domingo, 27 de noviembre de 2011

RUTINA - "Homework" (2011) - EP

Fa uns mesos varem tenir el plaer de presentar a Rutina, una banda formada a Binissalem per Toni Escanellas (baix, veu), David Rojo (guitarra), Jaume Mateu (guitarra) i Joan Llabrés (bateria, bases). Aquest 2011 ha estat força productiu: a febrer presentaven "Rutina", el seu primer EP, i ara, a novembre, tornen amb cinc noves cançons recollides dins de "Homework". 

Lluny de ser reiteratiu o rutinari, "Homework" presenta les suficients novetats com per fer d'ell un EP millor i més complet que el predecessor "Rutina". D'acord que seguim parlant d'uns temes clarament influenciats per Los Planetas, Death Cab for Cutie, Radiohead o Vetusta Morla, però aquests temes em sonen més seus, més personals, més rics en matisos i detalls. Temes que em confirmen que Rutina sonen infinitament millor quan deixen de banda el Indie-Pop/Rock més estandard per submergir-se en passatges més experimentals i mostren la seva altra cara, influenciada per Sigur Rós o Explosions In The Sky.

M'agrada de "Homework" el seu constant in crescendo; començar amb un tema un tant pla que, pel meu gust, no aporta massa cosa ("Árbol - Niño - Libro"), i després l'EP augmenti la seva intensitat amb quatre temes molt lograts. Vull destacar l'intensitat que guanya la post-rockera "Homework", amb la inclusió del discurs de Charles Chaplin a la inoblidable "El gran dictador" (1940), la gran pujada de "Sweet Sixteen" (especialment a la part final) i la raresa total de "Perdut", la cançó més estranya i fascinant que hagi enregistrat aquest quartet fins a dia d'avui. No sé per quina raó - la forma de cantar de Toni, tal vegada? - que Rutina guanyen moltíssim cantant en català; els hi queda molt natural i, a la vegada, els fa més personals, més diferents. "Despullat", del seu primer EP, ho demostrava... I "Perdut" ho acaba de confirmar. 

Sempre dic que la veterania és un grau, i Rutina ho demostren novament amb un EP carregat de bon gust i, sobretot, bones cançons.


Rutina - "Homework" (2011) - EP

MONTA-MAN - Discografia (2008-2011)

Sabíem que, des de feia temps, que aquest era un projecte amb els dies comptats. I així ha estat: el passat divendres, dia 25, Jonatan Uría, acompanyat pel fidel guitarra Andrés Palacios, oferia el seu darrer concert baix el nom de Monta-man, al mateix lloc on tot va començar: l'església evangèlica d'El Rafal, a Palma. Jonatan ja ho havia avisat amb una nota de premsa que ens arribà més o manco a principis del passat estiu:

"Hay que saber parar. No tenemos la creatividad de unos o la caradura de otros para seguir repitiéndonos, y lo de evolucionar no entra en nuestros cánones. Los hippies se erigieron profetas del "Sexo, drogas y Rock 'n Roll". Monta-man también patentó su santísima trinidad: "Dios, desamor y muerte". Escribir y cantar sobre esto no es ninguna broma, acaba pasando factura. Monta-man fue una historia de amor imposible, tres años de grabar y tocar en directo bajando hasta el mínimo los listones de calidad y profesionalidad. Nada fue premeditado. Fuimos un fenómeno de Myspace, a base de spam salvaje, y es justo que ahora, con la decadencia del medio, desaparezcamos de las escena".

Exacte. Dic jo que un projecte tan rematadament personal per força havia de tenir les seves conseqüències; passar factura, en definitiva. No obstant, fou aquesta personalitat el que va fer distint i diferent a Monta-man de moltíssims altres projectes musicals d'aquests darrers anys a Mallorca, o les Illes Balears, directament. Amor i desamor, misèries, dolor i religió; aquests són els ingredients bàsics d'un còctel naïf purament Pop però de sabor netament Punk. Estic parlant d'un so lo-fi, 100 % rudimentari i casolà, que parteix d'una o dues guitarres, una veu amb cors de fons i un omnipresent Casiotone marcant el ritme, com si d'un bateria imaginari es tractés. Res queda a l'atzar: Jonatan escollí el nom de Monta-man perquè eren les joguines més cutres i merdoses de la seva generació.

