LOST REVOLT - "Lost Revolt" (2003)

Avís a navegants i melòmans en general: la concentració de temassos i himnes a aquest "Lost Revolt" és alta, altíssima! Hi ha el perill de que el disc soni un parell de vegades seguides al teu reproductor mentre tararetjes les tonades de "This isn't right", "Last goodbye", "Your fucking face", "Everyday", "I hate fashion-victims", "Search for me"... Sí senyor, un disc fantàstic que, per desgràcia, va ser l'únic que arribà a gravar Lost Revolt: Laura (veu), Tomeu (guitarra), Checa (baix) i Mota (bateria). No cerqueu a Runaway Records o Xocolat: aquest disc està esgotat i descatalogat.

A certs moments record que es va arribar a comparar a Lost Revolt i Mostros: primer, perquè ambdós grups tenien unes influències similars, la mateixa formació (veu-guitarra-baix-bateria) i dues vocalistes femenines que són pura dinamita. En aquest cas, la veu de Laura és mes melòdica, i tal vegada més accesible que els registres alocats de la carismàtica Macky. Musicalment, Lost Revolt facturaven cançons curtes i aferradisses, amb la virtut de ser extremadament efectives des del principi fins el final. Agafen un poc dels primers Turbonegro ("Never is forever" i "Ass Cobra" a xapa!), del primer Hardcore de Misfits o Black Flag i del bagatge melòdic de Social Distortion i The Gits. El resultat, com deia, és notable fins el punt de que, quan escolt aquest disc, el disfrut tant com la primera vegada que el vaig posar a sonar.

DESCÀRREGA

Lost Revolt - "Lost Revolt" (2003)

PETRÖLEO - "Viaje al fin de la noche" (2009)

"Viaje al fin de la noche" és una gravació tan llarga i currada, amb un so tan professional, que mereix ser qualificat com a disc i en cap cas com a demo. On queden aquells temps en els que les maquetes eren cassettes d'un so infernal? Divagacions apart, aquesta és la primera referència de Petröleo, una pecul·liar banda formada per Alberto (veu, guitarra), Dani (guitarra) i Gaspar (baix, també a Poomse i Conan Keaton, entre d'altres).

Petröleo és un grup amb un so obscur, cavilat i madur, però tal vegada no apte per a totes les orelles. Això els fa més interessants, no? El cas és que agafen part dels modes i maneres de Lambchop, uns nord-americans d'un so tan característic com influent, al qual hi incorporen en major o menor mesura referències a Sr.Chinarro o els Chucho més sosegats. De fet, la veu d'Alberto recorda a vegades a la de Fernando Alfaro, però també a Josele Santiago (Los Enemigos).

Pel que se, estan preparant nou disc. Si voleu sentir alguna nova canço, els podreu veure aquest pròxim divendres, dia 25, a la cervesseria/restaurant de S'Escorxador, juntament amb Los Chicos de John Deere, Monta-man i Astrolabio.

DESCÀRREGA

Petröleo - "Viaje al fin de la noche" (2009)

DISEASE - "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública" (2002)

També podia haver anomenat aquesta entrada com "discografia"... però és que el títol del seu únic disc és tan impactant i representatiu que mereix estar allà. Apart, "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública" representa el gruix d'una carrera tan breu com brillant. Actius entre el 2001 i el 2005, Disease podria pasar com una mena de dream-team del Hardcore/Punk illenc pel simple fet d'incloure membres de formacions tan destacades com Bad Taste, Síndrome de Stokolmo, 113 Pasajeros del Concorde, Holocausto Pomada, Paranormales...

En els seus quatre anys d'existència, la banda encapçalada per Fede i Toni Maltraste va aconseguir realitzar un bon grapat de concerts per l'illa, però també fora d'ella: de fet, van ser una de les bandes participants al legendari European Invasion Tour del 2004. El 2002 enregistraren el disc "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública", un disc altament recomenable pels amants de grups com Discharge, Antisect, Cruficix o els Poison Idea més mala-ostiats. Va ser únicament va ser publicat en vinil, i encara el podeu pillar a Runaway Records per 7 €: val molt la pena, ho dic sincerament. Com a bonus-tracks, he afegit les quatre cançons (cover de Motörhead inclós) que apareixen al split amb Último Preso, editat el 2005 mitjançant Cry Out y AxCx Records. I una sorpresa més: la interessant: la versió de "Cotton Fields" de The Pogues, apareguda el 2006 a un LP/CD recopilatori del fanzine nord-americà Maximum Rock´n´roll.

17 cançons escampades en 27 minuts de pur Hardcore/Punk directe a la jugular d'aquells que tots aquests anys han repetit amb insistència que el Punk és mort...

