LOS TALAYOTS - "Los Talayots" (1966) - EP

Nova mirada cap enrera, cap a la Mallorca dels anys 60's. Avui toca rescatar la primera gravació d'un conjunt força popular a l'illa, Los Talayots, un quintet format per Ramon Jover (veu, saxo), Toni Tur (guitarra), Pere Obrador (baix), Honorat Busquets (teclats) i Miquel Bonnín (bateria). Al llarg dels 10 anys d'existència del grup, hi passaren molts d'altres músics, com Joan Caimari, Toni Morlà o fins i tot Joan Bibiloni abans d'embarcar-se en el projecte Zebra.

Los Talayots és una banda que es sol recordar pel seu repertori a mig camí entre la patxanga hotelera i la cançó romàntica/melòdica. No obstant, a aquest primer EP homònim (on el seu nom està mal escrit, per cert) el que trobem és un grup molt jove que es sap enganxar amb convicció a la música internacional que aleshores sonava. Aquí hi trobem una versió en castellà del "Sound of Silence" de Simon & Garfunkel o del "Sha la la la lee" de The Small Faces. Apart d'una composició pròpia, ("¿Y sabes que te vi?"; molt beat; molt fresca), també hi trobem una versió del "Margarita", cançó popularitzada per Los Javaloyas, que tal vegada passa per ser el punt més feble d'aquest EP.

Enregistrat a Barcelona i publicat l'any 1966 per un segell potent com Polydor, aquest EP seria l'inici d'una intensa carrera - sobretot en tot allò referent a actuacions en directe - que s'apagaria, poc a poc, fins mitjans dels 70.

DESCÀRREGA

Los Talayots - "Los Talayots" (1966) - EP

NEOTOKYO - Discografia

De la mà de Jordi Martínez (aka H1000VM) arriba a Illa Sonora el gruix de la discografia de NeoTokyo, una de les formacions experimentals més reputades del panorama illenc, gràcies a la seva iconografia, posada en escena i, com no, la seva arriscada visió de la música: "Su naturaleza de grupo multidisciplinar, su amor por las bandas sonoras, la cultura del cine, los sonidos protozoicos de la música electrónica y el circuit bending, el drum&bass, el dub y el cyber-punk han contribuido a que NeoTokyo abra una brecha con su nuevo concepto de la música electrónica, desconocido hasta la fecha en Mallorca".

Sorgits de les cendres de Los Crudos, NeoTokyo neixen l'any 1998 no com un grup normal i corrent sinó més aviat com un col·lectiu musical pel qual hi han passat un bon grapat de músics al llarg d'aquests 13 anys. Al capdavant sempre hi han estat Ginès Fernández (bateria, samples, programació; també a Canníbales, Doctor Martín Clavo, etc) i Tià Pisuke (videos, projeccions). Actualment la seva formació es completa amb Jordi Martínez (circuit bending, sintetitzadors i programació; també conegut pel seu projecte H1000VM), Toni P. Láser (baix, theremin) i el video-jockey Calpurnio. 

Hi falten algunes cosetes, però les més importants hi són aquí: el doble CD "The Wheel of the Future", "NeoSol", l'EP "Hamba", la maqueta del any 2000, cançons extretes de recopilatoris, versions de Peor Imposible i Cerebros Exprimidos, etc, etc, etc. He inclós també un detalladíssim dossier que m'ha enviat en Jordi, on podreu llegir fil per randa tot allò que NeoTokyo ha anat fent des dels seus primers dies fins ara; un curriculum brillant que ben segur s'anirà ampliant en els propers anys.

DESCÀRREGA

NeoTokyo - Discografia (2000-2010) - 438 MB

ONE FOOT - Discografia

M'escriu n'Albert dient: "Rara vegada has penjat material de grups de Hardcore Melòdic i és una llàstima, perquè a Mallorca hi va haver grans grups d'aquest estil". Tens tota la raó, Albert: el tenia molt abandonat! Per això, avui rescatarem la discografia d'un dels grups que més va donar de què parlar a la primera meitat de la passada dècada: One Foot. A ella hi trobem al baixista i vocalista Toni Melis juntament amb el guitarra Joan Toni Muntaner, ambdós actualment als estranyament "desapareguts" Dead Men Alive. Completen la formació Beni Amorós (bateria), Toni López (guitarra), i també Marcos Navarro, guitarrista original a la primeríssima encarnació de la banda.