Tres anys i mig han donat per molt, tant comper treurer-se de la màniga quatre discos/maquetes i un EP de versions. "Dudas razonables" (2008), de 8 cançons, fou el seu primer llençament; la terrible qualitat de so no és un obstacle per apreciar un disc que, pel meu gust, té algunes de les millors cançons de Monta-man: "Zaratrustra 08", "Invierno", "El coleccionista" i, sobretot, "Presidente". El va seguir un EP, "Versiones Travestidas" (2008), format exclussivament per versions de Juniper Moon, La Granja, Los Enemigos, Surfin' Bichos o Family, entre d'altres. El 2009 presentà "Unisex", amb 16 cançons, amb una sèrie d'interessants col·laboracions amb Astrolabio, Papá Topo i Ensaïmada Sideral. Al següent llençament, "El síndrome de la Isla" (2010), amb portada de Gerard Armengol, ja es podia observar algun símptoma de desgast a nivell musical, tot i trobar-hi algunes grans cançons com "Algo tiene que pasar", "Desapareció" o "Pensando en ti". El final el marca "El daño ya está hecho" (2011), produït per n'Alberto de Petröleo; es tracta de l'únic disc amb un so i una presentació més professional sense en cap moment traïr l'esperit que ha caracteritzat la música de Jonatan Uría. Com a extra, he inclós el directe que enregistraren el passat juliol al programa "Cara B" d'en Joan Cabot, a IB3-Ràdio.

No puc dir més de Monta-man. No hi ha termes migs: t'agrada o no t'agrada. Més allà d'això, a mi em sembla una proposta valenta, honesta, original i, sobretot, coherent. Record que, una nit al Rara Avis, a la primavera del 2008, vingué en Jonatan per donar-me una còpia de "Dudas Razonables"; m'explicà amb detall aquell projecte, aquella forma tan pecul·liar d'entendre la música i el negoci que l'envolta. I fa un bon grapat de mesos, quan l'entrevistarem a "Fang i Distorsió", m'alegrà comprovar que seguia amb la mateixa filosofia, les mateixes conviccions. I és d'admirar, just a un temps en el que la coherència és una qualitat difícil de trobar.

DESCÀRREGA

Monta-Man - "Dudas razonables" (2008)

Monta-Man - "Versiones travestidas" (2008) - EP

Monta-Man - "Unisex" (2009)

Monta-Man - "El síndrome de la isla" (2010)
Monta-Man - "El daño ya está hecho" (2011)

Monta-man - "Cara B (10-07-2011)"

jueves, 17 de noviembre de 2011

DR. DOOM - "La ley de Murphy" (2004)

Aprofitant que els companys de MallorcaPunk han rescatat aquest disc, des d'aqui farem el mateix; tot sigui per reivindicar el llegat de Dr. Doom, una boníssima banda de Punk sorgida a principis de la passada dècada i que va editar un únic disc, "La ley de Murphy" (2004). La banda estava encapçalada per l'ex-vocalista dels Canníbales, Rafa Murillo, acompanyat per la formació de Doctor Martín Clavo de l'època del "Comida para gusanos": David (guitarra), Omi (baix) i Gato (bateria). Cal destacar que actualment Rafa i Gato formen part dels grandíssims Aspirina Infantil.

"La ley de Murphy" és un bon disc de Punk en el qual, l'influència d'altres estils com el Hardcore, el Surf o el Garage, li acaben de donar un toc de varietat i ganxo. Al seu moment es van fer molt poques tirades, així que podriem qualificar-ho de... disc de culte? Jutja-ho tu mateix. Com a bonus track, he inclós una versió del "Irresponsable" que gravaren per al tribut dels Cerebros Exprimidos. Una banda a reivindicar, no trobau?


