La veritat és que sempre m'han caigut en gràcia tots aquests recopilatoris de grups locals que editen Ajuntaments o institucions locals de tota forma i color. Em semblen d'allò més interesant: solen ser mescles insòlites de cançons enregistrades expressament per l'ocasió, testimonis de grups que no arribaren a gravar res més que allò o, en alguns casos, versions en directe de cançons incloses a EP's o maquetes de bandes principiants. En definitiva, material estrany que és molt poc valorat: si no, anau a tendes tipus Cash Converters i els trobareu a grapades.
Aquí tenim una mostra del que us estic dient: el disc editat pel Certamen de Música Jove Contemporània, l'Art Jove, de l'any 2002. Què hi podem trobar a ell?
David Thomàs - Primer premi de cantautor
Cantautor inclassificable que, des de l'any 1996, es feia acompanyar pel The Thomàs Brothers. Les seves cançons, en català, són bohèmies, estranyes, de matisos lleugerament surrealistes. El que aquí tenim són quatre cançons en directe que només aparegueren a aquest disc.
Espiral d'Embulls - Segon premi de cantautor
El que aquí tenim són tres cançons en estudi del grup ncapçalat per les vocalistes Joana Maria Gomila, Neus Nadal i Cèlia Nadal. Darrera Espiral d'Embulls hi trobem un grup que no va fer gran cosa, però que al seu moment reivindicà un gènere un tant mort com la Nova Cançó dels 60's i 70's, així com la música tradicional. Veus angelicals, guitarres acústiques i passatges bubòlics que, tot amant de la música popular en català, sabrà apreciar i asaborir.
Aladrock - Primer premi de música ètnica.
Fou un grup que donà molt de què parlar al seu moment, però que amb el pas del temps ha quedat totalment oblidat. Formaren el grup Lluís Planes, Joan Fullana, Francesc Crespí, Martí Planas, i l'aleshores frontman dels mítics Matràs, Joan Thomàs Martínez. Cantaven en català perquè, segons ells, no sabien parlar anglès; musicalment, es movien per una inclassificable barreja de música popular, Funk, Rock i Jazz. Al disc hi trobem tres cançons en directe, gravades en el transcurs de l'edició de l'Art Jove '02.
No Children - Primer premi de Pop-Rock
Record que, al seu moment, a molts de detractors dels No Children els encantà que s'haguessin fet amb el premi de Pop-Rock, però no entrarem en valoracions o judicis paral·lels. El que escoltem aquí és una versió en directe de la cançó "The Countdown", que no es pot trobar a cap altra banda. L'altra cançó, és una versió sense masteritzar de "Addict"; a aquells moments, el grup estava als estudis Electric Chair enregistrant el seu primer disc, i segurament van pensar que era una bona idea ficar un tema de "Never Look Back" com aperitiu. La versió d'aquest CD és més bruta i contundent que la del disc. Tota una raresa pels amants del grup i del Hardcore melòdic illenc.
Geniva - Primer premi ex aequo de noves tendències
Dues cançons del curiós projecte encapçalat per Miquel Crespí, i on col·laboraren gent de Neo Tokyo, Plan9, Trailer o Neurona. Esteim parlant de música tremendament personal, a mig camí entre l'Ambient més atmosfèric i l'Electrònica més avantguardista. Arrel del concurs, record que la premsa parlà molt bé d'ells i els pintava com un dels grups més prometedors del panorama musical mallorquí.
Roñatrón - Primer premi ex aequo de noves tendències.
Aquest projecte, format l'any '96, l'integraren Francisco Padilla, Luís Rodríguez, Pedro Amengual i Juan Carlos Alonso. Genials per alguns, malalts per alguns altres, Roñatrón, molt propers a gent com Neo Tokyo, van ser descrits al seu moment com "música de robots per a robots".
Trilogia del Conocimiento - Segon premi de noves tendències
El que aquí tenim són dues cançons d'un dels grups clàssics de l'escena hip hopera de Palma. Rimes hàbils i lletres compromeses que ataquen "la comercialitat i als artistes que no mereixen la posició de fama que tenen dins la música".
DESCÀRREGA
.