One Foot es formà l'any 2000 a Capdepera, per uns al·lots amb ganes de fer versions de petits clàssics del Hardcore californià: NOFX, Bad Religion, Lagwagon, No Use For A Name... Després d'un bon grapat de concerts, el 2002 enregistren el seu primer disc als estudis  Sonic Temple (Son Serra de Marina), "Never Ending", una plataforma de llançament que els portaria a incorporar-se al circuit musical peninsular telonejant a formacions internacionalment conegudes com Anti-Flag, Gutterrmouth, Beldevere, Undeclinable... El 2004-2005 van ser els seu grans anys; guanyaren el Art Jove (2004) i el Musicnauta (2005). No obstant, al igual que els seus companys No Children, molta gent no va entendre el seu estrany "vincle" amb Los 40 Principales o compartir escenari amb artistes del mainstream espanyol com Seguridad Social, M-Clan o Celtas Cortos. Això els costà fortes crítiques des dels forums musicals d'aleshores.

El darrer que es va saber és que havien fitxat pel segell Eating Shit Records, l'any 2008. Poc després, vindria el triomf de Dead Men Alive, el cop de gràcia definitiu que acabà per aturar l'activitat d'One Foot. Podien haver arribat molt més lluny, cert, però realment arribaren enfora...

DESCÀRREGA

One Foot - "Never Ending" (2002)

One Foot - "Roll the Dice" (2005)

L'ÉQUILIBRISTE - "Què en saps tu, de bicicletes i parafangos" (2009)

...I seguim recuperant algunes de les joietes que ens ha deixat l'Indie-Rock illenc aquests darrers anys. Formats entre Palma i Santa Maria del Camí, L'Équilibriste és un grup de trajectòria curta però que no han passat gens desapercebuts: finalistes del concurs Enganxa't a la Música (2007), finalistes del Recplay organitzat per IB3 (2008), 3er premi al Sonopalma (2008), part del cartell de festivals com Sa Rocketa (2008), Alternatilla (2009), Festival D9.cat (2009)... Que no ens estranyi, doncs, que no tan sols hagin estat capaços de guanyar-se una sòl·lida base de seguidors, sinó també el vistiplau de la crítica, que els perfila com una de les bandes mallorquines amb major potencial.

Aquesta banda neix de les cendres d'una interesantíssima banda, tal vegada no suficientment reivindicada: Joan Antoni Skarabat. D'aquesta formació surten Joan Toni Fuster (veu, guitarra; també a Oliva Trencada), Albert Riutort (guitarra, veu), Alberto Feo (teclat, veu) i Joan Jaume (baix); a ells s'hi afegeix Curro Viera (bateria). L'Équilibriste mesclen, amb gust i habilitat, els elements i recursos propis del Rock, Pop i Folk en clau indie i, a més, en la nostra llengua, cosa que li dona un punt de distinció i originalitat a una banda que es nodreix d'influències com Band Of Horses, Death Cab For Cutie, Beach Boys o Teenage Fanclub, entre d'altres.

De moment, "Què en saps tu de bicicletes i parafangos?" és el seu primer i únic disc, enregistrat a mig camí de Santa Maria i Santa Eugènica; cal destacar que el curiós apartat estètic és obra de Tomeu Mulet (Beach Beach). Insistesc: un àlbum debut sorprenent i consistent que aporta idees fresques a la nova música feta en català.

DESCÀRREGA

L'ÉQUILIBRISTE - Què en saps tu, de bicicletes i parafangos (2009)

ALMA SONORA - "Maqueta '04" (2004)

Alma Sonora són força coneguts al panorama illenc, i no només pel seu gran gust a la hora d'escollir versions de clàssics del Rock que van des de Rainbow als Black Crowes: ho són per la seva constància, per estar pràcticament cada cap de setmana pujats a un escenari interpretant les cançons que més estimen.

