb les actuacions d'altres bandes com La Perra Parda, Marasme o The Dirty Rice.

DESCÀRREGA

Roña - "No me toques las pelotas" (2004)

Roña - "Extremadamente inflamable" (2008)