...Just ahir varem decidir adéu; hem decidit posar punt i final a la maquinària de Te Corrs després d'un grapat de mesos d'improductivitat i de desmotivació general. Amem, cada un té els seus propis truis, responsabilitats i històries... Així que, amb un panorama així, hem optat per deixar-ho, mantinguent un record guapo de tot allò que ferem junts i, com no, el bon rollo que ens ha caracteritzat fins a dia d'avui. Així doncs, un petit auto-homenatge per noltros, un grup d'amics que s'ho varen passar lo millor que van poder.
Te Corrs neix com idea (repetesc: com idea) a l'estiu del 2004. Primer de tot ens varem dir Pèl de Conyo, però decidirem canviar-ho per un altre nom un poc més finet. Aleshores, en Toni N. (bateria) i jo mateix (guitarra) formàvem part de Sweet Grass, un grup de versions de clàssics de Free, Guns 'n Roses, Aerosmith, Bon Jovi... I no sé que putes ens va pegar, que una nit ens entrà la curolla de formar un grup més desenfadat, més divertit, més salvatge. Així que, juntament amb en Mateu (veu) varem muntar una espècie de projecte paral·lel on jugavem a ser uns nous Ossifar, sols que més rockers i infinitament més degenerats. Si; degeneració tal vegada sigui la paraula clau d'aquesta història. Total, que aleshores quedavem quan podíem i ens anava bé, així que tira a tira, i entre versions de Ramones i Ossifar, varem anar treient un repertori ajudats pels nostres amics Bacardi i Smirnoff. Ritmes molt bàsics i primitius; lletres porques i obscenes; tornades aferradisses; i actitud, sobretot molta actitud. No faltaren referents de la macarreria i la festa grossa a la hora de nodrir el nostre so: The Clash, Mötley Crüe, Sex Pistols, UK Subs, Hanoi Rocks, Hellacopters, The Black Halos, AC/DC, Slade... Havia dit els Ramones?
Insistesc: Te Corrs, a aquells moments, era com un passatemps. El grup, pròpiament dit, va néixer l'any 2006, quan s'incorporen tres bergants amb ganes de fer renou: Amado (veu), Toni R. (guitarra) i Guiem (baix, ex-Desastre, ex-Sis Pitos, etc). Aquell moment va ser la òstia. No hi havia cap vergonya ni una i feiem lo que voliem; assatjos intensos; concerts encara molt més intensos; excessos, anades d'olla, excentricitats, gateres... Un total i absolut desgavell. Enregistrarem primer una demo, "Porc 'n Roll", que no és més que un assaig enregistrat un poc a la puta, que varem passar a alguns dels nostres amics. Però a l'estiu/tardor del 2007 varem voler fer una espècie de disc. El resultat és "Sexe, Herbes Dolces i Rock 'n Roll", enregistrat al nostre local d'assaig a tota una sèrie de sessions caòtiques a més no poder.
Seguirem fent concerts, incorporant una posta en escena cada cop més currada. Disfresses, fum, bengales i, finalment, una gran polla de cartró pedra que amollava foc per la punta del capullo. Tot valia mentre ens ho passasim bé. Unes nits petavem garitos; d'altres, tocavem davant els cabrers, com aquell que diu, i gràcies. Cap el 2010 enregistrarem un EP a un estudi, i poc després en Toni N. deixa el grup. Entrà aleshores en Pope, procedent dels progressius Teix i del efimer experiment Pray For Mojo. Varem seguir fent bolos de tota mena fins que, a finals de l'estiu d'aquell any n'Amado, àvid de noves experiències musicals, decideix abandonar el vaixell. Després vingueren uns mesos de cavil·lar què feim i què no feim... i finalment, l'adéu.
Ens ha faltat algun concert d'acomiadament, però bé... Cada un de noltros segueix fent música com millor sap a altres bandes. El bon record i els amics que varem anar fent aquests anys, per sort, hi són.
Te Corrs - "Sexe, Herbes Dolces i Rock 'n Roll" (2008)
Te Corrs - "Te Corrs" (2010) - EP
Gracies Tomeuet.
ResponderEliminarPer molts d'anys de xexe, herbes dolces i rock n' roll.
Salut!!