ËRROR - Discografia

És inevitable parlar de Errör sense acabar recordant amb nostàlgia a Net Weight. Certament, la essència d'aquests darrers la trobam als primers: Xisco canta a Errör amb la mateixa força, ràbia i expressivitat que quan ho feia amb Net Weight: ador la seva veu com ador les seves lletres, cosa que acosta, més encara, a ambdós grups.

Aquesta banda començà a donar canya devers el 2005-2006, amb Xisco a la veu, Bernat a la guitarra (membre dels pioners Inertial Mass), Víctor al baix i Sergio a la bateria. Vaig compartir escenari amb ells a un festival a Lloseta (2006? 2007? No ho record ara mateix) on, malgrat l'escaça afluència de públic, van fer un concert memorable. "La condena merecida" (2007) va ser el seu primer disc autoproduït: a ell, Errör fagocitaven Punk, Hardcore, Crust, Metal o D-Beat per crear 8 cançons carregades d'energia, actitud i la mala òstia d'una betcollada d'aquestes que no t'esperes. El 2008 presenten un nou disc, "Matanza"; més pulit i variat, però d'una potència ferotge comparable a la de Disfear, Tragedy, His Hero Is Gone...

I ara? Doncs d'aquí ben poc, tornen amb un nou disc baix el braç: es dirà "Tierra de cenizas" i es publicarà amb el segell Yellow Dog Records, que anteriorment ha llençat material de Cop de Fona, Massmord, Ébola, Keitzer... El 4 de març presentaran noves cançons compartint escenari amb Yacopsae, Betunizer i Marasme a la nova sala Latitud 0: serà una gran nit pels sons més extrems! Us hi esperam!

DESCÀRREGA

Errör  - "La condena merecida" (2007)

Ërror - "Matanza" (2008)

MAC - "En dissabte" (1980) - 7"

Post-Punk a Mallorca? A principis dels 80? I en català? Doncs sí. Els responsables d'aquesta fita musical van ser Mac, un quintet de Manacor format l'any 1979 per Christian Völker (veu), Joan Sureda (guitarra), Esteve Huguet (guitarra), Guillem Pou (baix) i Antoni Nicolau (bateria), posteriorment substituït per Rafel Perelló.

Sorgits de les cendres dels efímers Los Pillastres (gran nom!), aquest grup de curta trajectòria va aconseguir el seu major èxit quan va guanyar el I Concurs de Pop-Rock de la ràdio La Voz de Baleares, amb col·laboració de la discoteca Don Jaime. El premi va ser l'enregistrament d'aquestes dues cançons als estudis de Miquel Aller; dues cançons avançades al seu temps i que els connectaven amb la música que s'estava fent a Londres que no pas a Madrid o Barcelona. Les influències de The Clash o The Fall han fet que la seva música no hagi envellit, sinó que segueixi sonant tan fresca i arrogant com ho feia a principis dels 80's. Vull destacar, a més, el detall, l'important detall de haver cantat en català a uns moments en els quals pràcticament tots els grups o artistes ho feien en castellà o l'anglès.

Mac van durar poquet, així mateix. Huguet i Nicolau, abans de la seva aventura amb Plàstics no! i Ocults, esdevindrien els pioners del Tecno-Pop illenc amb Peppone, mentre que Pou formaria Guia de Ocio. Ignor què va fer després Christian Völker, però des de fa uns anys és vocalista de Ramonicos, banda tribut als Ramones. L'escena manacorina és tota una caixa de sorpreses, ja ho crec!

DESCÀRREGA

Mac - "En dissabte" (1980) - 7"



HER ONLY PRESENCE - "A Brand New Start" (2009)

Què hi pinta un grup català a Illa Sonora?, segurament alguns us estareu demanant, entre la sorpresa i/o la indignació. Doncs, farem una petita aclaració; el seu líder i fundador, el compositor i guitarrista Lluís Cifre(ex-Emerald Planet), és mallorquí, tot i que resident a Barcelona des de fa uns anys. A més, Her Only Presence està inscrit com a grup de Mallorca; apareixen, per exemple, a la "Guia de grups musicals a les Illes Balears" (2007), editat per la Conselleria d'Educació i Cultura. Aclarit, doncs?