Dr. Doom - "La ley de Murphy" (2004)

VV.AA - "X Concurs de Pop Rock" (1992)

Amb aquest volum, acabem la col·lecció de recopilatoris editats per l'Ajuntament de Palma en motiu de la celebració dels seus mítics concurs de Pop-Rock, que tan hàbilment van dinamitzar l'escena musical mallorquina de bona part dels 80's i 90's. Aquesta fou la darrera compilació s'edità, una joia en tota regla que arriba a Illa Sonora gràcies a en Pinxo de MallorcaNochentas mitjançant en Raca. Així doncs, als dos, moltíssimes gràcies.

Les anteriors edicions del recopilatori van aparéixer en format vinil; aquesta, en canvi, va sortir en un cassette. "La idea de la cassette era repartir-la per les ràdios i baretos per a que la gent comencés a escoltar les cançons i a conèixer els grups per anar amb cert coneixement de causas a la fase final", ens explica Pinxo. Gran idea, no? Idò aquest fantàstic document sonor destaca per la varietat de propostes musicals: des del Rockabilly (Los Cuatreros, Los Toñetes) al Rock Alternatiu (Los Crudos), passant pel Hard Rock (Skyline) o el Pop anglosaxó rollo The Smiths (The Walk). A destacar la contribució musical, en la nostra llengua, gràcies a grups com Patanes, 40 Putes o uns encara desconeguts Fora des Sembrat.

Aquella edició la guanyà Daniel Soler, baix el nom de Daniel y la Quartet de Baño Band. Més Renou i Los Cuatreros s'hagueren de conformar amb el segon i tercer premi respectivament. Insistesc: un magnífic document tan curiós com atractiu.

VV.AA - "X Concurs de Pop Rock" (1992)

THE BANKERS - "Intolerable" (2009)

La història de The Bankers és com a mínim curiosa: una mescla de mallorquins i menorquins que comencen a fer música a Barcelona. Una proposta com la seva no la podíem deixar de banda i més sabent que aquest mes de novembre presenten un fantàstic single en format 7" amb Bubota Discos. La cita? Apuntau-ho bé a les vostres agendes i subrallau-ho amb un rotulador fluorescent: dissabte dia 26 de novembre, al Vamp Café (Molí núm. 3 del c/ Indústria).

Molts varem poder descobrir a The Bankers aquella nit en la que telonejaren ni més ni manco que a Franz Ferdinand al Palma Arena. Si encara no els coneixeu, pegau-li una escolta a aquest disc tan condemnadament poca-vergonya que és "Intolerable", una col·lecció de 12 cançons d'Indie-Pop fresc, divertit i guitarrer. No és gaire innovador, però... Què importa? El seu histrionisme, energia i bon rotllo es contagien amb facilitat... Per això, a uns dies de greu incertesa econòmica, ells són els únics bankers en els que podem confiar.


The Bankers - "Intolerable" (2009)

sábado, 5 de noviembre de 2011

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

Quan rescatarem la discografia dels Cerebros Exprimidos, a gener d'aquest 2011 - no ha plogut ni res! - vaig anunciar que, a futures actualitzacions, recuperariem el material dispers del quartet... I per material dispers hem d'entendre EP's, singles, recopilatoris, tributs, splits o cançons en directe. Més val tard que mai, no? Per tant, aquest "...Más cerebros" no és més que una compilació 100% cassolana, on podeu escoltar les cançons més desconegudes del quartet palmesà; de fet, cap d'elles apareix a "Complete Recordings" (1993), àlbum on es reuneix la que, fins aleshores, era la discografia dels Cerebros Exprimidos. Dit això, vull donar les gràcies a en Biel i també a en Pinxo de MallorcaNochentas per haver-me passat algunes cançons que no trobava, així com en Celestí, per haver-me donat bones indicacions (tu ja saps quines!). 