A l'entrada d'avui us mostrarem una altra vessant d'aquesta banda, formada per Xisco Sánchez (veu), Dani Magaña (guitarra), Juanjo Amengual (baix), Ali Domínguez (violí) i Carlos Pérez (bateria): la dels temes propis. Aquesta mateixa formació enregistrà l'any 2004 una petita demo amb dues cançons pròpies que capturen, amb fidelitat, el so i l'essència d'Alma Sonora.

DESCÀRREGA

ALMA SONORA - "Maqueta '04" (2004)

NET WEIGHT - "El ojo y lo que no es el ojo" (2011)

En soc conscient de que, tal vegada, aquesta entrada suposa una violació del còdic ètic d'Illa Sonora: no penjar material de recent publicació. No obstant, hi ha una sèrie de motius que m'empenyen a fer-ho. Un primer motiu bàsic és que molta gent que conec no disposa de tocadiscs per reproduïr aquest "El ojo y lo que no es el ojo", un disc editat única i exclussivament en vinil. En segon lloc, altres blogs i pàgines especialitzades ja han posat en descàrrega aquest disc. Finalment, vull que aquesta nova entrada serveixi per reivindicar el paper de Net Weight no tan sols com un dels nostres majors representants dins el món del Hardcore, sinó, per mèrits propis, com una autèntica llegenda.

Feia cosa d'un any / any i mig aproximadament que es sentia, a peu de carrer, l'insistent rumor de que Net Weight seguien vius i que, malgrat l'intensa activitat de Holocaust In Your Head i Ërror, estaven enregistrant a Barcelona un disc. Així doncs, aquest "El ojo y lo que no es el ojo" és un disc llargament esperat. Un moment... Disc? O EP? No se què és el que volien fer exactament, però aquest cop Net Weight ens presenten un treball de 8 cançons (7 noves i una nova versió del clàssic "Pittbull") on gairebé totes tenen una durada mitja d'un minut i mig. Vist i no vist, vaja. A algunes d'elles ( "Boca-Chancla" i "La revolución gafapasta") hi trobem alguns principis melòdics que poden arribar a despistar.... però que no us enganin! Aquest quintet encara és capaç de treurer-se de la màniga himnes del Hardcore més animal i, alhora, acompanyar-les d'unes lletres tan elaborades com coherents (en aquest sentit, Xisco Vargas segueix sent un lletrista acollonant). "Teoria del descalabro" o "La gran mentira" són cançons on es junten tots els ingredients de la casa: sonen 100 % a ells, però a mi personalment m'han sorprès la sobrecollidora "Nacer aquí, morir allí", amb unes guitarres que exploren recursos fins ara inèdits a Net Weight, o una insual "Infinito", encarregada de tancar "El ojo y lo que no es el ojo".

"El ojo y lo que no es el ojo" fa justícia a la llegenda que és Net Weight. Si us ha agradat i teniu per casa un tocadiscs amb el qual reproduïr-lo, pillau-lo, perquè val molt la pena. El trobareu a les tendes on-line de Metadona Records, Runaway Discos, Mala Raza.

DESCÀRREGA

Discografia completa de Net Weight a Illa Sonora

Net Weight - "El ojo y lo que no es el ojo" (2011)

EXPRESS - "Express" (1983)

Jaume Sureda els va definir com "el millor grup de Rock de la història de Mallorca". No se si és massa agosarat afirmar-ho amb aquesta contundència però el que és ben cert és que aquest "Express" és un autèntic clàssic de la nostra història musical. Anticipant-se a Mostros, Phogo o Hijos de la Kaky, Express, formats l'any 1981, són molt probablement el primer exemple de músics argentins fent música des de Mallorca.