Ara mateix em sembla un moment fantàstic per rescatar aquest "A brand new start". Primer, perquè falta prop d'un mes per a que Her Only Presence editin el seu segon disc amb el segell britànic Engineer Records. Segon, perquè falten pocs minuts per a la mitjanit i, aquest, és un disc que s'ha d'escoltar a hores com aquestes; al manco, en el meu cas, l'he disfrutat molt més quan ja tothom dorm. Amb tranquil·litat i silenci, ja sigui treballant davant l'ordinador o amb algun llibre. No importa posar-ho a un alt volum, que va; només cal posar play i deixar que t'envolti amb la seva atmòsfera, que pot recordar de vegades a Neutral Milk Hotel, Red House Painters o Sun Kil.  

Emo? Sadcore? Indie-Folk? Lo-fi Pop? "A brand new start" és disc melancòlic i elegant, sense gaire excessos i efectiu, perdut a un pallar d'etiquetes que no el defineixen del tot bé.

DESCÀRREGA

Her Only Presence - "A Brand New Start" (2009)





MASA SONORA - "Masa Sonora" (1999) - EP

Darrera Masa Sonora s'amaguen ni més ni manco que els germans Garciolo, Gustavo (veu, guitarra) i Francisco (baix), components dels mítics Inertial Mass; a més, aquell mateix any Francisco havia debutat amb Alucigenia. Casi res. Completaren la formació Alberto (guitarra), Enrique (percusió), Toni (percusió), Davi (bateria) i Carlitos (saxo).

Que no ens engany aquesta portada al més pur estil de Mano Negra. Aquest disc, avui tan rematadament difícil de trobar, ens mostra cinc cançons molt passades de voltes on es mescla amb la major naturalitat del món el Funk, el Rap, el Ska o el Nu Metal. Sense samplers, DJ's per enmig o excessives floritures, Masa Sonora van ser un grup tan imaginari com original que s'anticiparen a la proposta que anys després va fer coneguts a Dawholeenchilada.

DESCÀRREGA

Masa Sonora - "Masa Sonora" (1999) - EP



BOURBON GRATIS - "Bourbon Gratis" (1992) - LP

Únic disc d'un grup mallorquí que, al seu moment, va donar molt de què parlar: Bourbon Gratis. Formats a finals dels 80's, el grup el formaren Jaume Noguera (veu), Víctor Capblanguet (baix), Juancho López (bateria) i els germans Leopoldo i Javier Fontán (guitarres). El seu millor moment arribà l'any 1991, quan guanyaren el primer premi del IX Concurs Pop-Rock, organitzat per l'Ajuntament de Palma, gràcies al qual enregistraren aquest àlbum debut, nou cançons on es barregen multitud d'estils que acaben per trobar-se en el Rock més convencional.

Després d'uns anys al capdavant de l'escena rockera de Palma, Noguera abandona el grup i entra un nou vocalista, amb el qual enregistren el single "As de copas" (1994). Un any després, el grup posa fi a la seva activitat, incapaç de competir amb la nova fornada de grups de Rock alternatiu que poc o res tenien a veure amb allò que Bourbon Gratis representaven. Desconec què va ser de la resta de components, excepte de Juancho López, que juntament amb Pablo Chando (La Granja), formaria Spidercircus, posteriorment anomenats Dawholeenchilada, però aquesta és una altra història que ja contarem, segur, un altre dia.

DESCÀRREGA

Bourbon Gratis - "Bourbon Gratis" (1992) - LP



Z-66 - "Me'n Vaig Volant Blues" (1985) - 7''

Novament, rescatam un 7" per fer un viatge al passat... aquest cop acompanyats pels mítics Z-66. Abans de tot, moltes gràcies a Pedro Barrera, per haver-me obsequiat amb aquesta còpia d'un estranyíssim single com "Me'n vaig volant Blues": se'n feren molt poques còpies, de les quals només un grapat van sortir a la venda. Les raons, desconegudes. Possibles problemes legals / econòmics amb Llorenç Santamaria? Si algú ho sap i vol donar un poc de llum al misteri, li estaré agraït.  