DESCÀRREGA

Disease - "Fent des Punk una amenaça per a la salut pública" (2002)

DEZANATTA - "Demo '09" (2009)

Ja sabeu de la conexió tan efectiva que hi ha entre Argentina i Mallorca, i si no, cercau a aquest mateix blog entrades com la de Phogo, Mostros o Los Fletchers. Aquesta vegada, la banda la formen tres argentins residents al Port d'Andratx: Emilio Ivars (guitarra, veu), membre a Argentina de grups com Sir Acrux i Correcaminos; Nahuel López (baix, veu), també membre de les bandes argentines Flip, Árbol i Loquero; Benjamín Hennes (bateria), conegut per haver tocat i recorregut mig mon amb la banda alemanya de Hardcore Settle The Score.

Comparteixen amb Phogo el fet de practicar una malaltissa mescladissa d'estils que el converteix en un producte inclassificable difícilment apte per a tots els públics. El seu so, més guitarrer en comparació al de la banda encapçalada per l'ex-Fun People Gato i Careca, mescla el Punk/Hardcore amb el Reggae, el Ska i la Psicodèlia, donant com a resultat un so frenètic i desquiciant. Actualment es troben finalitzant la gravació del seu primer disc, a Barcelona... Un disc que promet donar molt de què parlar. Recordeu el seu nom: Dezanatta.

DESCÀRREGA

Dezanatta - "Demo '09" (2009) - Demo

TONI MONSERRAT INC. - "38 Bucks" (2011) - Promo

De mà d'en Joan Andreu de Pecan Pie i "D'aquí cent anys" (BN Mallorca), ens arriba aquest avançament del nou i esperat disc d'en Toni Monserrat, alma mater de Murder In The Barn i The Deep South. Després d'uns anys, Monserrat torna amb "38 Bucks", definit com "un disc despullat on Monserrat conta històries reals, reflexions personals i analitza, amb un punt d'optimisme i sa humor, les frustracions de l'individu contemporani. La naturalitat ironia de Monserrat imbueix les cançons d'un aire fresc i espontani".

L'acompanyen a aquesta nova aventura el guitarrista Simó Vall (BB Sin Sed, Murder In The Barn), el teclista Jaume Amengual (Sterlin, Misty Mountain), el baixista Felip Sánchez (The Deep South) i el bateria Jaume Roig (Simfònica). A més, el disc inclou col·laboracions tan destacables com les dels nord-americans Jason Ringenberg (Jason & The Scorchers) i Tim Easton o els canadencs Gabriel i Ruth Minnikin (The Heavy Blinkers, The Guthries). 

"38 Bucks", que veurà la llum amb el segell de Toni Monserrat, Desert Dog Records, ha estat enregistrat a diferents estudis de la nostra illa i, finalment, masteritzat a Holanda per Hay Zeeleman. Inclourà 13 cançons, de les quals en podeu gaudir quatre, com aperitiu a la presentació oficial del disc, que tindrà lloc el pròxim 1 d'abril al Auditori de Porreres. "Last Shift", "So far, so good", "Unzip your heart" i "Caroline" suposen un avançament del disc suficientment bo i interesant com per desitjar amb ganes escoltar "38 Bucks" sencer. Són cançons senzilles i efectives; sobries i emocionants; serenes i fresques. Insistesc: això pinta realment bé i segur que "38 Bucks" agafarà per sorpresa a més d'un. A mi, m'hi ha agafat.

DESCÀRREGA

Toni Monserrat Inc. - "38 Bucks" (2011) - Promo



VICENÇ CALDENTEY I AMICS - "Mallorca Verda" (1989)

Aquesta gravació arriba a Illa Sonora mitjançant en Pedro Barrera: gràcies! Aquest disc tan estrany és el treball en solitari del guitarrista Vicenç Caldentey, membre dels mítics Z-66, però també d'altres igualment mítiques com Zebra, Fum o Harmònica Coixa Blues Band. Un currículum impressionant, vaja.

Caldentey, mort l'any 2010 a Ecuador, enregistrà aquest disc juntament a un bon grapat d'amics, com Víctor Uris, Toni Colomar (Fum, Zadis, Artrosis) o el legendari violinista Salvador Font 'Mantequilla'. Un disc definitivament eclèctic on es troben el Blues i el Pop amb els aires mediterranis.

DESCÀRREGA

Vicenç Caldentey - "Mallorca Verda" (1989)



FOUR WINDS AND DITO - Discografia

Novament emprenem el viatge cap a la llunyana dècada dels 60's per re-descobrir el llegat d'uns grans oblidats: Four Winds and Dito, un dels pioners del Beat, del Pop i del Rock 'n Roll, en general, a Mallorca. La seva carrera discográfica és tan curta com intensa: únicament dos EP's publicats amb els segells EMI/Regal.