Per tant, què us sembla descobrir - o redescobrir - cançons com "Gritos en la noche" ("The Munster Dance Hall favorites Vol. II", 1989) o la versió primitiva del "Arrepiéntete" ("Blood & R'N'R", 1990)? O les perles que trobem als splits amb els Pleassure Fuckers o els Wipe Out Skaters? És a aquest darrer on els mallorquins s'atreveixen amb el clàssic "Chinese Rocks", original dels Heartbreakers de Johnny Thunders i posteriorment popularitzada pels Ramones. A aquesta compilació també podem gaudir íntegrament del cercadíssim "Kill The Pope" (1992), un doble EP de 7 cançons, on fan un homenatge a Redkross ("Linda Blair", "Annette's got the hits") i a The Who ("I can see for miles"); o el curiós EP "Fuck War" (1997), amb aquella boníssima portada-paròdia de Manowar. No oblidem tampoc la participació a altres recopilatoris (tan increible com sorprenent la versió del "Good morning, good morning" dels Beatles) o l'aparició a tributs de llegendes del Hardcore com The Germs o Minor Threat. Que aquesta gent s'atrevia amb tot, fins i tot amb el "Bienvenidos" de Miguel Ríos, utilitzada com a sintonia a la desapareguda Radioactivitat.

Però una part important d'aquestes rareses la forma la part final del disc, que bàsicament són cançons en directe oferides pels Cerebros Exprimidos als seus shows de Barcelona (1989) i Bilbao (1990). Del concert a la Ciutat Contal recuperem 10 cançons on, apart de poder escoltar clàssics de la seva primera època, hi trobem boníssimes versions de Slaughter & The Dogs, New York Dolls o Iggy Pop & The Stooges, entre d'altres... Si fins i tot fan el clàssic "Fight for your right" dels Beastie Boys! Del show de Bilbao (4 temes), cal destacar més versions, com les que fan de Motörhead o Black Flag.

Hi ha vida més enllà d'àlbums clàssics com "Más suicidios" (1990), "Bonzomania" (1991) o "Demencia" (1996), i la podeu trobar a aquesta compilació, dirigida tant als més fanàtics de la banda com, simplement, els curiosos.

DESCÀRREGA

CEREBROS EXPRIMIDOS - "...Más Cerebros!" (2011)

jueves, 3 de noviembre de 2011

VV.AA - "VII Concurs Pop-Rock" (1989)

Novament, en Pinxo de MallorcaNochentas ens fa una contribució força interesant per entendre un poc millor la música mallorquina dels 80's i aprofundir, una mica més, en tot un fenomen cultural com va ser el Concurs de Pop-Rock que organitzava l'Ajuntament de Palma. Per tant, el disc que rescatem avui és el testimoni directe de l'edició celebrada l'any 1989, de la qual, tal vegada, la banda més coneguda són els seus guanyadors, Susie Q, presents a aquest disc amb una de les seves cançons més crues, "Chica de mal humor". Però n'hi havia d'altres, com els poblers Rompiendo Cuerdas o uns cracks del Rockabilly com van ser Juanito Percha y Los Colgaos (aquí podem sentir una primera versió del clàssic "Bel, bel, bel"). No oblidem tampoc als Whonkai Palma, un grup que s'especialitzà en els sons africans i tropicals i que, si no record malament, tenien a en Mané Capilla com bateria; o els mítics La Fosca, banda a la qual començaria la seva carrera musical Joan Miquel Oliver (Antònia Font) i que, a aquells moments, estava capitanejada pels germans Janer, Pere i Tomeu (després a Fora des Sembrat). Completam aquest recorregut per l'any 89 amb dues formacions de Pop-Rock com Límites i els menorquins A Bordo.

Escriu Pinxo a MallorcaNochentas: "Una muy dura competencia se encontraron (Susie Q) este año con 62 grupos inscritos pero no tuvieron problema para superar el primer corte y pasar a semifinales junto a 19 grupos más (...)  La Final del VII concurso de Pop-Rock del Ayuntamiento fue la más disputada y ajustada de la historia del concurso. El primer grupo en salir esa noche serian Susie Q por sorteo y aunque esa posición no suele favorecer mucho conseguirian alzarse con el primer puesto con una puntuación que tuvo que resolverse por centésimas, 7,99 puntos contra los 7,91 de Juanito Percha y Los Colgaos que quedarian en segundo lugar". Recordar-vos que si voleu aprofundir un poc més a l'història del concurs o de qualsevol de les bandes que hi participaren, la lectura de MallorcaNochentas és més que recomenable!



VV.AA - "VII Concurs Pop-Rock" (1989)