"Me'n vaig volant Blues" va marcar el retorn de Z-66 a l'activitat musical a mitjans dels 80's, després de dècada i mitja de silenci total. Tornaren sense Llorenç Santamaria, però incorporant al talentós Víctor Uris (Harmonica Coixa Blues Band). Lluny de la explossiva combinació de Soul i Rock que va fer famós al conjunt entre 1968 i 1969, aquest single presenta, a la seva cara A, un apocalíptic Blues-Rock molt convencional però efectiu. Si senyor! Aquí hi ha qualitat! No obstant, el bon sabor de boca que deixa s'esvaeix quan posam la seva cara B i ens trobem amb un Reggae infumable, amb cors lamentables i una lletra totalment ridícula ("Montse from Ibiza mola cantidad, que marchosa va, vamos a bailar"). Una de cal i una d'arena. Després d'aquesta experiència, Z-66 es tornaren a desfer fins un inesperat retorn entre 1992 i 1993, de nou amb Llorenç al capdavant... Però això és una altra història. Com a record i curiositat ens queda aquest disc.

DESCÀRREGA

Z-66 - "Me'n Vaig Volant Blues" (1985) - 7''

EL PRIMER TERCIO - Discografia

La història de El Primer Tercio és la d'un grup amb talent però amb mala sort; una banda maleïda. Corria l'any 1985 quan Joan Carles Palou i Clara Ortega, el gruix dels mallorquins Veruschka, marxen a Madrid per provar sort; allà és on formen El Primer Tercio, en referència al gurú de la literatura beat, Neil Cassidy.

L'any 1987, després de rodar en directe i enregistrar algunes maquetes, preparen la seva primera gravació oficial amb Ñete (Nacha Pop) com a bateria i productor. Així surt el maxi-LP "El primer tercio", amb 7 cançons d'un Pop-Rock (més Pop que Rock, realment) ambiciós i elegant, amb una forta càrrega de profunditat i melàngia que els acostava a propostes com la dels principiants Héroes del Silencio (sí, els del EP "Héroe de Leyenda"). La cosa havia començat bé, i després d'un any de carretera, Palou i Ortega decideixen enregistrar un nou disc, aquesta vegada als estudis Swing de Palma. Per ocupar-se de la tasca de producció, contracten a Ollie Halsall, que aleshores vivia a Mallorca. Halsall era un guitarrista força reputat, no tan sols per haver format part dels mítics Patto o The Rutles, sinó per ser un estret col·laborador de Kevin Ayers, amb el qual enregistrà 11 àlbums.

Gran errada: Halsall arrosegava una forta adicció a la heroïna que afectava al seu treball. S'entèn així que les cançons del nou disc de El Primer Tercio, "Hay un espacio para tí" (1989),  van ser mesclades i arreglades a la seva bolla, sense tenir present en cap moment l'opinió de Palou i Ortega. Un fort cop per a la moral de Palou i Ortega que, vegent que no podien fer res, renegaren del disc. "Hay un espacio para ti" no rebé promoció per part del segell DRO, ni tampoc per El Primer Tercio. Decidiren tirar endavant, i entraren als mateixos estudis Swing per enregistrar, a març de 1990, el single de 10" "Apuesta otra vez", amb versions de The Outnumbered ("Accidental colour") i Steely Dan ("Do it again"). Només s'editaren 1000 còpies, que van tenir una distribució novament limitada.

L'any 1992 DRO és fagocitada per la multinacional Warner Music International: punt i final per El Primer Tercio, que cauen a l'oblit. Punt final també per Ollie Halsall, aleshores guitarrista de Radio Futura, que trobava la mort a un carreró de Madrid després del seu darrer xute...

DESCÀRREGA

El Primer Tercio - "El Primer Tercio" (1987) - Maxi-LP

El Primer Tercio - "Hay un espacio para tí" (1989)

El Primer Tercio - "Apuesta otra vez" (1990) - 10"



"ILLA SONORA" pega el bot a la ràdio

Em sent realment honorat i agrait. No ha passat un mes des de que vaig obrir aquest petit espai cibernètic, un dels milions dels blogs existents, per donar a conéixer una mica més el nostre patrimoni musical i no he deixat de rebre correus d'agraïments i suggeriments, maquetes o discs de músics interesats en difondre la seva proposta, i bones notícies com aquesta: Illa Sonora pega el bot a la ràdio, concretament de la mà de BN Mallorca (106.5 FM), una ràdio jove però amb una programació i unes idees molt interessants.

Així doncs, cada dimarts a les 17 h. del horabaixa, a partir del 8 de març, jo mateix us acompanyaré per fer un recorregut amb les millors cançons fetes a Mallorca, independentment del seu estil o època. Sonaran des dels clàssics més sonats a les darreres, darreríssimes novetats, passant per relíquies en 7" o rareses en forma de cassette.

Aquesta illa ara és més sonora que mai...