La banda estaba formada por Ricardo "Ritchie" Benitez (veu), Carlos Lambertini (guitarra), Eddy De Nicolai (guitarra), Carly De Nicolai (baix), Luis Manzotti (bateria) i Adolfo Carasa (teclat). Tot i que a un principi començaren fent una música més propera al Rock sinfònic i melòdic de Supertramp, el grup va evolucionar amb una velocitat sorprenent cap a un Rock més dur i contundent. No és d'estranyar, ja que aleshores havien compartit escenari amb el Miguel Rios més canyer (el de la gira "Rock & Rios"), però també amb Leño i bandes d'un emergent Heavy Metal com Barón Rojo o Obús. Al llarg de la seva trajectòria també arribarien a telonejar a grups tan emblemàtics com Medina Azahara, Ángeles del Infierno, Banzai, Panzer, Ñu, o Topo, entre molts d'altres. Una altra curiositat a destacar és que formaren part del festival Selva Rock de l'any 1983, compartint cartell amb Moris, Panzer, Banzai i Evo, entre d'altres.

La seva trajectòria discogràfica, no obstant, fou molt curta. L'any 1982 enregistraren als estudis Maller de Palma el seu primer i darrer disc, "Express", editat l'any 1983 per Chapa Discos, el popular segell del periodista musical Vicente Romero. Cal destacar que a la cançó "Areco" hi col·labora ni més ni menys que Joan Bibiloni. La banda estava treballant en el seu segon disc quan, l'any 1984, es dissolen. Aleshores "Ritchie" Benitez entraria a Asfalto mentre que Lambertini es guanyaria a Mallorca un nom com a músic d'estudi i productor, però també com a guitarrista solista d'uns altres clàssics: Ossifar.

DESCÀRREGA

Express - "Express" (1983)

LA GRAN ORQUESTA REPUBLICANA - Discografia (1997-2007)

No hi ha massa què explicar d'una banda tan coneguda com La Gran Orquesta Republicana, un grup illenc que no tan sols va re-descobrir a més d'un mallorquí un tipus de música festiva, ballable i reivindicativa com era (i és) el Ska, sinó que publicà una sèrie d'àlbums que passen per ser autèntics clàssics per la seva sorprenent mescla d'estils com el Rock, Punk, Calypso, Reggae... i el Ska, clar!  

Els germans Vegas, Javier (veu) i Nacho (saxo), antics components de Skarabajos (1988-1993) van formar La Gran Orquesta Republicana l'any 1997; a ells s'hi afegirien uns músics de gran talent com Juan Antonio Molina (guitarra), Pep Estrada (baix), Jaume Salom (bateria), José Luis Garcia (percussió), Néstor Casas (trompeta) i Chema Bestard (trombó). No m'extendré massa, però jo, que al seu moment els vaig veure un grapat de vegades en directe, sempre acabava sortint del concert amb una rialla d'orella a orella. Brollaven química i genialitat damunt l'escenari, però també bon humor i molta, moltíssima actitud.

Ara tornen a ser notícia. Aquest mateix mes de maig han confirmat que, després d'una aturada d'uns quatre anys, tornen a l'activitat: ben aviat anunciaran concerts per aquests 2011, i editaran un nou treball el 2012. Una gran notícia i una excusa perfecta per llevar-li la pols a la seva discografia; també m'he permès el luxe de rescatar una relíquia en forma d'EP, on fan versions de Manu Chao, Negu Gorriak, The Pogues i Riki López. Però vaja... Qualsevol raó és bona per tornar a gaudir de petits himnes com "Lado Bueno", "Dime que hice ayer", "Vida de colores", "Fiesta"...

DESCÀRREGA

La Gran Orquesta Republicana - "Todos locos, todos contentos" (1997)

La Gran Orquesta Republicana - "Lo importante está en tu cabeza" (1999)

La Gran Orquesta Republicana - "Optimista" (2001)

La Gran Orquesta Republicana - "Versiones" (2001) - EP

La Gran Orquesta Republicana - "Abrazos" (2003)

La Gran Orquesta Republicana - "Directo" (2007)