El primer, de l'any 1964, sorprén per distanciar-se de la música petarda i hotelera que enregistraven molts de grups mallorquins. A "Tijuana", una cançó que mescla l'emergent Beat-Pop amb les tonades del Pop xicle dels 50's, li acompanyen tres versions de Little Richard ("Bamma lama, bamma loo"), Betty Everett ("You're no good") i The Mojos ("Give your lovin' for me"). Toma ja! Però el següent EP, de l'any 1966, és encara millor. La cara A comença amb una versió de The Byrds, "Recuerda" ("Turn, Turn, Turn"), un tema que acosta per primera vegada Mallorca al Pop suau, solejat i folkie que es feia aquells moments a la Costa Oest dels Estats Units. Li segueix un tema d'excel·lent Beat a l'anglosaxona, "No me dejas vivir en paz", amb un teclat Farfisa que treu fum i li dona un toc típicament seixanter. A la cara B, dues versions més: la apocalíptica "El juicio universal" ("The last very day") de The Hollies, i "Yo ya no te comprendo" ("Something better beginning") de The Kinks.

No us podeu perdre aquest petit viatge als 60's per descobrir un dels moltíssims tresors ocults de la música mallorquina.

DESCÀRREGA

Four Winds and Dito - "Tijuana" (1964) - EP

Four Winds and Dito - "Four Winds and Dito" (1966) - EP

MOSTROS - Discografia

Mostros és de les coses més excitants que li ha pogut passar al Rock and Roll mallorquí aquests darrers 10 anys. En sèrio. Poques bandes tenen, tant en estudi com a damunt d'un escenari, la pegada, la força, el ganxo i l'intensitat d'aquest quartet format per tres argentins i un mallorquí. Larry i Alejo, baix i bateria respectivament, formen una rítmica tan brutal com efectiva, coronada per la veu de Macky, una Wendy O'Williams gaucha, amb tanta presència escènica com torrent de veu. Tanca aquest equip tan ben avingut el mallorquí Juanmi Bosch, guitarrista i membre de formacions mítiques com Cerebros Exprimidos, Canníbales o Los Turkos, entre d'altres. 

Ara agafa la macarreria de la millor època d'en GG Allin i junta-la amb les melodíes adictives de qualsevol banda dels 70's que hagués passat pel CBGB de Nova York, la mala òstia dels Dead Kennedys, pinzellades dels Misfits i dosis elevadíssimes d'una distorsió lletja i saturada com la de The Jesus and Mary Chain. Tal vegada, el resultat d'aquesta equació explosiva siguin els Mostros.

Just quan va sortir el seu debut, "Mostros" (2002), a dia d'avui esgotat i bastant cercat per col·leccionistes, algú em va regalar una còpia. No vaig acabar de trobar-li el punt, tot i que en directe m'agradaven moltíssim. Però amb "Feed The Rockin' Soul" (2005) la cosa va canviar. Vaja mamballeta a tota la cara! Aquí els Mostros sonaven més madurs, més variats i, sobretot, més contundents. Sense cap tipus de dubtes, dels millors discs de Punk/Rock publicats a aquells moments i tota una potada a l'entrecuix a aquella generació de bandes de Hardcore Melòdic a la californiana que, des de principis de la dècada, saturaven l'escena illenca. A Runaway Records li queden molt poquetes còpies del "Feed The Rockin' Soul"; per un mòdic preu, pillau-lo original, perquè una joieta com aquesta ho mereix. Després, va venir en format LP el seu tercer disc, "Las Fabulosas Aventuras de Vacillatio et Revolvo" (2007), un àlbum més curt i tal vegada una micona més melòdic, però que no té cap desperdidi ni un. És tan bo i adictiu que, si no te'n adones, pot arribar a sonar quatre, cinc o sis vegades seguides sense que et doni temps d'avorrir-te.

D'ençà, Mostros han pillat el gust als splits en 7"; n'editaren un al 2008, amb Motocross, i fa molt poques setmanes n'han tret un de nou amb els valencians Desguace, split on hi trobem una increible versió del "Coast To Coast" de The Jesus And Mary Chain. Aquesta darrera referència, que no he inclós intencionadament, la podeu comprar per un preu bastant econòmic (crec que 5 €). Edició limitada a 300 còpies, per cert!

Fa res varem entrevistar a Ràdio Marratxi a na Macky i en Juanmi; una gent de puta mare que, entre broma i broma, comentaven que segurament els passarà el mateix que a Cerebros Exprimidos: tothom s'enrecordarà d'ells quan es separin. Llavors vendran les nostàlgies, els homenatges i tots els piropos que no els van dir en vida. Els Mostros valen un món, i ningú els pot discutir una cosa: haver-se guanyat, per mèrits propis, un lloc d'honor en la nostra escena.

DESCÀRREGA

Mostros - "Mostros" (2002)

Mostros - "Feed the Rockin' Soul" (2005)

Mostros - "Las Fabulosas Aventuras de Vacillatio et Revolvo" (2007) - LP

Mostros & Motocross split (2008) - 7"